Convoquem a El Lokal, al carrer de la Cera del barri del Raval de Barcelona, un grup de persones relacionades amb l’espai. Seiem a una taula rodejada de prestatgeries de llibres i de dessuadores on es combinen materials punk i altres relacionats amb les lluites i la història del barri, però abans de començar la conversa, sona el telèfon. La trucada l’agafa l’Iñaki Garcia, una de les persones que va fundar El Lokal l’any 1987. Un veí demana prestada una paella per organitzar l’aniversari d’una altra veïna molt estimada del barri a la Bartola, un jardí ocupat. Trucades com aquesta són el pa de cada dia a l’espai.
Després de gairebé 37 anys al mateix lloc, la continuïtat del Lokal es veia amenaçada. El fons d’inversió que s’havia fet amb la propietat de l’espai va anunciar que no els hi volia renovar el lloguer per poder vendre l’espai sense inquilins. La resposta va ser comprar-lo des de la pròpia associació del Lokal. Comptaven amb un préstec de Coop57, però calia cobrir les despeses inicials de l’operació. En només cinc dies van aconseguir el mínim de 22.000 euros que demanaven en una campanya de Goteo que segueix en marxa. Davant aquest èxit, el passat dijous van signar la venda i ara ja tenen la seguretat que l’especulació no farà fora El Lokal del barri.
El fons d’inversió que s’havia fet amb la propietat de l’espai va anunciar que no els hi volia renovar el lloguer per poder vendre l’espai sense inquilins. La resposta va ser comprar-lo des de la pròpia associació del Lokal
“Els que som de barris com aquests, o que som anarquistes, estem acostumats a rebre hòsties i perdre quasi sempre”, assegura Garcia. “Penso que la gent està participant perquè li fa molta il·lusió que això passi”, diu davant l’èxit de la campanya de finançament. “Quan vam començar a parlar-ho teníem dubtes, però ara ho veig molt clar, i que pot ser un exemple; molta gent pot pensar que, si nosaltres ho hem fet, també ho podran fer”. Tot i que formalment ara la propietat és de l’Associació Cultural El Raval, afegeix que “no és l’assemblea del Lokal qui compra, són totes les comunitats que hi estan vinculades, és el barri”.
Joni D., un referent de l’escena punk de Barcelona i actualment un dels responsables de la discogràfica Kasba Music, recorda que l’espai es va llogar el mateix estiu en què ell va participar de l’okupació Cros 10, l’Ateneu Alternatiu i Llibertari de Sants. “Jo havia estat participant uns mesos a l’Ateneu Llibertari del Poblesec, que és d’on surt el projecte del Lokal i teníem plena afinitat”, explica. “Era el moment de màxim retrocés del moviment llibertari des del 1975 fins ara, els ateneus llibertaris estaven desapareixent i van sorgir propostes com Cros 10 i El Lokal, que representaven una nova visió de ganes de fer coses al carrer”.
Pel que fa al vincle entre les dues iniciatives, Joni D. assegura que “nosaltres érem joves inexperts, però comptàvem amb el bagatge de gent que portava des d’abans que morís Franco fent militància llibertària, i cada cop que teníem un problema, com quan teníem goteres i no sabíem què fer, la gent de l’Ateneu Llibertari del Poblesec, i mesos després del Lokal, sempre hi eren per ajudar-nos”.
“La gent que es relaciona amb El Lokal fem coses molt diferents”, apunta Garcia, “hem comptat amb el Joni quan hem organitzat concerts grans; amb el que és fuster, que t’arregla qualsevol cosa; o les Putes Llibertàries i la gent de l’Àgora Juan Andrés, que cuinen…”. “Tenim espais i gent que, sense necessitat d’estar tot el dia al Lokal o formar part de l’assemblea, col·laboren quan volen, o poden, o és necessari”.
“Tenim espais i gent que, sense necessitat d’estar tot el dia al Lokal o formar part de l’assemblea, col·laboren quan volen, o poden, o és necessari”, apunta Iñaki Garcia, un dels fundadors
Per Miguel Martín, editor a Virus Editorial i activista veïnal al Raval, el primer contacte amb El Lokal va ser en la distància: “jo participava en el col·lectiu de solidaritat zapatista de Granada, i sabent que El Lokal era el centre informatiu sobre el zapatisme, vaig escriure una carta demanant informació i em van respondre amb materials”. Des que viu a Barcelona, destaca altres moments rellevants: quan la revista Masala es va quedar sense espai, El Lokal es va convertir en l’espai de la redacció, o quan van començar a organitzar-se per fer front als desnonaments al barri
El primer contacte d’Anna Moreno amb El Lokal va ser justament en aquest context. “Abans potser n’havia tingut notícies, però no havia recalat mai per aquí fins el 2017 o 2018, que coincidíem amb l’Iñaki aturant desnonaments i vam començar a fer un punt d’assessorament al Lokal”, que més tard es va convertir en Raval Rebel, organització de la que formen part Moreno i Martín.
“Mentre que pel Joni El Lokal ha estat una referència a nivell de ciutat i pel Miguel fins i tot a nivell estatal, jo l’he vist com una referència de barri”, apunta l’activista pel dret a l’habitatge. “Vam començar el punt d’assessorament perquè a l’Iñaki li arribaven tants casos de desnonaments que ens va dir de fer alguna cosa, que ell sol no podia gestionar-ho, i avui encara hi ha casos que arriben a Raval Rebel perquè abans han passat pel Lokal, que és una referència; quan hi ha certs problemes al barri, no només desnonaments, són un punt a partir del qual buscar la manera de trobar una solució”, remarca.
Un punt d’infraestructura
Janet Mérida, del col·lectiu Putes Llibertàries, va entrar en contacte amb El Lokal en el marc de la campanya que reclamava justícia per la mort de Juan Andrés Benítez a mans de sis mossos d’esquadra. “Crec que el fonamental és que El Lokal no busca protagonisme, sinó que t’acompanya i et dona una base perquè puguis construir, i això és fonamental”, declara. “Per un munt de manifestacions, venen aquí a buscar material per fer possible que se’ns escolti als carrers, i a ningú se li nega res, només que tornin les coses en condicions”, apunta.
Deixar altaveus, generadors, o —com en el cas de l’aniversari de la veïna— paelles i cremadors, o també vendre tinta i plàstic per fer pancartes, són una peça clau del dia a dia del Lokal. Iñaki Garcia destaca el fet d’obrir tot el dia durant gairebé 37 anys, “perquè la gent sap que pot venir a qualsevol hora i normalment trobarà una resposta”. “El Lokal ha fet de palanca perquè els grups com Raval Rebel després siguin autònoms”, apunta. És el cas de moltes altres iniciatives, entre elles l’editorial Virus, que va néixer al Lokal.
“Des del començament l’objectiu mai ha estat fer créixer El Lokal, sinó ser útils a les lluites del barri i de la ciutat”, remarca Garcia. Anna Moreno afegeix que “una peculiaritat o virtut del Lokal és que mai ha intentat que les coses es quedin com estan, que la gent que s’apropa no voli amb les seves pròpies ales o es quedi en l’àmbit llibertari”. “Pels temps que corren el normal és muntar un xiringo, que mantingui una línia i la tendència a monopolitzar”, lamenta, “i des que conec El Lokal no ho ha fet mai”.
El bagatge de la contracultura
“El Lokal no ha fet mai bandera de l’anarquia, tot i ser un espai clarament llibertari, però és que no fa falta des del moment en què la praxis és aquesta”, reivindica Joni D. “Venim de la cultura llibertària, no enganyem ningú, però quan algú ve al Lokal mai hem demanat professió de fe, tu sabràs el que ets”, afegeix Iñaki Garcia. Les barreres, estètiques culturals o identitàries, diu, “es trenquen en la lluita, perquè si aquest vesteix així o és així, a mi què m’importa si em dona un cop de mà, i sumat al fet que aquí la gent és de diverses edats, no hi ha una tipologia de gent del Lokal, és tutti frutti”, conclou.
Tot i això, reivindiquen la història. “Tant El Lokal com Virus neixen, en el context que apuntava el Joni, amb la voluntat de no estar sols i no créixer sols, i amb una aposta per pensar en el futur”, remarca Miguel Martín. “El Lokal neix en una època en què als centres de les ciutats el lloguer era barato, i sempre hi havia un bar o una llibreria o un local que feien de punt de referència”, apunta Garcia. “Aquí fèiem La Lletra A, a Gasteiz, el Resiste, a Madrid, Sabotaje, que allà hi ha l’origen d’El Salto, a Iruña van obrir Katakrak, i també recordo quan va començar Traficantes de Sueños”, diu rememorant diferents iniciatives nascudes des de l’autonomia. “Avui a nivell d’editorials i llibreries de pensament crític, som la mateixa gent que fa 40 anys estàvem fent la insubmissió, okupant… tot això no ha sortit del no res”, destaca. “És molt important seguir molestant i recordar això, sobretot per la gent jove, que vegi que no tothom vol pasta, fama i protagonisme”.
Arrelat al Raval
Aquesta memòria, malgrat fugir d’identitats tancades, acaba calant. En el cas de les Putes Llibertàries, que venen de la campanya Putes Indignades, “després de tantes hores de puterío als carrers del Raval, és normal que la sang i la suor anarquista que hi ha en aquests carrers se t’impregnin”, assegura Janet Mérida. “Nosaltres ens sentim molt identificades amb el barri, amb les lluites, i sobretot amb poder demostrar que l’autogestió sí que és possible, que no ens cal cap institució, simplement el respecte, la solidaritat i el suport mutu”.
“El Lokal ha de seguir sobrevivint ja no per no estar sols, perquè ja no ho estem, sinó per ser més, més complexes i amb més capacitat de lluita”, assegura Miguel Martín
El fet d’obrir la botiga al barri del Raval no va ser casualitat, ho van fer perquè ja era un focus d’espais llibertaris. Amb els anys, però, reconeix Iñaki Garcia, s’ha anat reforçant la identificació entre El Lokal i el Raval. “I al barri crec que es valora molt el tema de l’autogestió, de no rebre subvencions, de predicar amb l’exemple, i tampoc critiquem els que en reben, però volíem demostrar que era possible”, afegeix. Per això, destaca, ara amb la campanya per la compra del Lokal han rebut suports de col·lectius que semblarien allunyats d’un espai llibertari com aquest, com poden ser l’Associació de Dones Marroquines o la comunitat evangèlica gitana. “Troben que això és bo pel barri”, explica Garcia.
“El Lokal ha de seguir sobrevivint ja no per no estar sols, perquè ja no ho estem, sinó per ser més, més complexes i amb més capacitat de lluita”, assegura Miguel Martín. “El paper que juga ara El Lokal al barri no es pot perdre, i en el futur serem més, però sabem que hi ha un lloc que segur que hi serà”, afegeix Anna Moreno. Per a Janet Mérida, “serà un referent del passat, del present i del futur, és un gran llegat, i haver-ho aconseguit en tan poc temps demostra la capacitat de reacció i d’acció que hi ha al barri, però també a nivell de tota Barcelona i fins i tot internacional”.
“En els primers ateneus que hi va haver a Barcelona, els obrers compraven el terreny i construïen l’ateneu, i fins que no va venir la dictadura, eren propietat de la classe obrera, així que es magnífic que s’hagi pogut comprar El Lokal i sapiguem que el barri té això”, remarca Joni D. I com diu Marta Chiné, de l’assemblea del Lokal en un post al blog del col·lectiu, això no es fa obrint un crowdfunding, sinó “obrint cada dia, cada dia, cada dia, durant 37 anys”.
