El guionista escocès Paul Laverty és una de les més de 138 persones que, per ara, han estat acusades formalment de terrorisme al Regne Unit per vestir una samarreta amb el lema: “Genocidi a Palestina, és hora d’actuar”, en suport a l’organització proscrita Palestine Action. El govern laborista de Keir Starmer la va il·legalitzar després que diversos activistes accedissin a la base militar de Brize Norton i provoquessin alguns danys a dos avions de transport de combustible, sota l’argument que servirien per transportar armes per cometre el genocidi a Gaza. Laverty va ser detingut en una manifestació el 25 d’agost, però no és l’únic, ni de bon tros. Des que el Parlament britànic va prohibir Palestine Action, el 4 de juliol, més de 1.600 persones han estat detingudes, gairebé 900 el dissabte en una protesta a Londres. El guionista habitual de Ken Loach reflexiona sobre el genocidi a Gaza i la resposta repressiva contra qui ho denuncia.
Fa poc vas ser detingut i acusat de terrorisme per dur una samarreta on denunciaves el genocidi d’Israel a Gaza. Quins són els següents passos en el teu procediment?
El 18 de setembre he de comparèixer davant del tribunal. Serà una audiència molt curta per arrencar el procediment judicial i m’hauré de declarar culpable o innocent. M’han lliurat un document on m’especifiquen que he estat arrestat d’acord amb la secció 13 de la llei de terrorisme del 2000. Però més enllà de la meva situació, el que és important és no perdre de vista que el ministre de Finances israelià, Bezalel Smotrich, va dir que una victòria d’Israel a Gaza implicaria la destrucció total. És un missatge que no té precedents, però el món els ha deixat actuar. És una prova de la seva clara intenció de cometre un genocidi. Vivim temps de mort. Mentrestant, el primer ministre britànic, Keir Starmer, que és advocat de drets humans, es dedica a terroritzar la gent que protesta. El terrorisme sempre havia significat assassinar, ferir o prendre ostatges, però ara l’acció pacífica s’ha convertit en un delicte terrorista.
Precisament, el Regne Unit és un dels signants de la Convenció sobre el genocidi de Nacions Unides.
“Els nostres parlamentaris britànics també en són responsables, actuen en connivència amb el genocidi”
De fet, la meva samarreta feia referència a aquesta Convenció sobre el genocidi, que va entrar en vigor el 1951 i l’han signat 153 països. El primer article de la Convenció estableix que existeix el deure d’aturar i sancionar el genocidi. I l’article 3 diu que no pot haver-hi complicitat amb el genocidi ni instigació, ni directament ni indirectament. Per tant, els nostres parlamentaris britànics també en són responsables, actuen en connivència amb el genocidi. Són 22 persones que tenen el poder d’implementar i respectar la Convenció. Com que no ho fan i encara estan col·laborant amb l’Estat d’Israel, no ens queda cap altra opció que actuar als carrers. El govern britànic encara exporta armes a Israel, entrena agents amb les Forces de Defensa Israeliana, vola sobre Gaza i facilita informació a Israel, argumentant que ho fa amb l’objectiu de trobar els ostatges. El genocidi ja ha quedat demostrat a través d’organitzacions com Amnistia Internacional, de diversos organismes de les Nacions Unides i d’experts. A més, el veiem cada dia en directe a través de les pantalles. L’informe elaborat per l’agència de recerca Forensic Architecture (FA) sobre l’arquitectura del genocidi és demolidor. Han compilat moltíssimes dades per trobar els patrons que segueix l’exèrcit israelià per a dur a terme la destrucció sistemàtica i el genocidi a Gaza: un dia ataquen on fan el pa, un altre els combois, el següent els hivernacles on es cultiven aliments, després destrueixen les explotacions agrícoles…
Els interessos comercials del Regne Unit i d’altres estats occidentals amb Israel condiciona la resposta repressiva a qui denuncia el genocidi?
La responsabilitat central recau en Yvette Cooper, que és la ministra de l’Interior. Però Israel pressiona el govern britànic perquè prengui mesures contra els civils que han fet accions contra les seves fàbriques. Així doncs, han cedit al lobby armamentístic i això és vergonyós. Són empreses molt poderoses, molt influents. Aquest govern, que pretén ser liberal i de centre, en realitat, és molt de dretes, i per això escolta el lobby i no els carrers. Hem de lluitar per l’embargament d’armes i l’aïllament d’Israel.
Sovint les passes són inexistents, tímides o parcials. Només amb el trencament radical de les relacions comercials es pot posar fi al genocidi?
“Veiem una hipocresia absoluta, perquè saben que la posició d’Israel no canviarà si no hi ha pressió comercial i diplomàtica”
El ministre d’Afers Exteriors britànic, David Lammy, diu que ha fet declaracions contundents, denunciant els atacs de la forces israelianes, que s’ha dirigit a l’ambaixador israelià, però a la pràctica no fa res. Encara permet que passin algunes de les llicències d’exportació d’armes. El que veiem és una hipocresia absoluta, perquè saben que la posició d’Israel no canviarà si no hi ha pressió comercial i diplomàtica. En comparació amb Ucraïna, la hipocresia és total. Si no prenen mesures que generin impacte econòmic real, res canviarà. I, per descomptat, el gran problema és que Donald Trump ha donat més de 22.000 milions de dòlars a Israel. Així que l’única cosa que podem fer és actuar junts arreu del món perquè els governs compleixin amb les seves obligacions en virtut de la Convenció. I és per això que símbols com la Flotilla, que va sortir de Barcelona, són importants. Tot el meu respecte per a aquelles persones que estan a bord arriscant la seva vida o la seva llibertat. La consciència és als carrers, a les graderies de futbol, a les flotilles. La gent corrent està indignada de veure cada dia l’assassinat de palestins famolencs.
La resposta repressiva contra Palestine Action indica que les accions que fan tenen sentit?
No conec ningú de Palestine Action, però el que queda clar és que aquest i altres grups són nobles, intenten aturar el genocidi. I ho fan amb protestes pacífiques contra empreses que envien armes a Israel, sense cap intenció de fer mal a ningú, no volen sembrar el terror. Efectivament, això molesta molt les empreses que finalment fan pressió al govern britànic perquè aprovi legislació per aturar les accions. Després, l’aplicació d’aquesta legislació és discrecional: conec alguna persona que ha estat acusat segons la secció 12 de la llei terrorista, que comporta una possible pena de presó de fins a catorze anys. En canvi, jo estic acusat segons la secció 13, que comporta una possible pena de presó de fins a sis mesos. Hi ha càstigs diferents per dur la mateixa samarreta. Qualsevol persona que porti una samarreta amb el nom Palestine Action o participi en una manifestació per donar-hi suport o criticar la prohibició d’aquesta organització pot ser arrestat. La secció 13 de la llei diu que la conducta delictiva es relaciona amb l’ús d’uniformes o roba que susciten una sospita raonable que l’individu és partidari o membre d’una organització prohibida. De manera que el govern no ha de demostrar que dones suport a l’organització, només ha de tenir una sospita raonable. Així que el llistó per a la condemna és molt, molt baix.
L’aplicació de la legislació terrorista sobre les protestes té un efecte dissuasiu?
El govern britànic vol ofegar la protesta contra el genocidi, hi ha un clima d’intimidació. Una amiga, que és professora emèrita de salut en una universitat important, intentava estampar una samarreta amb el missatge “m’oposo al genocidi” i “m’oposo a la prohibició de Palestine Action” per a la marxa del 6 de setembre. A la primera botiga, es van negar a fer-li, a la segona i a la tercera també. Això demostra com l’espai polític i l’espai mental per expressar la teva opinió està disminuint. La gent té por i està intimidada per l’ús que s’està fent de la Llei de terrorisme. El propòsit és espantar la gent i generar silenci. En moltes institucions la gent no parla, com a la universitat, en l’àmbit de la salut, a la judicatura o en gran part de l’Església. El dret internacional ha estat esquinçat i destruït, i els mateixos Estats Units estan atacant la Cort Penal Internacional, imposant sancions als juristes per fer-los callar, es comporten com una màfia.
Fa uns mesos, més de 380 professionals del cine van denunciar el genocidi a Gaza. Com valores la reacció del sector cultural?
No vull parlar específicament d’un sector perquè no he fet una anàlisi sobre qui ha parlat i qui no. Crec que tots som ciutadans. Tant si som cineastes, presentadors o músics tenim l’obligació de pensar, de ser ciutadans pensants. Per això, reprenc les paraules de Hannah Arendt, quan parlava de l’Holocaust i del totalitarisme: és responsabilitat dels ciutadans pensar i entendre, i ser conscients del que està passant. El que està passant és que el genocidi a Gaza té lloc davant dels nostres ulls, en directe a les xarxes socials. Ara no hi ha excuses per no veure-hi, tothom té una responsabilitat des de llocs diferents, tenim l’obligació d’alçar la veu.
El lobby sionista també pressiona des d’algunes indústries culturals, com a Hollywood?
“Crec que és realment important que els joves jueus diguin ‘no en el nostre nom'”
Conec casos d’actors amenaçats, d’agents que perden clients per dir el que pensen… Sé que la gent té por de parlar als Estats Units i, específicament la gent té por de parlar a Hollywood. S’intenta intimidar qui vol aixecar la veu i això no és nou, hem de recordar la caça de bruixes del maccarthisme, els anys cinquanta. Ara bé, crec que l’opinió pública als Estats Units està començant a canviar. El que és més encoratjador per a mi són els joves jueus estatunidencs, que són al capdavant d’una batalla per aturar el genocidi a Gaza. Crec que és realment important que diguin “no en el nostre nom”. Al Regne Unit també hi ha un bloc jueu que es mobilitza, molts dels meus amics són jueus, estan lluitant i reben moltes pressions. Així que els tinc un gran respecte, és realment important escoltar-los, perquè també hem de lluitar contra l’antisemitisme, i diferenciar clarament entre els atacs contra Israel i els atacs contra el poble jueu. La majoria de la gent que ens mobilitzem també lluitem contra l’antisemitisme i el racisme, que precisament pateix el poble palestí per part de l’exèrcit israelià. Els anomenen animals humans, un primer pas de la deshumanització. El 2014 experts del Tribunal Russell ja advertien que s’estava minant la humanitat dels palestins, que el racisme era constant. Van dir que era un llenguatge genocida, una preparació per l’acció. Els advertiments d’aleshores s’han fet realitat.
Deies que “vivim temps de mort” però alhora apuntes que hi ha cert despertar de l’opinió pública…
Vaig tenir la sort de ser amic de l’historiador Howard Zinn i sempre recordo una cita preciosa. Ell deia que al món hi passen coses terribles, però el que també és remarcable és la capacitat de resistència de la gent corrent. Posem-nos en contacte els uns amb els altres i lluitem. Així que, tot i que ens enfrontem a un genocidi perpetrat per un estat molt poderós, hi ha tota una xarxa de persones arreu del món decidides a resistir.
