Dimarts 28 de maig les membres de la Campanya Nacional pel Dret a l’Avortament Legal, Segur i Gratuït presentaran per vuitena vegada el projecte de Llei d’Interrupció Voluntària de l’embaràs davant del Congrés argentí. Aquest nou projecte incorpora alguns canvis respecte a la darrera vegada que es va presentar l’any 2018. Entre aquests, hi ha l’exclusió de la possibilitat de recórrer a l’objecció de consciència per part dels professionals de la salut o la incorporació “d’altres identitats amb capacitat de gestar” al dret a decidir la interrupció de l’embaràs fins a la catorzena setmana.
El darrer cop que es va presentar el projecte de llei l’any 2018, és quan més a prop s’ha estat de la seva aprovació. Després d’una intensa campanya, amb massives mobilitzacions a tota l’Argentina i un gran debat social, la llei va obtenir la victòria al Congrés per 129 vots a favor per 125 en contra, però va ser rebutjada al Senat per 38 vots en contra i 31 a favor. Malgrat que no va ser aprovada, el moviment popular conegut com “la marea verde” va suposar un fet sense precedents al país. Després de molts anys de lluita i militància per part dels col·lectius feministes, el mocador verd ha esdevingut un símbol en la lluita pels drets i les llibertats.
Fernanda Fernández, membre de la Campanya Nacional, explica en declaracions a la Directa que per comprendre la necessitat de què aquesta llei sigui aprovada és “important entendre que el dret a l’avortament no és quelcom relacionat amb les creences personals de cadascú”
Fernanda Fernández, membre de la Campanya Nacional, explica en declaracions a la Directa que per comprendre la necessitat de què aquesta llei sigui aprovada és “important entendre que el dret a l’avortament no és quelcom relacionat amb les creences personals de cadascú, sinó que es tracta d’un tema de salut pública, drets humans, justícia social, igualtat de gènere i és una demanda pel dret a la salut, a la vida i a l’autonomia”. Afegeix que es tracta d’un reclam fonamental a l’estat a fi de garantir que “les dones i les gestants en general puguin accedir a un dret humà bàsic com és el de poder decidir sobre els nostres cossos”.
Malgrat tot el que ha avançat el moviment, la penalització social de l’avortament segueix vigent i continua generant casos que mantenen viu el debat a la societat argentina. La manca d’accés als drets reproductius colpeja de manera més cruenta a les dones, nenes i persones amb capacitat de gestar de les classes populars. Tot i que amb la legislació actual es permet la interrupció de l’embaràs en situacions d’abús sexual, en els darrers mesos han saltat a la llum pública dos casos en els quals es va obligar a parir per cesària a dos menors d’11 i 12 anys víctimes d’agressions sexuals. Primer va ser a Salta i després a Tucumán. La pressió dels sectors polítics més conservadors, de grups religiosos i del moviment autoanomenat “provida” va ser determinant perquè les dues menors, que havien sol·licitat la interrupció de l’embaràs, fossin obligades a donar a llum. En ambdós casos, el nadó no va sobreviure a la intervenció.
Que ni tan sols es pugui accedir als drets sexuals i reproductius mínims reconeguts en l’actual ordenament jurídic, genera altes taxes de mortalitat en determinats contexts. A l’octubre de l’any 2018, a la província de Chaco, una nena de 13 anys i el seu nadó morien poques hores després que se li practiqués una cesària. La menor era membre del poble indígena wichí, patia desnutrició, havia estat víctima d’abús sexual i vivia en un dels territoris més empobrits de l’Argentina. La falta d’accés a drets elementals que pateix la província l’han convertit en una de les que compta amb la taxa més alta de dones que perden la vida durant el procés d’embaràs.
L’Ana s’hauria pogut salvar si hagués rebut el tractament adequat, però estava embarassada de dues setmanes i els metges es van negar a posar en perill el fetus al·legant conviccions religioses, tot i que finalment no es va salvar cap de les dues vides
Alguns d’aquests casos s’explicaran al Congrés en el marc de les audiències que s’obriran durant la presentació del nou projecte de llei. Un dels testimonis confirmats és el de Norma Cuevas, mare d’Ana Acevedo, que ja va comparèixer en les exposicions de l’any passat. L’Ana era una jove de Santa Fe que va morir l’any 2007 després que li fos negat un avortament terapèutic. Ja li havien negat anteriorment un avortament amb el mateix argument, quan amb 14 anys fou víctima d’una violació. Tenia 19 anys i tres fills quan va ser diagnosticada d’un càncer de mandíbula i s’hauria pogut salvar si hagués rebut el tractament adequat, però estava embarassada de dues setmanes i els metges es van negar a posar en perill el fetus al·legant conviccions religioses. El nadó va néixer sense vida i l’Ana moriria unes setmanes més tard, després d’una llarga agonia. Finalment, no es va salvar cap de les dues vides.
El text que es presentarà el dia 28 al Congrés és fruit del treball i l’experiència de centenars d’organitzacions de tot el territori argentí. Fernanda Fernández emfatitza en la importància que s’aprovi el projecte “perquè es nodreix de moltíssims aprenentatges, és un text madur, construït per més de 500 organitzacions, a l’escalf de la lluita i el territori, amb moltes experiències pràctiques”. Afegeix que el text que presentaran “recull tot el nostre bagatge, no solament és la vuitena presentació sinó que és el tercer projecte que construïm en unitat, amb una experiència i maduresa política que es reflecteixen en tot el cos de la Llei”.
Paral·lelament a l’entrada del nou projecte de llei a la Cambra dels Diputats, la Campanya Nacional ha convocat un “pañuelazo” a la plaça del Congrés de Buenos Aires, que a la vegada serà replicada a la resta de pobles i ciutats del país. Aquest dimarts, l’Argentina es tornà a tenyir de verd per exigir el compliment de les demandes que conformen el principal lema de la campanya: “educació sexual per decidir, anticonceptius per no avortar, avortament legal per no morir”.
