El projecte València Resort Integrat de Moncofa (la Plana Baixa) es tracta d’un complex turístic de luxe plantejat des de la perspectiva de la salut i el benestar. Busca atraure població de la tercera edat, principalment, persones jubilades amb un poder adquisitiu alt. El València Resort contempla alçar un hotel balneari amb 290 suites, dos balnearis de talassoteràpia que oferirien serveis com la fisioteràpia o la hidroteràpia, dos centres biomèdics (un d’ells de rehabilitació cel·lular), nou edificis d’apartaments de nou plantes amb habitacions de luxe i una àrea d’infraestructures, serveis i manteniment del València Resort. En total, ocuparia un espai de 161.250 metres quadrats. El projecte també planteja la creació d’àmplies calçades de connexió amb les poblacions properes com Xilxes.
El promotor del complex, l’empresari local Teófilo Díez Caballero, assegura que el projecte contribuiria a la creació de 747 llocs de treball directes i altres 750 d’indirectes, entre els quals destaquen els relacionats amb el sector sanitari i amb serveis que requereixen una alta qualificació. Per exemple, infermeria, psicoteràpia, fisioteràpia, biomedicina o medicina. També predominen els treballs propis del sector turístic, com l’hostaleria, manteniment, neteja o administració.
El València Resort contempla alçar un hotel-balneari amb 290 suites, dos balnearis de talassoteràpia, dos centres biomèdics, nou edificis d’apartaments de nou plantes amb habitacions de luxe i una àrea d’infraestructures, serveis i manteniment
Des de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i algunes formacions polítiques, posen en dubte aquestes xifres i denuncien l’impacte que tindrà el complex per al territori. “Dubte molt que aquestes ofertes generen una plena ocupació, perquè són treballs que requereixen una alta qualificació en idiomes, i de segur que es farà mitjançant un concurs”, exposa Rafa Segarra, regidor de Podem a Moncofa. Per la seua part, Vicent Leonés, militant de COS-la Plana que ha treballat durant molts anys al sector turístic, adverteix de la precarització del sector i posa de manifest la seua estacionalitat: “Els que treballem ací sabem que són salaris de subsistència”. Leonés també emfatitza en què cal una perspectiva de gènere i antiracista dins del mateix sector perquè, en efecte, “la majoria són dones estrangeres”, afirma.
L’empresa que està darrere del projecte és Residential Golf & Spa Valencia (RGSV). Es va constituir en el 2003 amb l’objectiu específic de promoure a Moncofa el València Resort Integrat. És en aquest mateix any quan Díez Caballero compra els terrenys —antics camps de tarongers— i presenta el projecte. Amb l’esclat de la crisi financera de 2008, el complex queda completament aturat, però Díez Caballero busca un subterfugi per poder tirar-lo endavant. Sol·licita al govern valencià la qualificació d’Actuació Territorial Estratègica (ATE), segons la qual es declararia com a projecte de “rellevància supramunicipal” i permetria accelerar els tràmits per a la seua posada en marxa.
No obstant això, el 2012, la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient va desestimar la sol·licitud i no li va concedir la catalogació d’ATE. Les raons: la “singularitat del projecte” i la manca de finançament que permetera una ràpida execució. Al llarg dels anys, però, l’empresari va continuar presentant recursos que acabaven desestimant-se, principalment, pels següents motius: els terrenys afectats presenten diversos problemes ambientals i territorials —pel risc per inundació— i paisatgístics —per ubicar-se de manera adjacent a diverses infraestructures com la línia d’AVE i l’AP-7)— i, de nou, per la falta de finançament. Cal destacar que el projecte es va pensar, també, com a un entorn residencial integrat amb fins a quatre camps de golf que es projectaven en diversos municipis de la Plana Baixa, com el mateix camp de golf i complex residencial de 8.000 habitatges impulsat per ACS a Moncofa o el PAI del Golf de Nules —arxivat definitivament en 2019—; juntament amb noves instal·lacions nàutiques.
Els successius canvis en matèria d’urbanisme paralitzaren el projecte durant un temps. La reforma més important va tindre lloc amb el govern del Botànic (PSPV, Compromís i Podem). Va consistir en un canvi en la denominació de l’ATE, ara anomenada PIES (Projecte d’Inversió Estratègica Sostenible), que Rafa Segarra qualifica de “més flexible”. Per aquesta raó, Díez Caballero sol·licita en el 2020 que el València Resort es reconega com a PIES. Llavors, s’havia aliat amb una empresa internacional, Goco Hospitality, per a buscar inversions per al complex.
Sense acord entre conselleries
La resposta de les diferents conselleries a la tramitació com a PIES ha estat molt dispar. D’una banda, l’any 2021, el departament de Turisme va emetre un informe favorable perquè el projecte poguera obtenir la qualificació de PIES. D’altra, ara és la Conselleria de Política Territorial qui ha desestimat la proposta per diverses raons. Principalment, per la manca d’acreditació de la viabilitat i sostenibilitat econòmica del projecte que justifique els recursos financers i per l’amenaça territorial que suposa. Segons es llegeix en l’informe de la Conselleria, “no existeix cap compromís en ferm que justifique que el promotor dispose dels recursos financers necessaris per a fer front a l’actuació”. Això significa que “no pot executar el projecte de forma immediata”. El segon argument per desestimar-lo consisteix a manifestar que el València Resort amenaçaria “l’entramat de la infraestructura verda regional en les seues connexions paral·leles a la costa”, on es troba el riu Belcaire. També, respecte al paisatge, l’informe recalca que el València Resort “se situa en una zona d’afecció visual de l’AP-7”.
El segon argument de la Conselleria de Política Territorial per a desestimar el projecte consisteix a manifestar que el València Resort amenaçaria “l’entramat de la infraestructura verda regional en les seues connexions paral·leles a la costa”, on es troba el riu Belcaire
Tot i això, és la mateixa Conselleria de Política Territorial la que proposa una nova localització per al projecte, l’entorn de Borriana i Vila-real, argumentant que “aprofitaria en major mesura les singularitats del territori perquè compta en les seues proximitats amb l’Hospital de la Plana, la ciutat esportiva del Vila-real CF, el port i altres instal·lacions”. Per a Paco González, portaveu del Grup per a l’Estudi i Conservació dels Espais Naturals, el València Resort s’engloba dins de la bombolla del boom immobiliari que li recorda, en certa manera, a Marina d’Or: “Eren temps d’especulació. Ara, s’han paralitzat tots aquests projectes, no per la transició ecològica, sinó perquè no hi ha mercat. Estem patint els danys de tots aquells anys”. També, posa de manifest l’existència de polítiques basades en el greenwashing i reivindica una nova estructuració del territori basada en la sostenibilitat, en parcs naturals agraris i en espais naturals.
Actualment, el València Resort es troba paralitzat després de la negativa de la Conselleria de Política Territorial que, si haguera acceptat la tramitació com a PIES, el projecte faria un pas més i arribaria ja al ple del Consell. “És un moment molt crític perquè el termini d’al·legacions ja s’acaba”, afirma Segarra, qui veu “lluny” el projecte, tenint en compte els criteris de la Conselleria.
