Set fotoperiodistes i tres policies han estat els primers testimonis del judici contra el mosso d’esquadra Daniel M.C., acusat de trencar un dit amb un cop de porra al periodista de la Directa Jesús Rodríguez el 25 de maig de 2016, en el marc de les protestes pel desallotjament del Banc Expropiat. L’agent es podria enfrontar a penes de fins a cinc anys de presó per un delicte de lesions. És el que demanen les acusacions popular i particular –representades pel Centre de defensa de drets humans Irídia–, que a més afegeixen l’agreujant d’actuar prevalent-se de càrrec públic. Per la seva banda, el Ministeri Fiscal considera provat que “l’acusat, amb l’ànim evident de menystenir la integritat física del querellant, periodista de professió, es va aproximar on es trobava aquest i de manera gratuïta, li va propinar un cop fort amb la defensa [porra] que portava”. És per aquest motiu que demana per l’agent acusat una pena de dos anys i nou mesos de presó, així com la inhabilitació especial per a l’exercici del dret a sufragi passiu durant el mateix període.
A més dels delictes de lesions, des de les acusacions reclamen també una pena de quatre anys d’inhabilitació especial per treball o càrrec públic contra l’agent Daniel M.C., en considerar-lo responsable d’un delicte comès per funcionari públic contra drets individuals. Pel que fa a la indemnització, la xifra oscil·la entre els 4.200 euros que sol·licita la fiscalia i els 12.000 euros que reclamen les acusacions, una quantitat que haurà d’abonar la Generalitat de Catalunya com responsable civil subsidiària.
Els fets que es jutgen tenen a veure amb una càrrega que es va produir aquell dia al carrer Mare de Déu dels Desemparats, a la Vila de Gràcia de Barcelona, que ha estat l’escenari on s’han situat tots els interrogatoris
Els fets que es jutgen tenen a veure amb una càrrega que es va produir aquell dia al carrer Mare de Déu dels Desemparats, a la Vila de Gràcia de Barcelona, que ha estat l’escenari on s’han situat tots els interrogatoris. En aquell indret, durant la tercera nit de protestes pel desallotjament de l’espai okupat, una dona gran, vestida de blanc de manera elegant, va començar a increpar els agents de la Brigada Mòbil (BRIMO) dels Mossos que formaven un cordó a mig tram del carrer. Aquest fet va cridar l’atenció de la premsa, que es va dirigir al lloc per prendre imatges de l’escena. En un moment, la dona va alçar la visera del casc d’un comandament i, segons més tard, començava la càrrega. És en aquesta càrrega on el periodista de la ‘Directa’ denuncia que l’agent Daniel M.C. va superar el cordó policial i el va perseguir colpejant-lo en almenys dues ocasions, una a la cama i una a la mà, al mateix temps que el periodista repetia: “Soc premsa”, segons la seva versió. Entre les proves aportades pel periodista, nombroses fotografies dels instants de la càrrega i diversos vídeos, on es veu com un agent depassa el cordó i persegueix Rodríguez colpejant-lo en diverses ocasions.
La vista oral ha començat amb una mica de retard a la secció 10a de l’Audiència de Barcelona, després que la defensa de l’agent hagi sol·licitat que no es gravés el procediment per protegir el seu client i la resta de policies citats a declarar. La presidenta del tribunal, però, ha valorat que “no hi havia afectació a la privacitat dels testimonis ni perill físic per a ells o per les seves famílies”.
Defensa amb molts fronts
El primer a passar per l’estrada ha estat el mosso Daniel M.C., amb targeta d’identificació personal (TIP) 13.516, que ha arribat al jutjat només acompanyat pel seu advocat i per la lletrada de la Generalitat, responsable subsidiària en el judici. L’estratègia de la defensa s’ha basat a presentar un escenari on, durant les hores que havia durat la protesta, s’havien realitzat diferents càrregues per part dels Mossos. El mosso ha reconegut el seu Número Operatiu Policial –el codi alfanumèric que identifica els agents de manera visible a les actuacions d’ordre públic– en les imatges que ha mostrat el tribunal, però en canvi, no s’ha vist reconegut com el mosso que colpeja el periodista: “No recordo haver estat jo el policia que depassa el cordó”, ha declarat. Així i tot, ha defensat l’actuació, ja que, en les seves paraules “el company intenta generar un espai de seguretat” i el cop es fa d’acord amb els protocols, “horitzontal i per sota la cintura”.
Pel que es pot veure a la prova videogràfica, el mosso que va cometre l’agressió era esquerrà, com també ho és l’acusat. Davant d’aquest fet, Daniel M.C. ha assegurat que “no era l’únic policia esquerrà d’aquell operatiu policial”. En la mateixa línia s’ha expressat l’agent amb TIP 9251, testimoni de la defensa, que ha assegurat que hi havia més agents esquerrans en l’operatiu, inclòs ell mateix: “Jo soc ambidextre, però faig servir la defensa preferentment amb l’esquerra”.
Tant l’agent acusat com la resta de testimonis policials han recordat l’episodi com molt tens, amb molts llançaments i violència per part dels manifestants. “Un dels meus companys va patir una greu lesió durant aquells dies”, ha explicat Daniel M.C. Segons el seu testimoni, per ràdio es va avisar els agents que un agent s’havia trencat el tendó d’Aquil·les pel llançament d’una tanca d’obra. “Vam rebre l’ordre d’estar pendents de perfils amb motxilla i càmera de fotos amb flaix, tipus fotoperiodista”, com tractant de justificar una possible agressió als periodistes.
Els policies que han declarat avui, l’acusat inclòs, han reconegut que els ‘binomis’, és a dir, les parelles de dos mossos, un amb escut i l’altre sense que sempre van en equip, acostumen a treballar junts
Des de la defensa de l’antiavalots, s’ha intentat insistir en el fet que durant les càrregues, els agents es desplacen dins el cordó i fa molt difícil saber la posició de cadascú en cada moment. En canvi, els policies que han declarat avui, l’acusat inclòs, han reconegut que els ‘binomis’ –parelles de dos mossos, un amb escut i l’altre sense que sempre van en equip– acostumen a treballar junts. La posició del binomi és important, ja que en el vídeo aportat per l’acusació es veu com l’agent que colpeja Rodríguez se situa a la part dreta en la direcció de la càrrega, a tocar de la paret on estava situat el periodista. I quan acaba la càrrega i el cordó recupera la posició, en aquest extrem es troba el policia ara acusat. Una de les contradiccions més grans que s’ha viscut durant el judici ha estat relacionada amb els binomis. Un dels agents que va participar en l’operatiu, amb TIP 2208 i avui dia retirat del cos, ha declarat que abans de la càrrega, el cordó del carrer Mare de Déu dels Desemparats estava compost per “vint o trenta binomis” el que feia molt difícil saber on se situava cadascun dels efectius. Però en veure el vídeo d’aquell dia, el testimoni només ha pogut comptar cinc parelles de mossos, que eren les que formaven el cordó policial.
L’advocat defensor també ha insistit en el fet que en moltes manifestacions alguns individus han fet servir acreditacions falses per realitzar actes violents. El mateix acusat ho deia així: “Hem trobat acreditacions de periodistes falses, amb els DNI que no coincidien amb les credencials”. L’advocat defensor també li ha adreçat la mateixa pregunta a l’agent amb TIP 2208. “Personalment jo no ho he viscut, però sí que teníem coneixement que es donava aquesta situació”, ha declarat davant el tribunal.
Periodistes en bloc
Les declaracions dels set fotògrafs que han participat en les declaracions d’avui s’han expressat en el mateix sentit, incloent-hi Jesús Rodríguez. Els periodistes es trobaven a la plaça Revolució quan van veure el moment de tensió entre els mossos i la dona de blanc. Immediatament es van situar a banda i banda del cordó, alguns acreditats i d’altres sense, però tots han destacat que es podien reconèixer fàcilment com a premsa. Preguntats per l’acusació sobre aquest aspecte, els fotoperiodistes han coincidit en dir que se situen als extrems dels cordons perquè són les posicions més segures, ja que permeten als policies poder desenvolupar les seves funcions sense obstacles i dona seguretat als professionals de la informació.
“L’agent va superar el seu company, depassant el cordó, i va continuar per Jesús [Rodríguez]. Recordo dos cops perquè estava molt a prop. El policia anava per ell, anava a pegar-li”, ha explicat Borràs a la seu judicial
Un dels testimonis destacats ha estat el de Jordi Borràs. El fotoperiodista ha assegurat haver sigut testimoni de tota la seqüència de l’agressió a Rodríguez. “L’agent va superar el seu company, depassant el cordó, i va continuar per Jesús [Rodríguez]. Recordo dos cops perquè estava molt a prop. El policia anava per ell, anava a pegar-li”, ha explicat Borràs a la seu judicial. La fotògrafa Cèlia Atset, qui també ha aportat algunes fotos com a prova, ha declarat que recordava “tenir al Jesús a la meva esquerra, però en un moment em va passar en direcció a plaça Revolució, però no vaig veure si li pegaven”. Segons Rodríguez, està segur que és l’agent acusat qui el va colpejar, sobretot pel NOP, que recorda que “començava per 302, el número de la furgoneta de la BRIMO”. “Em va colpejar només un agent, estic 100% segur. Em va seguir només a mi i em va pegar només a mi”.
Les acusacions han demanat els periodistes si coneixien altres casos d’agressions a premsa per part dels Mossos en context de manifestacions. A més de Rodríguez, Borràs i Atset, en la sessió d’avui també han participat els fotògrafs Sergi Pujolar, Sònia Calvó, Albert Salamé i Martí Urgell. Tots han coincidit en respondre que les agressions a premsa són habituals. Borràs, per exemple, ha explicat que en un dels últims episodis d’aldarulls a Barcelona va ser disparat amb dos tres de foam en tres dies, “tot i anar acreditat”. “De fet, sempre que he estat agredit, excepte un cop, portava el braçalet de premsa”. El fotoperiodista també ha recordat que l’ús del braçalet és voluntari –“no hi ha cap llei que ens obligui a portar-lo”– i que en moltes ocasions “el braçal pot activar actuacions per part dels mossos o dels manifestants”.
La sessió d’aquest divendres 30 d’abril començarà a les 9.45 amb la declaració de l’agent amb TIP 7828, comandament responsable del cordó al carrer Mare de Déu dels Desemparats d’aquell dia. Serà l’últim dels testimonis policials, que donarà pas al torn dels perits i els informes i les conclusions de totes les parts. Amb això el judici quedarà vist per a sentència.
