El 10 d’abril de l’any passat, la Guàrdia Civil desplegava una macro-operació “antiterrorista” a Viladecans i Esplugues de Llobregat. Desenes d’agents encaputxats –metralleta en mà– assaltaven els domicilis de Tamara Carrasco i Adrià Carrasco sota les acusacions de terrorisme, rebel·lió i sedició arran de l’acció coordinada dels Comitès de Defensa de la República (CDR) als peatges catalans durant l’operació tornada de la Setmana Santa, deu dies abans. La insistència del govern espanyol i alguns mitjans de comunicació en qualificar els fets com a “terrorisme” va fer que, com a mínim, un ciutadà es posés en contacte amb la Direcció General de Suport a Víctimes del Terrorisme –integrada en l’estructura del Ministeri de l’Interior espanyol– per sol·licitar “els recursos per poder ser beneficiari com a víctima”. Aquest organisme va tramitar la petició rebuda amb data d’11 d’abril i la va enviar a la Secretaria d’Estat de Seguretat, demanant un aclariment “sobre el possible caràcter terrorista dels fets al·legats”.
Nou mesos més tard, el 9 de gener de 2019, la Direcció General va rebre la resposta a la seva petició d’aclariment d’uns fets que defineix com a “brutal tall de carreteres produït pels CDRs la passada Setmana Santa”, malgrat que en cap de les accions es va bloquejar el pas de vehicles sinó que l’objectiu va ser que la gent hi passés sense pagar. La Secretaria d’Estat de Seguretat, capitanejada per Ana Botella Gómez, mà dreta del ministre de l’Interior Fernando Grande-Marlaska, conclou: “els fets ocorreguts en la Comunitat Autònoma de Catalunya la Setmana Santa de 2018 i que vostè va patir, estan sent investigats pels jutjats territorials competents d’aquesta comunitat autònoma com a delictes de desordres públics i no a l’Audiència Nacional com a terrorisme”.
És per aquest argumentari que denega la possibilitat de cap recurs o indemnització al ciutadà que ho va sol·licitar: “ni els actes ni els investigats es troben dins del marc de la Llei 29/2011, en no considerar-se acció terrorista de l’article 3 de la mateixa”.
Cal recordar que com a conseqüència de l’operació antiterrorista el jove espluguenc Adrià Carrasco va travessar la frontera i es va exiliar a Bèlgica i la veïna de Viladecans Tamara Carrasco fa nou mesos que es manté confinada al seu municipi per ordre judicial. Malgrat tot, els fets ara s’investiguen en un jutjat ordinari de la demarcació de Barcelona i no pas per la jurisdicció d’excepció.
