Els termes municipals de Benicàssim i Orpesa (Castelló) es troben connectats per la transitada Via Verda, convertida en un reclam turístic en estar envoltada tant per mar com de muntanya. Una muntanya que amb el pas del temps s’ha vist reduïda per la construcció d’urbanitzacions a escassos metres de la platja i que, durant l’última setmana, ha tornat a estar amenaçada. “En pocs dies, la zona de pins i oliveres situada entre la urbanització Torre Bellver –al sud d’Orpesa– i la Via Verda ha desaparegut per complet. Amb una màquina de talar arbres, han arrasat tot”, denuncia Paco González, portaveu del Grup d’Estudi i Conservació dels Espais Naturals (GECEN) del País Valencià.
El portaveu de GECEN denuncia que el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) del País Valencià, aprovat el passat mes de maig amb l’objectiu de protegir i conservar els espais litorals, en la pràctica implique continuar “destruint la costa”
La zona afectada forma part del Pla d’Actuació Integral (PAI) Torre Bellver, ubicat a l’altura de la platja Bellver i dins dels primers 500 metres del litoral. Aquest rep la classificació de sòl urbà des de l’any 2000 i pertany a l’empresa Costa Bellver SA, de l’empresari Eugenio Calabuig, qui la va comprar per construir apartaments. Amb l’esclat de la crisi econòmica els interessos urbanitzadors de la mercantil es van paralitzar, però ara ha reprès l’activitat. El passat mes de juliol va presentar la primera llicència d’obra per construir un total de 56 habitatges i un hotel, segons va publicar Valencia Plaza. A més a més, “ja ha pagat la llicència per començar a esbrossar els arbres”, explica el regidor de Compromís a l’Ajuntament orpesí, Josep Lluís Romero.
Malgrat que, segons Romero, es tractaria d’una activitat legal, ja que l’Ajuntament ho va aprovar i l’empresa disposa de les llicències, el portaveu de GECEN denuncia que el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) del País Valencià, aprovat el passat mes de maig amb l’objectiu de protegir i conservar els espais litorals, en la pràctica implique continuar “destruint la costa”. “Encara que han passat més de 10 anys, el Pativel no requalifica terrenys com els del PAI Torre Bellver perquè passen a ser no urbanitzables. Per tant, es permeten més dècades de devastació ecològica”, postil·la.
El Pativel, “insuficient” per protegir la costa
“No es tracta de fossilitzar els espais naturals d’interès, sinó garantir-los un ús adequat per garantir la seua preservació i posada en valor des d’un punt de vista intel·ligent i creatiu”. Així defineix el Decret 58/2018, de 4 de maig, de la Generalitat Valenciana, el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) del País Valencià. Una definició que deixa entreveure certa activitat urbanística, que podrà tindre lloc en les 7.500 hectàrees que conformen les zones litorals incloses dins del projecte, 2.500 hectàrees a Castelló, 2.900 a Alacant i 2.100 a València.
Per a González, l’edificació dels 56 apartaments a Torre Bellver, encara que els terrenys no formen part del Pativel, suposen la punta de l’iceberg de la destrucció de la costa del País Valencià. Segons matisa Ecologistes en Acció, aquest pla, que ha generat molt de debat entre expertes i ecologistes, ha permès convertir 7.500 hectàrees “en sòl no urbanitzable de protecció del litoral (tipus 1) o en sòl no urbanitzable de reforç del litoral (tipus 2)”, però és una protecció “molt limitada”, perquè encara que es cataloguen com a “no urbanitzables”, algunes construccions encara són possibles.
Sòls no urbanitzables de protecció del litoral i de reforç del litoral
D’una banda, els sòls no urbanitzables de protecció del litoral se situen en els primers 500 metres des del límit interior de la ribera del mar i en projecció horitzontal cap a dintre. Segons el decret, en aquests terrenys estan prohibides noves edificacions, encara que sí que se permet “la rehabilitació i adequació de les existents” per a usos residencials i també per aquells relacionats amb l’activitat turística. D’altra banda, en els sòls no urbanitzables de reforç del litoral, situats entre els 500 i 1.000 metres del litoral, també es poden autoritzar campaments de turisme, usos esportius “que no comporten la construcció d’habitatges”, gasolineres i establiments hotelers.
González denuncia que un total de 23 milions de metres quadrats que formen part del Pativel eren sòl no urbanitzable comú i “ja no es podien edificar, però ara, amb el nou pla, poden sofrir qualsevol edificació”
D’aquesta manera, encara que al preàmbul del decret s’indica que el pla vol protegir el litoral, González denuncia que un total de 23 milions de metres quadrats que formen part del Pativel eren sòl no urbanitzable comú i que, per tant, “ja no es podien edificar, però ara, amb el nou pla, poden sofrir qualsevol edificació”.
Davant d’aquesta situació, organitzacions com Ecologistes en Acció o GECEN van presentar al·legacions per millorar un pla que puga garantir una protecció total del litoral valencià front a la pressió urbanística i turística, així com aconseguir que aquelles zones urbanes, com l’afectada pel PAI Torre Bellver, se puguen reclassificar en sòl no urbanitzable.
