Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Mobilització a l'Anoia contra la reactivació d'un macropolígon on té interessos un condemnat del cas Pretòria

Davant la represa de la requalificació de Can Morera com a zona industrial, tal com preveu el Pla Director del 2006, neix Per la Conca, un col·lectiu de defensa del territori que es proposa, en primera instància, aturar el projecte. Amb el seu naixement es reprèn la històrica lluita en defensa de la zona agrícola al nord d’Igualada en rebuig a l’històric anhel especulador que des dels 90 plana sobre l’àrea. L’empresari Josep Singla, condemnat per tràfic d’influències i prevaricació, té gran part dels terrenys que es veurien revalorats amb l’operació

 

Arnau Mensa@arnaumensa

Amb la Conca d’Òdena als peus, a la Tossa de Montbui, es va constituir el passat mes de novembre la plataforma Per la Conca. En una assemblea que va aplegar prop de 40 persones, es va decidir iniciar el rumb d’un projecte que pretén, en paraules de Francina Bacardit, membre fundadora de l’entitat, “posar en valor el nostre territori, treballar per la seva dinamització i, a curt termini, aturar el macropolígon industrial de Can Morera”. L’acte va ser un espai de trobada i reflexió al voltant de problemàtiques territorials, amb la de Can Morera en el centre, i va reunir, sobretot, pagesos i persones afectades pel projecte de polígon industrial. El debat generat va concloure amb l’acord de donar una resposta organitzada al projecte de Polígon de Can Morera, però transcendint el cas: esdevenir, com a col·lectiu, un espai crític, on parlar del territori de la Conca d’Òdena, de la seva custòdia, i on pensar propostes que apostin per valorar el seu patrimoni ambiental i cultural.

Per la Conca neix, doncs, a cavall entre un objectiu primer, concret i específic, i un altre d’abast més general. Altre cop Francina Bacardit, ho explicava així: “El col·lectiu neix, en un primer moment, de l’alerta pel macropolígon de Can Morera, això fa trobar-nos. El nostre objectiu central és parar-lo, i construir una resposta crítica i alternativa. Però la idea va més enllà: volem parlar de territori, de model de Conca, de paisatge cultural, i constituir-nos com a col·lectiu en defensa de tot això, anar més enllà de Can Morera. Malauradament, però, ja tenim definida quina és la primera batalla.”

Can Morera és una àrea agrícola situada a la zona nord de la Conca d’Òdena (al nord, també, respecte a Igualada i a l’oest d’Òdena, municipi al qual pertany) que, des dels anys 90, ha viscut amenaçada constantment per diferents projectes

Can Morera és una àrea agrícola situada a la zona nord de la Conca d’Òdena (al nord, també, respecte a Igualada i a l’oest d’Òdena, municipi al qual pertany) que, des dels anys 90, ha viscut amenaçada constantment per diferents projectes que comparteixen una mateixa direcció: l’afany especulador i la desvalorització d’aquest territori tal com és avui.

Les diferents lluites que s’han organitzat, però, han aconseguit aturar amenaces ben diverses: un projecte de presó o la posada en pràctica, fins avui, del Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena que preveu, entre altres objectius, destinar 370 km² per a usos industrials. “Crec que s’explica tot millor mirant qui són els que tenen les propietats de la zona més que no pas el sentit del que s’hi vulgui fer. La qüestió és que hi guanyin”, denuncia Jaume Grimau, pagès i afectat, en l’acte fundacional de Per la Conca. Afegeix que “per a ells, qualsevol cosa és bona per fer-hi, però s’hi ha de fer alguna cosa. El que està clar és que ni la pagesia ni la natura els mereixen cap respecte”.

Membres de la plataforma Per la Conca

 

Malgrat que el projecte actual no hagi estat mai exposat ni explicat, el que se’n sap és que, aquest cop, la intenció és la represa de la requalificació de Can Morera com a zona industrial, tal com preveu el Pla Director del 2006. Avui, la proposta sembla ser la construcció d’un polígon industrial de grans dimensions que ocuparia 200 km², en paraules d’Albert Civit, director d’Incasòl a La Veu de l’Anoia. Ara com ara, la Conca d’Òdena destaca, precisament, per l’alt nombre de quilòmetres quadrats de sòl industrial buits, que superen els 200 entre els polígons de Santa Margarida de Montbui, del Pla de les Gavarreres i de Castellolí.

La disputa per la construcció, o no, del macropolígon industrial de Can Morera, però, no sembla ser una discussió argumental. El projecte pren força a través d’una trama público-privada que se sosté sobre un discurs que pretén fer convergir els suposats interessos col·lectius de la Conca amb els privats d’aquells qui, d’alguna manera o altra (principalment per mitjà del control de propietats de la zona) tenen incidència encoberta en el projecte. L’empenta del senyor Josep Singla i família, empresari ja condemnat a presó pel cas Pretòria de corrupció urbanística i que controla gran part de les propietats de la zona, d’Incasòl, que hi té també grans extensions en propietat, i d’altres agents privats són el punt clau en l’interès reiterat per projectar un futur per Can Morera diferent de la seva realitat pagesa i rural actual.


Les visites dels homes encorbatats

Abans de l’aprovació del Pla Director de la Conca d’Òdena del 2006, l’Incasòl, el Consorci de la Zona Franca i altres agents privats van arribar a la zona per comprar terrenys malgrat que no hagués estat aprovat encara ni fos pública la voluntat de dur-lo a terme.

Júlia Pons, afectada pel cas, denuncia que molt abans que algú parlés de cap Pla Director, van fer-li una visita a casa seva: “Va arribar un cotxàs negre i brillant, van baixar dos homes encorbatats, amb ulleres de sol i dient que volien parlar amb el propietari”

Júlia Pons, afectada pel cas, denuncia que molt abans que algú parlés de cap Pla Director, van fer-li una visita a casa seva: “Va arribar un cotxàs negre i brillant, van baixar dos homes encorbatats, amb ulleres de sol i dient que volien parlar amb el propietari. Els vaig dir que era jo i em van demanar que posés un preu a la casa. Em van dir que m’ho compraven tot i quan van tenir el no per resposta em van amenaçar de diverses maneres. Em van dir que tard o d’hora tot allò seria seu i que pel meu bé em convenia vendre-ho ara pel que m’oferien que no pas més tard.”

Faltaven encara quatre mesos perquè s’aprovés inicialment el Pla Director de la Conca d’Òdena, l’any 2006. “No sé si eren els mateixos però això ho van anar repetint per les masies de per aquí. Alguns van vendre i alguns no. Clar, arribaven i t’oferien molt més del que, aparentment, tot allò valia”, afegeix.


Els interessos de Josep Singla

L’execució del Pla, però, de sobte, va quedar en suspens, aturada fins avui. La crisi immobiliària del 2008, sumada a un posterior canvi electoral a Òdena i a la lluita de l’antiga Plataforma per la Retirada del Pla Director, de qui pren el relleu Per la Conca, va semblar deixar l’Incasòl i els altres implicats sense el guany esperat (malgrat que ja tinguessin la terra comprada i la inversió feta).

El 2008, Josep Singla, a través d’una empresa pantalla anomenada Fourtyseven, pactava amb el Consorci de la Zona Franca i l’Ajuntament d’Òdena repartir-se el cost de la redacció del nou POUM a canvi que el sòl de Can Morera fos requalificat com a urbanitzable

Posteriorment es destapà que, el mateix any 2008, Josep Singla, a través d’una empresa pantalla anomenada Fourtyseven, pactava amb el Consorci de la Zona Franca i el govern del PSC a l’Ajuntament d’Òdena repartir-se el cost de la redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que s’havia d’aprovar a Òdena, a canvi que el sòl de Can Morera fos requalificat, llavors, com a urbanitzable. Ho explicitava així la clàusula 7 d’un document que el Consistori mai va arribar a registrar com a Conveni Urbanístic, malgrat que aquest pas sigui obligatori.

El POUM, però, no va ser acceptat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya per diferents irregularitats, fet que, sumat a la por que l’hipotètic futur polígon projectat quedés buit, i a les causes estructurals comentades, van acabar deixant Can Morera en un stand by que avui es vol reprendre. El govern, a Òdena, segueix estant en mans del PSC i la propietat de les terres, dels mateixos “inversors” que van arribar l’any 2006.


Reactivació de les lluites

Davant aquesta situació, Per la Conca, segons s’explica en una nota de premsa, es proposa “articular-hi una resposta crítica i posar la proposta al centre del debat polític i social durant els pròxims mesos”. Alhora, denuncien el secretisme que envolta el cas i la “nul·la justificació sobre la conveniència d’invertir en un nou polígon, així com l’existència d’interessos econòmics per part d’alguns dels agents impulsors, entre altres factors”. A part, amb el nomenament de Damià Calvet com a nou conseller de Territori i Sostenibilitat, l’associació tem que el projecte s’acceleri i tingui via lliure per dur-se a terme de forma ràpida. L’actual conseller va ser director d’Incasòl en el seu moment i compta amb una àmplia experiència en el sector privat immobiliari a les Illes Balears.

Per altra banda, i amb la voluntat de consolidar-se com a plataforma de “defensa i dinamització” del territori de tota la Conca, el col·lectiu pretén desenvolupar iniciatives que el posin en valor. Sense quedar-se únicament en la defensa de la zona de Can Morera, ni en la lluita contra l’especulació, es marca l’objectiu de debatre propostes per als espais agraris, fluvials i forestals de tota la Conca d’Òdena. La plataforma, que de la manca de participació popular en les decisions sobre els models de futur per a la Conca en fa una de les seves principals crítiques, vol posar al centre de tot debat sobre territori la seva gent. Francina Bacardit subratlla que «parlar de respecte a un paisatge cultural implica parlar de respecte a la seva gent i a la seva voluntat de decidir el seu futur. Del seu dret a decidir, a decidir-ho tot”.