Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El paper de les gateres en temps de coronavirus i sempre

Des de Gallinetes Dissidents subratllen la importància de les persones que tenen cura dels gats lliures i posen sobre la taula les mancances legislatives en matèria de benestar felí

Una persona alimenta una colonia de gats urbans / Arxiu

Ens saps res dels gats escàpols que viuen prop teu? T’has parat mai a pensar d’on surten i qui en pren cura?

Les colònies felines són una realitat paral·lela que coneix bàsicament qui participa en la seva cura i no gaire més gent. Inquieten les administracions locals que són qui tenen la responsabilitat de vetllar pels animals en la via pública. Cada vegada més municipis han d’afrontar el conflicte entre fer les coses bé o malament envers els gats que viuen als seus carrers. L’opció tradicional de no fer res està cada vegada pitjor vista per la població general. Fer malament les coses significa sacrificar les cadellades de manera cruel, també capturar gats adults per matar-los o tancar-los en gosseres fins que emmalalteixen perquè no suporten l’estrès del confinament. Més enllà del cost ètic, capturar per exterminar no és una solució, perquè, per l’efecte buit, els territoris desolats es fan atractius a nous gats que no triguen a multiplicar-se. Insistir a eliminar els gats d’una àrea pot obeir a dues lògiques: la de l’obsolescència de coneixements que els veu com a plaga o la de l’interès ocult que pot haver-hi a invertir regularment diners públics en falses solucions. Capítol a part, dins de la criminalitat, mereixen els ajuntaments que tolerarien –o participarien en- l’enverinament de grups de gats o de qualsevol altra espècie d’animal urbà.

Amb els moixos lliures fer les coses bé, en termes d’eficàcia i rendibilitat, significa finançar i promoure l’aplicació de la metodologia de “Captura, Esterilització i Retorn” també coneguda com a CER. Es tracta de facilitar -de la mà d’entitats col·laboradores- la millor vida possible als gats i gates que pertanyen per naixement a un lloc, que mantenen un vincle emocional amb la seva família que es diu colònia, i que normalment són cuidats per les anomenades alimentadores. Proporcionar aliment és només una part de les funcions de les gestores felines o cuidadores. Segons la definició publicada en el Glossari de Fdcats, “gestora o cuidadora de colònia és la persona que coneix a tots els individus de la colònia i els proveeix en solitari o en equip de l’alimentació adequada i la hidratació correcta. Fomenta i/o participa en el CER, coneix els signes de les malalties felines habituals i actua de manera adequada per a combatre-la. Reconeix a un gat casolà abandonat i promociona la seva adopció. Un ajuntament responsable és aquell que acredita a les gestores de colònia, les secunda i els proporciona els recursos adequats per a fer la seva tasca”.

Amb els moixos lliures fer les coses bé, en termes d’eficàcia i rendibilitat, significa finançar i promoure l’aplicació de la metodologia de “Captura, Esterilització i Retorn”

Des dels anys setanta se sap que la millor manera de limitar l’excés de gats en una àrea és que la controlin mixos residents, esterilitzats, identificats amb una marca a l’orella i ben alimentats. Les queixes que part del veïnat no es deuen als gats per se, si no a poblacions que proliferen en excés, que han de competir pels recursos i que desenvolupen comportaments de marcatge i fortes vocalitzacions. Les publicacions científiques especialitzades demostren que l’esterilització d’almenys el 75% dels felins d’una àrea garanteix un èxit en el control de la colònia que persisteix al llarg del temps. Com no es cansa de repetir Agnés Dufau, la presidenta de FdCats, la bona convivència és l’objectiu comú al qual aspiren representants polítics, tècnics municipals, veïnats i entitats proteccionistes. Tothom vol el mateix, només fa falta que les persones responsables de l’administració incorporin coneixements actualitzats, mostrin la millor voluntat i ofereixin eines de col·laboració a un col·lectiu que en la majoria dels casos contribueix de manera altruista a la consolidació del CER.

La perspectiva d’una estabilitat governamental a Madrid augura la reforma del Codi Civil espanyol, que declararà com a éssers sentients (és l’única paraula que copsa la totalitat de la consciència externa i interna de la majoria d’animals) el que encara avui arrossega la rèmora de ser considerat cosa. El Codi Civil català ja fa temps que es diu dels animals que no són coses. Els gats, a més d’estar dotats de sensibilitat per la captació de l’entorn a través dels sentits, fan una elaboració i senten emocions, per això és tan important cuidar d’ells. Ja ho va dir Bentham fa gairebé 200 anys, és la capacitat de patir el que ens obliga a nosaltres, presumptes racionals, a respectar-los.

Des dels anys setanta se sap que la millor manera de limitar l’excés de gats en una àrea és que la controlin mixos residents, esterilitzats, identificats amb una marca a l’orella i ben alimentats

L’ajornament d’algunes convocatòries electorals autonòmiques retardarà que els bascos es posin al dia legislativament en matèria de benestar felí, com ja van fer madrilenys, gallecs, murcians, asturians o la ciutadania de La Rioja. Al País Valencià, on hi ha un col·lectiu animalista molt compromès, la revisió l’any 2019 de la Llei Valenciana de Protecció d’animals de companyia, aprovada el 1994, s’ha quedat curta no emparant de manera explícita els marruixos rodamons ni a qui en pren cura. El 29 de febrer, a la capital valenciana i convocada per la coordinadora animalista, es va fer una trobada de més de 200 gateres i, segons l’organització, moltes més no van tenir lloc. Amb un èxit equiparable a Castelló, a l’octubre es van fer les primeres jornades felines que s’ha traduït en un increment de l’aportació municipal a les colònies d’un 50% de la mà del regidor de Benestar Animal Ignasi Garcia. Alacant, el 2015, de la mà de la regidora Marisol Moreno va ser pionera.

Pel que fa a les Illes Balears, la llei de Protecció dels Animals que viuen a l’entorn humà té 28 anys i per tant té molt per millorar. A les illes, hi ha activistes molt implicades que malauradament van haver de denunciar iniciatives desencertades que van fer famós Marratxí entre la comunitat proteccionista, el mes de febrer. Es va publicar un esborrany incompatible amb els rudiments de la medecina felina, que mostraven la necessitat d’un millor assessorament científic que sembla que finalment s’assolirà. Des d’Eivissa s’ha parlat d’una indemostrable amenaça felina sobre la fauna autòctona, desenfocant l’impacte de l’especulació com a veritable perill ecològic i negant que la voluntat de les gateres és l’equilibri i no la sobrepoblació.

Ara que progressivament posem la cura de la vida al centre, reivindiquem el paper de les gateres que cuidant les colònies felines milloren la qualitat dels nostres biòtops

Ha estat de la manera més insospitada, que oficialment s’han vist reconeguts els drets del binomi format per les colònies de gats i les persones que cuiden d’ells. Arran de la crisi per la COVID-19, Salvador Illa ha signat la disposició 3954, on es ratifica el vincle existent entre el manteniment de colònies i la salut pública. Les gateres, degudament acreditades i en solitari, poden seguir fent la seva tasca diària, discreta i solidària, emparades en el supòsit de força major.

Ara que progressivament posem la cura de la vida al centre, reivindiquem el paper de les gateres que cuidant les colònies felines milloren la qualitat dels nostres biòtops. Moltes de les dones que inverteixen el seu temps i els seus recursos a vetllar pels gats de carrer pertanyen al grup de risc per edat i vulnerabilitat social. Per a elles, així com ho hauria de ser per a nosaltres com a comunitat, fóra bo no només gaudir d’un salconduit sinó també de recursos i mans extraordinàries.