Si us heu interessat mínimament per la vida política nord-catalana, haureu sentit a parlar moltíssim d’extrema dreta. És un fet bastant destacable del nostre territori, com una mena de particularisme (per pas dir “anomalia”). La gent del nord dels Països Catalans seríem aquests que parlen francès i voten l’extrema dreta. De fet, estic segur que seran les principals idees que us hauran arribat. Òbviament perquè és quelcom alarmant, però també per raons quasi sensacionalistes, com per generar por des de l’altra banda de l’Albera. “Mireu Catalunya Nord, han perdut el català i voten l’extrema dreta! Si passa allà, ens podria passar a nosaltres també”. Me recordaré sempre de l’entrevista per TV3, després de les eleccions Departamentals, que se’m va anul·lar a últim moment per una raó ben senzilla: “no ha guanyat l’extrema dreta, així que no els interessa a Barcelona”. Tal qual.
De les coses que s’han dit de Perpinyà és que s’ha convertit en el laboratori per a l’extrema dreta francesa. Així que farem un experiment, posar-nos en la pell d’una rata d’aquest laboratori.
Comencem amb el tema de les eleccions. A inici de juny té lloc l’única elecció on votem a la vegada arreu dels Països Catalans; les europees. I fàcilment podem anunciar el resultat a Catalunya Nord: una victòria de l’extrema dreta, com ja era el cas les dues últimes vegades. Si totes les eleccions franceses tenen dues voltes, les europees només una, cosa que aprofita Reagrupament Nacional (RN), que s’estalvia una possible mobilització de rebuig entre les dues. Aquest any, el partit ha decidit aprofitar la seva festa anual de l’1 de maig per presentar els seus candidats. On penses que se farà aquest acte? A Perpinyà (realment, si t’has equivocat, sigues una mica més atent).
Comparar la mida del nostre territori i les seues possibles forces d’esquerres amb la potència política de l’extrema dreta i el seu electorat genera vertígen. És ben complicat ser un antifa optimista
El Primer de Maig tindrà un gust especial. En un context d’atacs socials permanents del Govern francès, s’afegeix un gran acte de la ultradreta. Hi ha tots els ingredients per esperar una mobilització increïble… i a la vegada podria generar angoixa. Quanta pressió per l’antifeixisme local. Hi haurà una resposta al carrer, però també se sent la preocupació de la militància, entre un important desplegament policial, la presencia de tota la premsa estatal a Perpinyà aquest dia i una qüestió senzilla: serem suficientment nombrosos per fer quelcom de digne? Una resposta que sigui pas “a l’altura” podria ser sinònim d’un cert fracàs per la militància i de victòria per l’extrema dreta local que seguirà fent servir Perpinyà per les seues gales i més coses encara. Comparar la mida del nostre territori i les seues possibles forces d’esquerres amb la potència política de l’extrema dreta i el seu electorat genera vertígen. És ben complicat ser un antifa optimista aquí.
Més enllà d’un acte puntual, la presencia del RN té més impactes quotidians. Perpinyà s’ha convertit en la segona vila amb més policia urbana per habitant. No només s’han augmentat els efectius de policia, sinó que també s’han obert tres comissaries més amb una funció més estètica que cap altra cosa. La major part del temps estan tancades, però les enormes pancartes “Police Municipale” criden l’atenció i deixen la sensació d’una presència a tot arreu i permanent. A vegades, només hi ha una pancarta i un local buit, com al bulevard Bourrat. Més que un local buit, és un símbol polític. El Consell Departamental havia comprat el local per crear-hi un centre per a menors migrants aïllats, un projecte intolerable per l’Ajuntament de Perpinyà que va exercir el dret a preempció per fer-hi un comissaria (sí, la simbologia és forta). Anys de batalla judicial després, durant els quals l’Ajuntament ha estat condemnat vuit vegades a tornar el local, s’ha adquirit un altre lloc per al mateix projecte d’acollida i endevines què ha fet l’Ajuntament (una altra preempció). Recordem que la creació d’aquests llocs d’acollida és obligació legal, però el batlle de Perpinyà prefereix oposar-se a la llei simplement per evitar que joves migrants “s’instal·lin” a la vila.
Perpinyà s’ha convertit en la segona vila amb més policia urbana per habitant. No només s’han augmentat els efectius de policia, sinó que també s’han obert tres comissaries amb una funció més estètica que cap altra cosa
El seu altre combat és la venta de drogues. S’han multiplicat les accions de policia –molt sovint amb la presencia del batlle mateix– als barris populars per destruir, literalment, espais de venta. I si el punt de venta està establert als peus d’un edifici d’habitatges de lloguer moderat, se’l enderroca, com a la cité Belriu del barri Sant Jaume. Una resposta radical que senzillament ha desplaçat el tràfic als carrers del barri, el barri gitano del centre, on gairebé ningú va pas mai. Des de fora podria semblar que s’ha arreglat el problema, però pas per qui hi viu.
Més enllà dels edificis, també hi han impactes humans i socials quan l’extrema dreta governa. Després de les vacances de Pasqua, els alumnes de l’escola primària d’Alembert han viscut un canvi original, ara hauran de portar uniformes. Els uniformes són una de les obsessions de l’extrema dreta francesa, entre una certa idea de disciplina i de suposada lluita contra l’assetjament i les violències escolars. Però sobretot, per lluitar contra els “símbols religiosos” (els musulmans només) que fan tremolar la República. L’estiu passat, l’actual primer ministre Gabriel Attal era ministre d’educació i, davant la manca d’inspiració, va pescar les seves idees del Reagrupament Nacional: prohibició de l’abaya i projecte d’instaurar uniformes escolars. Encantat, el batlle Louis Aliot se n’aprofitava fent la volta pels platós de televisió parisencs anunciant que Perpinyà en seria el laboratori.
Els uniformes són una de les obsessions de l’extrema dreta francesa, entre una certa idea de disciplina i de suposada lluita contra l’assetjament escolar. Però sobretot, per lluitar contra els “símbols religiosos” (els musulmans només)
Abans parlàvem de les dificultats de lluitar en aquest context; l’ASTI (Associació de Solidaritat amb Totes i Tots els Migrants), que ofereix ajuda jurídica i cursos d’alfabetització als migrants de manera gratuïta, en pateix les conseqüències des de fa anys. Quan era regidor d’oposició, Louis Aliot intentava cada any eliminar les seues subvencions, fins esdevenir batlle i doblar-les perquè ningú el pugui qualificar de racista. Una proposta rebutjada per l’ASTI que decidí conservar només les ajudes atorgades pel Consell Departamental.
Problema: el batlle té altres càrrecs, com vicepresident del RN, de la Metròpoli perpinyanenca i també conseller departamental. Així doncs, amb la gorra de conseller departamental ha demanat la supressió de l’ajuda que rep l’ASTI, però la seua demanda ha fracassat. Louis Aliot actua en política com un nin capriciós i considera les seues eines polítiques com si fossin joguines. Com una coincidència, la presidenta de l’ASTI, Josie Boucher, va anar a judici l’any passat després de qualificar públicament Aliot de “feixista”. Però el demandant era pas el batlle, sinó l’Ajuntament de Perpinyà i s’ha gastat diners públics per portar a judici una militant per faltar el respecte al batlle. Definitivament, viure a Perpinyà se fa complicat. Especialment si ets pobre, racialitzat, musulmà o militant d’esquerres.
Acabaré amb una proposta turística i militant. Vols viure una experiència única d’un Primer de Maig radicalment antifeixista? Vine a manifestar-te a Perpinyà! A més, diuen que farà bon temps.
