“Aigua, terra i llibertat”. Aquest és el lema de la campanya de denúncia i suport a les huit activistes del barri de Benimaclet encausades arran de les accions i mobilitzacions dels dies 2 i 23 de juny de 2021, organitzades, respectivament, en resposta al tancament de diversos terrenys per part de la promotora immobiliària Metrovacesa –controlada pel Banc Santander–, així com a l’intent de destruir espais rehabilitats pel veïnat. Aquells dies, desenes de persones van prendre els carrers, solars i jardins del barri per a mostrar el seu rebuig al Programa d’Actuació Integrada (PAI) del barri valencià de Benimaclet, amb què el grup constructor pretén alçar 1.345 habitatges amb torres de fins a vint altures, el que es convertiria en una autèntica muralla entre la ciutat i el que quedaria d’horta.
La primera protesta, el 2 de juny, s’organitzava tan sols un dia després que Metrovacesa començara a instal·lar tanques en diverses parcel·les –rehabilitades pel veïnat com a horts urbans, jardins o aparcaments– per impedir l’accés i evitar l’avanç de l’ocupació dels solars. A la plaça de Benimaclet, sota el lema “No es poden posar tanques a un poble”, es van congregar desenes de persones que marxaren després en direcció als terrenys tancats, on algunes de les assistents van tombar les tanques com a acció de rebuig al projecte urbanístic. La jornada es va saldar amb una desena d’identificacions per part del dispositiu del cos Nacional de Policia espanyola i una denúncia penal interposada per Metrovacesa pels “danys ocasionats en el clos que envolta el lloc d’edificació, valorats en 2.951,01 euros”, segons es llegeix en l’acta de denúncia, a la qual ha tingut accés aquest mitjà.
Arran de la denúncia i la posterior investigació duta a terme per la Policia Nacional espanyola, que van anar a parar al jutjat d’instrucció número 17 de València, cinc de les activistes presents aquell dia han estat acusades d’un presumpte delicte de danys, pel qual la Fiscalia demana per a elles 27.000 euros de pena de multa –fraccionada en un pagament de deu euros al dia durant divuit mesos– i quasi 3.000 euros en concepte de responsabilitat civil pels danys causats. L’única part acusatòria del procediment és la Fiscalia Provincial de València, de la mà del fiscal José Vicente Guillamón Senent.
La Fiscalia demana per a elles 27.000 euros de pena de multa –fraccionada en un pagament de deu euros al dia durant 18 –mesos— i quasi 3.000 euros en concepte de responsabilitat civil pels danys causats
Cristina és una de les cinc encausades per participar en la protesta del 2 de juny. Tot i que no milita en cap col·lectiu del barri, va decidir assistir-hi com a veïna i afectada pel tancament de les parcel·les, on cultiva un hort junt amb unes amigues. “La manifestació va ser totalment pacífica. Hi havia gent gran, xicoteta, famílies…”, recorda. Una vegada finalitzada la mobilització, Cristina va tornar a la plaça de Benimaclet, on el mateix policia que l’havia increpat durant la marxa la va aturar i identificar. Dies després, tant ella com la resta d’identificades van ser contactades telefònicament per la Brigada Provincial d’Informació de la policia espanyola a València perquè acudiren a la comissaria de Sapadors. “Algunes van decidir anar-hi i altres vam decidir esperar, tot i que se’ns va iniciar una campanya d’assetjament telefònic i es va declarar una ordre de crida i cerca”, denuncia Cristina, qui també subratlla que de seguida es van organitzar per preparar “una resposta jurídica i política”.
La defensa es troba en mans de l’organització antirepressiva Alerta Solidària, rere l’advocada Maria Josep Martínez, qui considera que la promotora va tancar els terrenys i va interposar la denúncia amb uns objectius molt clars: “Pressionar l’Ajuntament de València per la situació administrativa en què es troba el projecte de Metrovacesa, ara per ara, desestimat, i generar malestar entre el veïnat”. I afegeix: “Al final, les úniques víctimes són les veïnes, tot i que simplement estaven participant en una protesta contra un PAI i la limitació dels terrenys recuperats pel veïnat”. Comparteixen la mateixa reflexió les encausades i el col·lectiu Cuidem Benimaclet, qui ja va descriure l’estratègia de Metrovacesa com a una “triple ofensiva”, contra l’Ajuntament, per haver rebutjat el seu projecte; el veïnat que es mobilitza, i els terrenys “que degraden a colp de màquina”.
L’aturada de les màquines
Tres setmanes després de la protesta contra el tancament d’algunes parcel·les, el barri tornava a mobilitzar-se. Aquesta vegada per a plantar cara a les màquines mitjançant la desobediència no violenta. El veïnat ha dut a terme accions de recuperació i redignificació dels espais, el que des del moviment veïnal s’ha entés com a una forma de suplantar la promotora i patrimonialitzar els terrenys, per tal de fer-los seus i donar-los vida. És el cas, per exemple, dels horts urbans ecològics de l’Associació de Veïnes de Benimaclet, conreats des de l’any 2009 en una finca propietat del banc BBVA; del CSOA l’Horta, que va rehabilitar l’alqueria Tello en l’any 2012 o, més recentment, les rehabilitacions dels jardins Lluerna, de les Jaqueteres i de les Cinc Fonts, que ja han esdevingut símbols de resistència.
Just en el jardí Lluerna i de les Jaqueteres, des de primera hora del matí del 23 de juny, desenes de persones d’edats molt diverses van començar a congregar-se. La crida –llançada a través de les xarxes socials i grups de WhatsApp i Telegram– s’ha repetit en diverses ocasions al llarg dels últims mesos, per tal d’impedir que les màquines, sota el pretext d’haver de dur a terme tasques de neteja i desbrossament, assolen els terrenys rehabilitats. “Era un jardí sense ús”, descriu Natxo Calatayud, un dels veïns que eixe dia es trobava en el jardí Lluerna amb la seua companya i la seua filla. “Ara –continua– s’ha convertit en un espai de convivència veïnal, amb taules perquè la gent s’assente, fruiters o zones perquè els xiquets juguen”.
Calatayud va rebre la crida a través del grup de pares i mares de l’escola Pare Català. Dit i fet, diverses famílies es plantaren en el Lluerna per passar la vesprada amb les seues filles, tot i el desproporcionat dispositiu policial desplegat des del migdia. Mentrestant, les màquines desenvolupaven la seua tasca en algunes parcel·les adjacents al jardí. “Estàvem tranquil·lament jugant, fins que les màquines s’hi aproparen més. Aleshores, la gent va plantar-se davant, la policia es va posar nerviosa i va espentar i identificar algunes persones”, relata l’entrevistat, qui titlla de “provocativa” i “humiliant” l’actitud dels agents de la Policia Nacional espanyola cap a les presents.
Almenys tres persones han sigut sancionades en aplicació de la llei 4/2015, de Protecció de la Seguretat Ciutadana –coneguda popularment com a llei mordassa– per una acció que va intentar aturar les màquines que assolaven el jardí de Lluerna, habilitat pel veïnat
Les multes per aquella acció de resistència veïnal pacífica no es van fer esperar. Almenys tres persones han sigut sancionades en aplicació de la llei 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana –coneguda popularment com a llei mordassa. Una d’elles és Calatayud, qui va ser denunciat per “desobediència a l’autoritat en l’exercici de les seues funcions”, una infracció greu contemplada en l’article 36.06 d’aquesta norma, per la qual li demanen 601 euros. “Ni em vaig negar a identificar-me ni em manaren que marxara. Tampoc m’explicaren els motius de la identificació”, assegura. Una altra de les sancionades és Paula, acusada d’una presumpta “falta de respecte als agents” (article 37.4), per la qual li proposen una sanció de 200 euros. “Vam intentar dialogar amb ells, perquè les nostres demandes eren legítimes, però, sense cap motiu ens identificaren”, manifesta. Per ara, les multes han sigut recorregudes i estan a l’espera de conèixer la resolució.
Campanya de denúncia i mobilització
“La repressió viscuda és de nou un exemple de com l’Estat i les forces d’ocupació intenten desmobilitzar el poder popular. Simplement, vam defensar el nostre barri i sabem que això no és cap delicte”, considera Mireia Bosca, una de les portaveus de Cuidem Benimaclet. L’activista també condemna que des de les institucions públiques no es denuncien públicament els fets, es done suport a les encausades o, fins i tot, que la delegació del govern espanyol al País Valencià –en mans de Gloria Calero (PSOE)– retire les sancions emparades en la llei mordassa. “El que veiem és que el PSOE i Metrovacesa són cares d’una mateixa moneda, la de fomentar l’especulació; i que la seua connexió és permanent”, rebla Bosca amb rotunditat. És per això que la portaveu té molt clar que, encara que l’Ajuntament haja desestimat el projecte de la promotora, el fet d’encarregar a l’empresa municipal AUMSA el disseny i redacció d’un nou pla urbanístic es tradueix en una “continuació del PAI”, sense tenir en compte les aportacions del veïnat a través de processos participatius com el de Benimaclet és futur o Repensem Benimaclet. “Metrovacesa és la constructora més gran de l’Estat espanyol i entenem que els seus interessos urbanístics continuaran”, adverteix la portaveu.
Per a denunciar la repressió política, així com el tall del ramal d’Alegret –de la séquia de Mestalla del Tribunal de les Aigües, reconegut patrimoni cultural immaterial per la UNESCO–, que suposarà la “destrucció de 40.000 metres quadrats d’horta productiva”; i continuar defensant la desclassificació dels terrenys afectats pel PAI de Benimaclet, aquest diumenge, 20 de febrer, les entitats Cuidem Benimaclet, EntreBarris i el CSOA l’Horta han convocat una manifestació que partirà des de l’encreuament de l’avinguda Valladolid amb el carrer Mistral. “Tenim moltes raons per a manifestar-nos; principalment, una és per a visibilitzar la repressió […], però també defensar l’horta que el veïnat treballa cada dia i la desclassificació”, conclou Bosca.
