Tenim prou informació sobre què va passar el dia que la llum i l’energia van desaparèixer a la península Ibèrica. Segons la Xarxa Europea de Gestors de Xarxes de Transport d’Electricitat (ENTSO-E), es va produir una combinació de fallades sistèmiques que van causar l’apagada, com ara debilitats estructurals –sobretot en el control de tensió–, limitacions en la capacitat de resposta de les renovables i disponibilitat insuficient d’equips essencials, mancances en la coordinació i supervisió del sistema.
La conclusió és que no n’hi ha prou amb instal·lar més plaques solars o aerogeneradors: d’això, en gran part, ja hi ha prou capacitat. Les inversions i els esforços s’han de centrar a modernitzar la xarxa i la seva gestió per adaptar-la a un model més resilient, flexible i descentralitzat.
També perquè, tal com hem vist aquests mesos en els que s’ha observat una gran volatilitat de preus del petroli i del gas per conflictes geopolítics a escala internacional, necessitem avançar cap a una sobirania energètica més gran i abandonar els combustibles fòssils. Una transició que només serà possible si es transforma en profunditat el sistema elèctric per fer-lo realment resilient. Ara bé, quins canvis concrets dins de la xarxa necessita el sistema elèctric per adaptar-se a un futur dominat per les renovables?
