L’advocat xilè Rodolfo Marcone es troba en el nucli impulsor de la denúncia contra el primer ministre Benjamin Netanyahu i el gabinet de guerra del govern israelià davant del Tribunal Penal Internacional (TPI) per genocidi, crims de guerra i de lesa humanitat. L’acció jurídica es va emprendre el 22 de desembre de 2023, uns dies abans que Sud-àfrica denunciés l’Estat d’Israel per genocidi. La Directa hi ha parlat aprofitant la seua estada a València per realitzar el doctorat.
Primer de tot, potser caldria explicar com és la denúncia que presenteu al TPI, perquè no té res a veure amb la de Sud-àfrica. De fet, no és ni al mateix tribunal.
No, són dues coses totalment diferents. El TPI es genera a partir de l’Estatut de Roma, ara fa més o menys vint anys per tal de perseguir els delictes catalogats per aquest mateix estatut, o siga el genocidi, els crims de guerra i els crims de lesa humanitat. Açò es fa perquè s’observa que hi ha molta impunitat en aquest tipus de delictes, com per exemple els dictadors d’Amèrica Llatina: és molt complicat jutjar-los al país on van passar els fets. Llavors, per primera volta es crea un dret penal internacional, que fins al moment havia estat únicament nacional i d’aplicació territorial.
Però qualsevol particular pot presentar una denúncia al TPI?
Qui subscriu l’Estatut de Roma són els estats i són aquests els qui poden denunciar. El que passa és que el TPI té una fiscalia independent, un poc a imatge de les fiscalies que són habituals en països democràtics, i aquesta té una oficina d’atenció a les víctimes on poden enviar-se denúncies directament, sense mediació de cap estat. Açò va fer-se perquè sovint els estats tenen massa interessos creuats per actuar, així que qualsevol persona pot enviar proves de suposats delictes per tal que la Fiscalia actue.
I quina diferència hi ha amb el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) que és on Sud-àfrica va presentar la seua causa?
Aquest tribunal es crea sota l’empara de l’ONU per resoldre diferències entre estats, especialment en causes de genocidi, a conseqüència de la Convenció per a la prevenció del Genocidi, celebrada l’any 1948, just després de la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust. El TIJ soles pot dictaminar si un estat viola la convenció buscant un genocidi. En canvi, el TPI pot imputar i enviar a la presó els responsables directes d’aquest.
I el fet que el TIJ haja fallat, ja que té indicis de genocidi en l’actuació d’Israel a Gaza, us facilita la vostra denúncia?
Sí, és clar. Encara que nosaltres vam presentar la denúncia dues setmanes abans de Sud-àfrica.
I com va ser el procés de denunciar Israel per genocidi? Per què aquest cas en concret?
“Actualment, ja han signat més de 500 advocats, però vull recordar que tot açò ho fem a títol individual, no representem l’estat palestí ni ens paga ningú per fer-ho”
Primer de tot, cal explicar que a Xile hi ha una gran sensibilitat amb la causa Palestina. Uns 500.000 xilens tenen origen palestí per migracions del segle XIX i, encara que no és el meu cas directe, tinc molts amics que sí que el tenen. És en aquest context que amb un grup d’amics i col·legues ens plantegem presentar la denúncia. Ens reunim primer amb Nelson Hadad, que ha estat ambaixador de Xile de diferents països, el professor de relacions internacionals Roberto Mayorga, l’advocat i representant de la comunitat palestina Juan Banderas, etc. A Xile tenim un govern d’esquerra amb certa sensibilitat per la situació a Palestina i vam pensar que el podríem mobilitzar, així que redactem la denúncia i demanem a més advocats que s’hi sumen. Pensem que si arribàvem a cent tindríem ja un mínim per a presentar-nos. Actualment, ja han signat més de 500, però vull recordar que tot açò ho fem a títol individual, no representem l’estat palestí ni ens paga ningú per fer-ho.
Finalment, vau aconseguir implicar el govern de Xile.
Sí, vam organitzar una plataforma política transversal, amb congressistes i senadors que anaven des del centredreta a l’esquerra i açò agarra prou força perquè siga el mateix govern de Xile, al qual després se suma el de Mèxic, qui presenti la denúncia al TPI.
I teniu resposta del Tribunal o de la Fiscalia?
Sabem que la Fiscalia està recopilant tota la informació que li hem aportat, també d’altres denúncies, com la del Brasil, la de Bolívia, etc. I a més, hi ha la causa per l’ocupació i els abusos a Cisjordània i Jerusalem Est durant els darrers tres anys, que ara arriba davant del tribunal.
Una cosa sorprenent de la querella sud-africana davant del CIJ és que la majoria de proves estaven recopilades directament dels canals de comunicació de la part agressora. L’equip jurídic va declarar que mai havien vist que en un genocidi, els executors no intentaren amagar-se, sinó que en feren bandera. Teniu conclusions similars?
“Mai un genocidi ha estat tan documentat en directe. És com si estiguérem assistint a Auschwitz”
Les proves que hem recopilat són totes a partir d’informació oberta, webs oficials, etc. Fins i tot l’informe pericial on documentem tots els danys a la infraestructura civil –hospitals, dipòsits d’aigua, centrals elèctriques, etc.–, que estan sancionats com a crims de guerra, va fer-se partint d’imatges de satèl·lit obertes. Amb aquesta tecnologia pots reconstruir l’escena del crim i és el que han fet, per exemple, els països que han denunciat Putin per la invasió d’Ucraïna. A aquestes proves hi sumem l’apologia de la violència que fa l’exèrcit israelià. Els seus soldats celebren els crims i els publiquen a les xarxes socials, tots hem pogut veure aquestes imatges, i açò indicia que hi ha una doctrina d’odi, perquè no oblidem que es tracta d’un exèrcit regular, i açò són més indicis del genocidi. Mai un genocidi ha estat tan documentat en directe. És com si estiguérem assistint a Auschwitz.
Ampliant un poc més la fotografia, fins ara al TPI s’han jutjat una vintena de casos, però tots són de països africans o d’altres que podríem definir com a “desafectes” als EUA. Aquesta seria la primera volta que es jutja un aliat dels EUA.
Bé, la teoria és que el dret penal internacional és supletori. No té sentit aplicar-lo a països amb un sistema judicial robust i independent. Per açò és tan escaient en el cas palestí, ja que com a nació sota domini colonial i d’apartheid, no té tribunals que puguen jutjar aquests crims. Però tens raó que el TPI sols ha perseguit crims a Àfrica i mai ha fet res contra els generals de l’OTAN que han ordenat bombardeigs contra civils.
És paradoxal gastar una ferramenta que té cert tuf colonial contra un sistema colonial com el d’Israel?
Bé, ací el TPI té la gran oportunitat de demostrar que la justícia penal internacional funciona i que és independent, imparcial i fora del domini imperial.
Les dues principals demandes contra Israel provenen de Sud-àfrica i Xile. És un indicatiu d’algun canvi geopolític més profund? El sud deixa de ser tan submís al nord?
“Estem assistint a la fi de l’hegemonia dels EUA i açò provocarà molt de sofriment, perquè com tots els imperis, morirà donant puntades”
Sí, açò ja fa temps que està passant. La mirada decolonial és hegemònica al sud global i açò es nota en la política internacional. I, a més, la guerra entre Rússia i Ucraïna ha suposat un trencament més, perquè no deixa de ser una guerra europea, una desarticulació del nord pels conflictes constants que té. I també ho és el cas palestí, perquè Israel no deixa de ser una creació colonial. Estem assistint a la fi de l’hegemonia dels EUA i açò provocarà molt de sofriment, perquè com tots els imperis, morirà donant puntades.
Precisament volia preguntar pel tema d’Ucraïna, perquè en coincidir els dos conflictes potser s’ha vist més clar que mai la doble vara de mesurar occidental, però especialment europea. Mentre en un cas s’havia de defensar el país agredit, acollir els refugiats, sancionar l’agressor…, en l’altre es col·labora amb el genocidi, es bloquegen els refugiats, s’envien armes a l’agressor… S’està esquerdant la imatge de la Unió Europea com a gegant defensor dels drets humans?
La Unió Europea és un projecte democràtic admirable que va portar la pau a un continent marcat per les guerres fratricides i on han ocorregut els pitjors crims contra la humanitat. Però no podem oblidar que Europa sempre ha estat un continent molt violent, amb ell mateix i amb la resta del món. Als països que hem patit el seu colonialisme, aquesta doble vara ens queda claríssima i ara, a més, s’està configurant un eix alternatiu al projecte militarista europeu i s’està fent, precisament, gràcies al pensament decolonial. Pense que Europa, malgrat que ho tinga més difícil, ha d’amarar-se també d’aquest pensament, deixar de voler dominar el món i sentir-se com un més dins d’aquesta gran orquestra que és la humanitat comuna. No el director ni l’estrella, soles un més. I aquest és, un poc, l’esperit del dret penal internacional.
