Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El tiroteig neonazi de Hanau, una nova expressió racista i misògina a Alemanya

Quatre mesos i mig després del tiroteig de Halle i nou de l’assassinat del polític conservador Walter Lübke, la ciutat de Hanau, d'uns 100.000 habitants i situada a uns vint quilòmetres de Frankfurt, ha estat l’escenari d’un tiroteig nocturn que ha deixat onze persones mortes, entre elles, el tirador. El mòbil del crim: racisme ultradretà

Imatge de l'escenari de l'atemptat a Hanau / Arxiu

El primer tiroteig es va produir a les 22 hores al centre de Hanau a l’interior del bar Midnight, un local per fumar xixa situat en una zona, coneguda com a Heumarkt, on també hi ha establiments de jocs d’aposta i màquines escurabutxaques. Allà, l’atacant va matar quatre homes i una dona, d’ascendència kurda. El segon tiroteig va tenir lloc al barri de Kesselstadt, a cinc minuts en cotxe del primer establiment, a la terrassa d’un quiosc i botiga de conveniència oberta les 24 hores on també es pot fumar xixa. Quatre persones més van ser assassinades, entre elles, cambreres del local d’origen turc, bosnià i polonès.

Més tard, també a Kesselstadt, van sentir-se trets en un pis. La policia va trobar el seu inquilí mort. Es tracta de l’autor del tiroteig, un home de 43 anys anomenat Tobias Rathjen, alemany amb llicència d’armes de caça. Rathjen va ser trobat al costat d’un altre cadàver en un domicili. Era la seva mare, de 72 anys, segons va indicar la policia en un comunicat. La Fiscalia Federal ha assumit la investigació del cas.

Rathjen, va deixar publicat fa gairebé una setmana un vídeo a YouTube on, en un fluid anglès, afirma que Alemanya està controlada pels serveis secrets, un mantra emprat per col·lectius neonazis durant anys que sosté que el país encara està governat per les potències guanyadores de la Segona Guerra Mundial. L’ultradretà, seguint els mateixos postulats que el neonazi australià que, el març de 2019, va perpetrar el tiroteig a les mesquites de la ciutat neozelandesa de Christchurch –Brenton Tarrant–, sosté que Alemanya viu sotmesa a la “criminalitat estrangera”, que identifica amb la comunitat turca i àrab del país, i que “l’expulsió de migrants podria ser una solució perquè l’existència de grups ètnics estrangers és un error fonamental en si mateix”.

L’assaltant de Hanau, no conegut en cercles ultradretans militants, sosté que “s’han de destruir i eliminar completament les races foranes”. També advoca per l’eliminació de  diversos països musulmans del nord d’Àfrica, Orient Mitjà i Àsia Central

L’assaltant de Hanau, no conegut en cercles ultradretans militants, sosté que “s’han de destruir i eliminar completament les races foranes”. “Així (amb un govern al servei dels serveis secrets estrangers) i per les raons esmentades, no em va quedar cap altra opció que actuar de la manera que ho he fet”. També advoca per l’eliminació de  diversos països musulmans del nord d’Àfrica, Orient Mitjà i Àsia Central.

L’assalt als locals per fumar xixa respon al patró estereotipat de què aquest tipus d’establiments són punts de trobada de la comunitat turca d’Alemanya i per tant, seguint la lògica xenòfoba, un focus de presència estrangera i musulmana, i sobretot de criminalitat. Un patró que el partit d’extrema dreta populista Alternativa per Alemanya (AfD) repeteix darrerament.

A més, en un vídeo de gairebé una hora, Rathjen comparteix un “missatge personal a tots els estatunidencs” i assegura que hi ha “instal·lacions militars subterrànies als EUA on nens són maltractats i assassinats i on es venera el diable”.

L’islamòfob confés ha difós un manifest pòstum de 24 pàgines motivat per l’anomenat ideari “incel”, una abreviatura de l’expressió anglesa involuntary celibacy (celibat involuntari), que fa referència a una subcultura que consisteix en comunitats virtuals d’homes misògins i heterosexuals. En el text afirma que no ha tingut relacions amb les dones durant els darrers divuit anys i les culpa.

Articles relacionats