La ministra espanyola de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, pretenia presentar amb normalitat l’avantprojecte d’ampliació i millora de l’estació de Sants de Barcelona, però un grup d’activistes pel dret a l’habitatge ha irromput enmig de la roda de premsa, celebrada dins d’una carpa ubicada a la plaça dels Països Catalans. El Sindicat de Llogateres exigeix que la llei d’habitatge espanyola, que s’hauria d’aprovar aquest trimestre, reguli els lloguers per decret com acaba de fer Escòcia.
El Sindicat de Llogateres denuncia que amb una inflació per sobre del 10 % i un augment “insostenible” del preu del lloguer, “cal donar una resposta urgent a aquesta situació que ofega, cada vegada més, a milions de famílies inquilines”. Durant la intervenció de la ministra, una de les presents s’ha alçat de la cadira per exigir “l’aturada de l’augment del preu del lloguer”. “Necessitem que ens escolti, si pot ser, al seu despatx o on sigui. Si no, haurem de tornar a veure’ns perquè ens faci cas”, ha reblat. Immediatament després, el grup d’activistes en defensa de l’habitatge ha interromput la roda de premsa i ha intentat accedir a l’interior de la carpa, però els Mossos d’Esquadra els han barrat el pas i han identificat algunes de les activistes. A primera fila de la compareixença de Sánchez estava asseguda l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, que ha estat testimoni de la protesta.
El text deixa en mans de les comunitats autònomes la possibilitat de declarar “zones de mercat residencial tensionat”, una de les condicions per aplicar un topall al preu del lloguer, per un període màxim de tres anys. D’entrada, tots els governs del PP ja han manifestat que no tenen cap intenció de sol·licitar-ho. L’aplicació de la regulació, a més, afectaria només als grans tenidors, és a dir, als propietaris amb més de deu habitatges. Alhora, no prohibeix el desnonament de famílies vulnerables sense alternativa habitacional.
El moviment pel dret a l’habitatge considera que el projecte de llei actual és “inaplicable” i tindria una escassa o nul·la efectivitat per reduir el preu dels lloguers i els desnonaments. Per això, el mes de setembre de 2021 des de la Iniciativa Llei d’Habitatge, impulsada per una vintena de col·lectius i entitats d’arreu de l’Estat, van presentar una llei alternativa, que va ser tombada amb els vots del PSOE, i el passat mes de març van presentar una seixantena d’esmenes al text.
La regulació catalana tombada pel TC
Un cop mes, el passat mes de març, el Tribunal Constitucional va tombar part de la llei catalana de l’habitatge 11/2020, de mesures urgents en matèria de contenció dels preus dels lloguers, arran d’un recurs presentat pel PP. La proposta s’havia aprovat amb els vots a favor de Junts, ERC, Comuns i CUP, i comptava amb el suport de més de 4.000 entitats socials catalanes.
Entre els articles suspesos per “invasió de competències” de l’Estat espanyol, hi havia la regulació dels lloguers, que, segons el Sindicat de Llogateres, havia beneficiat més de 160.000 arrendadors l’últim any a Catalunya.
Precisament, el Sindicat de Llogateres reclama que la nova llei espanyola tingui en compte l’èxit de l’experiència catalana, però de moment, el text representa una rebaixa.
