Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Un macroprojecte turístic es reactiva a Borriana ple d’irregularitats

El Programa d’Actuació Integrada (PAI) Golf Sant Gregori pretén construir uns 6.000 habitatges, dos hotels de luxe, un camp de golf i centres comercials a la costa de Borriana, a la Plana Baixa. El passat divendres, la urbanitzadora va decidir iniciar les labors de desbrossament i de condicionament del terreny, malgrat que no disposa de l’acta de replanteig, un document necessari per començar les obres

PAI Golf Sant Gregori. Complex turístic a la platja de Borriana.Àmbit d'actuació / Arxiu

Mari Carmen Forcada, veïna de Borriana, va passar tots els estius de la seua infantesa en una alqueria a la vora de la platja d’aquest municipi de 34.544 habitants a la Plana Baixa. Un camí rural separava la platja de roca de les primeres casetes, rodejades de camps infinits de taronges. “Ara, tot això s’ha perdut, o ho han deixat perdre”, diu amb to de nostàlgia Joan Pasqual, marit de Forcada. A tots dos els agradaria tornar a veure els horts cultivats i plens de vida, però arran la crisi de la taronja i la lògica del ciment que amenaça els terrenys, pensen que estan demanant l’impossible. La mercantil Urbanizadora Golf Sant Gregori SA, amb l’aprovació de l’Ajuntament, encapçalat per Maria Josep Safont (PSPV), començarà a construir en els pròxims mesos un complex de 2,5 milions de metres quadrats.

En plena bombolla immobiliària, en octubre de l’any 2005, el Ple de l’Ajuntament de Borriana, en aquell moment governat per Alfonso Ferrada Gómez (PP), aprovava el conveni urbanístic per a la construcció del Programa d’Actuació Integrada (PAI) Golf Sant Gregori a la costa de Borriana, quinze quilòmetres al sud del macrocomplex turístic de Marina d’Or, amb l’adjudicació de la condició d’agent urbanitzador a la mercantil Urbanizadora Golf Sant Gregori, administrada per l’empresari Juan Lozano Berzosa. Actualment, segons dades de l’Ajuntament, la societat només és propietària del 17,86% del terreny que engloba el PAI, la resta pertany a la Sareb (l’anomenat banc dolent), que té el 8,79% de les parcel·les, a l’Ajuntament (10%), a immobiliàries i altres urbanitzadores, o a propietàries particulars (30,1%).

PAI Golf Sant Gregori. Complex turístic a la platja de Borriana. Paisatge actual. |Ester Fayos

 

Ubicat al nord del Grau de Borriana, prop de la desembocadura del Riu Millars, i amb un cost d’aproximadament 85 milions d’euros, el complex turístic constarà d’unes 6.000 vivendes, un centre esportiu, dos hotels de luxe de 400 places, dotats d’instal·lacions de talassoteràpia i salons de congressos; així com d’un camp de golf de divuit clots, el qual es preveu construir de manera confrontant al costat sud del parc Ribera i del Paratge Natural del Clot de la Mare de Déu, un espai natural de bosc de ribera i on destaca la presència d’aus aquàtiques, com ara el setmesó; i els rèptils, com la serp d’aigua i la tortuga d’estany. A banda, també es preveu l’edificació de centres comercials, un passeig marítim i aparcaments d’ús públic i privat. Per al matrimoni de Borriana, aquest pla és un exemple de l’especulació urbanística que hi ha hagut a la costa valenciana i que després, amb la crisi, “va rebentar”, objecten. “Açò és una barbaritat. És més gran que el poble. Volen turisme. Bo, nosaltres també volem turisme, però sostenible i açò no ho és”, afegeix Pasqual.

Ubicat al nord del Grau de Borriana, i amb un cost d’aproximadament 85 milions d’euros, el complex turístic constarà d’unes 6.000 vivendes, un centre esportiu, dos hotels de luxe de 400 places, dotats d’instal·lacions de talassoteràpia i salons de congressos; així com d’un camp de golf de divuit clots

Paco González, portaveu de l’organització ecologista Gecen, adverteix que l’aprovació del projecte és “un dels dos moviments més especulatius que es volen tornar a començar”, junt amb el PAI Doña Blanca Golf de Torreblanca, que pretén construir uns 4.000 apartaments, habitatges unifamiliars, tres hotels de luxe, un camp de golf i centres comercials al litoral. Segons exposa l’ecologista, en les últimes dècades s’ha perdut una gran part de la fauna i flora costaneres i, en el cas de Borriana, a més a més, adverteix del perill que suposa la construcció del camp de golf prop del Clot de la Mare de Déu: “A nivell paisatgístic, no serà un paratge natural edificat, però el camp generarà uns residus nocius per a la biodiversitat de l’espai natural”.

 

Un PAI “il·legal” i rescatat pels bancs

Després de l’esclat de la bombolla immobiliària i d’una al·legació presentada per Ecologistes en Acció País Valencià en l’any 2009, en què es demanava la suspensió de les obres d’urbanització per afectar l’hàbitat d’una colònia de tortugues europees, el projecte es va aturar temporalment. Set anys més tard, en 2016, el mateix ple del consistori va retirar definitivament la condició d’agent urbanitzador a la societat. La falta de capacitat econòmica de la urbanitzadora, que s’havia declarat en concurs de creditors amb un deute de més de 40 milions d’euros, va motivar la decisió, fonamentada principalment en tres motius: la manca d’un projecte per a la recuperació del litoral en la zona, d’un aval de tres milions d’euros per a garantir la construcció del camp de golf, i per no poder assumir les indemnitzacions necessàries per a dur a terme els processos d’expropiació i construir els accessos al complex. Davant de tots els incompliments, l’administració “no va tindre més remei que adoptar l’última mesura, la resolució del contracte, és a dir, es va revocar la condició d’agent urbanitzador i es va retenir l’aval de 10 milions d’euros que havia aportat l’empresa”, explica José Luis Ramos, advocat d’Ecologistes en Acció expert en urbanisme.

El passat novembre de 2018, la junta de creditors va aprovar una quita del 70% del deute, que ascendia ja fins a 50 milions d’euros. És a dir, els creditors, fonamentalment Bankia, Banc Sabadell, Banco Santander i BBVA, tal com va publicar Castellón Plaza, van assumir la major part del deute de la companyia. No és fins al passat mes de maig, però, quan l’Ajuntament, amb els vots favorables del PSPV, Compromís, Podem Borriana i Cibur (Ciutadans Independents per Borriana) i l’abstenció del PP i Ciutadans, reactiva el projecte i li torna la condició d’agent urbanitzador a l’empresa, malgrat la falta d’informes que avalen el complex.

PAI Golf Sant Gregori. Complex turístic a la platja de Borriana. Imatge de la zona residencial |Arxiu

 

“Ara mateix, l’empresa es troba treballant en algunes modificacions en primera línia de platja i en aconseguir els documents que li falten”, exposa Juan Planelles, veí de Borriana i l’advocat en defensa dels propietaris contraris a la construcció del complex. En concret, tal com va al·legar el Centre d’Aqüicultura Experimental (CAE) de València, entitat dedicada a l’estudi i conservació d’espècies en perill d’extinció, l’actuació urbanística manca de diversos informes preceptius, com l’estudi “comprensiu dels suggeriments i observacions que estime convenients l’Administració de l’Estat”, exigit per la Llei de Costes de 1988. A més a més, el centre denuncia que la mercantil no ha presentat l’informe de sostenibilitat ambiental que deu incloure “un mapa dels riscos naturals en l’àmbit de l’ordenació”, així com l’informe exigit per la Llei d’Aigües sobre l’existència dels recursos hídrics necessaris per a satisfer noves demandes, o l’estudi de sostenibilitat econòmica, amb l’objectiu de “ponderar els costos de la implantació i manteniment de les infraestructures necessàries”.

A banda de la manca d’informes, la Directa ha pogut comprovar que l’Ajuntament no ha signat l’acta de replanteig, un document que té per finalitat executar l’inici de les obres en els terminis previstos, així com verificar que l’agent urbanitzador ha complit amb totes les formalitats, i que requereix de la signatura de l’Administració pública i del contractista per començar a esbrossar i condicionar els terrenys, unes labors que les màquines d’Àridos Mijares, empresa encarregada de la demolició de les alqueries existents i el condicionament del sòl, van arrencar el passat divendres. “Per ara, un tècnic extern està estudiant les incidències que puguen sorgir en la comprovació de l’acta de replanteig, per tant, l’Ajuntament no ha signat l’acta. Les màquines han entrat, però no és el tràmit habitual ni el tràmit que marca la legislació de contractació”, ha exposat el consistori.

 

Compte enrere per a l’empresa

Segons asseguren Planelles i Ramos, la decisió de l’empresa d’iniciar les obres sense el permís administratiu respon a què la declaració d’impacte ambiental que avalua la sostenibilitat del projecte és de l’any 2003 i la Llei d’avaluació ambiental, de desembre de 2013, especifica que les declaracions d’impacte ambiental “publicades amb anterioritat a l’entrada en vigor de la llei perdran la seua vigència i cessaran en la producció dels efectes que li són propis si no s’haguera començat l’execució dels projectes o activitats en el termini màxim de sis anys des de l’entrada en vigor de la llei”, un període que a Urbanizadora Golf Sant Gregori li expira el pròxim mes de desembre. A més a més, una vegada subscrita l’acta de replanteig, cada propietària disposarà del termini d’un mes per pagar a la urbanitzadora l’import de les despeses de gestió incorreguts fins a la data, un import que ascendeix fins als 9.194.533,91 milions d’euros, tal com ha pogut constatar la Directa. “Per això, té tanta importància aquesta acta, ja que una vegada signada, l’agent urbanitzador podrà exigir als propietaris el pagament d’aquest import, anomenat quota zero”, matisa Planelles.

Segons Pasqual, el veïnat de Borriana “sap que aquest projecte no es farà, ficaran quatre carrers i quatre fanals i marxaran”, ja que “l’empresa no ha demostrat en cap moment que tinga solvència”. En efecte, tot i que l’empresa ja no es troba en concurs de creditors, tal com publiquen diverses pàgines d’informació mercantil, Urbanizadora Golf Sant Gregori només disposa d’un capital social de 8.880.000 euros i moltes de les altres empreses propietàries dels terrenys es troben en procés de liquidació, com per exemple, la promotora Viviendas Eriste SL o la constructora Arción SA.

 

Incompliment de la Llei del Sòl

Segons Ramos, la construcció d’aquest complex també incompleix la Llei del Sòl de l’any 2007, en què s’insisteix en la necessitat de respondre a un desenvolupament sostenible, “minimitzant l’impacte i apostant per la regeneració de la ciutat existent”. Per això, es proposa el model de ciutat compacta, com a un model que garanteix una trama urbana cohesionada socialment, que genera espais de sociabilitat, crea un territori amb proximitat als serveis i propicia la trobada d’activitats. El complex Golf Sant Gregori, per contra, “potencia un nou model de ciutat que fonamenta el seu creixement en un major consum de recursos i, per tant, segueix la senda contrària a la de la sostenibilitat”, consideren des d’Ecologistes en Acció, que a principis d’any van presentar una al·legació per incompliment del model de ciutat compacta.

El complex Golf Sant Gregori, per contra, “potencia un nou model de ciutat que fonamenta el seu creixement en un major consum de recursos i, per tant, segueix la senda contrària a la de la sostenibilitat”, consideren des d’Ecologistes en Acció, que a principis d’any van presentar una al·legació

El cas del PAI Golf Sant Gregori és un clar exemple del model de ciutat difusa. Construït a uns set quilòmetres del poble i dels serveis urbans, Ramos adverteix que “suposa crear una nova ciutat ineficient que segregarà a la població d’acord a la seua capacitat econòmica”. Així mateix, d’una banda, la connexió entre la urbanització i la resta de carreteres és encara inexistent. “S’haurà d’invertir en sòl, materials, aigua i energia perquè el complex funcione, per tant, entenem que incompleix la Llei de Sòl, que proposa un model urbà sostenible”, subratlla l’advocat. D’altra banda, tal com s’explica a la memòria explicativa del projecte, el reg del camp de golf es realitzarà amb “l’aigua depurada provinent de la depuradora, mitjançant un sistema de doble impulsió, que es desenvoluparà expressament per a aquesta actuació”. Des d’Ecologistes en Acció, consideren que aquesta actuació incompleix la Llei d’Aigües de 2001, la qual estableix l’ordre d’ús dels recursos hídrics. Els usos recreatius es posicionen en sisé lloc, després de l’abastiment de la població, en primer lloc; els regadius i usos agraris, i els usos industrials.

Una altra legislació que també faria inviable aquests tipus de projectes a les costes valencianes és el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (PATIVEL) de l’any 2018, que estableix que el desenvolupament urbanístic ha de ser radial i començar a partir de la zona urbanitzada ja consolidada, i per tant, el creixement no es pot donar a la vora de la mar. No obstant això, aquest pla encara no afectaria l’execució del PAI Golf Sant Gregori, ja que, des de la seua aprovació, concedeix un termini de cinc anys per a iniciar les obres d’urbanització d’aquells projectes no encetats.

La febre de la rajola ha comportat que el País Valencià siga la comunitat autònoma amb les platges més cobertes de ciment. Quasi tres quartes parts de la seua línia de platja, un 74,3%, està urbanitzada

A l’informe A toda costa, de Greenpeace, s’analitza el valor medi ambiental i patrimonial que tenen les costes dels Països Catalans. El litoral alberga una gran quantitat d’ecosistemes, com dunes i penya-segats, albuferes, deltes, estuaris o maresmes. Per tant, la franja costanera proveeix d’una enorme quantitat de serveis ecosistèmics de gran valor. Malgrat la seua importància, la febre de la rajola ha comportat que el País Valencià siga la comunitat autònoma amb les platges més cobertes de ciment. Quasi tres quartes parts de la seua línia de platja, un 74,3%, està urbanitzada. Per la seua part, Catalunya és el territori amb major percentatge de costa degradada a causa de la construcció, amb un 26,4%, seguida del País Valencià (23,1%) i d’Andalusia (15,4%).

“Estem parlant d’una artificialització i degradació de la costa”, remarca el portaveu de Gecen. “S’han substituït les zones dunars, que ens protegeixen de la mar, per passejos marítims i infraestructures que ens han llevat la costa i la seua dinàmica natural, exposant-nos a no tenir les defenses naturals que els mateixos ecosistemes ens donen”, afegeix González, qui es pregunta si la societat es podrà permetre més milers d’habitatges buits, mentre que “s’actua d’esquena a aquesta situació d’emergència climàtica”, conclou.