“El govern ha tornat a les mans de la gent, ha tornat a les mans dels i les argentines”, proclamava el nou president electe Alberto Fernández, moments després de guanyar les eleccions i davant d’una multitud que prenia els carrers per celebrar la tornada del peronisme al govern de l’Argentina. Milions de persones han dipositat la confiança en la fórmula encapçalada per Alberto i Cristina Fernández, com a candidats a president i vicepresidenta –respectivament– a fi que puguin revertir una conjuntura que al llarg dels últims anys, a cop de privatitzacions, deute i retallades, ha abocat el país a una situació d’absoluta emergència social.
Més del 30% de la població vivint per sota del llindar de la pobresa, un deute públic duplicat respecte del qual es va rebre, el préstec més gran que ha tingut Argentina en tota la seva història per part de l’FMI (57.000 milions de dòlars), caiguda del 10% del PIB o una inflació que segons les previsions podria fregar el 60% a finals d’any, són només algunes de les dades que expliquen la magnitud de la crisi econòmica i social que ha deixat al país el projecte neoliberal que s’ha implementat al llarg dels últims quatre anys. “Ens deixen terra arrasada, però no em queixo” va assegurar el president electe Alberto Fernández després de les eleccions. Al llarg dels últims quatre anys el govern macrista ha atribuït tots els mals de la seva gestió a l'”herència” dels governs kirchneristes, excuses en les quals el govern entrant promet no caure.
La nova administració s’haurà d’enfrontar amb els intents per part de l’FMI d’imposar polítiques en matèria de reforma laboral, de les jubilacions o baixa del dèficit fiscal, que tractarà d’imposar a canvi de qualsevol negociació
El deute contret per l’executiu de Maurico Macri suposa, però, una càrrega que promet convertir-se en un dels pitjors maldecaps del govern entrant. Per fer-hi front, Alberto Fernández ha plantejat fins ara una sortida negociada que impliqui un refinançament basada en un allargament dels terminis però no en la quitança, fet que l’FMI no acceptaria de cap manera, ja que el deute representa una quantitat molt elevada del total de fons de què disposa l’entitat. Igualment el President electe ja ha avançat que no vol els últims 5 mil milions del crèdit que falten per pagar, com a mostra de les seves intencions: desendeutar el país i recuperar la capacitat adquisitiva i d’inversió en desenvolupament Tot i això, el deute amb l’FMI no es limita a l’àmbit purament econòmic, i la nova administració es veurà abocada també a lidiar amb els intents per part d’aquest organisme d’imposar polítiques en matèria de reforma laboral, de les jubilacions o baixa del dèficit fiscal, que molt probablement tractarà d’imposar a canvi de qualsevol negociació.
Apoderament social per combatre la crisi
Durant aquests darrers quatre anys els moviments socials han mantingut el pols des dels carrers al Govern macrista. La seva organització i força ha posat fre a algunes de les mesures més reaccionaries que ha intentat implementar l’executiu sortint. Alhora, aquests moviments han dut a terme una important tasca de contenció social a les zones i barris més empobrits per les polítiques neoliberals, especialment al denominat conurbano de la ciutat de Buenos Aires. La tasca d’aquestes organitzacions ha fet que la situació de misèria a la qual s’han vist abocades moltes famílies argentines de les classes més populars hagi estat una mica més suportable.
Un dels moviments que més s’ha consolidat i estès a l’Argentina és el feminisme. La Campanya Nacional pel Dret a l’Avortament Legal, Segur i Gratuït n’ha estat una de les seves màximes expressions, revolucionant la societat argentina i esdevenint un referent internacional per als moviments socials d’arreu del món. Durant els darrers anys la Campanya Nacional ha estat més a prop que mai d’aconseguir que s’aprovés el seu projecte de llei d’interrupció de l’embaràs. L’última presentació fou el maig del 2019 i el Govern entrant és conscient que aquest serà un dels temes que marcarà l’agenda política dels anys vinents. Al llarg dels últims mesos el president electe Alberto Fernández s’ha mostrat públicament favorable a donar suport a un projecte que despenalitzi l’avortament, definint-se a si mateix en una entrevista recent com “un activista que advoca per posar fi a la penalització de l’avortament”.
L’Argentina és un referent internacional en matèria de polítiques de reparació i memòria arran del procés iniciat pel moviment popular en favor de “memòria, veritat i justícia” respecte dels crims de l’última dictadura autoanomenada cívico-militar. El moviment que encapçalen les Madres i les Abuelas de Plaza de Mayo, així com els familiars de les 30.000 detingudes-desaparegudes per l’acció del directori militar, ha denunciat reiteradament al llarg dels últims anys el que consideren un gran retrocés de totes les fites aconseguides fins al moment. Les grans retallades en matèria de polítiques de memòria, així com a les organitzacions que les duen a terme i l’alentiment dels judicis per perpetracions de crims de lesa humanitat, són alguns dels fets denunciats per aquestes organitzacions.
El president electe s’ha mostrat públicament favorable a donar suport a un projecte que despenalitzi l’avortament, un dels debats que han marcat l’agenda al país durant la presidència de Macri
Un dels moments més controvertits dels darrers anys pel que fa a aquesta matèria fou durant el 2017, quan la Cort Suprema va fallar favorablement en l’aplicació de l’anomenat 2×1 a un exrepressor de la dictadura. Aquest és el nom amb el qual es coneix el benefici carcerari al qual poden accedir les persones preses sense una condemna en ferm una vegada complerts els dos terços de la pena imposada, i que, de ser concedit, suposa accedir a la llibertat condicional. El moviment social va acusar l’actual administració de ser-ne responsable, ja que dos dels tres magistrats que es van mostrar favorables a dictar aquesta decisió havien sigut prèviament designats pel Govern de Mauricio Macri. El rebuig social que va generar aquesta decisió, així com les massives manifestacions organitzades al carrer pel moviment popular, obligaren al govern a promulgar un decret d’urgència amb el qual es prohibia l’aplicació del 2×1 en casos de persones condemnades per delictes de lesa humanitat.
Les organitzacions socials tenen grans expectatives dipositades en el nou govern pel que fa a memòria i drets humans. El desenvolupament institucional en aquest àmbit és un dels grans llegats dels anteriors governs kirchneristes, dels quals Alberto i Cristina en van formar part i en són continuadors. És per aquest motiu que el moviment social per la “memòria, veritat i justícia” espera una recuperació i profundització de les polítiques en aquesta matèria per part del Govern entrant.
La impunitat policial, disparada
L’augment de la repressió i de la violència policial ha estat una altra de les marques del Govern sortint. Segons dades de la Coordinadora contra la Reprensió Policial i Institucional (Correpi), l’executiu encapçalat per Mauricio Macri deixa un balanç d’un cas de gallet fàcil cada 21 hores. Aquest és el nom amb el qual popularment es coneixen les execucions extrajudicials i les citades estadístiques presentades des dels moviments socials indiquen que estem davant del Govern amb un pitjor balanç repressiu des de la fi de l’última dictadura cívico-militar. Un dels fets més significatius en aquest sentit és l’aprovació d’un reglament impulsat per la ministra de Seguretat de la Nació, Patricia Bullrich, que va instaurar el que s’ha denominat com la doctrina Chocobar. Aquest reglament augmenta els supòsits en les quals les forces policials poden fer ús de les armes, i deu el seu nom al policia Luis Chocobar, que a principis de 2018 va ser rebut per Mauricio Macri a la Casa Rosada després de disparar per l’esquena i matar un jove que estava desarmat, al barri de La Boca (Buenos Aires).
En aquest àmbit, un dels grans reptes que haurà d’afrontar el nou executiu és posar fi a la impunitat que impera en la majoria dels casos de gallet fàcil. Segons dades de la mateixa Correpi, només al voltant d’un 10% d’aquests episodis arriba a judici, acabant la majoria de procediments amb l’absolució o la imposició de penes molt menors.
Un altre dels desafiaments que enfronta el nou Govern és deixar enrere el desprestigi al qual s’ha sotmès a bona part de la seva classe dirigent al llarg dels últims anys mitjançant el que el kirchnerisme titlla de Lawfare. Aquest és el terme amb el qual es coneix la “guerra jurídica” consistent en desacreditar l’adversari polític mitjançant el sistema judicial. La vicepresidenta electa, Cristina Fernández, va declarar fa tot just uns dies en el marc d’un procés judicial que investiga presumptes desviaments de fons de l’obra publica durant el seu mandat com a presidenta. “Aquest tribunal segurament tingui la condemna escrita. No m’importa. A mi m’absoldrà la història”, sentenciava l’expresidenta.
Segons dades de la Coordinadora contra la Reprensió Policial i Institucional (Correpi), l’executiu encapçalat per Mauricio Macri deixa un balanç d’un cas de ‘gallet fàcil’ policial cada 21 hores
Al llarg dels darrers anys el Lawfare ha estat una pràctica reiteradament utilitzada contra projectes progressistes i populars de l’Amèrica Llatina. El cas més emblemàtic és el del Brasil, que va comportar la destitució de l’expresidenta Dilma Rousseff i l’empresonament de l’expresident Luis Inácio Lula da Silva, actualment en llibertat. A l’Argentina nombrosos membres dels anteriors governs kirchneristes, així com militants dels seus moviments populars, han entrat a presó al llarg dels últims quatre anys. Les irregularitats i la inexistència d’una condemna en ferm són comuns denominadors en la majoria d’aquests casos. Alberto Fernández s’ha pronunciat en diferents ocasions sobre la situació d’aquests presos, assenyalant la necessitat de revisar les irregularitats comeses durant els seus processos així com el que considera un ús abusiu de la presó preventiva.
Un polvorí al con sud-americà
Per últim, un dels majors reptes al que sens dubte enfronta el nou Govern de l’Argentina és la convulsa situació que travessa la regió del con sud-americà. La victòria del Frente de Todos a l’Argentina, juntament amb la d’Evo Morales a Bolívia i l’alliberament de Lula da Silva al Brasil, semblaven encetar una nova etapa de governs de caràcter progressista i popular a l’Amèrica Llatina. Contràriament, els esdeveniments de les últimes setmanes, des del cop d’estat perpetrat a Bolívia i la derrota electoral del Frente Amplio a Uruguai, fins a la repressió i violència amb la qual els Governs neoliberals estan responent a les revoltes populars d’Haití, Equador, Xile o Colòmbia, dibuixen un escenari ben diferent.
Per l’assumpció d’aquest dimarts del nou Govern, que encapçalen Alberto i Cristina Fernàndez, hi ha prevista una gran festa popular a la històrica Plaza de Mayo, situada en ple centre de Buenos Aires. El ball de possibles confirmacions i absències de convidades més il·lustres indiquen clarament el posicionament del nou Govern en l’àmbit regional: mentre que el brasiler Jair Bolsonaro ha descartat ser-hi present, Lula da Silva i Evo Morales han estat invitats pel president entrant, tot i que no està confirmada la presència de cap dels dos. A partir de dimecres el nou Govern encara el repte de revertir la greu crisi econòmica, política i social que travessa el país. Des dels barris populars, on la victòria peronista del passat 27 d’octubre fou incontestable, s’espera amb impaciència i esperança el canvi de Govern. Serà des d’allà també, on des del mateix moment de l’assumpció, s’estaran exigint la implementació de mesures immediates que comencin a revertir una situació d’emergència que ja esdevingut del tot insostenible.
