“Successió ideològica d’empreses.” Aquestes tres paraules, dictades pel jutge de l’Audiència Nacional (AN) espanyola Baltasar Garzón l’any 2003, obliguen ara, passats quinze anys, al diari basc Gara a pagar més de 3 milions d’euros de deute amb la Seguretat Social d’un altre projecte periodístic, Egin, clausurat el 15 de juliol de 1998 en el transcurs de l’anomenada operació persiana, ordenada pel mateix magistrat, que pretenia demostrar que el diari i l’emissora radiofònica associada, Egin Irratia, formaven part de “l’entramat de la banda ETA”. El mateix Tribunal Suprem va dictaminar l’any 2009, onze anys després de les actuacions de Garzón, que el tancament del periòdic havia estat “il·lícit” i l’ordre de decomís i liquidació de l’empresa editora, Orain, SA, una “apropiació indeguda”.
L’equip de redacció de Gara ha anunciat aquest matí en roda de premsa a la seu del rotatiu que, quinze anys després que Garzón intentés acabar amb el projecte “endossant-nos el deute del diari que ell va clausurar il·legalment […], hem arribat a un principi d’acord amb la Seguretat Social, tancant d’aquesta manera un període de resistència”. El comunicat llegit per la plantilla recorda que “l’any 2003 Baltasar Garzón ens va donar quinze dies per pagar aquests 4,7 milions d’euros o tancar” i que “des d’aleshores hem aguantat quinze anys i ens hem preparat per a aquest moment, cosa que no vol dir que sigui un cop dur que hem d’administrar amb serenitat i intel·ligència”. Malgrat l’acord, l’staff del diari titlla “d’absolutament injust” que s’hagi de fer front al deute d’un altre mitjà clausurat fa més de vint anys, d'”un espoli” i “un despropòsit”, davant del qual reclama “l’empara de les institucions i el suport de la societat basca”. Amb tot, la redacció ha deixat clar que seguirà “batallant per oferir un periodisme polític, independent i professional”, obrint “mecanismes per encaminar un suport eficaç i articular la solidaritat davant d’aquest atac”.
Des de Gara, diari que va sortir al carrer per primer cop el 30 de gener de 1999 –sis mesos més tard del tancament d’Egin– sempre s’ha insistit en el fet que no existeix cap continuïtat empresarial entre un diari i l’altre i que per tant, titllar-ho de “successió ideològica d’empreses” posa en qüestió drets fonamentals com la llibertat d’expressió i d’informació. El director de Gara, Iñaki Soto, ha explicat a la Directa que, en el seu moment, com que no es donaven les condicions –de capital, direcció i equip– per determinar la continuïtat, Garzón va buscar aquesta fórmula “per cometre espoli”. Per resoldre el deute, el magistrat en cap moment va tenir en compte que el patrimoni d’Egin estava precisament sota la seva custòdia, un fet que, per a Soto, indica que “hi havia la voluntat de tancar el nostre mitjà”. Es va obrir un bri d’esperança quan un jutjat de l’Audiència Nacional espanyola, el 8 d’octubre del 2004, va declarar nul·la la resolució de la Tresoreria de la Seguretat Social, però finalment va guanyar el recurs. I el fet que més tard, el 2009, el Tribunal Suprem dictaminés la il·licitud del tancament de l’editora d’Egin, no va servir tampoc perquè es deslliuressin de la llosa del deute.
Avui fa just vint anys que va néixer Gara i els darrers quinze no han estat fàcils per al seu equip, ja que ha hagut de fer front a una intervenció judicial. El 2003, el mateix Baltasar Garzón va donar quinze dies al diari per fer efectiu el pagament de 4,5 milions d’euros de deute d’Egin i l’empresa editora de Gara va presentar la sol·licitud de suspensió de pagament per obrir un període per poder fer front al deute. La situació ha tingut moltes conseqüències en el dia a dia de la redacció. “Una suspensió de pagaments et converteix en una empresa anormal”, lamenta Soto. La plantilla no ha tingut accés a les ajudes per baixes maternals, per a formacions o innovació, per exemple. Però a més, Soto explica que cada despesa s’havia de justificar davant de tres interventors que ha estat pagant la mateixa empresa editora.
Els atacs al periodisme basc
Egin i Gara no són, però, els únics casos de mitjans de comunicació assenyalats per la judicatura espanyola. El mateix any 2003, quan Garzón posava econòmicament contra les cordes el diari Gara, un altre jutge de l’Audiència Nacional espanyola, Juan del Olmo, ordenava el tancament d’Egunkaria, l’únic diari del món publicat íntegrament en èuscar, i l’embargament preventiu dels seus béns, sota les acusacions de formar part del conglomerat empresarial controlat per ETA. Cinc directius de l’editora van ser detinguts i posteriorment absolts. El cas va portar cua: l’any 2012, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar l’Estat espanyol per no investigar suficientment la denúncia per tortures de qui havia estat director d’Egunkaria, Martxelo Otamendi. L’abril de l’any 2010, l’Audiència Nacional espanyola va absoldre els cinc directius del diari processats en concloure que no “tenien la més mínima relació amb ETA” ni “obeïen els dictats de la banda”. Alhora, la sentència també apuntava a la il·legalitat de l’ordre de tancament del diari, en indicar que “no tenia habilitació constitucional directa” ni “disposava d’una norma legal especia i expressa que l’autoritzés”. Aquesta és una de les diverses condemnes que ha rebut l’Estat espanyol de la justícia europea per aquest motiu. Un altre cas famós, el dels mals tractes denunciats durant una macrooperació contra l’independentisme català l’any 1992, apuntava directament al mateix Baltasar Garzón, que va donar nom a aquell operatiu.
‘Egin’ i ‘Gara’ no són, però, els únics casos de mitjans de comunicació assenyalats per la judicatura espanyola. El rotatiu en llengua èuscar ‘Egunkaria’ va ser clausurat i embargat l’any 2003 pel jutge Juan del Olmo i la revista d’investigació ‘Ardi Beltza’ el 2001, novament per Baltasar Garzón
Dos anys abans, havia estat el torn de la revista de periodisme d’investigació Ardi Beltza: tancament cautelar, suspensió d’activitat i empresonament del seu director, Pepe Rei (que també era director d’Egin en el moment que fou clausurat) ordenada pel mateix jutge Baltasar Garzón. De nou, després del mal causat, les acusacions també es van desmuntar judicialment: la Sala Quarta de l’AN va desestimar les acusacions i va posar en llibertat el director amb una interlocutòria que dictava: “expressar-se públicament d’aquest enteniment o informar de qüestions socials, polítiques o econòmiques a la llum d’aquest enteniment no és constitutiu de delicte”. Més recent és el cas del tancament del mitjà de comunicació navarrès Ateak Ireki, el 2013, per part del jutge Eloy Velasco, que argumentava relació amb l’organització de suport a les preses basques Herrira, les activitats de la qual havien estat suspeses.
El darrer cop, econòmic en aquest cas, ha estat contra Gara, que haurà de pagar més de 3 milions d’euros en els pròxims anys, en terminis de mig milió cada sis mesos, tal com fixa l’acord amb l’Agència Tributària. És una càrrega que segons el comunicat de la redacció, suposa més diners que la mateixa massa salarial actual del projecte. Iñaki Soto amplia la mirada i apunta la idea que, “patint la ressaca de les decisions d’Aznar i Garzón contra la premsa basca, és el moment de fer una reflexió general per afrontar els reptes actuals dels mitjans de comunicació”.
