El Bhari Abha, un buc de la naviliera de l’Aràbia Saudita dedicat al transport d’armament militar, atracarà aquest dimarts, 10 de desembre, al port de Sagunt. Bahri Abha hi ha inclòs aquest municipi de la comarca del Camp de Morvedre en la seua ruta de retorn cap a Aràbia Saudita, després d’haver estat a Itàlia, Brasil, Mèxic i els Estats Units. El port de Wilmington és una de les parades habituals en les costes nord-americanes, on la informació oferida per les duanes, menys restrictiva que a l’Estat espanyol, ha deixat constància del tràfic habitual d’armes i explosius a través de la naviliera saudita per a ser emprats en la guerra del Iemen. Diversos col·lectius socials i antimilitaristes han denunciat la possibilitat que el vaixell realitze la parada al port valencià per a carregar armament de fabricació espanyola i animen la societat valenciana a expressar el seu rebuig a l’ús de ports per a finalitats militaristes i els treballadors portuaris a què facen objecció de consciència i es neguen a carregar el material.
Luis Arbide, portaveu de la comissió La guerra comença ací, de la plataforma Ongi Etorri Errefuxiatuak (Benvinguts Refugiats) va ser el primer a donar la veu d’alarma. L’activista coneix molt bé l’activitat dels vaixells saudites que traslladen armament i explosius a l’Aràbia Saudita. Des de fa més de tres anys, va començar a fer un seguiment exhaustiu dels vaixells destinats al transport d’armes militars i, en concret, de la companyia Bhari. “Vam detectar un negoci bèl·lic molt assidu al port de Bilbao, on hem vist carregar més d’onze tones d’armes. Aleshores, vam decidir iniciar un estudi de les rutes d’aquests tipus de navilis”, conta Arbide. Després de la campanya de protestes encetada per col·lectius socials i antimilitaristes del País Basc, les naus saudites optaren per fer escales en el port de Santander, on també es van trobar amb les denúncies interposades per la plataforma Pasaje Seguro.
L’última vegada que un buc saudita va fer escala en algun port de l’Estat espanyol va ser el passat mes de maig, quan el Yanbu, també de la naviliera Bahri, va carregar 28 tones d’explosius en el port de Santander
L’última vegada que un buc saudita va fer escala en algun port de l’Estat espanyol va ser el passat mes de maig, quan el Yanbu, també de la naviliera Bahri, va carregar 28 tones d’explosius en el port de Santander. L’arribada d’aquest vaixell, però, estava prevista en el port francés d’El Havre, però després del recurs presentat davant els tribunals, en què es denunciava el transport d’armes per a ser utilitzades en la guerra del Iemen -que s’ha convertit en una de les més importants catàstrofes humanitàries del món, amb la mort de més de 6.600 civils i més de 10.563 persones ferides-, el grup francés defensor dels Drets Humans ACAT va aconseguir impedir la seua entrada. Després va salpar a Gènova, on els estibadors es van negar a carregar dos generadors d’energia que servirien per a alimentar drons implicats en operacions militars, manifestant així que no volien ser còmplices de la crisi humanitària que comporten les guerres.
Aquesta volta, tal com s’informa en la pàgina web Marine traffic, on es poden consultar les rutes dels navilis, el vaixell saudita té planejada una escala en el port de Sagunt, “fet que ens fa pensar que també carregarà mercaderies al País Valencià, i que podria ser una càrrega pendent que fa temps que està autoritzada”, afirma Carlos Pérez, membre del col·lectiu Antimilitaristes-moc de València. En efecte, no seria la primera vegada que s’autoritza la càrrega de material militar pendent. A mitjans de setembre de 2018, el Govern espanyol de Pedro Sánchez aturava provisionalment l’enviament de 400 bombes a l’Aràbia Saudita davant la possibilitat que foren emprades en la guerra del Iemen. Sánchez, però, va retrocedir de seguida. Després que el règim saudita anunciara la cancel·lació d’un contracte per valor de 2.000 milions d’euros amb la naviliera espanyola Navantia per a la construcció de cinc corbetes d’ús militar, Josep Borrell, ministre d’Exteriors, va confirmar la venda del material, que va eixir del port de Santander a finals de setembre amb destí Iemen.
L’activista alerta de l’hermetisme i opacitat que hi ha a l’hora d’obtenir informació sobre la presència i les càrregues dels bucs de la dictadura àrab als ports espanyols: “Sabem que, cada mes, els vaixells saudites venen al Mediterrani. La seua ruta és contínua. I el secretisme que hi ha ens fa pensar que el vaixell portarà armes”
No seria la primera vegada que el port de Sagunt rep l’arribada d’aquesta naviliera. En desembre de 2015, el vaixell Bahri Jazan va deixar explosius en aquest municipi i va carregar “maquinària pesant rodada”, en el marc del negoci signat entre Aràbia Saudita i els Estats Units per a transportar 130 contenidors de material militar. “Després de les experiències que hem viscut, demanem que les autoritats informen públicament del material que carregarà el Bhari Abha i, si no hi ha resposta, entendrem que s’emportarà més armament”, rebla Pérez amb rotunditat.
En aquest sentit, l’activista alerta de l’hermetisme i opacitat que hi ha a l’hora d’obtenir informació sobre la presència i les càrregues dels bucs de la dictadura àrab als ports espanyols: “Sabem que, cada mes, els vaixells saudites venen al Mediterrani. La seua ruta és contínua. I el secretisme que hi ha ens fa pensar que el vaixell carregarà armes”. Des de l’Autoritat Portuària de València, que controla els ports de València, Gandia i Sagunt, han declarat que desconeixen quin tipus de material carregarà el vaixell. “Si és un transport autoritzat, nosaltres no podem fer res i haurem de carregar el material que es demane”, han afegit.
El col·lectiu antimilitarista denuncia que la falta de transparència existent quan es tracta de les exportacions d’armes és conseqüència de “la llei de secrets oficials actual, que permet classificar com a secretes les actes” de la Junta Interministerial Reguladora del Comerç Exterior de Material de Defensa i Doble Ús (JIMDDU). A través d’aquesta, formada per representants de ministeris com el de l’Interior, Defensa o Assumptes Exteriors, es decideix l’aprovació o la denegació de la llicència d’exportació. A aquesta falta de transparència, se suma, en el cas d’Aràbia Saudita, l’acord sobre protecció mútua d’informació classificada en l’àmbit de la defensa, publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) en 2017, amb l’objectiu de protegir la informació classificada.
Catalunya ha exportat tones d’armes a Aràbia Saudita en 2019
Encara a l’espera de l’informe sobre les vendes d’armes realitzades al llarg de l’any 2018, a través de la base de dades de comerç exterior, es poden consultar la quantitat de tones d’armes venudes i operacions efectuades per cada comunitat, així com els principals països destinataris. Per exemple, durant l’any 2019, Catalunya va exportar 13,62 tones d’armes, municions i accessoris armamentístics a la dictadura saudita, una xifra que augmenta fins a les 62,46 tones en l’any 2018. En canvi, des del País Valencià i les Balears, en l’últim any, en la categoria d’armes, municions i accessoris, no apareix cap exportació al règim saudita.
Les dades ratifiquen el negoci milionari de l’Estat espanyol amb la venda d’armes a països en guerra. Entre gener de 2015 i juny de 2018, segons xifres de Greenpeace, Amnistia Internacional, Intermon Oxfam i FundiPau -integrades en la plataforma Armes Sota Control-, l’Estat va concedir a empreses espanyoles llicències de venda de material de defensa a Aràbia Saudita per un total de 2.483 milions d’euros. Just en eixes dates, la dictadura saudita, en coalició amb altres països del Golf i les milícies houthies recolzades per Iran, bombardejava intensament Iemen. Així mateix, entre 2008 i 2016, es van autoritzar exportacions de material de defensa, productes i tecnologies de doble ús amb un valor econòmic de 22.603 milions d’euros a més de cent països, entre ells Aràbia Saudita, Turquia, Egipte, Brasil o Irak, on es tenen indicis de què s’han comés greus violacions dels drets humans. “Aràbia Saudí i Egipte preocupen especialment a causa del risc substancial que el material exportat contribuïsca a cometre o facilitar violacions del dret internacional humanitari en el conflicte de Iemen”, alerta Greenpeace en un comunicat. En aquesta línia, des del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, consideren que aquestes exportacions “haurien de ser il·legals, si ens atenim a la mateixa legislació espanyola i europea sobre comerç d’armes, a causa de la situació d’inestabilitat i de conflictes armats existents a l’Orient Mitjà”.
Les cinc empreses d’armament que encapçalen el rànquing de la venda d’armes tenen la seu als Estats Units. Aquestes són: Lockheed Martin, Boeing, Northrop Grumman, Raytheon i General Dynamics, les vendes de les quals van arribar fins als 148.000 milions de dòlars, un 35% del total de les vendes d’armes de les 100 mercantils més rellevants
En l’any 2018, segons les dades publicades aquest dilluns per l’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm i traduïdes per FundiPau, les vendes d’armes i serveis militars per part de les principals empreses del sector -excepte les xineses, ja que la manca d’informació ha impedit fer una estimació fiable- han augmentat un 47% des del 2002, any a partir del qual es disposa de dades comparables. Les cinc empreses d’armament que encapçalen el rànquing de la venda d’armes tenen la seu als Estats Units. Aquestes són: Lockheed Martin, Boeing, Northrop Grumman, Raytheon i General Dynamics, les vendes de les quals van arribar fins als 148.000 milions de dòlars, un 35% del total de les vendes d’armes de les 100 mercantils més rellevants. El total de les vendes per part d’empreses estatunidenques al rànquing va pujar a 246.000 milions de dòlars, l’equivalent al 59% de totes les vendes d’armes del top 100. Aquesta xifra representa un increment del 7,2% en comparació en 2017. “Les empreses dels Estats Units s’estan preparant per al nou programa de modernització d’armes que el president Trump va anunciar el 2017”, ha afirmat en un comunicat Aude Fleurant, directora del Programa d’Armes i Despesa Militar de l’Institut. “Les grans companyies s’estan fusionant per tal de poder produir la nova generació de sistemes d’armes i així situar-se en una millor posició per guanyar contractes del Govern nord-americà”, ha afegit.
Pel que fa al negoci militar europeu, les vendes d’armes de les 27 empreses europees principals van créixer fins als 102.000 milions de dòlars. Les vendes de les mercantils amb seu al Regne Unit han caigut un 4,8%, fins als 35.100 milions de dòlars, però s’han mantingut les més elevades d’Europa. La societat BAE Systems, sisena en la llista, és la major productora d’armes del món fora dels Estats Units, tot i que les seues vendes han disminuït un 5,2% el 2018, fins als 21.200 milions de dòlars. Les vendes d’armes de les empreses franceses més potents van ser les segones més altes d’Europa, amb 23.200 milions de dòlars. “El creixement global de les vendes d’armes de les sis empreses franceses del top 100 va ser principalment a conseqüència de l’increment del 30% de les vendes del fabricant d’avions de combat Dassault Aviation”, argumenta Diego Lopes da Silva, investigador del Programa d’Armes i Despesa Militar de l’entitat investigadora.
Forta oposició contra l’arribada del Bahri Abha a Sagunt
Per a Pérez, la visita que farà Bahri Abha al port de Sagunt “fa visible el circuit de la guerra”. “Els conflictes bèl·lics comencen ací, amb la fabricació d’armes en empreses europees i estatunidenques”, afegeix. És per això que Antimilitaristes-moc ha promogut un manifest per mostrar el seu rebuig a l’ús de ports per a finalitats militaristes. A aquest ja s’han adherit desenes de col·lectius i particulars per demanar al govern de l’Estat que “no permeta l’entrada del buc saudita al port de Sagunt ni a cap altre port”, així com que es posicione “clarament en contra de l’ús d’aquestes infraestructures civils per al transport de material armamentístic”. També reclamen la suspensió immediata del comerç d’armes espanyol cap a països implicats en guerres, com ja han fet altres països, com el Regne Unit, Noruega, Finlàndia, França i Alemanya. Per la seua part, el Centre Delàs també reclama “inspeccions prèvies que garantisquen una activitat portuària ètica i conseqüent amb el respecte dels Drets Humans”.
Una altra de les reivindicacions d’ambdues organitzacions és “el progressiu desmantellament i reconversió de la indústria de guerra”. “És un fals dilema que hàgem de triar entre llocs de treball ací i morts i refugiats a Iemen i altres llocs”, postil·len. Per últim, fan una crida als treballadors encarregats de la càrrega i descàrrega de bucs que transporten armament perquè es neguen a realitzar les seues tasques i “no siguen col·laboradors dels preparatius de la guerra, seguint així l’exemple de la vaga dels estibadors al port de Génova”.
Per ara, alguns partits polítics locals han mostrat el seu descontent davant l’arribada del vaixell de l’Aràbia Saudita. Des d’Esquerra Unida País Valencià (EUPV) han considerat que el territori “no ha de ser còmplice de les guerres que aquest país promou a Orient, desestabilitzant països sencers i subjugant a la classe treballadora a gairebé l’esclavitud”.
