La matinada del 3 de febrer de 2018, Monsif, un jove de 23 anys, va morir en caure des d’una muralla de més de huit metres d’altura després de rebre un tret de pistola elèctrica Taser X26 per part d’un agent de la Policia Local de Peníscola (el Baix Maestrat). La gravetat dels fets i algunes “incongruències” van provocar que la família del jove interposara una denúncia per un presumpte delicte d’homicidi imprudent i omissió del deure a l’auxili. Cinc anys després, la causa continua en fase d’instrucció. Durant aquest temps, però, l’agent ha continuat exercint com a policia local i ha sumat almenys una taca més en el seu currículum. Segons ha certificat la Directa, l’agent que va disparar Monsif és el mateix que està sent investigat per una presumpta agressió contra un jove migrat el passat mes d’octubre a Burjassot (l’Horta Nord).
Aquest mitjà ha pogut consultar documents judicials dels dos casos en els quals està sent investigat, així com resolucions públiques d’administracions locals per a les quals ha treballat. La comparativa de les dades personals -nom, cognom i DNI- que apareixen en els diferents documents ens permet confirmar que es tracta del mateix agent.
Després del seu pas per Peníscola, es va presentar a unes oposicions convocades per l’Ajuntament de Rocafort per a cobrir cinc places d’agent de la Policia Local
La seua identitat correspon a les inicials G.G.O. Des de l’any 2008 s’ha presentat a diverses oposicions a policia local convocades per ajuntaments, com el de Puçol, Borriana, Benicarló o Burjassot; i en 2018 treballava com a policia local interí a Peníscola. El rastreig de les dades públiques sobre la seua trajectòria professional verifica que, després del seu pas per Peníscola, es va presentar a unes oposicions convocades per l’Ajuntament de Rocafort (l’Horta Nord) per a cobrir cinc places d’agent de la Policia Local. Va superar el procés de selecció i, a principis de 2022, va començar a treballar com a agent en pràctiques en Rocafort, municipi amb què Burjassot té un conveni en matèria de seguretat.
Al País Valencià, per a deixar de ser agent en pràctiques i adquirir la condició de personal funcionari de carrera en el cos de la Policia Local, segons estableix la llei 17/2017, de coordinació de policies locals, cal superar l’oposició convocada per l’ajuntament i aprovar el curs de formació de set mesos que realitza l’Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències (IVASPE). Fins que no superen el curs, els aspirants a funcionari poden treballar, però ostenten la condició “d’agent en pràctiques”. Aquesta categoria té una sèrie de limitacions com, per exemple, la prohibició de portar armes de foc o no poder patrullar sols.
Segons ha confirmat el regidor de Seguretat Ciutadana de Rocafort, Guillermo José Gimeno (Ciutadans), després de la denúncia interposada per la víctima de l’agressió, l’Ajuntament va incoar un expedient disciplinari a G.G.O. que, tal com ha pogut comprovar la Directa, s’ha suspés fins que es resolga el procediment penal. Fa un mes, el van traslladar a l’IVASPE perquè fera el curs. Durant els mesos de formació, els agents deixen de desenvolupar les seues funcions, però, tal com explica Gimeno, continuen rebent el seu sou i se’ls reserva la plaça que estaven ocupant per reincorporar-s’hi si l’aproven. Cal destacar que, segons reconeix l’IVASPE, és habitual que un policia estiga “en pràctiques” durant diversos anys: “Si l’Ajuntament no ens l’envia perquè necessiten agents, es poden tirar un o dos anys sota aquesta condició”.
Alhora, la llei 17/2017 permet que, quan concórreguen “motius d’urgència o necessitat” i no siga possible cobrir les places vacants d’agent de policia local mitjançant el procediment ordinari, els ajuntaments puguen nomenar policies locals interins. Per a aconseguir un contracte d’interinitat —amb una vigència màxima de tres anys—, no cal haver aprovat el curs de l’IVASPE, només superar les proves teòriques, físiques i psicotècniques que convoca l’administració local corresponent.
Els agents interins, segons la llei, “hauran de limitar les seues funcions a les de la policia administrativa, custòdia d’edificis, medi ambient, tràfic i seguretat viària”. És en aquesta restricció on rau un dels arguments principals perquè la família de Monsif i el seu advocat exigeixen que s’investigue l’actuació de G.G.O. en el moment de la mort. “El policia era interí, per tant, no podia exercir funcions de seguretat ciutadana, i dubte molt que poguera utilitzar una pistola elèctrica”, rebla l’advocat. Aquest mitjà s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament de Peníscola per preguntar sobre el seu contracte d’interinitat i la suposada autorització de la Taser, però en el moment de publicar l’article no hem rebut resposta.
La mort de Monsif
En març de 2019, el jutjat d’instrucció número 4 de Vinaròs va sobreseure provisionalment la investigació de la mort de Monsif “perquè no quedava degudament justificada la perpetració del delicte”. La família no va dubtar a interposar recurs i, contra tot pronòstic, un any després, la secció segona de l’Audiència de Castelló l’acceptava i ordenava noves diligències. Demanava un informe al servei de criminalística de la Guàrdia Civil de Castelló sobre diverses comprovacions pràctiques de l’ús la pistola elèctrica Taser X26 amb número de sèrie X00-417787 —com, per exemple, si el tret afecta directament al sistema motor o si per a paralitzar la persona cal que els dards queden ancorats, perforant la pell. També exigia a l’Ajuntament de Peníscola una còpia de la resolució que possibilitaria a l’agent investigat fer servir la Taser i requeria el testimoni del propietari d’un bar pròxim al lloc dels fets.
“El policia era interí, per tant, no podia exercir funcions de seguretat ciutadana, i dubte molt que poguera utilitzar una pistola elèctrica”, rebla l’advocat
Segons es recull a la resolució de l’Audiència, Monsif va ser perseguit per la Policia Local com a sospitós de participar en diversos delictes de robatori amb força. Just quan estava “acorralat” pels agents es trobava en “una plataforma contigua a una muralla” i va ser llavors quan va caure colpejant-se “violentament” contra el sòl. Fins ací el relat imparcial. La controvèrsia recau, segons els magistrats que reobren el cas, en la causa que va motivar la caiguda del jove. És a dir: si quan l’agent va disparar, el jove estava pujant a la muralla o ja havia pujat i l’efecte paralitzant del tret li va fer caure; o si, per contra, el policia va fallar el tret i, aleshores, Monsif va voler saltar per tal d’escapar i va caure en terra.
En cas que es demostre la primera causalitat mitjançant proves pericials i testimonis presents, els magistrats consideren que l’arma hauria sigut “negligentment utilitzada”. Llavors, defensen que caldria anar a judici i entrar a analitzar la segona qüestió: si era convenient emprar una arma elèctrica contra una persona que estava pujada a una muralla, així com si “l’agent investigat, per ser interí, podia fer servir una Taser”.
L’ús de la Taser en agents interins
Els magistrats de la secció segona de l’Audiència de Castelló assenyalen que el fet que l’agent fora interí no suposa “impediment” per a usar una Taser, ja que, segons la definició del Reglament d’Armes espanyol, no es tractaria d’una arma de foc. Tanmateix, si ens atenim a l’article número 5 del mateix reglament, la tinença i ús de “les defenses elèctriques” és exclusiva per a “funcionaris especialment habilitats”. És precisament per demostrar la seua “habilitat” que G.G.O. aporta als tribunals un certificat en anglés, al qual ha tingut accés la Directa, sobre la instrucció que hauria rebut per a utilitzar una pistola Taser X26. En aquest document, apareix el seu nom i cognoms, però no s’especifica la data d’emissió, només la data de validesa: fins al 5 d’octubre de 2019. Per a l’advocat de Monsif i la seua família, el diploma “en cap cas serveix per a la seua habilitació”. “Busca eludir la seua responsabilitat o errar al jutge”, recalca en el recurs.
L’advocat també critica que el jutjat de Vinaròs sobresega provisionalment la causa fonamentant-se “totalment i absolutament en la declaració de l’investigat” i fent cas omís a les “contradiccions” en el relat dels agents que van testimoniar la mort. Tant G.G.O. com un altre dels policies presents van declarar que el perseguit “es va abalançar contra ells amb un objecte punxant”. En eixe moment, G.G.O. li va ordenar que s’aturara i, segons afirma, Monsif “es va aturar, es va desviar decantant un poc”, i va decidir disparar “valorant la integritat de tots els intervinents”, tal com es llegeix en el recurs. El que a parer de l’advocat resulta inexplicable en aquesta versió és per què els trets de la Taser van impactar per l’esquena, si suposadament el jove es va llançar contra ells. Un tercer agent present en el lloc dels fets declara que no sap per què els impactes són per darrere.
El que a parer de l’advocat resulta inexplicable en la versió dels agents és per què els trets de la Taser van impactar per l’esquena, si suposadament el jove es va llançar contra ells
L’advocada de G.G.O. i la Fiscalia, en canvi, defensen que l’actuació de l’agent es va ajustar al protocol d’ús de la Taser, així com a la situació de risc derivada de la suposada intenció de Monsif d’abalançar-se contra els agents amb un objecte perillós. També argumenten que el tret de la pistola no hauria pogut paralitzar el jove, perquè un dels dards no es va clavar en el seu cos.
Es dona la circumstància que la lletrada que el defensa en el cas de Peníscola ho fa també en la causa de la presumpta agressió racista a Burjassot, que va quedar documentada gràcies al vídeo que va gravar un veí des del balcó de la seua casa. La víctima va interposar una denúncia contra l’agent que li va propinar un colp de puny en l’estómac i la resta de policies presents. Segons ha pogut comprovar la Directa, l’agent que li colpeja i a qui posteriorment se li estudia incoar un expedient disciplinari és G.G.O., amb carnet professional número 51. Des de València Acull, entitat que acompanya jurídicament al jove, van denunciar que aquest episodi de violència policial és un exemple paradigmàtic de “racisme institucional” i van demanar posar fi a la impunitat policial, “activant mecanismes de control i avaluació interna”.
