La ciutat de Delhi recupera lentament l’activitat després d’una setmana fatídica: entre el 24 de febrer i el primer de març, la violència perpetrada al nord-est de la ciutat va deixar 53 persones mortes, més de 200 de ferides, 2.000 d’arrestades i més de 5.000 en camps de refugiats, impossibilitades per a tornar a les seves cases, reduïdes a una pila de cendra.
El relat oficial, però, omet el factor més important per a entendre aquesta setmana d’ira: la major part de les mortes i de les propietàries de les cases i comerços cremats eren musulmanes. No van ser uns aldarulls, sinó episodis de violència organitzada pel supremacisme hindú, incitats i acompanyats pel govern del primer ministre Narendra Modi, del Bharatiya Janata Party (BJP).
La violència al nord-est de Delhi ha deixat 53 morts, més de 200 persones ferides, 2.000 arrestades i 5.000 en camps de refugiades
La policia va participar de la violència -sobretot amb agressions a periodistes-, mentre que els responsables judicials van transferir d’urgència el jutge a càrrec del cas, que pretenia actuar immediatament sobre els agressors armats que van assetjar la localitat de Jaffrabad, a Delhi. Allò que molta gent qualifica de pogrom és només el resultat i la continuació d’una gran neteja ètnica que han orquestrat les forces que ara governen el país.
Un cas que ve de lluny
La campanya electoral del BJP del 1990, que tenia llavors com a líder L.K. Advani, va tenir com a principal promesa la construcció d’un temple allà on suposadament havia nascut el déu Rama, a la ciutat d’Ayodhya, justament en un espai on s’erigia una mesquita, la Babri Masjid.
Tot cantant “petit Ram hem arribat, construirem el temple just aquí”, Advani va celebrar un pelegrinatge acompanyat de voluntaris, els autoanomenats karsevaks, que obeïen a l’organització paramilitar fonamentalista hindú Rashtriya Swayamsevak Sangh, coneguda com a RSS i lligada al partit d’Advani i Modi.
L’objectiu polític del BJP i de la RSS ha estat aconseguir una nació hindú pura a través de l’aplicació de l’Hindutva, una ideologia basada en l’hegemonia cultural i l’eliminació de minories en el sentit feixista més clàssic. De fet, l’assassí de Mahatma Gandhi, Nathuram Godse, pertanyia a la RSS i actualment és venerat com un heroi nacional entre les files d’aquesta organització.
Allò que molta gent qualifica de pogrom és només el resultat i la continuació d’una gran neteja ètnica orquestrada pel govern
El 6 de desembre de 1992, instigats in situ pel BJP d’Advani, uns 150.000 voluntaris, armats amb pics, destrals i martells van demolir completament la mesquita d’Ayodhya. En els mesos següents els aldarulls entre la comunitat hindú i musulmana va causar 900 morts, principalment musulmanes, a la ciutat de Bombai i unes 2.000 morts arreu del país. Malgrat la il·legalització temporal de la RSS, el processament de líders del BJP i d’un altre partit, també instigador de la demolició, no es va prendre cap mesura més enllà d’iniciar una comissió d’investigació i un judici per a determinar-ne les persones culpables.
La resolució sobre el cas del Tribunal Suprem ha arribat gairebé dues dècades després. Es va comunicar el passat 9 de novembre, just després de la victòria electoral del BJP, ara liderat per Narendra Modi i Amit Shah, a l’abril. Un dels seus líders locals, Mukut Bihari, afirmava sense pudor just abans de fer-se pública la sentència: “el Tribunal Suprem és nostre”. I efectivament, la resolució no va castigar per conspiració cap de les persones investigadores de l’acció, va autoritzar la futura construcció del temple hindú i, com a mesura de compensació per al col·lectiu musulmà, els va adjudicar cinc acres de terra (unes dues hectàrees), on se’ls convidava a construir un temple i un hospital. Els mitjans de comunicació i la comunitat intel·lectual que no es troben en l’òrbita del govern van expressar el seu desacord; la sociòloga Nandini Sundar va afirmar, per exemple, que havien donat cinc acres a les musulmanes índies a canvi del seu dret de ciutadania.
L’alumnat d’un campus universitari va ser agredit per un grup d’homes armats que va passar habitació per habitació
Un mes després d’aquesta bufetada a la comunitat musulmana autòctona, el Parlament –controlat pel BJP– va aprovar per majoria la introducció a la constitució del Citizen Amendment Act (CAA). L’objectiu de la reforma és oferir la nacionalitat índia a totes aquelles persones refugiades, de minories religioses del Paquistan, Bangla Desh i Afganistan que no siguin musulmanes. Aquesta discriminació religiosa coincideix amb l’anunci que es posarà en marxa un Registre Nacional de Ciutadans (NRI), que pretén identificar la ciutadania genuïna de l’Índia.
Foc real de les forces de seguretat
Davant l’onada de protestes no-violentes arreu del país en contra de l’esmena a la ciutadania, les forces de seguretat han respost amb repressió. El 19 de desembre tres manifestants van morir per ferides de bala a Mangalore, Uttar Pradesh, quan la policia va obrir foc sobre els civils que participaven d’una marxa explícitament no violenta. Les universitats Jawaharlal Nehru University (JNU) i Jamia Millia Islamia (JMI), a Delhi, van liderar les primeres protestes, i també n’han rebut les conseqüències. L’alumnat de la JNU va ser assetjat i agredit per un grup d’homes armats amb barres de ferro que van passar habitació per habitació la nit del 5 de gener. Tot i tenir imatges dels agressors, la policia no els va processar. També l’alumnat de la JMI va ser reprimit violentament per agents de policia.
L’estudiant universitària M.K., que prefereix no revelar la seva identitat, assegura a la Directa que “els últims actes violents posen de manifest una divisió enorme de la societat”. I continua: “la majoria secular gira la cara davant de les atrocitats que ens estan passant, essencialment, les està validant”. Segons afirma, anys de polítiques de polarització del BJP han aconseguit organitzar “una transició sistèmica cap a una política tirànica que insensibilitza la població davant la violència”.
El 23 de febrer, un dia abans que s’iniciessin els incendis i assassinats als barris de Delhi anomenats Trans Yamuna, el líder del BJP Kapil Mishra va incitar a posar fi al bloqueig de la carretera de Shaheen Bagh, una zona majoritàriament musulmana de la ciutat de Delhi.
El 19 de desembre tres manifestants van morir per ferides de bales disparades per la policia a Mangalore, a l’estat d’Uttar Pradesh
Per a M.K., aquesta protesta de Shaheen Bagh és la prova que “no tot està perdut”. Aquesta mobilització va iniciar-se el 15 de desembre, quan un grup de dones –la majoria, musulmanes–, va organitzar una acampada. En l’actualitat, ha esdevingut la protesta més llarga en contra de la nova llei de ciutadania. La voluntat pacífica de la protesta, però, no va alterar els plans de les bandes armades que van actuar durant la setmana del 24 de febrer.
El problema, assegura M.K., és que “com que la majoria de gent només rep informació dels mitjans de comunicació controlats pel govern, s’ha viscut la protesta [contra la llei de ciutadania] com un gran maldecap provocat per les dones”. Així, resulta molt fàcil organitzar “una protesta violenta que en desbanca una de no-violenta és molt fàcil”, aprofitant el fet que la majoria no és capaç de veure que forma part d’una seqüència orquestrada políticament.
Mentrestant, segueix en peu el recurs a la llei elaborat des del Consell de Drets Humans de Nacions Unides, que encapçala Michelle Bachelet. M.K., però no té moltes esperances: “és com si una gent agressiva espantés una criatura fins a aconseguir la seva submissió. No vull dir que siguem una criatura, però sí que som vulnerables”. Per ara, la violència guanyant.
