Els nuclis urbans d’Aldaia, Alaquàs, Quart de Poblet i Xirivella, municipis de l’Horta de València, s’han vist històricament afectats pel desbordament del barranc de La Saleta en episodis de fortes pluges. El més recent i devastador es va produir a conseqüència de la dana del 29 d’octubre de 2024, que va deixar catorze morts en les quatre localitats. Donat el risc, al llarg de les últimes dues dècades, la Generalitat Valenciana i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) han elaborat projectes de remodelació de la canalització que mai s’han arribat a executar. Un any després de l’últim temporal, la Generalitat, la Confederació i el Ministeri espanyol per la Transició Ecològica els han desempolsat per dur-los a terme, tot i l’oposició d’entitats ecologistes i veïnals.
El projecte de canalització del barranc ha rebut un total de 41 al·legacions, formulades per particulars, entitats socials, administracions locals i col·lectius ecologistes i veïnals, com Per l’Horta, Acció Ecologista-Agró o l’associació veïnal del barri del Crist d’Aldaia. Tot i ser diversos, tots els motius al·legats arriben a la mateixa conclusió: “el plantejament no actua sobre les causes reals de les inundacions, com la urbanització massiva i la pèrdua de sòl agrícola; sinó que es basa en obres que augmenten el formigó, un model que agreuja els impactes”, resumeix Maria Jiménez, portaveu del Comité Local de l’Emergència i la Reconstrucció (CLER) d’Aldaia, el qual, sense èxit, va presentar un projecte alternatiu al comissionat espanyol per a la reconstrucció i reparació dels danys provocats per la dana, depenent del Ministeri de Política Territorial.
El barranc de La Saleta ajudava a drenar l’aigua cap a l’Albufera i a recarregar els aqüífers de l’Horta, però la forta urbanització i la pèrdua de sòl agrari van minvar la capacitat d’infiltració
Tradicionalment, el barranc de La Saleta ajudava a drenar l’aigua cap a l’Albufera i a recarregar els aqüífers de l’Horta, però la forta urbanització i la pèrdua de sòl agrari van minvar la seua capacitat d’infiltració. Ara, la nova canalització proposada per l’administració rescata el plantejament de dos projectes redactats en l’any 2010 i 2006 i que, tal com recorda David Carrasco, veí d’Aldaia i portaveu de l’associació veïnal del barri del Crist, “mai es van executar perquè sempre s’ha demostrat que no són una solució”.
Segons es llegeix en el document de consulta pública, el projecte contempla desviar el traçat actual del barranc per mitjà de tres actuacions: en el primer tram, una canalització “natural” a l’altura de la CV-33 en l’accés a Aldaia, a la seua zona industrial i al centre comercial Bonaire; en el segon tram, una conducció soterrada —amb capacitat de fins a 130 metres cúbics— sota el polígon industrial i en part del nucli urbà d’Aldaia que, en últim lloc, connectarà amb una via verda des d’aigües avall de la rotonda que uneix Aldaia, Xirivella i Alaquàs fins al nou llit del riu Túria.
Actuar aigües amunt
La rambla de La Saleta forma part d’una conca hidrogràfica integrada per altres dos barrancs, el de Poio i el del Poçalet, part dels cabals dels quals deriven a La Saleta. És per això que les entitats ecologistes i veïnals defensen que si no s’actua aigües amunt qualsevol actuació en La Saleta “no servirà de res”. “Invertir en una infraestructura que modifica un cabal secundari genera una falsa sensació de seguretat sense atacar l’origen del problema: la manca de laminació d’aigua al Poio i el Poçalet”, assevera Jiménez. Comparteixen la mateixa reflexió des de la Confederació, la qual reconeix que la xifra de 130 metres cúbics per segon “respon a l’estimació de cabals que podran arribar a Aldaia des de La Saleta una vegada estiguen construïdes les actuacions aigües amunt”, les quals hui dia encara són objecte d’estudi.
Tots tres barrancs formen una xarxa complexa de zones amb llits definits i d’altres que pràcticament els han perdut per la construcció de polígons i àrees urbanes, com per exemple el polígon industrial de Loriguilla o la mateixa localitat d’Aldaia. En algunes avingudes d’aquest municipi de l’Horta Sud, com l’Hernán Cortés o València, la rambla transcorre pràcticament al mateix nivell que el carrer, la qual cosa augmenta el risc d’inundabilitat.
La xifra de 130 metres cúbics, a més, no ha tingut en compte el cabal de l’episodi extraordinari de la dana de 2024, perquè segons es llegeix en el document explicatiu, “en el moment de la redacció no es disposa d’informació actualitzada”. No obstant això, sí que existeixen registres oficials, tant històrics com del dia del temporal, quan a les 18.55 hores la Confederació va notificar a Protecció Civil un cabal de 2.282 metres cúbics per segon.
“El projecte de 2010 contemplava un cabal de 80 metres cúbics, que ara augmenten a 100 metres cúbics i fins a 130 en el tram final, però l’increment no està justificat. Igual podrien ser 50 metres cúbics com 60”, subratlla Carrasco. És per això que des del CLER, l’associació veïnal, Agró i Per l’Horta exigeixen que s’actualitze l’estudi hidrològic i hidràulic amb dades de la conca posteriors a la dana i tenint en compte l’escenari d’emergència climàtica, amb episodis de pluja extrema cada vegada més freqüents; així com els marges de seguretat hidràulica per a períodes de retorn de 100, 200 i 500 anys.
Des d’Agró adverteixen que alterar el curs natural del barranc podria perjudicar la recàrrega d’aqüífers i el transport natural de sediments
El tram soterrat no està exempt de polèmica. D’una banda, Carrasco explica que la rambla deixarà de passar pel nucli urbà per circular per la zona nord del municipi: “afectarà els barris del Crist, dels Àngels o del Pilar, zones amb quatre col·legis, una escoleta infantil, un institut, un centre de salut, centre de dia, auditori…”. D’altra banda, Carrasco adverteix del risc d’obstrucció i col·lapse de la canalització. Segons l’estudi tècnic encarregat per l’associació, el volum de sediment que es va acumular durant la dana representa el 66 % del volum total de la conducció, la qual cosa indica un “risc significatiu” en cas d’incorporació concentrada de material. “Tampoc contempla sobreeixidors, derivacions, comportes, zones de laminació o d’emmagatzematge temporal ni sistemes de control en temps real”, afegeix.
Conscient del perill, la Confederació projecta la substitució de la llosa superior de la conducció per unes reixes que, mentre succeïsca l’avinguda d’aigua, “podran ser retirades permetent l’accés de maquinària des de la superfície del terreny, a més d’augmentar la ventilació de la conducció”. Per l’Horta, però, contradiu aquestes previsions: “durant una riuada no es pot introduir cap maquinària en la canalització i el que ocorrerà és que l’aigua sobreeixirà per aquestes obertures i buscarà eixides alternatives inundant la zona on es projecta la canalització i també el centre de la localitat, perquè l’aigua intentarà tornar al seu llit natural”. Des d’Agró també adverteixen que alterar el curs natural del barranc podria perjudicar la recàrrega d’aqüífers i el transport natural de sediments.
150.000 metres quadrats d’horta menys
Una de les al·legacions més rellevants de l’associació Per l’Horta és l’afecció del projecte a una superfície de 150.000 metres quadrats d’horta protegida, a més de fragmentar el territori i descontextualitzar elements patrimonials i l’entramat històric de séquies i camins. La destrucció d’horta es produiria en el tram final de la canalització, on ja en superfície es pretén connectar La Saleta amb el llit del riu Túria.
Des de Per l’Horta denuncien que el projecte “no preserva les unitats territorials i de paisatge de l’Horta” i “tampoc agrupa la solució a les infraestructures lineals existents en corredors, la qual cosa afavoriria la formació de bosses d’horta residuals”. De fet, la zona està travessada per diverses infraestructures i l’única àrea natural continua que actualment queda lliure és la zona de parcel·les agrícoles amenaçada. En la mateixa línia s’expressa Jiménez: “ens neguem al fet que destrossen l’única zona d’horta que ens queda després de dècades de polítiques depredadores amb el territori”.
Totes quatre entitats entrevistades, així com geògrafes, urbanistes o expertes en ecologia urbana defensen la implementació de solucions basades en la natura, les quals prepararien el territori per als episodis de pluges intenses per mitjà de la infiltració de les aigües. D’aquesta manera, s’evitarien els danys que provoquen les escorrenties de grans quantitats d’aigua.
Per l’Horta denuncia que el projecte “no preserva les unitats territorials i de paisatge de l’Horta”, que perdria 150.000 metres quadrats
Des del CLER, que han estudiat en profunditat en què podrien consistir aquestes solucions, ho concreten en la construcció de fagines, assuts o estructures naturals de contenció, així com de parcs naturals inundables per laminar les avingudes d’aigua o fomentar la coberta vegetal del territori per afavorir l’absorció de l’aigua i evitar l’erosió. Alhora, també exigeixen prohibir l’aprovació de noves llicències d’edificació en zones inundables i recuperar el sòl agrícola inundable ara soterrat per indústries i edificacions. La renaturalització del llit amb parcs inundables o zones de passeig a la natura, segons defensen, permetria respectar el cabal natural del barranc, sense haver de crear una nova canalització de formigó.
Algunes de les al·legacions presentades han estat acceptades pel Ministeri per la Transició Ecològica i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Ara, particulars, administracions locals i entitats estan a l’espera de conèixer el projecte definitiu, que compta amb un pressupost estimat de 55 milions d’euros.
