“Activem el territori per viure. El Maresme en un planeta al límit”. Sota aquest lema la coordinadora Preservem el Maresme llança el seu nou manifest, un document on enumeren les diferents polítiques ambientals que volen replantejar, com a resposta al “col·lapse ambiental i social” que viu la comarca i el món. A aquesta causa col·lectiva, s’hi han sumat diferents col·lectius de la comarca litoral, a fi d’impulsar una lluita transversal que va des del transport fins a l’habitatge passant pels espais naturals, la pagesia i la crisi climàtica i energètica.
“La idea principal del manifest és donar suport a la lluita de plataformes locals, però també parlant de propostes que siguin extrapolables a la comarca i en l’àmbit global”, afirma Jordi Pagès Anson, portaveu de Preservem el Maresme. La coordinadora va néixer fa dotze anys, en aquells moments per lluitar contra el projecte d’ampliació de la ronda del Maresme, l’autopista C-32, i des de llavors ha estat vinculada a diferents lluites locals.
Un dels temes més urgents que enumera el document són els accessos nous que es volen fer a la C-32 en direcció a Barcelona i que suposarien un augment dels vehicles que passen diàriament per l’Alt Maresme
Al manifest, entre d’altres, s’hi han adherit la Plataforma en Defensa del Territori Arenyenc, Salvem la Vall de la Riera de Pineda, la Coordinadora d’Emergència Ambiental de Canet, Associació per a la Preservació de Sant Jaume de Traià i La Pujada d’Argentona, Plataforma La Cisa i Can Nolla per a Tothom de Premià de Dalt, l’associació de Naturalistes del Montnegre i la Tordera, Salvem el Verd de Vilassar de Mar i l’associació Agroambiental Temps de Saó.
Un dels temes més urgents que enumera el document són els accessos nous que es volen fer a la C-32 en direcció a Barcelona i que suposarien un augment dels vehicles que passen diàriament per l’Alt Maresme, concretament per Arenys de Mar, Canet de Mar i Pineda de Mar. “Són accessos que tocaran el sòl agrícola, rieres i espais naturals importants, és un tema que estem lluitant conjuntament amb la Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda”, detalla Pagès.
Futur del transport a la comarca
Per a l’associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) l’alternativa a aquestes polítiques és fomentar el transport públic per disminuir el nombre d’usuaris de vehicles contaminants. En paraules del seu delegat territorial al Maresme, Eduard Truco, “La gent ha de notar un canvi en aquesta pacificació, si es fa còmode viatjar fent connexions entre bus, tren i bicicleta, això portarà la gent a deixar d’utilitzar el transport privat i utilitzar l’oferta de transport públic”.
L’R1, la línia ferroviària del Maresme, travessa tota la comarca a primera línia de la costa, “és un traçat potent i a la vegada deficitari des del punt de vista del funcionament, falta d’inversió i manteniment. També hi ha un dèficit d’oferta entre el Maresme i el Vallès, aquest és un tema històric”, afirma Truco.
Per aquest motiu, Truco veu la modificació de l’N-II com una oportunitat per apostar pel concepte d’intermodalitat perquè el transport públic s’exploti al màxim a tota la comarca. “Aquesta via ha de ser l’eix troncal de la mobilitat sostenible del Maresme. Hem d’aprofitar per augmentar la disponibilitat de busos i crear línies que connectin els diferents pobles, sobretot en vertical”, assevera.
Al Maresme la configuració dels diferents pobles i les seves necessitats són molt diverses, les actuacions es plantegen tram per tram, adaptant-les a cada població. La pacificació de l’N-II és una mesura que es va incloure en el Pacte per la Mobilitat Sostenible del Maresme (PMSM), presentat l’octubre de 2020. Un acord entre el Departament de Territori i els diferents ajuntaments del Maresme, per intentar trobar alternatives realistes i més sostenibles a la mobilitat a la comarca.
A vegades s’ha parlat públicament d’un possible trasllat de la línia de la costa, molt maltractada els últims anys a causa de l’augment de temporals, més cap a l’interior. Però per a Truco aquesta no és una prioritat: “No és el moment, és molt millor apostar per la situació actual i solucionar els problemes que tenen alguns trams, en comptes de buscar altres itineraris. S’hauria de fer l’estudi per ampliar a doble via el tram d’Arenys fins a Blanes i apostar per la Línia orbital”. La Línia orbital és el projecte ferroviari definit el 2006, pel Pla d’Infraestructures del Transport Catalunya (PITC), que preveu connectar Vilanova i la Geltrú amb Mataró passant per Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca del Penedès.
Els recursos naturals
Durant els últims anys, algunes de les platges de Cabrera, Montgat o Premià han anat desapareixent. Segons la Proposta d’Actuacions de Millora i Protecció del Litoral Metropolità Nord de l’Àrea Metropolitana de Barcelona aquestes platges tenen un dèficit important de sorra a causa d’infraestructures com, per exemple, el port del Masnou. Es podria traduir en una pèrdua de més de 20 metres de platja en trenta anys, si no es duen a terme accions per evitar-ho.
Segons denuncia Jordi Pagès Anson, portaveu de la coordinadora, “a Mataró i a Cabrera no hi ha platja, per a revertir-ho el Govern ha fet servir sempre les dragues, destrossant el subsol marí i els alguers”
Les polítiques que s’apliquin a les platges hauran de tenir en compte també les conques i els rius, ja que són sistemes connectats que no es poden treballar per separat. Pagès proposa “una taula interdisciplinària que treballi durant un o dos anys” al voltant de les principals dificultats del litoral del Maresme, com la necessitat d’ampliar la zona de protecció marina o tornar a tenir rius amb cabal ecològic perquè els sediments tornin a les platges i no calgui fer abocaments.
Tal com explica, Jordi Torallas Boucharlat, geògraf físic, secretari i coordinador de l’associació Naturalistes del Montnegre i la Tordera (NatMonT), l’activitat antròpica ha alterat la natura: “la sobreexplotació dels aqüífers de la Tordera no permet que el riu es comporti com un riu”. L’associació es crea l’any 2020, com un grup de naturalistes que aposten per les actuacions de conservació, l’estudi i la divulgació de la zona del massís del Montnegre i la Conca de la Tordera.
La Baixa Tordera és una de les zones d’amfibis més importants de Catalunya per la seva varietat, Torallas explica com “aquesta absència d’aigua provoca una pèrdua d’hàbitats de zona humida, el que afecta de forma crítica les poblacions d’amfibis, reduint-ne el nombre”. Un dels projectes que té entre mans l’associació és la creació d’un Atles d’amfibis i rèptils de la Baixa Tordera, per entendre en profunditat i de forma científica la situació d’aquests animals en el territori.
La terra agrícola
La conca de la Tordera va patir greus afectacions durant el temporal Glòria, la brutícia de la llera va causar importants danys a les terres agrícoles del voltant. Segons Josep Maria Baqués, coordinador comarcal del Maresme d’Unió de Pagesos “el temporal va trencar la Tordera per la zona agrària i va fer molt mal”.
Per Baqués el problema històric ha estat sempre la pressió urbanística “és llaminer agafar espai agrari i requalificar-lo. Els pobles del Maresme haurien de seguir l’exemple de Mataró, un dels municipis que conserva, a parts iguals, superfície agrària, urbanística i forestal. En canvi, a altres llocs com per exemple Premià de Mar, ja no conserven espais agraris”.
“Durant la Segona República no sortia cap govern que no fos votat per pagesos, però ara no arribem a un 1 % de la població”, afirma Baqués, conscient que el sector de la pagesia és cada cop més reduït i envellit. Rebla en la necessitat de protegir els drets dels pagesos de situacions com la de Santa Susanna, on el govern vol eixamplar el vial que divideix la zona agrícola del litoral, el que afectaria el pla de Balasc, la zona agrícola millor conservada del municipi –un espai de més de cent hectàrees que al llarg de més d’un quilòmetre ressegueix la costa i connecta el litoral amb el Montnegre. Els pagesos afectats reivindiquen que no s’eixampli el vial i, per això, es van reunir amb l’Ajuntament de Santa Susanna el passat 13 de maig. Encara no han arribat a un acord.
Nou model de creixement
Per a Pagès, és també important que “la població sigui conscient que el problema del litoral és el del model de creixement del Maresme”. I no només del litoral, aquesta premissa es pot aplicar als altres recursos de la comarca, tal com explica, Manolo Andújar, portaveu de CGT Maresme i responsable de les relacions amb Preservem el Maresme. “Molts ajuntaments han funcionat a força de crear zones habitables deixant de banda altres espais que són importants per a la ciutadania, com els naturals, les zones agrícoles o de lleure”.
Des de CGT Maresme creuen que els drets a defensar no són només els laborals, i per aquest motiu Andújar té clar que “cal una planificació diferent que la que s’està fent en aquests moments, el transport públic ha de ser una prioritat”.
La mancomunitat entre les diferents poblacions i els ciutadans per poder fer aquests canvis és un punt clar per a la coordinadora: “No fem res individual, ho fem tot de forma col·lectiva”
Les plataformes de lluita han estat part del teixit social del Maresme des de fa molts anys, com explica Pagès. “A molts pobles la gent pot unir-se a les organitzacions referents que ja existeixen, però les persones que no troben un referent clar, es poden adreçar a nosaltres per veure si els podem recomanar altres organitzacions o intentar crear-ne una”, puntualitza.
La mancomunitat entre les diferents poblacions i els ciutadans per poder fer aquests canvis és un punt clar per a la coordinadora: “No fem res individual, ho fem tot de forma col·lectiva. Potser, hi ha gent més preocupada per l’arbrat, o l’habitatge… tot es pot incorporar en el manifest, la gent està convidada a compartir les seves preocupacions”.
Ara que han passat les eleccions i s’estan acabant de formar els nous governs municipals la coordinadora Preservem el Maresme està esperant la resposta dels partits polítics a les propostes del seu manifest: “Depenent de la resposta, veurem si cal fer mobilitzacions”.
