Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Històries de lluita i resistència feministes contra la repressió, recopilades a València

El Centre Cultural del Carme de la capital valenciana acull l'exposició 'Jo també vaig ser piquetera' fins al pròxim 15 de març, una mostra de fotografies, vídeos i cronogrames que repassen la trajectòria de lluita i resistència contra la repressió policial viscuda pel moviment feminista des dels seus orígens fins a les dues vagues del 8-M dels anys 2018 i 2019

Amb la finalitat de visibilitzar la repressió que ha viscut el moviment feminista al llarg de la història, aquest dijous, 20 de febrer, s’inaugura al Centre Cultural del Carme de València l’exposició “Jo també vaig ser piquetera”. Aquesta recull tota la trajectòria del moviment feminista fins als 8 de març de 2018 i 2019, a través de diverses veus de col·lectius feministes, fotografies i cronogrames, que expliquen la situació actual i com els moviments feministes han arribat a aquesta, en què algunes institucions “empunyen la bandera violeta al mateix temps que s’aplica la repressió als col·lectius de base”, expliquen les organitzadores, les quals incideixen en què l’exposició permet “contextualitzar el pròxim 8 de març, així com entendre la Llei Mordassa i les seues aplicacions i finalitats”.

L’exposició ha estat impulsada per Andròmines, equip de gestores culturals de València; amb la col·laboració de l’Assemblea Antirepressiva 8-M de València i del grup obert de dones que desenvolupen activitats de divulgació de la història i la memòria feminista al País Valencià, Arada, que ha treballat en l’elaboració del contingut. Júlia Barranco, amb el disseny expositiu; i Cris Centeno, amb la producció audiovisual, donen cos a aquesta exposició, que es podrà visitar fins a la segona setmana de març.

L’exposició ha estat impulsada per Andròmines, equip de gestores culturals de València, amb la col·laboració de l’Assemblea Antirepressiva 8-M de València i del grup de divulgació de la història i la memòria feminista al País Valencià, Arada

L’exposició s’emmarca dins la programació d'”Altaveu, projectes d’inclusió i cohesió socials”, llançada pel Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana. El col·lectiu Andròmines afirma que el seu propòsit és “posar de manifest la repressió política i policial patida durant les jornades de vaga feminista del 2018 i 2019 a València”. Per això, li donen el nom de la mateixa campanya d’autoinculpació que les feministes van iniciar després que passaren els fets. Aquesta exposició “evidència la repressió que continuem patint els moviments socials”, subratllen, i el seu missatge, entre altres, pretén visibilitzar “aquests fets amb un clar missatge de ‘seguim lluitant’ com a idea principal”, conclouen.

 

El moviment feminista de València anirà a judici

El 8 de març del 2018, moltes ciutats de l’Estat espanyol van presenciar una data històrica. Una vaga feminista paralitzava els carrers amb més de sis milions de manifestants que reivindicaven un gir necessari, un canvi en l’organització social, una vida sense explotació, violències ni masclisme. Aquesta eclosió, que va ser anomenada com la primera vaga de dones de la història, va ser, si més no, la punta de l’iceberg d’una llarga trajectòria de treball, d’assemblees, de memòria i de referents.

Entenent el feminisme amb tota la seua pluralitat, eixos i procedències, el 8 de març de 2018 fou un dia de lluita i celebració, una mostra de força i l’evidència que una part molt gran de la població tenia coses a dir. “Hi havia moltes formes d’entendre l’empoderament femení, que bevien de l’experiència feminista dels anys 70 i que es van radicalitzar en sentir actuals moltes d’aquelles reclames ja quasi mig centenàries”, expliquen des d’Arada. “Com a resultat -continuen-, el 8 de maig de 2018, als carrers de València, es van aglutinar vora 30.000 persones, un veritable tsunami feminista que va arrasar inclòs amb les institucions”.

Dotze feministes presents als piquets del matí del 8-M de 2018 a la ciutat de València van rebre una sèrie de multes, emparades en la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda popularment com a Llei Mordassa

També va ser un dia de repressió per moltes altres activistes. A l’abril del mateix any, dotze feministes presents als piquets del matí a la ciutat de València van rebre una sèrie de multes, emparades en la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda popularment com a Llei Mordassa, que tenien l’objectiu de “desmobilitzar una part del moviment feminista” que havia sortit als carrers, tal com manifestar l’Assemblea feminista de València. En aquest sentit, des de l’Assemblea Antirepressiva 8-M de València, consideren que el feminisme “està de moda i es visibilitza més que abans”, però “la repressió política a les feministes per exercir el nostre dret a vaga segueix existint”.

El moviment feminista de València anirà a judici, previsiblement abans de l’estiu, per exercir el dret a vaga en les jornades del 8 de març de 2018 i 2019. El col·lectiu s’enfronta, en total, a vint processos sancionadors derivats de vint multes: dotze rebudes per la vaga feminista del 8 de març de 2018 i huit més rebudes l’any 2019. Tres dels processos sancionadors ja han sigut resolts per la via administrativa, per la qual cosa s’obri la via judicial. El valor de la vintena de multes per presumptes delictes d’ordre públic ascendeix ja fins als 11.000 euros.

Articles relacionats