Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El cas Lübcke: del discurs etnonacionalista a l'assassinat neonazi d'un polític conservador

El passat 2 de juny, un destacat polític de la CDU de la cancellera Angela Merkel a l'Estat alemany de Hessen, Walter Lücbcke, fou assassinat a trets. Dies després era detingut l'únic i principal sospitós, Stephan Ernst, de 45 anys, amb un llarg historial d'accions delictives i vincles amb l'activisme de caràcter neonazi, com Combat 18 o l'escamot armat NSU, que va cometre una desena d'assassinats a Alemanya entre els anys 2006 i 2007

Stephan Ernst en un acte de campanya del NPD el 2002 a Kassel / NSU Watch

Walter Lübcke, el president de la Regió de Kassel (Alemanya), una de les tres regions administratives de l’estat federat de Hessen, a Alemanya, va ser assassinat la nit del 2 de juny amb amb un tret al cap d’arma curta a la terrassa de casa seva, a la localitat de WolfhagenIstha, prop de Kassel.

Lübcke, membre de la Unió Demòcrata Cristiana d’Alemanya (CDU), era el president d’una institució, comparable a una diputació, que actuava com a enllaç entre els ministeris i els municipis. La fiscalia federal alemanya va confirmar aquesta setmana la detenció d’un sospitós i va assegurar que té indicis que apunten a un assassinat de caràcter polític, un “acte ultradretà”. A Alemanya creix la por a una nova onada de terror neonazi.

En un primer moment, la policia va centrar les investigacions en l’entorn privat del polític conservador de 65 anys. Pels moviments socials i els col·lectius antifeixistes, l’assassinat havia estat perpetrat per motius polítics. Un crim d’odi. I així ho van manifestar a les xarxes socials.

Lübcke era un defensor actiu i vehement de la política proactiva d’asil de la cancellera Angela Merkel iniciada l’any 2015 i dels drets de les refugiades. Considerava l’acollida i la benvinguda com valors cristians. Era luterà. El seu posicionament li havia comportat continuades amenaces de mort i linxament digital per part de l’extrema dreta, el grup islamòfob Pegida i el moviment neonazi.


La importància de la recerca antifeixista

El 15 de juny va ser detingut a Kassel un presumpte assassí de Lübcke: el neonazi Stephan Ernst, originari de Hohenstein, del sud de Hessen i de 45 anys. La principal prova inculpatòria va ser la troballa de restes d’ADN d’Ernst a la roba de l’exdiputat assassinat. Dies després de ser detingut i empresonat preventivament, en la seva confessió, el sospitós va assegurar haver actuat en solitari, però tot apunta al fet que estava empeltat en una xarxa de neonazis còmplices.

La militància neonazi d’Ernst està ben documentada. Especialment per col·lectius antifeixistes a partir de l’any 2000, estant ja en llibertat. L’any 1992, als lavabos de l’estació de trens de Wiesbaden, Ernst, de 19 anys, va apunyalar una persona migrada. Va al·legar defensa pròpia en sentir-se “sexualment assetjat” per aquesta. i va quedar lliure amb càrrecs.

La militància neonazi d’Ernst està ben documentada. L’any 1992, als lavabos de l’estació de trens de Wiesbaden, Ernst, de 19 anys, va apunyalar a una persona migrada. Va al·legar defensa pròpia en sentir-se “sexualment assetjat” per aquesta. Va quedar lliure amb càrrecs

El 1993, a la vigília de Nadal, Ernst va intentar atacar amb una bomba de claus casolana i benzina un alberg per a refugiades a la localitat de HohensteinSteckenroth. La bomba no va explotar però  que va causar un incendi. Ernst va ser detingut, jutjat i empresonat durant sis anys. Des de la presó enviava cartes a una revista neonazi fundada per antics membres de les SS i SA alemanyes.

Com ha desvelat la plataforma de recerca antifeixista Exifel presumpte assassí va participar l’any 2002 en els actes de campanya electoral del partit neonazi NPD a la ciutat de Kassel. El 2004, a la localitat de Gladenbach, va participar en una marxa antisemita. L’1 de maig de 2009, Ernst i sis neonazis més de Kassel van viatjar a Dortmund en una manifestació i van participar en un atac amb pedres i pals a la concentració del sindicat DGB, amb motiu del Dia Internacional del Treball. Va ser arrestat. Exif apunta també que hi ha indicis que Ernst manté i ha mantingut contacte amb la xarxa Combat 18, i que segurament hi estava involucrat.

El 27 de juny van ser detingudes dues persones més que es dedicaven a emmagatzemar armes, en concret cinc, així com la seva compra i venda al mercat negre relacionades amb Ernst. Segons informa el diari Süddeutsche Zeitung, les dues persones, Elmar J. de 64 anys i Markus H. de 43, coneguts neonazis de Kassel i Höxter, estaven en possessió de la pistola del crim. Elmar J. va vendre el 2016 la pistola a Ernst i Markus H. va ser interrogat el 2006 en relació als crims de Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU, per les seves sigles en alemany).


Combat 18 i l’ombra de l’NSU

Combat 18 és el braç militant i d’assalt de la xarxa neonazi europea Blood & Honour. Pregona la idea de resistència sense líder a través de revistes ultres i defensa “la perpetració d’accions militants lliures de jerarquies i organitzades en cèl·lules”, un model que es basa en camaraderies lliures locals i autònomes que estan connectades regionalment a través de xarxes informals.

Blood & Honour (Sang i Honor) prové del lema de les Joventuts Hitlerianes i és una organització i xarxa política de promoció de música neonazi des de 1987. Té filials per diversos països europeus i fins i tot als EUA o a Xile. Està prohibida a l’Estat espanyol des de 2011, a Rússia des de 2012 i a Alemanya des de 2000. Però des de fa una dècada, les estructures i quadres de Combat 18 han passat a la clandestinitat camuflades en diverses bandes de música anticomunista i germandats com Brigada 8, i recuperant el nom de Combat 18 Alemanya el 2012.

Combat 18 és el braç militant i d’assalt de la xarxa neonazi europea Blood & Honour. Pregona la idea de resistència sense líder a través de revistes ultres i defensa “la perpetració d’accions militants lliures de jerarquies i organitzades en cèl·lules”

Segons Exif, una persona central del Combat 18 alemany és Stanley Röske, un conegut d’Ernst, almenys des de principis dels anys 2000. El portaveu actual de Combat 18 és Robin Schmienann, un neonazi amb contacte directe provat amb l’NSU.

L’NSU, l’escamot neonazi responsable d’una desena d’assassinats comesos arreu d’Alemanya entre el 2000 i el 2007, també estava enxarxat amb Combat 18. Menys una dona policia de Heilbronn, la resta de víctimes eren persones d’origen estranger que treballaven en petits comerços i van ser mortes amb un tret al cap a ple dia. Vuit tenien ascendència turca i un, grega. A més dels assassinats, l’NSU va cometre tres atemptats amb bomba, quinze robatoris a bancs i un incendi.


Kassel, els serveis secrets alemanys en el terror neonazi

Al voltant de l’NSU hi hauria un mínim de 30 informants a sou de diferents organismes de seguretat de l’Estat proporcionant-los finançament. No s’han produït imputacions i segueixen en llibertat. Un dels fets més obscurs del cas és el que implica Andreas Temme, un agent dels serveis de seguretat de l’estat de Hesse, àlies El petit Adolf –conegut així al seu poble per la seva ideologia feixista i per ser col·leccionista de literatura nacionalsocialista.

En un dels assassinats de l’NSU l’any 2006, Andreas Temme, un agent dels serveis de seguretat de l’estat de Hesse es trobava present a Kassel a l’escena del crim. Temme es trobava navegant per Internet, al cibercafè regentat per Halit Yozgat, mentre aquest va ser assassinat amb dos trets amb silenciador

El fet és que, en un dels assassinats de l’NSU l’any 2006, Temme es trobava present a l’escena del crim a Kassel. Temme es trobava navegant per Internet, al cibercafè regentat per Halit Yozgat, mentre Yozgat va ser assassinat amb dos trets amb silenciador. Arran d’aquests fets, va ser considerat per la policia com a sospitós de l’assassinat. Va ser realment l’NSU qui va executar Yozgat o va ser Temme? “Temme és el principal sospitós de l’assassinat de Yozgat“, sosté l’advocat de la família YozgatAlexander Kienzle.

Una investigació del diari Die Welt de les converses de Temme amb els seus superiors revela que la seva presència al cibercafè el dia del crim no va ser a l’atzar, sinó que s’hi trobava “per feina”. Dies abans, l’agent va reunir-se amb coneguts neonazis de Kassel en un establiment Burger King.

Després de 438 sessions i més de cinc anys de judici, l’Audiència Territorial de Munic va condemnar a presó permanent (vint anys) Beate Zschäpe, la principal acusada i única supervivent de l’NSU.


La militància neonazi d’Ernst i la donació a AfD

Així doncs, Ernst era plenament conegut pels organismes de seguretat de l’Estat. Exif també va informar que Ernst és membre del club de tir 1953 Sandershausen e.V., del barri de Niestetal de Kassel. Aquest fet hauria facilitat a Ernst l’accés a les armes curtes del calibre 22, la tipologia amb què va ser assassinat Walter Lübcke. Pel que sembla, ni la seva afiliació a l’escena neonazi ni els seus múltiples antecedents li va impedir accedir a armes de foc.

Segons informa la premsa i el col·lectiu antifeixista autònom de Freiburg, Ernst, l’assassí acusat de Lübcke, va donar l’any 2016 150 euros al partit d’extrema dreta populista Alternativa per Alemanya (AfD)

Segons informa la premsa i el col·lectiu antifeixista autònom de FreiburgErnst, l’assassí acusat de Lübcke, l’any 2016 va donar 150 euros al partit d’extrema dreta populista Alternativa per Alemanya (AfD). Va realitzar la transferència dels diners amb el missatge: “Donació per a la campanya electoral 2016: que Déu us beneeixi”.

AfD, el braç parlamentari de l’extrema dreta alemanya, s’escampa a tot el país fent campanya electoral diària des dels escons (és la tercera fracció més gran del Bundestag), controlant el relat a través d’Internet i amb presència als carrers en continua protesta antistablishment.

L’estratègia política de la formació, la provocació –per guanyar espai als mitjans– i el posicionament etnonacionalista del partit basat en la deshumanització verbal dels oponents polítics, el rebuig a les refugiades i la unió de tota l’extrema dreta, amb un acostament cada vegada més obvi al neonazisme, físic i dialèctic, adoba el terreny per al terror neonazi. Segons els rotatius Der Tagesspiegel i Die Zeit i la Fundació Amadeu Antonio, 197 persones han mort a mans de neonazis al país germànic des de 1990.