Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El nostre paper el 2018

Per tancar aquests mesos periodísticament intensos presentem un recull de tots els reportatges en profunditat que hem elaborat enguany a la secció A Fons, aquella que obre cada edició quinzenal de la nostra publicació en paper. En cada apartat trobareu un enllaç que us permetrà accedir als continguts de tots els números del que és el pilar que fa sostenible econòmicament el nostre projecte. 23 exemplars anuals de periodisme en profunditat, d'investigació, debat, anàlisi i contrast. Encara no hi estàs subscrita?

En un context molt marcat pel sotrac del referèndum de l’1 d’octubre, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola a Catalunya, la victòria de la suma de forces independentistes en les eleccions convocades pel Govern espanyol i els primers empresonaments preventius dels líders socials que havien impulsat la consulta, la Directa obria l’any 2018 amb el reportatge Poder d’Excepció, firmat per Gemma Garcia, David Fernàndez i David Bou, que relatava com la cúpula judicial de l’Estat estava assumint el comandament de l’estratègia repressiva en defensa de la unitat de l’Estat i de les seves estructures de poder. L’informe radiografiava el qui és qui en la sala de màquines d’un poder judicial i d’altres organismes decisius del sottogoverno institucional espanyol (com el Consell d’Estat, el Tribunal de Comptes o la Junta electoral) marcats per la cultura de l’excepció i un marc de regressió de llibertats democràtiques que transcendeix l’episodi independentista.

/ Error404

 

El món de la caça, els seus lobbies, el seu pes com a forma de relacions entre determinats cercles de poder i de negocis a l’Estat espanyol, protagonitzaven la portada de la Directa del 24 de gener. El reportatge de Maties Lorente, Jordi Sans i Guille Larios, radiografiava mitjançant infografies  l’impacte de l’activitat cinegètica en la fauna dels Països Catalans i incloïa també una crònica d’Adrián Crespo d’un dia entre caçadors a la comarca d’Osona.

D’uns anys ençà, la sang i el seu emmagatzematge s’ha convertit en un lucratiu negoci en mans d’un selecte grup de gegants del sector sanitari privat, entre les quals el grup català Grífols. El reportatge de Jesús Rodríguez, amb portada de Pep Mènsula, que obria l’edició 447 de la Directa explicava amb detall com la proliferació de bancs privats de plasma sanguini a llocs com els Estats Units d’Amèrica ha generat campanyes entre els sectors més empobrits per fer-los extraccions a canvi de diners. També inclou un retrat a fons de Grífols i de la família que n’és propietària, un grup que ha obtingut adjudicacions públiques milionàries a l’Estat espanyol gràcies al seu monopoli del procés industrial de transformació del plasma sanguini en hemoderivats.

El reportatge A Fons que obria el número 448 de la Directa, amb una fotografia de portada de Lucas Guerra, ens transportava al Sud del País Valencià. Paula Duran proposava una passejada crítica per la comarca de la Marina Baixa, amb un model turístic i de negoci forjat a partir de la marca Benidorm, fonamental en el monocultiu econòmic sense alternatives, la manca de sostenibilitat i les agressions als espais naturals. En aquest sentit, s’especifica el cas de la Serra Gelada, una àrea natural terrestre i marítima arraconada entre hotels, urbanitzacions i càmpings, la preservació de la qual centra els esforços de les entitats de defensa del territori. Es retrata també les principals oligarquies que controlen el negoci de les promotores urbanístic en aquesta contrada.

L’edició 449 de la Directa sortia al carrer un dia abans de la mobilització feminista del 8 de març, i ho vam reivindicar amb un número amb tots els continguts confegits únicament per les dones del col·lectiu (textos, fotografies, il·lustracions i infografies). El reportatge central, signat per Meritxell Rigol, Gemma Garcia i Anna Celma indagava en la situació i els abusos que pateixen les treballadores de la llar, un segment laboral molt precaritzat, moltes d’elles migrants i amb persones en situació de dependència a càrrec seu, que han de fer front sovint a unes condicions de treball i un nombre d’hores molt superior al que determina la normativa. L’informe planteja també com el model neoliberal ha delegat les tasques de cures i reproductives a persones alienes als nuclis familiars, que normalment són dones migrades.

/ Montse Giralt

 

La bombolla dels preus del lloguer, l’especulació immobiliària, la proliferació de fons inversors que busquen fer el gran negoci amb la revalorització del metre quadrat, la turistificació i l’expulsió dels barris de les veïnes de tota la vida, són fenòmens ja estesos a moltes ciutats, grans i mitjanes, dels Països Catalans. El reportatge d’obertura de l’edició 450, amb portada de Clara-Iris Ramos, posava el focus en la situació de València. Laia Mas, Giuseppe Savino i Paula Duran posaven xifres i context a una situació que ha col·locat una de cada quatre veïnes de la capital valenciana en situació de risc de perdre el sostre sota el qual viuen. Es para també atenció, mitjançant el testimoni d’algunes de les afectades, a alguns dels barris més afectats per la pressió immobiliària de la ciutat, com Benimaclet, el Cabanyal, Ciutat Vella, Russafa o la Saïdia.

Amb l’arribada del mes d’abril, una quarantena de presos que complien penes de reclusió a diversos centres penitenciaris de l’Estat espanyol van iniciar una mobilització a diversos nivells per visibilitzar i denunciar les vulneracions de drets que afirmen patir. El reportatge de la secció A Fons de Vicent Almela i Guille Larios, i portada de Marlene Krause, construït fonamentalment a través dels testimonis recollits per carta d’alguns dels protagonistes de l’acció, reflexionava sobre els impactes emocionals i econòmic que representa la privació de llibertat en les persones condemnades i els seus entorns familiars.

El control de fronteres ha estat en la primera línia de la política durant aquest any. Buch ha firmat la llei per aixecar un mur a la frontera dels EUA amb Mèxic, almenys 768 persones han mort al mar de la frontera sud i Hongria ha protagonitzat maltractaments a migrants en les devolucions a Sèrbia. Precisament, arran de l’actual crisi migratòria i sobretot a partir del 2013 -per l’augment de l’arribada de refugiades i sol·licitants d’asil- la biometria ha estat un element essencial en el desplegament d’allò què coneixem com a Europa fortalesa. Amb portada d’Hugo Cornelles, el reportatge Quan el cos és el nostre passaport, de Nora Miralles, desgrana el sistema integral de control de fronteres a partir de bases de dades d’empremtes dactilars, trets facials i material genètic, que està preparant la Unió Europea, i els perills que entranya sobre el conjunt de la població.

Absència de control ambiental, elusió d’impostos i precarietat laboral s’amaguen darrere el negoci dels creuers, que als Països Catalans té una forta implantació i va a l’alça. Amb l’arribada del bon temps, el mes de maig, Gemma Garcia, Jesús Rodríguez i Maties Lorente van posar el focus en les grans corporacions que copen més del 80% d’una indústria que és altament contaminant per les tones d’òxids de nitrogen i partícules ultrafines que llença a l’aire, així com pel consum d’aigua i la generació de residus.

/ Negrescolor

 

El mes de maig ETA anunciava en un comunicat la seva dissolució definitiva i la Directa posava la mirada en els tres eixos pendents per a la resolució del conflicte basc: víctimes i reconciliació, persones preses i dret a l’autodeterminació. Per això el reportatge elaborat per Àlex Romaguera, David Bou, Zuriñe Rodríguez i Nora Miralles el titulàvem ETA, punt i a part. No podíem parlar de la dissolució de l’organització armada sense explicar el paper de la societat civil basca i les desenes d’iniciatives que van permetre avançar en el diàleg i la reconciliació.

Arran de la celebració del referèndum, les mobilitzacions i la repressió posterior, El Govern espanyol va enviar requeriments al departament d’Ensenyament acusant d’adoctrinament les escoles catalanes. Alhora, des de determinats mitjans de comunicació es va alimentar aquest relat. A la Directa vam donar-hi la volta al reportatge Adoctrinament a l’escola per denunciar com és el Govern espanyol el que impulsa programes educatius per introduir el militarisme, la Constitució i els símbols patriòtics a l’ensenyament. Maties Lorente, Guillem Martí, Gemma Garcia i Vicent Almela radiografien els materials didàctics dels ministeris espanyols i amb mirada llarga, també posen l’accent en altres valors polèmics que es transmeten a les aules o en esdeveniments educatius.

/ Pau Fabregat

 

Contaminació d’aire i aigua, destrucció del sòl fèrtil, brogit constant, espetec de canonades i xemeneies, males olors, impacte lumínic i paisatgístic, i sensació d’inseguretat. Amb tot això conviu la població al voltant de les petroquímiques de Tarragona i Castelló. A l’A Fons Fumata negra a la petroquímica, amb una fotografia de portada de Núeria Genellí Guinjoan, Jesús Rodríguez i Paula Duran detallaven els impactes de la indústria i les demandes de les entitats ecologistes, que demanen que els governs català i valencià impulsin estudis i sancionin les empreses responsables de la contaminació.

Amb la consulta sobre la municipalització de l’aigua a Barcelona sobre la taula, la Directa va publicar una exclusiva: espies del sector privat s’havien infiltrat al moviment ciutadà per la remunicipalització del servei, fent-se passar per activistes. Jesús Rodríguez, Sònia Calvó i Víctor Yustres detallen al reportatge La guerra bruta de l’aigua com es va iniciar la infiltració i com van saltar les primeres alarmes a l’entitat Aigua és Vida. Així mateix, al web vam llançar un avançament audiovisual produït mitjançant una càmera oculta, de com ens vam apropar a un dels espies privats per tal de desemmascarar-lo. El reportatge, que obre amb una il·lustració de Joan Manel Pérez, també recull les veus de les veïnes que consideren que la companyia d’aigües els va instrumentalitzar per incloure’ls en una campanya corporativa.

Unes 250.000 persones arriben a les Terres de Ponent per la recollida de fruita durant l’estiu i afronten la doble problemàtica de sous abusius i precarietat en l’habitatge. Així mateix, les collidores de la taronja també pateixen situacions d’abús: un mes collint per 300 euros. A Fruita dolça, feina amarga, amb portada dissenyada per Pau Fabregat, diversos col·laboradors de la Directa denuncien les condicions de les treballadores, donant-los veu, i configuren el mapa de la precarietat agrària als Països Catalans.

Abans de marxar de les vacances d’estiu, la Directa va dedicar un reportatge en profunditat a l’amenaça sobre la posidònia. La planta marina més important de la Mediterrània, molt concentrada a les Illes, s’enfronta a tres amenaces: la contaminació, l’increment de la temperatura de l’aigua i l’impacte de les àncores dels vaixells turístics. Tomeu Mesquida i Maties Lorente a Àncores letals expliquen la importància de la posidònia i la desprotecció que pateix de primera mà; acompanyant membres de la Plataforma Salvem Portocolom, a Mallorca, durant una jornada de vigilància. El reportatge també inclou un article de Júlia Gamissans sobre el perill que suposa el sistema de drenatge del fons marí per refer les platges del Maresme per a les espècies de peixos, crustacis i mol·luscs.

/ Lluís Ràfols


Nou curs, mateix esperit

A la tornada de les vacances d’estiu, en plena polèmica per la utilització de l’espai públic per exhibir proclames independentistes o solidàries amb les preses polítiques, Jesús Rodríguez va radiografiar els escamots antigroc, protagonistes d’episodis amb amenaces i agressions físiques arreu del territori. Els autoanomenats Grups de Defensa i Resistència (GDR), amb l’impuls mediàtic i polític de Ciutadans, s’han convertit en terreny de disputa de grups i partits de l’extrema dreta com Plataforma per Catalunya, Democracia Nacional, Vox i reductes falangistes. A banda de repassar els principals líders i nuclis d’arrencallaços, vam parlar amb juristes especialitzades en dret administratiu i penal perquè ens expliquessin què diu la llei sobre la col·locació de simbologia en edificis de l’administració, cases particulars o la via pública.

/ Pau Fabregat

 

Amb la brisa del mar al rostre i la sal encara enganxada a la pell, vam obrir el número 461 amb un reportatge sobre un dels majors projectes urbanístics i especulatius de la costa dels Països Catalans: Marina d’Or, megacomplex turístic ubicat a la Plana Alta (País Valencià). Ester Fayos, Noa Tendero i Gemma Garcia van repassar les adjudicacions irregulars, l’impacte mediambiental i els abusos laborals que taquen l’expedient de Jesús Ger Garcia, empresari i propietari de la “ciudad de vacaciones”.

Un dia després de l’assassinat de Jamal Kashoggi al consulat de l’Aràbia Saudita a Istambul, sortia a la llum un nou número de la Directa en paper dedicat a examinar amb lupa l’aliança entre les cases reials espanyola i saudita. El lligam de més de 40 anys entre els borbons i els saüd ha facilitat unes relacions comercials que beneficien empreses espanyoles d’armament i construcció. Eloi Latorre i Maties Lorente repassaven el paper del rei emèrit, de l’actual monarca Felip VI i de figures controvertides com Corinna en tractes com la construcció de la línia d’alta velocitat Meca-Medina i les línies 4, 5 i 6 del metro de Riad. Per cloure el reportatge Una aliança ben armada, Marc Almodóvar analitzava la cursa de l’Aràbia Saudita per l’hegemonia a l’Orient Mitjà i les guerres militars i comercials, així com les crisis humanitàries que està provocant.

/ Anna Bohigas

 

La segona quinzena del mes d’octubre, en el marc d’una intensa lluita contra l’expansió d’Uber i Cabify, Adrià Crespo va analitzar les condicions laborals del món del taxi amb l’inestimable suport infogràfic de Pau Fabregat. En el reportatge de la secció A Fons que obre el número 463 vam repassar els vessants social i sindical d’aquest sector, entrevistant els diferents dels actors que hi intervenen.

El novembre el vam arrencar amb una portada impactant d’Hugo Cornelles per obrir un reportatge de Blanca Todó amb il·lustracions de Sr. Plàstiko. Extorsió a domicili va ser el titular d’un exhaustiu informe de vuit pàgines centrat a destapar el funcionament de les empreses dedicades als desallotjaments extrajudicials. Societats com Desokupa reciclen laboralment desenes d’expolicies, paramilitars, vigilants de discoteca, integrants de grups d’extrema dreta i organitzacions criminals per disposar d’equips de matons que aprofundeixen en la vulneració de drets fonamentals en matèria d’habitatge.

L’edició 465 la vam voler dedicar a una temàtica que sempre ha estat en l’agenda de la Directa des dels seus inicis: els riscos de l’energia nuclear. En aquest cas, Jordi Bigues va comptar amb una portada de Pepe Serra i gràfiques de Carlos Vilafranca per completar un reportatge on explicava que el pla de tancament de les centrals nuclears a l’Estat espanyol no preveu com desfer-se dels milers de tones de residus radioactius que s’emmagatzemen a les plantes, a un cementiri nuclear a Còrdova i a centres provisionals d’allotjament a Anglaterra i l’Estat francès. Per cloure les vuit pàgines dedicades a l’amenaça radioactiva, Jesús Rodríguez va entrevistar el veterà activista antinuclear Miguel Muñiz.

Gairebé 26 anys després de l’assassinat de Pedro Álvarez a l’Hospitalet de Llobregat i un any abans que els delictes prescriguin, Marc Iglesias va signar una investigació periodística amb entrevistes inèdites a testimonis dels fets i una exhaustiva anàlisi del sumari. En aquest reportatge vam revelar nombroses deficiències en la investigació judicial d’un crim que, gràcies a la lluita dels pares del jove abatut, no ha caigut en l’oblit i s’ha erigit en una icona de la lluita contra els abusos de poder i la impunitat policial.

Per acabar aquest any 2018, hem centrat els nostres esforços a esbudellar el nou partit d’extrema dreta VOX, que ha entrat en escena parlamentària a Andalusia, a l’ombra de José María Aznar i fusionant les idees del franquisme i la monarquia. Aquest missatge és la que han volgut transmetre Victor Serri i Pau Fabregat en el fotomuntatge de portada, que precedeix un reportatge de Conrad Bosch i David Fernàndez on s’analitza la formació liderada per Santiago Abascal, els seus membres més destacats, el seu cos ideològic, les seves aliances internacionals i les vinculacions que té amb el neofeixisme.

/ Victor Serri i Pau Fabregat