Una batucada és una manifestació musical composta bàsicament per instruments de percussió –tot i que també n’inclou d’altres com els agogós o els chocalhos– i que té els carrers com a escenari principal. L’origen de les batucades té a veure amb els ritmes i els tambors propis de les celebracions religioses i populars africanes, fusionades amb el carnaval com a festivitat catòlica i amb les tradicions i la cultura musical indígena. Aquesta mescla cultural va anar desenvolupant-se a l’estat de Bahia, al Brasil, on avui dia la tradició de percussió afrobrasilera és internacionalment reconeguda.
Des dels seus orígens, la prohibició durant dècades de desfilar a blocs d’homes negres va convertir les batucades afrobrasileres en símbols de lluita social contra el racisme a través dels ritmes alegres i festius. Ara bé, l’imaginari cultural es va mantenir totalment patriarcal fins a dècades recents. No és fins a l’any 1993, a Salvador de Bahia, que apareix el primer grup de percussió de dones negres, Banda Didá, trencant el discurs que sostenia que les dones no podien tocar aquests instruments.
A l’Estat espanyol, el 15-M (2011) va impulsar que les batucades afrobrasileres es convertissin en un fenomen social i cultural remarcable. Per l’esperit de llibertat que transmeten, les batucades començaran a estar presents en qualsevol reivindicació progressista de transformació social com un mitjà d’activisme i protesta pacífica.
Per altra banda, les dues dècades que portem del segle XXI han estat marcades per l’explosió de la lluita feminista arreu. La mobilització ciutadana aconseguida amb “el tren de la llibertat”, l’1 de febrer de 2014, en contra de la reforma de la llei de l’avortament, va iniciar el camí cap a la visibilització de les lluites feministes. Més recentment, el 8 de març de 2018 va marcar, definitivament, un abans i un després en la presència social i política de l’anomenada quarta onada del moviment feminista (dins del context de les democràcies representatives occidentals) o feminisme del 99%, que es declara obertament antiracista i anticlassista, i que posa el focus d’atenció en les diverses opressions que patim.
Femsò o les Batukeres, han sorgit de col·lectius feministes, i d’altres es defineixen directament com a grups d’activisme feminista que utilitzen la percussió
És en aquest context on trobem una proliferació constant de grups de percussió de dones i identitats no normatives arreu dels Països Catalans. Algunes, com Band Tokades o Tambolàs, tenen més d’una dècada de recorregut. A Menorca, fa poc més d’un any va néixer Mendó, agermanada amb la batucada barcelonesa Somsò, amb la qual comparteix ritmes i espais de trobada. D’altres, com Femsò, a Mallorca, acaben de començar a caminar just fa uns mesos amb la intenció de sortir a tocar els tambors per primer cop aquest 8-M.
Visibilitat i ocupació de l’espai públic
L’ocupació dels espais públics per part del subjecte femení és una reivindicació clau dels moviments feministes, amb la intenció de trencar l’imaginari patriarcal que arracona les dones a l’àmbit domèstic. Les batucades no mixtes realitzen, així, un potent treball de visualització de les dones que, a través de la percussió, es fan seus els espais públics.
Mon Joan i Torra, arquitecta, tècnica en estudis de gènere i membre de Somsò, exposa com la presència de les dones als espais públics a través dels tambors es fa molt evident gràcies als sons d’aquests instruments que, juntament amb les coreografies, ocupen massivament l’espai. Mon recalca, sobretot, el vincle que s’estableix amb el públic, que traspassa els límits del col·lectiu. I és per aquest motiu que agraeix quan les intervencions són a peu pla i no a sobre d’un escenari. Es genera, així, una retroalimentació molt més directa que permet compartir i vibrar amb les persones que les acompanyen. Durant l’actuació d’una batucada té lloc una ocupació col·lectiva dels carrers, els quals es converteixen en espais de resistència, cooperació i apoderament.
En un imaginari cultural en el qual el món de la percussió està totalment masculinitzat, les batucades no mixtes també tenen un paper clau a visibilitzar les capacitats musicals de les dones. Davant la concepció patriarcal que els instruments grans i pesats no són aptes per ser carregats i tocats per dones, l’actuació d’una batucada no mixta es converteix en un exercici i una eina de resistència i subversió de les normes simbòliques establertes pel sistema patriarcal, que històricament ha considerat les dones el sexe dèbil. L’expressió d’emocions històricament reprimides a les dones, com la indignació o la ràbia, conflueix amb una forma d’intervenció social i de protesta pacífica que fa ús d’una mostra cultural de caràcter festiu i alegre com a eina per construir noves realitats.
Diversitat i transversalitat
Un dels valors essencials dels feminismes és el de la diversitat, entesa com una potència política fonamental. Aquesta diversitat també es fa present en les diverses maneres que tenen cada una de les batucades a l’hora de definir-se. Algunes van néixer des de la necessitat de crear espais diferents, regits per l’energia femenina que es trobava a faltar als grups mixts. És el cas d’Aiyé, Yewandé, Iabás o Les Lloques, que tot i que no van néixer des de l’activisme feminista, les seves pràctiques han estat trencadores. Carolina Fernández, doctora en literatura espanyola per la Universitat Autònoma de Madrid –qui ha escrit sobre el paper de les batucades en els moviments obrer
i feminista de l’Estat espanyol–, apunta que batucades de dones que en el seu origen no tenien un posicionament polític, avui en dia es declaren obertament feministes.
En aquest sentit, les batucades de creació més recent tenen el seu origen molt més vinculat al moviment feminista. Algunes, com Femsò o les Batukeres, han sorgit de col·lectius o assemblees feministes, i d’altres es defineixen directament com a grups d’activisme feminista que utilitzen la percussió i la cultura com a eina de consciència i transformació social. D’altres, com és el cas de Somsò, han viscut processos de reflexió i politització que les han portat a definir-se com a transfeministes, apostant per la transversalitat i la lluita conjunta per erradicar totes les opressions que patim dins d’un sistema capitalista, colonialista i cisheteropatriarcal.
Sigui quin sigui el cas, avui dia totes elles demostren el seu lligam directe amb el feminisme participant en reivindicacions pròpies del moviment (dret a l’avortament, erradicació de les violències masclistes, visibilitat lèsbica, etc.), donant el seu suport i assistint a les convocatòries dels col·lectius feministes de les seves localitats.
Per altra banda, i cada cop més, les batucades de dones i identitats dissidents es troben presents en les manifestacions, actes o trobades impulsades des de les bases associatives. En contra del canvi climàtic, per la defensa dels drets laborals o per les pensions dignes, entre moltes altres, la participació d’aquestes batucades en les reivindicacions que interpel·len el feminisme de la quarta onada fa evident la transversalitat de la lluita.
Espais segurs, d’apoderament i transformació
Les batucades feministes no mixtes busquen crear espais de seguretat i cures aliens a les dinàmiques i opressions del sistema patriarcal. Ens trobem, generalment, amb grups en què les dones i identitats dissidents tenen espai per denunciar les incomoditats, opressions i violències que pateixen en el seu dia a dia.
Sovint, gràcies a disposar d’un espai segur de reconeixement mutu i autoconsciència, moltes viuen un procés d’apoderament individual que els permet superar les violències patides. Aquest apoderament individual, combinat amb l’activisme polític, converteix les batucades no mixtes en espais on es desenvolupen subjectes polítics individuals i col·lectius, agents actius de canvi i transformació personal i social. Una transformació que es dona, no només per la seva composició no mixta o per les seves reivindicacions polítiques, sinó també per les seves pràctiques i funcionament intern. És un treball constant de superació, reflexió i (des)construcció que cerca generar noves formes de comunicació i de relació. Majoritàriament ens trobem amb projectes que es regeixen pels valors de l’assemblearisme, l’autogestió i l’horitzontalitat, que presten especial atenció a les cures i la sororitat entre les membres. Ara bé, a la pràctica del dia a dia, cada agrupació té les seves formes d’organització i funcionament pròpies, depenent del context, recorregut o particularitats.
Sembla que el fenomen de lluita i de transformació feminista a través de la percussió ha vingut per quedar-se i per seguir creixent. Les batucades de dones i identitats dissidents han començat a organitzar trobades on comparteixen experiències i coneixements. N’és un exemple Percudones, on conflueixen des del 2013 membres de diverses batucades per tocar juntes a la manifestació del 8 de març a Barcelona. Per altra banda, l’any passat va tenir lloc la primera trobada de percussió femenina en l’àmbit estatal, a Galícia. Laia Farràs, membre de Tambolás, ens recorda que es preveu una segona trobada a l’octubre a la ciutat de Barcelona, que s’està començant a coordinar juntament amb Somsò i Batukalla. D’aquesta manera, s’està creant una xarxa i uns espais de convivència que impulsen cada cop més la capacitat transformadora i revolucionària d’aquest fenomen cultural i d’activisme feminista.
