Tres anys després del seu naixement, l’empresa Desokupa s’ha consolidat com a pionera en el negoci emergent de la desokupació a l’Estat espanyol –té una facturació de 5 milions d’euros anuals, segons publicita el seu gerent i impulsor, Daniel Esteve. Gaudeix d’una àmplia visibilitat mediàtica i, avui dia, amplifica el seu model de negoci a través d’un sistema franquiciat que li permet obrir noves seus a diferents punts de l’Estat espanyol, com Mallorca o Màlaga.
Part del seu èxit rau en la capacitat d’articular hàbilment el seu camp de negoci –emparat en l’alegalitat– i de connectar i fer rendible el seu extens capital logístic, social i humà –fet que li ha permès esdevenir una autèntica maquinària de reciclatge. L’empresa és capaç de donar un complement salarial o una oportunitat laboral de primer ordre a una galàxia d’individus aparentment dispars i inconnexes. Alguns d’ells tenen trajectòries de vida i/o laborals vinculades a cossos policials i porteries de clubs i discoteques de la nit (barcelonina, balear i andalusa). També hi ha professionals de la lluita i amateurs de la boxa, el muay thai i arts marcials mixtes (MMA, per les sigles en anglès); ultres d’equips de futbol; personal instructor de gimnàs; caps empresarials del món de la seguretat privada; agents del sector immobiliari i juristes.
Daniel Esteve, promotor de Desokupa, havia estat detingut l’any 2008 sota l’acusació de segrest i extorsió
Les successives denúncies de la campanya StopDesokupa arran del desallotjament de la finca Can Dimoni –ubicada al barri barceloní de Gràcia– van permetre la identificació d’una primera fornada d’operaris de l’empresa, molts d’ells sorgits de l’entorn de gimnasos, alhora que practicants professionals de disciplines de combat i arts marcials. Alguns d’ells arrossegaven un historial delictiu o d’activitats il·lícites i d’altres tenien vincles amb l’extrema dreta. En aquell operatiu es van donar a conèixer Daniel Esteve –detingut sota l’acusació de segrest i extorsió l’any 2008, quan va impulsar una empresa de cobrament de morosos (Morososbcn) que utilitzava “mètodes expeditius”–; el comandant Jivko Ivanov, antic paramilitar txètnik a Bulgària i Sèrbia que en l’actualitat té un rol polític dins de formacions ortodoxes búlgares, i Ernesto Navas, un jove d’ideologia neonazi condemnat per apunyalar un antifeixista al metro de Camp de l’Arpa. Posteriorment, el portal Infoguinardó va fer públic el nom de Tulio Ricardo Muñoz, un altre dels operaris habituals en les intervencions de Desokupa. Muñoz havia exercit com a agent de policia al Perú, i fins l’any passat era revisor del metro de Barcelona, quan va ser detingut i acomiadat per robar els diners de les multes imposades per viatjar sense bitllet.
Assetjament, narcotràfic i ultres
Temps enrere del sorgiment d’aquest tipus d’empreses, ja es van donar casos d’assetjament immobiliari –intervencions i desallotjaments de cases okupades a càrrec d’escamots i bandes informals. Es van recollir sobretot en mitjans de contrainformació o bé en relats fragmentaris, anecdòtics i descontextualitzats publicats a la secció de societat dels diaris. Les denúncies van ser arxivades als jutjats i va quedar demostrat un cert col·laboracionisme policial –algun agent dels Mossos d’Esquadra s’havia vist assenyalat en les denúncies.
Amb el temps, se sabria que molts d’aquests escamots i bandes armades i violentes estaven relacionades amb el narcotràfic, els segrestos i les extorsions, i que estarien integrades per lluitadors d’arts marcials, exagents de cossos policials de l’Estat espanyol, porters de discoteca i/o membres dels Casuals –la facció més radical de l’afició del Futbol Club Barcelona.
L’any 2010, un mosso d’esquadra del macrocomplex Egara va ser detingut per integrar un escamot d’extorsió
El febrer de 2010, membres d’aquesta facció van ser detinguts pels Mossos d’Esquadra acusats d’extorsió, narcotràfic i agressions. Fonts policials van explicar que alguns dels detinguts també desallotjaven cases okupes per encàrrec de les propietats, que volien estalviar-se les costes i el llarg procés judicial requerit per poder executar un desallotjament legal.
Alguns dels membres d’aquests escamots provenien de la seguretat privada de discoteques de Castelldefels, Gavà i Terrassa –s’ha constatat el vincle amb el sindicat ultradretà Treballadors Nacional-Sindicalistes (TNS) i amb clubs locals de futbol. Aquell any, segons va informar el Departament d’Interior, en un altre operatiu es va detenir a Castelldefels un mosso d’esquadra fora d’horari laboral quan es disposava a extorsionar un deutor de l’empresa que l’havia contractat. Des d’Interior només va transcendir que l’agent treballava en una de les unitats especialitzades del macrocomplex policial Egara de Sabadell i no es van donar detalls sobre les mesures disciplinàries imposades a l’agent.
Entre els anys 2006 i 2009, escamots d’homes corpulents havien pressionat, atacat amb còctels Molotov o desallotjat violentament diferents espais okupats als barris barcelonins del Raval, les Corts, Sant Andreu i Sants. L’estiu de 2008, un grup armat amb pals de ferro, navalles i malls va ensorrar la porta del número 25 del carrer Benavent, al districte de les Corts, que uns dies abans havia estat okupat per un grup de joves, el qual va ser expulsat mitjançant amenaces i cops. L’arribada de la policia va fer que els extorsionadors es dispersessin, tot i que dos d’ells es van quedar fins a completar el tapiatge de la porta. Les escenes d’assetjament es van reproduir deu anys després al mateix immoble, quan operaris de l’empresa Elite Control van desallotjar de nou el recent centre social anomenat la Benaventurada. Des d’un primer moment, el projecte d’okupació va topar amb l’oposició frontal d’una part del veïnat, liderat per Elizabeth Casañas, veïna propera a la finca i presidenta de la Plataforma Pro Habitatges Turístics. Un cop desallotjat l’edifici, l’advocada Sonia Reina, consellera de Ciutadans a les Corts, va oferir suport jurídic als operaris.
Vincles amb agents de cossos policials
L’afinitat i els vincles entre Daniel Esteve (Desokupa) i alguns integrants de cossos policials han quedat manifestos en diverses ocasions. El mateix Esteve, convertit ara en videobloguer des del perfil de Facebook de Desokupa, va publicar a mitjans d’octubre un vídeo criticant Ada Colau per la reconversió de la unitat d’antiavalots de la Guàrdia Urbana: “Avui va per vosaltres, grup d’antidisturbis de la Guàrdia Urbana. 150 paios amb 3 ous, policies amb 3 ous, que cada dia es deixen la vida al carrer, sobretot a Ciutat Vella i el Raval, lluitant contra els manters, que ja sabem com se les gasten… L’Ajuntament ja porta temps putejant-los. […] Quan hi ha batudes contra manters, l’Ajuntament ho filtra i els avisa perquè no els agafin. […] Tinc molts amics en aquesta unitat d’intervenció, hem entrat conjuntament en desokupacions, moltes al Raval, tant amb Mossos com amb la Guàrdia Urbana”.
Una recent investigació dels Mossos d’Esquadra en un cas de narcotràfic i tinença d’armes aportava més proves sobre les triangulacions i connexions entre desokupadors i personatges de la nit barcelonina. La investigació tenia com a protagonista un operari de Desokupa i dos agents dels Mossos d’Esquadra del districte de Sant Martí (Barcelona), el caporal X.G.M. i l’agent F.A.G., que estaven sent investigats per la Divisió d’Afers Interns dels Mossos d’Esquadra per les seves activitats il·lícites durant anys en el si del cos policial. L’informe apuntava Joaquim Boguña, un exmilitar i lluitador de jujutsu que va ser treballador de Desokupa l’any 2016. El seu telèfon va ser intervingut per ordre judicial, i els Mossos li atribueixen la col·locació d’una pistola i un quilogram de cocaïna al maleter de Carlos Lozano, un estibador del Port de Barcelona.
Lozano sempre va defensar la seva innocència i va assegurar que la cocaïna i l’arma havien estat col·locades al seu maleter pels seus “enemics, altres portuaris i gent de la Barceloneta” per incriminar-lo i treure-se’l de sobre. La raó de fons: des de fa més de dos anys, Lozano administra un blog anomenat “Los sapos del puerto”, on denuncia amb noms i cognoms la suposada trama formada per estibadors del Port de Barcelona, guàrdies civils i policies nacionals que estarien assaltant amb violència narcotraficants per sostreure i distribuir ells mateixos la droga que arriba a l’interior de contenidors. A més, Lozano va declarar com a testimoni en una macrocausa contra el narcotràfic que investigava el jutjat d’instrucció 1 de Barcelona. Els dos agents dels Mossos del districte de Sant Martí estan suspesos de sou i feina, i actualment figuren com a investigats a la causa del jutjat d’instrucció 31 de Barcelona.
Boguña, de qui l’informe policial assegura que manté negocis i activitats de robatori i narcotràfic, avui dia està fora de servei a Desokupa. Està imputat com a presumpte autor de la col·locació de la pistola i la cocaïna, a l’espera de declarar per un delicte contra la salut pública i per tinença il·lícita d’armes. En una de les transcripcions d’una trucada intervinguda al seu número, queda reflectit com negocia amb el seu soci –també imputat en la causa– la compravenda de la substància Humatrope, un fàrmac o hormona del creixement (legal només en l’àmbit hospitalari) que, segons la investigació policial, s’aplica gent que practica el culturisme per augmentar la seva massa corporal. Posteriorment, Boguña parla amb el seu interlocutor sobre l’oportunitat de matricular-se a gimnasos per introduir i distribuir més fàcilment la substància.
J. F. és un altre dels individus que apareixen en la instrucció del cas, acusat de ser l’enllaç entre Boguña i els dos agents dels Mossos investigats. En el passat, J. F. va ser investigat per la seva presumpta implicació en un grup criminal dedicat a robatoris violents, juntament amb un agent de la unitat ARRO dels Mossos d’Esquadra, E. D. Es dona la circumstància que tots dos entrenaven al mateix gimnàs. Aquest cas finalment quedaria arxivat per falta de proves. En una sèrie de fotografies del gimnàs Eixample Fitness apareixen Boguña i J.F., instructor de jujutsu, amb individus que puntualment han participat en operatius i tasques de control d’accés per a l’empresa de Daniel Esteve.
Desokupa Màlaga: ultres del Frente Bokerón i porters de discoteca
Enguany, Desokupa s’ha expandit obrint filials franquiciades a Mallorca i a Màlaga-Marbella. De nou, la composició de l’escamot malagueny prové dels gimnasos i presenta un equip format íntegrament per porters de discoteques de Màlaga –com Local29 o Buddha Marbella– i de lluitadors professionals d’MMA –com Daniel Jacare Toledo, Pablo Pitbull Peralta, Angel Márquez La Bestia, Alejandro Jiménez Mostazo, Ruben Chino Maese o David Emporio. Els dos darrers són promotors de “La Noche de las Bestias”, vetllada de combats que se celebra a la ciutat.
“Vaig sobre la marxa. M’agradaria no treballar de nit perquè l’entrenament fos al 100% i arribar al màxim amb les lluites, però ara mateix les MMA no donen per a pagar gaires factures”.
Ho explicava Jacare en una entrevista al diari ABC, parlant de la seva feina com a porter de discoteca a la nit de Màlaga. Alterna aquesta tasca amb la de desokupador i amb els combats en lligues internacionals d’MMA, on participa amb esponsorització de Desokupa.
En el mateix escamot de desokupadors també destaca la presència d’Alberto Martínez. És porter de discoteca en els mateixos locals i membre de Portada Alta –una subsecció del Frente Bokerón, col·lectiu ultra de suport al Málaga Club de Fútbol, de matriu ultradretana. Martínez és conegut com el germà del Capo del Frente Bokerón, Javier Martínez.
Frente Bokerón i els neonazis de Málaga 1487
El Frente Bokerón és un grup ultra del Málaga CF. Molts dels seus membres sovint estan vinculats a la ultradreta de la ciutat i al món dels gimnasos i les disciplines de combat. Alguns d’ells també militen a Málaga 1487, un grup neonazi que opera a la ciutat des de fa cinc anys, creat a imatge i semblança de la praxi i el discurs identitari d’Hogar Social Madrid i que fa un any inaugurava el Centro Social La Jábega. Un dels ultres del Frente Bokerón que participa també de la formació identitària és Alberto Ross, jove boxejador que va ser detingut i jutjat –a l’espera de sentència– per l’assassinat a cops de Pablo Podadera a la sortida d’una discoteca malaguenya el 20 d’abril de 2017.
Alguns d’ells militen a Málaga 1487, un grup neonazi que opera a la ciutat des de fa cinc anys, creat a imatge i semblança d’Hogar Social Madrid
Frente Bokerón compagina l’activitat als camps de futbol –on manté un rol pretesament més cívic– amb la celebració d’actes com el de l’Hotel Málaga Nostrum, on el Capo Javier Martínez es va presentar com a promotor de la vetllada de combats “La Noche de las Bestias”, alhora que es rendia homenatge als trenta anys del grup d’aficionats ultres.
Un altre dels nexes entre el Frente Bokerón, els perfils neonazis i el món del gimnàs malagueny el trobem en la vetllada de boxa que es va organitzar el passat mes d’octubre en l’homenatge a Juan José Bermúdez el Gordo. Bermúdez, que té tatuada una esvàstica nazi al pit, és un boxejador retirat membre del Frente Bokerón que va ser candidat d’Alianza Nacional en les darreres eleccions municipals. Aquesta vetllada-homenatge havia estat organitzada, entre d’altres, per Málaga 1487, col·lectiu que inclús hi aportava un lluitador-militant de l’organització. L’acte, que comptava amb la col·laboració de l’Ajuntament de Màlaga (governat pel Partit Popular), va ser finalment cancel·lat per la polèmica generada i la campanya contrària que van impulsar diversos col·lectius de la ciutat.
Article publicat al número 464 de la ‘Directa’
