Des de finals del mes de setembre, l’empresa Forestalia, impulsora de la línia de molt alta tensió (MAT) que travessarà la comarca dels Ports —amb un cablejat que anirà des dels 22 parcs eòlics de les comarques aragoneses Gúdar-Javalambre i el Maestrazgo, fins a la subestació de Morella (els Ports)—; ha estat enviant cartes al veïnat afectat. L’objectiu: aconseguir que autoritzen l’ocupació o ús dels terrenys per a instal·lar la línia elèctrica de 400 kilowatts i les torres corresponents. Des de la Plataforma No a la MAT Comarques de Castelló, denuncien que es tracta d’un “contracte no certificat i molt poc transparent”, amb el qual busquen pressionar per a obtenir “un xec en blanc” per tal d’accelerar els tràmits. La mercantil pertany a l’empresari aragonés Fernando Samper Rivas, qui la va crear després d’abandonar la líder del sector porcí Grupo Jorge. En l’accionariat de Forestalia, en l’any 2017, va entrar el fons d’inversió BlackRock, moviment que va possibilitar que es convertira en l’adjudicatària més gran a les subhastes de renovables del Ministeri d’Indústria espanyol.
Mayte Domènech, veïna de Cinctorres, és una de les afectades que fa tres setmanes es va trobar per sorpresa la missiva de Forestalia a la bústia. “Al principi pensava que era correu comercial, perquè el remitent era un apartat postal de Correus i no venia certificada. Després, quan vaig veure que era de Forestalia, em van vindre totes les pors, perquè feia sis mesos que havíem presentat les al·legacions i no havíem rebut cap notícia”, relata. Domènech es va quedar de pedra quan en obrir el sobre es va trobar amb un contracte per a autoritzar, durant un període de 75 anys, “el pas de la línia elèctrica” pels seus terrenys. Aquesta veïna té una finca de 10.000 metres quadrats al terme de Cinctorres, on viu amb la seua família des de 2010. “No ens han ni contestat a les al·legacions i ara de sobte rebem açò en una carta? No entenem res”, rebla.
El degoteig de cartes ha reactivat de seguida la mobilització veïnal. Domènech es va posar en contacte amb l’alcaldessa del municipi, Mireia Mestre; i ambdues van convocar una reunió amb la vintena de propietàries que han rebut la mateixa missiva, així com amb l’advocada que els ha donat suport en la redacció de les al·legacions. “Ens vam assabentar que es tracta d’una estratègia bruta de l’empresa perquè donem el consentiment i facilitem l’aprovació del projecte”, denuncia la veïna de Cinctorres. L’advocada Clara Ros, qui durant diversos anys ha estat assessorant jurídicament a la Plataforma No a la MAT de Castelló, ho constata: “El contracte és legal, però s’abusa del desconeixement per tal d’agilitzar el procés”.
L’autorització contempla la instal·lació de la línia i les torres, l’ocupació temporal de les terres per poder dur a terme el projecte, la construcció de nous camins, si fora necessari; o la tala i poda d’arbres afectats. Com a contraprestació, en el cas de Domènech, Forestalia li abonaria 1.722,70 euros i li indemnitzaria pels danys que puguen ocasionar les obres. “Nosaltres vivim ací tot l’any i només tenim aquesta casa. Com pretenen que continuem vivint ací si ens fiquen una torre de molt alta tensió al costat d’on dormim?”, es pregunta. I afegeix: “A sobre, volen que marxem de casa donant-nos una misèria. No té cap sentit”.
El veïnat ha estat rebent les cartes sense que Forestalia tinga l’aval del Ministeri per a la Transició Ecològica, qui ha de concedir els permisos necessaris per a desenvolupar les infraestructures majors de 50 megawatts
La quantia que ofereix Forestalia a canvi de la cessió dels terrenys, en el cas de les cartes a les quals ha tingut accés la Directa, oscil·la entre uns irrisoris cinc euros i un màxim proper als 20.000, xifra que pot variar en funció del nombre d’hectàrees afectades. Però, la transferència no s’efectuarà fins que l’empresa dispose de l’aprovació del Ministeri per a la Transició Ecològica espanyol per a executar la línia. I és que, paradoxalment, el veïnat ha estat rebent les cartes sense que Forestalia tinga l’aval del Ministeri, qui ha de concedir els permisos necessaris per a desenvolupar les infraestructures majors de 50 megawatts; i sense haver exposat el projecte definitiu a informació pública —tràmit indispensable perquè es puguen presentar les al·legacions pertinents.
“En la reunió, es va dir als propietaris afectats que no signaren l’autorització, i que no caigueren en la trampa de l’empresa”, recorda Domènech. Per ara, els ajuntaments de Morella i Cinctorres han emès comunicats instant a no signar els “contractes” i rebutjant el projecte i les pràctiques “poc transparents” de Forestalia. Consideren que és una infraestructura “injustificable i inassumible pel territori que no està publicada ni aprovada”. L’únic consistori afectat que, de moment, no s’ha posicionat públicament és el de Portell. Fonts de l’Ajuntament han informat aquest mitjà que no tenen constància de cap carta rebuda i que encara no poden manifestar-se a favor o en contra “perquè no s’ha tractat aquest tema en el ple”.
D’Aragó als Ports
El veïnat afectat de les comarques d’Aragó també ha estat rebent cartes de Forestalia. Des de fa diversos mesos, s’ha estat assessorant per entendre els efectes legals d’aquesta mena de contractes. Javier Oquendo, portaveu de la Plataforma a favor dels paisatges de Terol, explica que la principal contradicció és que es tracta d’un contracte “unilateral” —és a dir, presentat per l’empresa, “quan hauria de ser l’arrendador qui fixara les condicions”—; per a un projecte que està en tramitació i que, per tant, no es poden determinar encara les afeccions que tindrà. També li sembla curiós que en cap moment s’especifique que ocorreria en cas que l’empresa es declare insolvent o entre en fallida, o qui té la responsabilitat de desmantellar la infraestructura quan deixe de funcionar. Alhora, denuncia que no es deixa clar que “el fet de no signar no significa que s’inicie l’expropiació dels terrenys”. “Juguen amb el desconeixement, amb el fet que és gent major que per por que li expropien pot signar sense informar-se’n”, rebla Oquendo. Comparteix la mateixa reflexió Mayte Domènech: “Als pobles hi ha molta gent major que no entén el que signifiquen aquests documents i acaba signant sense saber que l’empresa no té cap autorització”.
És el que Miguel Ángel Troncho, un dels veïns afectats de la masia Fraiximeno de Morella —habitada des de fa més de 700 anys i amb activitat agrícola i ramadera—, assegura que ja ha passat. “Un matrimoni de gent major va signar perquè va interpretar que si no l’expropiarien i que estaven obligats”, lamenta Troncho, qui també ha rebut la missiva de Forestalia. No l’hi han especificat res diferent de la resta de destinataris, tot i que l’última versió del projecte l’afecta encara més.
Un nou traçat sense suport
El Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE) va publicar el projecte inicial en març de 2021. Una línia de 400 kilowatts arrencaria des de la subestació elèctrica de l’Anglesola del Cid (el Maestrazgo) fins a la subestació de Morella. En total, 22 parcs eòlics, quasi 25 quilòmetres de traçat de molt alta tensió, 82 torres d’entre 66 i 46 metres d’altitud, i cinc pobles afectats —Cantavella i l’Anglesola del Cid, a Aragó; i Portell, Cinctorres i Morella, al País Valencià—, segons l’alternativa principal que defensa l’empresa. Les al·legacions contra la instal·lació no es van fer esperar, més encara en una comarca que es troba sobresaturada de línies elèctriques. D’una banda, la MAT Morella-Almassora de Red Eléctrica de España (REE) —en construcció des del passat mes de juny—, i d’altra, els projectes eòlics de 132 kilowatts de l’empresa Renomar, de Fernando Roig, president del Vila-real CF i de Pamesa.
El nou traçat pot continuar amenaçant el Bé d’Interès Cultural (BIC) la Torre dels Moros en Cinctorres, el mateix nucli urbà de Cinctorres (Bé de Rellevància Local), l’Ermita de Sant Antoni de la Vespa o el conjunt d’arquitectura tradicional de la masia Fraiximeno
El govern valencià n’és conscient. Per això, ja en l’any 2018, va emetre un informe en què “no es considera acceptable” l’execució de noves línies de connexió amb els parcs eòlics a Aragó “en qualsevol de les alternatives plantejades i de qualsevol altra que connecte amb la subestació de Morella, i en especial una línia de 400 kilowatts”. Des de llavors, els informes desfavorables publicats per la Direcció General de Política Territorial i la Direcció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental no han cessat. Sense cap altra opció que refer el traçat o renunciar al projecte, a finals de l’any 2021, Forestalia va decidir modificar-lo. Els canvis principals: unificar la seua línia amb la de Renomar, de manera que Forestalia accediria a la subestació de Morella per la part nord; i crear una nova subestació de mesurament de l’energia a tan sols 500 metres de l’actual.
Aquesta modificació, però, continua sense ajustar-se a les normatives autonòmiques de protecció del territori. Tal com s’afirma en un informe de la Direcció General de Política Territorial, publicat en març de 2022 i al qual ha accedit la Directa; el nou traçat pot continuar amenaçant el Bé d’Interès Cultural (BIC) la Torre dels Moros en Cinctorres, el mateix nucli urbà de Cinctorres (Bé de Rellevància Local), l’Ermita de Sant Antoni de la Vespa o el conjunt d’arquitectura tradicional de la masia Fraiximeno. En l’última versió, de fet, la línia passa a menys de 70 metres dels habitatges de Fraiximeno i la nova subestació s’ubica en plena superfície de cultiu. “Les afeccions són majors, però en el contracte que m’han enviat no apareixen aquests canvis”, assegura Troncho.
Des de la Plataforma No a la MAT Comarques de Castelló, consideren que el nou traçat suposa diversos “canvis substancials” per als municipis afectats. Per això, exigeixen que es torne a exposar al públic perquè puguen presentar noves al·legacions. Forestalia, en canvi, considera que la modificació “no suposa efectes significatius als ja avaluats” i “dona resposta a les consideracions realitzades en els informes emesos pels organismes” de la Generalitat Valenciana. La Directa ha contactat amb les conselleries de Transició Ecològica i Política Territorial i amb el Ministeri per a la Transició Ecològica per conèixer la seua postura, però en el moment de publicar l’article no ha rebut resposta.
