Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Un pla urbanístic amenaça les Llacunes de la Mata i Torrevella amb la construcció de 7.500 habitatges

L'Ajuntament de Torrevella, un dels municipis del Baix Segura més afectats per la febre de la rajola, dona llum verda al pla urbanístic que soterrarà 1,8 milions de metres quadrats de sòl, impulsat per dues de les promotores amb més terrenys al País Valencià, Torrevisa i TM Grupo Inmobiliario. Un total de 7.500 habitatges i dotacions hoteleres i comercials posen en perill la sostenibilitat del parc natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella, on part de la zona d'amortiment d'impactes es veuria afectada

Zones afectades pel projecte urbanístic La Foia, projectat a les proximitats del parc natural de les Llacunes Mata-Torrevella / Lluïso Llorens

L’Ajuntament de Torrevella, en mans d’Eduardo Jorge Dolón (PP), ha aprovat l’execució del pla parcial del sector 20, anomenat La Foia, un dels projectes urbanístics de major envergadura al País Valencià. Suposarà la construcció d’uns 7.500 habitatges i l’arribada de 18.000 nous residents, aproximadament. 1,8 milions de metres quadrats estan afectats pel projecte, situats en l’única zona encara verge de Torrevella (el Baix Segura), ubicada a les proximitats del parc natural de l’espai natural protegit de les Llacunes de la Mata i Torrevella. De la superfície total, uns 583.407 metres quadrats aniran destinats a l’ús residencial privat, i 134.185 metres quadrats correspondran a habitatges de protecció oficial (VPO), en mans de l’administració pública. A més a més, es preveu la construcció d’una vintena d’edificis de més de 29 pisos d’altura i un hotel o restaurant de fins a 250 comensals, segons consta en la memòria del pla.

Des dels orígens del projecte, el col·lectiu Amics dels Aiguamolls del Sud (AHSA, per les seues sigles en castellà) ha estat treballant per intentar aturar-lo, mobilitzant-se contra el pla i denunciant el seu impacte mediambiental. Segons considera l’organització en un comunicat, es tracta d’un “insostenible pla urbanístic que en ple segle XXI pretén continuar massificant el municipi i l’entorn del parc natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella”, on 180 hectàrees de la zona d’amortiment d’impactes –àrea protegida i de gran importància ecològica per servir de cordó per a protegir la biodiversitat del parc– es veurien afectades de manera directa. El col·lectiu ecologista va presentar les al·legacions el passat mes d’agost, abans que s’aprovara l’última modificació –relacionada amb una parcel·la on es pretén alçar un centre educatiu– perquè el projecte s’adaptara al Pla d’Ordenació de Recursos Naturals del Sistema de les Zones Humides del Sud d’Alacant (PORN).

Les ecologistes consideren que el pla s’hauria hagut de revisar tenint en compte els llindars de sostenibilitat que fixa l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, segons la qual s’haurien de desclassificar sòls com el de la Foia

En la primera de les al·legacions presentades per AHSA, les ecologistes consideren que el pla s’hauria hagut de revisar tenint en compte els llindars de sostenibilitat que fixa l’Estratègia Territorial del  País Valencià. Segons argumenten, “aquests indicadors haurien suposat la desclassificació de sòls com el de la Foia”. Així mateix, qüestionen la rapidesa per a modificar i aprovar el projecte, en un moment en què el Pla d’Acció Territorial (PAT) del Baix Segura estava en tramitació i, precisament, analitzava l’impacte ecològic en la Foia i pretenia establir-hi algunes limitacions.

El mes de juny, la Conselleria de Política Territorial, en mans d’Arcadi España, va aprovar el PAT del Baix Segura. Sobre el paper, té com a primera gran línia de treball impulsar la “infraestructura verda” en el territori, des d’un punt de vista de reforç dels ecosistemes; així com canviar el model urbanístic destructiu. A la pràctica, però, no contempla cap classe de restricció per a l’execució del pla parcial de la Foia, només es limita a emetre recomanacions. “Ha sigut decebedor, són recomanacions genèriques que no obliguen, sols recomanen, i en cap cas es planteja que el sector perda la condició de sòl urbanitzable”, explica Miguel Àngel Pavón, vicepresident d’AHSA i expert en urbanisme.

La segona al·legació té a veure amb el fet que el projecte manté el principal vial que unirà la N-332 i la CV-905, una carretera amb un ample d’entre 20 i 30 metres que trencaria en dos l’àrea que el PORN cataloga com a zona verda i que, per tant, l’exclou de qualsevol tipus d’urbanització. Els ecologistes defensen que, en cas de construir-se el vial, hauria de passar per fora de la franja protegida de 500 metres. Una reivindicació que ha estat descartada per promotors i administració, segons Pavón, perquè “obligaria a reconfigurar l’ordenació del pla i tindrien menys terrenys edificables”. Tot i que el PORN permetria eliminar aquest vial si existeix un traçat alternatiu, els informes de la Conselleria de Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana donen per fet que no existeix cap alternativa possible. Les entitats ecologistes locals, en canvi, consideren que sí que n’hi ha. Plantegen crear un corredor ecològic que travesse el sector de les llacunes de la Mata i de Torrevella per tal de substituir el vial. La carretera podria construir-se mitjançant un pas elevat o subterrani i s’evitaria que l’asfalt perjudicara l’espai que connecta ambdues llacunes.

Un pla urbanístic amenaça el parc natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella amb l'edificació de 7.500 habitatges
La superfície afectada són 1,8 milions de metres quadrats en l’única zona encara verge de Torrevella (Baix Segura), ubicada a les proximitats del parc natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella |Lluïso Llorens

 

En l’escrit de les al·legacions, AHSA també va exigir que es respectaren els cultius de secà de la zona, on destaquen les oliveres, perquè consideren que tenen un valor ambiental “destacable”. Aquesta és l’única al·legació que s’ha acceptat, però les ecologistes desconfien de les promeses de l’administració, ja que “el projecte urbanístic planteja parcel·les terciàries i comercials sobre els mateixos cultius”, matisa el vicepresident d’AHSA.

L’última al·legació fa referència a l’informe de sostenibilitat econòmica publicat per l’Ajuntament de Torrevella, el qual els ecologistes qualifiquen de “poc rigorós”, perquè no contempla el dèficit de finançament municipal per al servei de neteja i recollida de residus, sobretot, si es té en compte que el projecte estima 18.000 habitants més. Segons els càlculs d’AHSA, el pressupost s’hauria d’augmentar en 2,5 milions d’euros anuals.

Una altra qüestió que AHSA posa damunt la taula és que el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (PATIVEL) –que blinda 7.500 hectàrees de la rajola– tampoc dificulte l’execució del pla, tenint en compte que una part del vial afectaria l’àrea de connexió amb una zona protegida pel PATIVEL. “Pareix que continuen interposant-se els interessos privats sobre l’interés general i la protecció del medi ambient”, conclou Pavón. La Directa s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament i la Conselleria de Política Territorial, però en el moment de publicar el reportatge no ha obtingut resposta.


Un espai d’alt valor ambiental

La zona afectada és una àrea limítrofa al parc natural de les Llacunes de la Mata i de Torrevella. Pilar Marcos, responsable de Costes de Greenpeace, la cataloga com a “un dels punts calents de biodiversitat”. Es tracta d’un parc que concentra fauna, flora i hàbitats únics del Mediterrani. “Els grans matolls són molt importants dins d’un ecosistema adaptat al medi marí, a la sal i a la presència constant dels vents”, explica Marcos, qui també recrimina el fet que Torrevella haja sigut víctima d’una “massificació extrema en els últims anys” i apunta que l’ideal per al municipi seria “un pla d’ampliació d’espais protegits i no de més urbanisme”.

Marcos destaca la importància de les zones lliures de ciment més enllà de l’àrea mateixa del parc i la zona d’amortiment, per tal que l’activitat biològica funcione correctament. “Els parcs naturals no poden estar acorralats perquè, sinó, hi ha una connectivitat que s’ha perdut”, subratlla. I afegeix: “Les llacunes de la Mata i Torrevella formaven una zona única de continuïtat biològica, que no física, que pel nord les connectava amb les de Santa Pola i molt més al sud amb el Mar Menor”.

A més, la urbanització no sols repercuteix negativament a escala ecològica i mediambiental, sinó que ho fa també en relació amb la protecció dels habitatges ubicats a primera línia de la platja. En paraules de Marcos, “una platja ben conservada, unes dunes o aiguamolls amb bon estat frenen els impactes de la pujada del nivell del mar”. Això significa que el ciment no és capaç de suportar els efectes de les pluges torrencials i que s’està perdent “el nostre servei ambiental gratuït de defensa contra aquestes incidències que cada vegada són més greus a causa del canvi climàtic”, conclou l’activista.


Impulsat pels capitostos de la rajola

Tot i que el pla s’ha aprovat en 2021, els tràmits van començar fa més de dues dècades. La promotora Torrevisa-Masa Internacional –una de les que més sòl posseeix en Torrevella– va impulsar el projecte, que va quedar paralitzat amb l’esclat de la bombolla immobiliària. En l’any 2009, l’empresa va entrar en fallida amb un deute de 102 milions d’euros, a causa de la crisi i d’una operació urbanística truncada en Brasil. Van aconseguir el vistiplau de la Generalitat en febrer de 2010, quan Juan Cotino (PP) –investigat en casos de corrupció com la Gürtel o Brugal– era conseller de Medi Ambient i Urbanisme. El projecte va continuar endarrerint-se per les afeccions ambientals i el context econòmic, però mai es va arribar a paralitzar, ni tan sols durant la legislatura dels Verds (2015-2019), quan José Manuel Dolón era alcalde de Torrevella, i per primera vegada des de 1988 no governava el PP al consistori.

Un pla urbanístic amenaça el parc natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella amb l'edificació de 7.500 habitatges
Parc natural de les Llacunes de la Mata-Torrevella |Lluïso Llorens

 

L’altre gran propietari dels terrenys és TM Grupo Inmobiliario, dirigit pels Serna Lorente, una de les nissagues amb més sòl urbanitzable al País Valencià i més riques de l’Estat espanyol. Es van iniciar en l’especulació urbanística durant els anys del desenvolupisme franquista, en la dècada dels setanta. No va ser fins al 2019 quan TM es va fer amb un terç de la superfície, després de comprar-li terrenys a la mercantil Torrevisa per un preu de 30 milions d’euros. Els Serna Lorente també són coneguts per haver aconseguit aturar el PATIVEL a través d’un recurs en què al·legaven la manca d’informes del pla.

La massificació de Torrevella s’ha produït de manera gradual i progressiva. Fins als anys huitanta, era un municipi de pescadors on encara no havia arribat la pressió urbanística. Va ser a principis d’aquesta dècada quan Torrevella va començar a guanyar ressò, arran de la seua aparició en el programa presentat per Mayra Gómez Kemp, Un, dos, tres, on sortejaven un apartament a la platja. A partir d’aquest moment, el municipi alacantí va créixer de manera desmesurada i accelerada. “Cada any la zona canviava de manera brutal, alçaven estructures i s’omplia tot de ciment”, recorda Andrea Garcia, portaveu de la plataforma Salvem la Cala Mosca, d’Oriola, i una de les persones que ha viscut en primera persona la destrucció de la costa de Torrevella. “Van començar a vindre grups d’immobiliàries amb ofertes molt goloses i et deien que compraven la teua casa per construir-hi un edifici”, explica.

L’Ajuntament de Torrevella no ha notificat encara les modificacions del pla. Una vegada les notifique, les entitats ecologistes locals tindrien dos mesos per a recórrer el projectre davant el Tribunal Superior de Justícia

De manera paral·lela a la destrucció del territori i a l’increment de la població, van arribar els problemes associats: insuficiència de serveis bàsics, problemes mediambientals i, fins i tot, augment de la criminalitat. Per a Javier Gracia, regidor de Canviem, una de les principals qüestions de Torrevella ha sigut que “ha tingut governs que només miraven el present sense parar-li atenció al futur, i el present era fer habitatges per a recaptar diners en llicències d’obres amb l’objectiu que vingueren molts turistes i desenvoluparen una activitat hotelera i turística a qualsevol preu”.

Segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), amb data de l’1 de gener de 2021, el nombre d’habitants de Torrevella és de 82.842, sense comptabilitzar els futurs habitants que arribaran amb el pla parcial de la Foia. “Açò és un problema perquè és una població a la qual has d’atendre i donar-li serveis i el que provoca són serveis deficients [per a la població local]”, assegura Gracia, qui adverteix que “Torrevella ja està saturada, no pot absorbir aquest augment de la població”. Per a ell, això és conseqüència “d’una avarícia per part dels ajuntaments, una pèssima gestió urbanística i una falta de visió de futur”.

El futur de Torrevella sembla, doncs, que queda en mans d’instàncies superiors. Per ara, l’Ajuntament de Torrevella no ha notificat encara les modificacions del pla. Una vegada les notifique, les entitats ecologistes locals tindrien dos mesos per a recórrer el projecte davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU