Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El professorat associat de Castelló xifra en un 80% el seguiment de la vaga contra un sou de cinc euros l'hora

El Personal Docent i Investigador (PDI) associat de la Universitat Jaume I de Castelló va convocar ahir una jornada de vaga per exigir l'equiparació dels salaris i el reconeixement de les seues tasques. Segons la Plataforma Professorat Associat del centre, més del 80% del professorat va secundar l'aturada i ja pensa en pròximes mobilitzacions per posar fi a la precarietat laboral, junt amb la Universitat de València i la Politècnica

/ Arxiu

Fa tres anys que Raül Burriel, psicòleg, és professor associat a la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló. Treballa sis hores a la setmana impartint les assignatures de Psicologia social i Assessorament i millores d’acció vocacional, matèries relacionades tant amb els seus estudis com amb la seua segona feina, tècnic d’ocupació. Tanmateix, durant els dos primers anys va haver d’adaptar una assignatura de Psicologia a l’estudiantat d’Infermeria, “un àmbit molt allunyat dels meus coneixements”, matisa. Després de realitzar les seues hores corresponents, així com preparar i corregir els treballs acadèmics fora del seu horari laboral, Raül obté una retribució econòmica de 270 euros al mes. Davant de la precarietat laboral, Raül, junt amb la resta de companyes del centre, van decidir secundar la vaga convocada ahir pel professorat associat.

Dins del col·lectiu universitari del Personal Docent i Investigador (PDI), que a la Universitat Jaume I representa 1.752 persones, hi ha figures permanents que són contractades de manera indefinida i amb plaça fixa, i unes altres, el professorat associat, que imparteix la seua docència a temps parcial i el seu contracte es renova cada any. Al centre de la capital de la Plana, el col·lectiu no fixe representa el 52% del PDI contractat, “un 12% més del nombre d’associades que marca la llei que pot haver-hi a les universitats”, segons Burriel, també portaveu de la Plataforma Professorat Associat de la Universitat Jaume I. Malgrat la seua importància, és el grup que té les condicions laborals més precàries i els salaris més baixos.

Al centre de la capital de la Plana, aquest representa el 52% del PDI contractat, “un 12% més del nombre d’associades que marca la llei que pot haver-hi a les universitats”, segons Burriel, també portaveu de la Plataforma Professorat Associat de la Universitat Jaume I

El professorat associat de moltes de les universitats de l’Estat espanyol fa anys que reivindica una equiparació dels salaris i del reconeixement de les seues tasques amb el personal que té plaça fixa, entre altres demandes. Ahir va ser el torn del professorat del centre de Castelló, que es van concentrar davant de la Llotja del Cànem, edifici que va adquirir l’UJI en 2005, i van aconseguir un seguiment de la vaga de més del 80%, segons el recompte de la Plataforma. Una vaga que es convoca després de les quatre reunions que han celebrat amb representants de l’equip de govern de la universitat, i en dues ocasions amb la presència de la rectora Eva Alcón, i en què no s’ha arribat a cap acord concret. Tot i que, segons Burriel, s’ha aconseguit que “es done més informació als associats que s’incorporen per primera vegada a la partida de l’UJI i s’està valorant modificar la normativa de la universitat per augmentar la representació dels associats”, la resta de reivindicacions, afegeix, “no s’han atés”.

Les demandes del PDI associat són ja històriques. Paco López, professor associat de l’UJI que també va secundar la vaga, les resumeix en cinc grans punts: la millora de les retribucions econòmiques, equiparant-les amb la de les professores amb un contracte més estable; el reconeixement de les tasques de docència, ja que moltes associades acaben impartint classes que no tenen res a veure en la seua professió; així com de la investigació que desenvolupen. En aquest sentit, Burriel subratlla: “Les figures a temps complet trien les assignatures que volen impartir, de manera que els últims a elegir som nosaltres, escollint les matèries que ningú vol”. A més a més, “no se’ns reconeix la investigació, però les nostres publicacions sí que li conten a la universitat per als rànquings i per als seus processos de qualitat”. També s’exigeix una estabilitat en els contractes, ja que el seu només dura un any i, per últim, incrementar la seua representació als òrgans de les universitats.


“El professorat associat estafat”

La figura del professor associat va nàixer amb la Llei de Reforma Universitària de 1983. Tenia l’objectiu de què professionals externes a l’àmbit universitari impartiren assignatures on pogueren contar les seues experiències laborals. En efecte, per a ser PDI associat és necessari tindre un contracte laboral fora de la universitat o, si no, ser autònoma. D’aquesta manera, va sorgir la figura de les falses autònomes, que López prefereix anomenar “el professorat associat estafat”, als quals ha defensat també durant la jornada de vaga.

Aquestes professionals es donen d’alta a la Seguretat Social, paguen 275 euros al mes, que és el que costa la quota mínima, i poden ser associades sense tindre un treball fora del centre. “Són persones que s’han hagut de buscar la vida per treballar. Eixa gent no en té la culpa. Si la universitat no volia contractar eixe tipus de perfil, hauria d’haver sigut més diligent en la seua tasca”, critica Burriel. El fet de suposar que les associades ja tenen un altre treball, fa que els seus sous siguen molt baixos. Poden treballar sis hores, el contracte de menor durada, i cobrar 270 euros al mes; o huit o dotze hores. “Els que realitzen més hores poden guanyar entre 480 i 500 euros al mes”. “Al final, cobres cinc euros l’hora”, remarca el portaveu de la Plataforma.


Una negociació que mai s’acaba

Fa un any que el PDI associat de la Universitat de València (UV) i la Universitat Politècnica de València (UPV) van convocar una vaga indefinida que va durar cinc mesos, fins que es va decidir fer una parada tècnica, mantenint algunes jornades de mobilitzacions, ja començaven les negociacions amb les universitats. Finalment, la vaga es va desconvocar el passat mes d’octubre com a “gest de bona voluntat” després de ser convocades al Tribunal d’Arbitratge Laboral (TAL), que va actuar de mediador.

El PDI associat de la UV i la UPV es va reunir dues vegades amb la direcció dels centres, però “no vam arribar a cap acord”, recorda la portaveu de la Plataforma Professorat Associat de la Universitat de València, Isabel de la Cruz, qui fa 27 anys que treballa com a professional associada. El novembre passat, la proposta institucional plantejava destinar el 0,2% de la massa salarial per pagar part de les millores retributives acordades, acollint-se a una disposició de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2018. “Es tracta, per tant, d’una mesura molt insatisfactòria, ja que tot just arribaria a un 52% de les quantitats acordades, el que no resol, ni de lluny, la problemàtica”, afirmava Intersindical Valenciana en un comunicat.

El PDI associat de la UV i la UPV es va reunir dues vegades amb la direcció dels centres, però “no vam arribar a cap acord”, recorda la portaveu de la Plataforma Professorat Associat de la Universitat de València, Isabel de la Cruz

Davant de la impossibilitat d’arribar a un acord, la Universitat de València i la Politècnica, que ahir no van convocar la vaga, perquè “estàvem amb el procés del TAL i, a més a més, ens presentem a les eleccions sindicals”, segons manifesta la portaveu, volen tornar a organitzar diversos dies de vaga. “Continuarem lluitant i no anem a parar fins a aconseguir les nostres reivindicacions”, sentència. Per la seua part, des de l’UJI, tampoc descarten pròximes mobilitzacions. Els sindicats i les universitats encara estan negociant el conveni col·lectiu, “un conveni en què els centres han de reconèixer les nostres mesures”, postil·la Burriel.