Qui hauria dit que quan l’assemblea del Tot Inclòs va començar a plantejar-se fer el primer monogràfic en paper arribaria aquest dia? El dia ja és aquí i l’estrena del documental serà aquest dijous al Cine Ciutat (Palma).
Bernat Amorós, membre del Tot Inclòs, en una entrevista al programa La Vila del Pingüí d’Ona Mediterrània presentava el projecte com una “curolla”, present als inicis del col·lectiu l’any 2014. Després de quatre monogràfics que han encetat i profunditzat la crítica al turisme es van començar a plantejar seriosament la realització del documental.
El col·lectiu tenia clar que per aconseguir els seus objectius havien d’apostar per la qualitat i s’hi havien d’invertir molts doblers
Es van trobar amb la situació: “sabem fer un diari, però no un documental”. Per això, es posaren en contacte amb professionals del sector audiovisual. El col·lectiu tenia clar que per aconseguir els seus objectius havien d’apostar per la qualitat i s’hi havien d’invertir molts doblers, cosa a la que “un col·lectiu autogestionat no hi està acostumat”. Mitjançant una campanya de micromecenatge s’aconseguiren els fons per poder fer realitat el projecte, si no, les despeses de sous, imatges d’arxiu, muntatge i sales de gravació no haurien estat possibles. Les finançadores i tota la gent que hi ha participat –amb sous més baixos en comparació al mercat–, “han convertit aquesta obra en col·lectiva”. Seguint el fil de les persones que han treballat al documental trobam a Nena Blanquer i a Elisa Banal, productora i muntadora del projecte.
Com us van proposar formar part d’aquest documental fent una feina professional en un projecte tan concret, molt activista?
Nena Blanquer (NB): Va ser en un dinar a fora-vila, hi havia gent del col·lectiu Tot Inclòs i varen comentar que ja feia 3 anys que tenien un projecte documental i que el volien portar a terme i jo em vaig oferir per fer la producció.
Elisa Banal (EB): Vaig ser jo que em vaig posar en contacte amb l’equip tècnic i el col·lectiu Tot Inclòs arran del contacte d’un conegut comú. Jo estava cercant un projecte documental al qual integrar-me, més ambiciós i amb un equip més gran del que jo estava acostumada. El conegut comú em va explicar el projecte, que havien estat en contacte amb la gent de Ciutat Morta i a mi aquest estil de documental em va agradar molt, un documental molt valent. A més, jo ja havia fet feina amb documentals sobre turisme, ja que quan vaig estudiar antropologia, i més tard antropologia visual, vaig dedicar els treballs a la situació del turisme a Mallorca.
Quina ha sigut la vostra feina dins el projecte?
NB: He fet la producció del projecte, una tasca que és molt invisible perquè es mou darrere la càmera però fa que la càmera i tot el necessari per rodar estigui a punt. Amb la producció hem fet possible que una idea/guió escrit en paper hagi acabat sent projectat a una pantalla.
EB: He estat la muntadora. Des que es van iniciar els rodatges he fet una feina de seguiment del material i recol·lectant-lo. Una vegada acabats els rodatges, encarregar-me de la postproducció, fer els muntatges i controlar que els talls de veu o talonatges (que no els feia jo) funcionassin.
Com valoraríeu, en general, aquests mesos de feina? Ho heu compaginat amb altres feines?
NB: Haver-ho de compaginar amb altres feines ha sigut complicat, i més encara conciliar el poc temps que et queda amb la teva vida familiar. He viscut moments de molt estrès i moments de molta satisfacció. Totes les persones hem fet un gran esforç per aconseguir alguna cosa, i quan surt bé és una gran alegria. També hi ha moments que penses que no val la pena aquest esforç… En aquests moments més baixos pensava en Mallorca, quan jo era petita i com era tot i que d’alguna forma aquest documental potser ajudarà a aturar aquesta bogeria i aquí em tornava a activar: activisme!
Tot l’equip hem funcionat amb aquesta dinàmica, de compaginar-ho amb altres feines i el trencaclosques d’organitzar els rodatges i les tasques, sempre en funció de la disponibilitat de totes i cadascuna de les persones de l’equip, ha estat tot un repte col·lectiu.
EB: Hi ha hagut molt estrès. En general aquestes feines són estressants, fas feina per projectes amb uns plaços a curt termini on s’han de coordinar molts treballadors alhora. L’especificitat del Tot Inclòs és que és un projecte, pel que fa a recursos, semiprofessional amb una proposta molt ambiciosa en la que s’ha hagut de cobrir el pont entre recursos disponibles i el que es volia. Ha calgut un esforç extra de part de totes, molta energia i moltes hores de feina. La recompensa econòmica és menor, però hi estic molt agraïda al Tot Inclòs, per poder viure únicament d’això. Totes hem fet altres feines, jo en tenia una a temps complet i, per tant, he compaginat ambdues coses, ajuntant-hi alguna feina a temps parcial. D’alguna manera no només hem estat treballadores, sinó que hem invertit en el projecte contribuint-hi. Ho he fet de gust, amb estrès i alguna nit sense dormir, perquè creia en el projecte i amb la necessitat que aquest tema sortís a la llum. Tothom en general ha posat molt de la seva part.
Estau contentes de l’experiència i del resultat que es projectarà dijous a Palma?
NB: Satisfeta en relació al pressupost i mitjans tècnics que hem tengut i la intermitent disponibilitat de l’equip de rodatge i de postproducció. Satisfeta sobretot amb el contingut, pens que el documental transmet molt bé el discurs que l’ha motivat. Amb moltes ganes que el vegeu i opineu.
EB: Estic molt contenta del resultat final. Crec que això és el que em compensa mesos d’estrès i hores sense dormir. Estic molt satisfeta, crec que tothom ha fet una molt bona feina. Quan veus el resultat final trobes que té potencial d’obrir els ulls i explicar coses que molts no sabem. Em tornaria a embarcar a un projecte així, amb tots els aprenentatges viscuts en aquest. No sóc la mateixa d’abans del projecte, tant a escala professional com pel que fa a la consciència de tot el que transmet el documental.
El primer monogràfic ja va tenir molt bona acollida, però s’ha anat observant que any rere any era major, amb l’ajuda que la versemblança de l’explicat amb la realitat s’ha anat aguditzant, ha sigut major. El col·lectiu Tot Inclòs considerà que amb els monogràfics i les trobades als locals no es podia arribar a una capa més ampla de la societat, per això aquest documental recull “les ganes d’arribar a un públic major amb el discurs genuí”, expliquen. Al Tot Inclòs el defineixen com “un artefacte més en aquesta lluita contra el turisme” després d’haver sumat els diaris, xerrades i jornades, com de la que sorgí el col·lectiu Ciutat per qui l’Habita.
Al Tot Inclòs el defineixen com “un artefacte més en aquesta lluita contra el turisme”
Al documental hi intervenen investigadores, treballadores del sector i activistes de molts àmbits diferents, amb l’objectiu d’explicar la complexitat del conflicte. L’espectre de gent és ampli, tot i que es troba a faltar gent convidada a participar (Aptur, una immobiliària de luxe, entre d’altres) que declinaren donar el seu punt de vista.
Dijous es presenta al Cine Ciutat, les entrades a la venda, entre finançadores i gent convidada per la feina realitzada, són poques. També dijous arranca la gira de presentacions que durà el documental a molts indrets.
*Article publicat originalment a l’Aguait
