Onze, dotze i tretze de setembre de 2019, un moment que quedarà marcat en la història de la comarca del Baix Segura per les destrosses que va provocar la inundació d’una gran extensió de la comarca. L’anunciada depressió aïllada en nivells alts (DANA) va atraure el que es considera l’acumulació més gran de pluges i aigua que ha viscut la comarca en l’últim segle i el desastre natural amb major cost econòmic de la història recent de l’Estat espanyol, amb pèrdues per al territori i la població valorades en més de 1.300 milions d’euros.
Cases, terres i altres béns es van veure afectats, sobretot, per l’efecte d’un lent drenatge de l’aigua acumulada. “No és el mateix que l’aigua es quede estancada quatre dies que vint. Eixe greuge el podem tornar a patir, pels precedents i per les condicions geològiques de la comarca”, exposa Francisco Martínez, president de Segura Transparent, la plataforma de regants i ciutadans de la Conca del riu Segura. “Malgrat aquesta alerta, quasi quatre anys després, ni la Generalitat ni cap altre organisme han fet res per readaptar la comarca i evitar al màxim futures inundacions com la d’aquell any, amb conseqüències catastròfiques”, insisteix.
“Quasi quatre anys després, ni la Generalitat ni cap altre organisme han fet res per readaptar la comarca i evitar al màxim futures inundacions com la d’aquell any, amb conseqüències catastròfiques”, assevera el president de Segura Transparent
“El cor de la comarca, el corredor del Segura i la seua horta tradicional són un espai inundable que en part sorgeix de la transformació d’un sector de l’antiga albufera d’Elx, una extensa zona humida en la qual desembocaven els rius Segura i Vinalopó”, descriu Miguel Ángel Pavón, vicepresident d’Amics dels Aiguamolls del Sud d’Alacant (AHSA, per les seues sigles en castellà) i president d’Amics de Serra Escalona (ASE). Segons Pavón, eixa zona s’ha vist periòdicament afectada per episodis d’inundacions, l’anterior més important la de novembre de 1987. Després d’aquesta, “es va decidir canalitzar el riu Segura amb un canal artificial que se suposava la solució definitiva al problema de les inundacions, però que va destruir el traçat meandriforme”, recorda.
Un error, segons comenta l’ecologista, “que ara sembla que intenten corregir amb propostes de recuperació dels antics meandres, ja que la DANA va demostrar que la canalització artificial no solucionava un problema agreujat pel canvi climàtic, per actuacions que redueixen la capacitat de drenatge del territori i per haver ocupat amb construccions i infraestructures espais d’alt risc d’inundació”, detalla. Des d’AHSA van traslladar aquesta proposta de recuperació dels meandres naturals a la Confederació del Segura en les al·legacions al Pla hidrològic i de gestió del risc per inundació de la zona que estan realitzant, mesura que també s’inclou en el pla de recuperació de la Generalitat, però que encara no s’ha executat.
Un model econòmic en disputa
Les promeses d’actuació per part de la Generalitat Valenciana no han estat materialitzades del tot. Un any després de la catàstrofe, Ximo Puig, president de la Generalitat, va presentar a Almoradí el Pla de regeneració del Baix Segura, el conegut com a Pla Vega Renaix. Tal com s’exposa en les notes de premsa, Puig defensava la creació del pla amb la principal intenció de transformar la catàstrofe viscuda en un impuls cap a “un entorn resilient que afavorisca la regeneració econòmica i social del Baix Segura”. Al mateix temps, s’esperava promoure un desenvolupament territorial respectuós amb el medi ambient, “que el prepare per a futurs episodis de temporals [el 80% de la comarca és considerada com a zona inundable] i que possibilite una major vertebració del territori del Baix Segura amb la resta del País Valencià”. Malgrat les promeses i les respostes populars i institucionals durant els mesos posteriors a la DANA, la situació dramàtica del Baix Segura es va esvair de les ones mediàtiques mig any després amb l’arribada de la crisi sanitària de la covid-19.
Hi ha un xoc de models econòmics: el turisme residencial i el sector de la construcció versus el desenvolupament territorial respectuós amb el medi ambient
Aquest oblit preocupa moltes plataformes, associacions i veïnat, així com el sector agrícola, que no ha vist arribar ajudes suficients per a millorar el sector després de la DANA i per la qüestió de l’aigua. És cert que l’entramat social, empresarial i institucional de la comarca, amb els 100 milions d’euros dels pressupostos de la Generalitat aprovats els anys següents i destinats íntegrament a la comarca, van aconseguir avanços en la regeneració més immediata. Tanmateix, el pla autonòmic no acaba d’obtenir els fons europeus per a la recuperació territorial valorats en més de 400 milions d’euros que se suposen necessaris per a la total actuació.
“Des d’ASE i AHSA, com des de molts altres col·lectius, vam participar en l’elaboració d’aquest pla”, comenta Pavón. “Eixa participació pública posada en marxa per la Generalitat per crear el pla Vega Renaix la veiem positiva, així com que totes les administracions posen recursos per ajudar a curt termini a les persones. Però, el pla inclou propostes que a mitjà i llarg termini hauran de convertir-se en projectes que ajuden a eixa regeneració i que minimitzen els danys de futurs temporals”, destaca.
Amb tot, hi ha un xoc de models econòmics: el turisme residencial i el sector de la construcció amb el desenvolupament territorial respectuós amb el medi ambient. Un contrast en les polítiques econòmiques que és poc reconciliable i que representa la punta de l’iceberg dels problemes que presenta la comarca. A més a més, cinc organitzacions veïnals i ecologistes de la comarca, implicades en la protecció i desenvolupament del territori, veuen un perill incipient en algunes propostes recollides en el pla. Pavón tem que les actuacions “s’alineen amb un model d’especulació immobiliària que considerem caduc i insostenible i que necessitem revertir”. “Fa dècades que l’urbanisme al Baix Segura està dominat per l’especulació immobiliària més implacable, acompanyada de la destrucció del territori com hem vist a l’horta tradicional, a la Serra Escalona i la Devesa de Campoamor o al parc natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella“, matisa. Un expansionisme urbanístic molt vinculat a la creació de camps de golf en zones on creix la dificultat perquè arriben recursos hídrics suficients.
Desdoblament de la CV-95 i més urbanisme
Les diferents organitzacions entrevistades lamenten que, malgrat la necessitat d’una millora dels serveis públics i de mesures de resiliència al canvi climàtic, l’aposta de la Generalitat per reactivar la comarca continue sent el desdoblament de la CV-95, una exigència històrica vinculada al negoci immobiliari. De fet, segons exposen, al voltant de la carretera figuren un total de 1.386,8 hectàrees de sòl urbanitzable on es projecten un total de 25 projectes residencials repartits entre els municipis de Bigastre, Xacarella, Oriola, Sant Miquel de les Salines i Torrevella.
Al voltant de la carretera hi figuren un total de 1.386,8 hectàrees de sòl urbanitzable on es projecten 25 projectes residencials
L’any 2021, la Generalitat Valenciana anunciava que havia destinat 14 milions del seu pressupost per executar el desdoblament dels 26 quilòmetres de la CV-95. Es tracta d’una carretera comarcal que uneix Oriola amb Torrevella i que presenta embussos al començament i al final d’aquesta, en els trams d’Oriola a Bigastre i en l’entrada a Torrevella. Malgrat la necessitat d’alleugerir el tràfic en eixos dos trams de la carretera, el projecte de la Generalitat planteja el desdoblament en un tram que no presenta cap problema ni embús, i la justifica com una “actuació prioritària”, per ser una obra que consideraven molt demandada. “Com eixe tram està tot ple d’urbanitzacions arran de carretera no s’atreveixen a expropiar cases per desdoblar-la allà, per la qual cosa l’actuació que proposen no solucionaria res. A banda, al tram entremig hi ha horta, si es fa més carretera suposaria la destrucció del territori i la seua degradació perquè servisca per a justificar construir més”, adverteix Martínez.
Associacions com AHSA, ASE, la plataforma Segura Transparent o entitats veïnals com l’Associació Veïnal Sant Miquel Arcàngel del poble de Sant Miquel de les Salines, per on passa la carretera CV-95, van emetre fa uns mesos un comunicat exposant la seua preocupació sobre aquesta mena d’execucions urbanístiques. Consideren que el desdoblament que planteja la Generalitat no respon als interessos territorials que pretenen evitar noves catàstrofes climàtiques, ja que un desdoblament parcial, que no acabaria amb l’embús, significaria construir més barreres en una zona inundable. És per això que defensen l’aposta pel transport públic o per rescatar el tram de l’AP-7, i acusen el govern valencià de claudicar davant els interessos particulars d’uns a costa de dissenyar un futur sostenible i resilient al canvi climàtic per a les generacions futures.
Les entitats exposen que a la comarca del Baix Segura es continua responent als interessos d’un únic sector empresarial —l’urbanístic—, la qual cosa, consideren, condemna a l’extinció un model econòmic històric com és l’agricultura i la ramaderia autòctones. L’activitat predominant, segons les veus comarcals, suposa un creixement obsolet i de fragilitat cíclica demostrada amb les punxades successives de les bombolles agroimmobiliàries. “Cap polític té l’objectiu de fer coses a mitjà o llarg termini. Només importen les impressions immediates, per això continuen apostant per l’actual model econòmic de monocultiu de la construcció i del turisme, perquè són resultats materials ràpids i fàcils”, denuncia Martínez. També recorda els greuges del monocultiu turístic, tant a la costa com als pobles de l’interior: “A la nostra comarca hi ha moltíssim construït a la llarga. El manteniment de tota eixa obra s’ha de gestionar per ajuntaments amb recursos limitats. És un model deficitari, perquè només han guanyat uns pocs, en un període curt, a costa de les institucions i la població local”.
