El Grup de Defensa del Ter (GDT) ha rebut 220 denúncies d’agressions al medi ambient en els seus més de trenta anys d’història. Ara les ha recollit en un mapa, dividides en categories. El mapa l’han presentat aquest dimecres a Vic mitjançant una performance a l’entorn al monument al porcater industrial que hi ha al davant de l’edifici del Sucre, seu del Consell Comarcal d’Osona. El GDT també ha denunciat la dificultat en fer el seguiment de les denúncies, i només en recorden un parell que hagin acabat tenint conseqüències legals per als infractors.
El mapa permet clicar sobre cada denúncia situada en el lloc i la data que s’ha comès la infracció, i obtenir més informació i fins i tot en alguns casos imatges i enllaços a notícies. Les afectacions en rius i rieres, en moltes ocasions a causa de l’abocament de purins, però també d’altres residus, representen el gruix més important de denúncies rebudes, amb una vuitantena de denúncies, a les quals se n’han d’afegir 18 més també relacionades amb els purins, normalment per excés d’abocament en camps de cultiu o espais naturals. En la mateixa línia, una vintena més de denúncies fan referència a irregularitats al voltant de les granges.
Per la resta, hi ha 36 denúncies referides a la indústria, 14 a tala d’arbres -en alguns casos per aconseguir espais nets de vegetació per abocar-hi purins- i 9 més a mort d’animals. Finalment, n’hi ha 46 sobre temàtiques diverses, que van des de contaminació acústica o infraccions urbanístiques a abocaments de deixalles o motociclisme irrespectuós amb el medi, per citar-ne només algunes. La majoria de denúncies es concentren a Osona, on el GDT té la seu i el gruix de la seva activitat. També n’hi ha, però, d’altres comarques com el Berguedà, el Solsonès, la Garrotxa, el Ripollès o l’Empordà. Pel que fa a les dates, si bé moltes denúncies són dels últims anys, també n’hi ha de més antigues, com la històrica mortaldat de peixos al pantà de Sau de 1989. Sí que s’observa una evolució de més afectacions de contaminació industrial, en els primers anys, a les que ha provocat l’excés de purins, en els últims.
Com sol ser habitual en el GDT, s’ha volgut acompanyar la presentació de les dades amb una performance, en aquest també amb el tràiler d’una presumpta pel·lícula de Jaume Bond, adaptació osonenca del mític espia cinematogràfic. En aquest cas, la pel·lícula es titula Llicència per contaminar, i enmig de la investigació de la trama dels purins té un idil·li amb una trugeta, també present en l’acte d’aquest dimecres a Vic. Després de presentar-se les dades, es va fer una preestrena davant la premsa del tràiler de la pel·lícula que també es pot veure al canal de Youtube del GDT i, presumptament, a la plataforma PorcFlix.
Eines per avisar tan bon punt se sospiti de la infracció
Ginesta Mary, presidenta del GDT, ha dit en la presentació del mapa que l’entitat “vol ser una eina, un mitjà per a la denúncia”, i ha animat a la ciutadania a continuar adreçant-se a ells quan sospitin que s’ha produït alguna infracció contra el medi ambient. “A vegades pot semblar que no serveix de res, que la denúncia no té continuïtat, però sí que serveix perquè els infractors estiguin més alerta, moltes vegades ha anat bé perquè es corregissin coses”, ha afegit.
En aquest sentit, ha demanat que s’avisi de seguida que es té constància de la possible infracció. «Un avís a temps pot derivar en una denúncia i pot suposar la rectificació de l’agressió que si no, difícilment tindria lloc; és important trucar al mateix moment que es veu l’abocament, que sinó l’aigua s’emporta la brutícia i quan arriba qui ha d’investigar, aparentment no hi veu res», ha alertat. El GDT dona el seu número de telèfon o whatsapp per denúncies exprés (el 663 11 21 47), o per situacions no tan urgents demanen que se’ls faci arribar per correu electrònic a gdter@gdter.org o al formulari de denúncia del web. En paral·lel es recomana trucar al 112 en cas d’una emergència imminent.
Així mateix, s’ha volgut reivindicar la necessitat d’una millora en els protocols de les administracions competents, siguin Agents Rurals, Mossos, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) o la Fiscalia. Segons Mary, “massa vegades les denúncies es perden de vista per manca de rigor i d’interès en la investigació de l’origen dels fets”. Si bé no descarten que en part sigui per falta de recursos “o de capacitats”, sobretot ho atribueixen a una “falta de voluntat política”. També s’ha lamentat casos com el de l’empresari de la carn Josep Ramisa, que el 2014 va pactar amb la Fiscalia una multa de 1.800 euros pel mig milió de litres de purí abocats a la riera Gavarresa d’Oristà per lliurar-se de la presó. “Malament rai quan surt econòmicament més a compte delinquir i pagar una multa que per a ells és més simbòlica que res més”, ha conclòs Ginesta Mary.
*Un article publicat originalment a El Setembre.
