Sovint, quan es parla del turisme, sobretot els governs i les organitzacions empresarials, i a vegades també alguns sindicats, i els seus respectius think tanks, tendeixen a destacar els aspectes que, en general i a primera vista, semblen positius. Diuen que el turisme permet fer créixer l’activitat econòmica, l’ocupació, la renda i, per tant, beneficia al conjunt de la població d’un país, una ciutat o una comarca. Davant d’això, sempre recordo el que deia la postkeynesiana d’esquerres Joan Robinson: “L’estudi de l’economia té com a objectiu aprendre a no deixar-se enganyar pels economistes”. Per això, ens deia, que cal anar amb compte quan en economia es diu que els resultats d’una activitat determinada afavoreixen a tothom. No us ho creieu. Sempre hi haurà gent que en traurà profit i d’altres que en podran sortir perjudicats.
D’una banda, el turisme pot tenir molts inconvenients, sobretot quan l’activitat turística és excessiva. És el que els anglosaxons han anomenat l’overtourism (turisme excessiu). En primer lloc, impactes mediambientals. El setembre del 2023 la pàgina web italiana Scienciainrete publicava un bon grapat de dades en l’article “El turisme té molt impacte sobre el medi ambient: aquí teniu quant”. Veiem les dades. Segons el Banc Mundial, al món hi ha cada any 1.500 milions de turistes, mentre que el 1950 eren només 25 milions i, en canvi, el 2030 s’espera que siguin 1.800 milions. El turisme és el responsable d’entre el 5% i el 8% de les emissions globals anuals, sobretot a causa del transport, i va creixent.
El turisme dona lloc a un consum excessiu d’aigua, sòl, recursos naturals, i afecta negativament la flora i la fauna locals
D’altra banda, dona lloc a un consum excessiu d’aigua, sòl, recursos naturals, i afecta negativament la flora i la fauna locals. Segons la UNEP (el programa ambiental de les Nacions Unides), si no es fa res en relació amb la transició ecològica, fins al 2050 el turisme donaria lloc a un augment del 154% en el consum d’energia, del 131% en les emissions de gas serra, del 152% en el consum d’aigua i del 251% en l’eliminació de residus sòlids.
Com dèiem, la causa principal d’aquesta contaminació és el transport dels turistes. Per exemple, un creuer emet de mitja nou vegades més que un vol transatlàntic, entre 1,2 i 9 tones de CO₂ per viatge. Tanmateix, entre 1990 i 2019 les emissions causades per l’aviació internacional han augmentat un 146%. A més, el sector que rep als turistes (amb calefacció o aire condicionat, manteniment de bars, restaurants, piscines, etcètera) és el responsable d’un 20% de totes les emissions, segons el European Parliamentary Research Service (EPRS) del Parlament Europeu. Aquest mateix organisme ens diu que per fer neu artificial en una pista d’esquí d’una hectàrea es necessita 1 milió de litres d’aigua, que en un camp de golf de 54 hectàrees i 18 forats fan falta entre 300.000 i 1 milió de metres cúbics d’aigua a l’any. S’estima que un turista gasta mitjanament almenys 3 vegades més d’aigua per dia que un resident. Tot plegat afecta especialment les zones amb una sequera important i creixent.
Un creuer llença cada dia al mar uns 95.000 metres cúbics d’aigües residuals procedents dels serveis higiènics i 5.420.000 metres cúbics d’aigües residuals provinents de dutxes, lavabos i cuines
Pel que fa als residus sòlids, per exemple a Malta s’estima que un turista en produeix 1,25 quilos al dia, mentre que un resident només 0,68. I també les aigües residuals són un problema, tant per a la salut pública com pel manteniment de la biodiversitat. En aquest sentit, un creuer llença cada dia al mar uns 95.000 metres cúbics d’aigües residuals procedents dels serveis higiènics i 5.420.000 metres cúbics d’aigües residuals provinents de dutxes, lavabos i cuines. O es podria parlar del que costa anualment la neteja dels residus sòlids a les platges i a les muntanyes, o del fet que un 84% dels desplaçaments de vacances es fan en cotxes privats i de les emissions que això provoca.
Al darrer informe de l’IPCC de les Nacions Unides sobre els impactes dels canvis climàtics, la paraula turisme hi surt 672 vegades, parlant entre altres coses de l’augment dels incendis, de la disminució de les glaceres, de la reducció de la neu i, per tant, de la durada de l’estació de la neu. A l’informe es fa notar que un augment global de 2 graus centígrads impediria que hi hagués neu a les estacions de cotes baixes, i que si l’augment fos de 3 graus centígrads, la producció de neu artificial serà totalment insuficient.
També es podrien considerar, l’acaparament de terres i de costes per fer-hi infraestructures logístiques, estacions balneàries, parcs d’atraccions (Hard Rock), etcètera. O la sobreproducció de mercaderies destinades només als turistes, o les despeses (ajudes) de les administracions públiques a les empreses turístiques privades o a la promoció global del turisme. O els salaris i les condicions de treball dels que treballen en el sector. Entre altres coses.
És molt probable que amb el turisme algunes pràctiques locals (tradicions, rituals) de gran importància i riquesa per la història local, es poden veure pertorbades
A més dels ambientals, el turisme de masses dona lloc a altres impactes importants. Per exemple els impactes socials i culturals. Els que voldrien més turisme ens parlen, en positiu, que permet augmentar els intercanvis socials i culturals entre els nadius i els turistes. Però que ens expliquin en què i com ho fan els creueristes que baixen per un dia o dos a una ciutat determinada; o els grups de joves (o no tan joves) que venen a passar el cap de setmana a Barcelona, per exemple, des d’altres ciutats europees amb vols de baix cost, per anar de festa, beure més del compte, augmentar la contaminació acústica a les nits, etcètera. Al contrari, és molt probable que algunes pràctiques locals (tradicions, rituals) de gran importància i riquesa per la història local, es poden veure pertorbades.
Les Nacions Unides han definit el turisme excessiu com “les destinacions, normalment ciutats, en les que la població nadiua sent que hi ha massa visitants i que la qualitat de vida de la zona o localitat s’ha deteriorat de forma inacceptable”. Com a exemples dels impactes negatius pels habitants locals se citen els augments dels preus de l’habitatge, els restaurants i bars i el transport públic, però també el més que possible deteriorament de les parts històriques, la “vandalització” del patrimoni històric i cultural o de l’urbanisme de la ciutat. Però també poden esperonar, sobretot en el cas de grans fires professionals o grans esdeveniments lúdics, la prostitució o el tràfic de drogues, entre altres. El 2019 Business Insider (una publicació molt poc esquerrana o anticapitalista) publicava un article sobre els 20 llocs del món que estan essent arruïnats pel turisme. Entre aquests llocs hi havia Barcelona.
Recordeu el que deia Joan Robinson, també amb el turisme, i sobretot amb l’overtourism, hi ha gent (una minoria) que en treu molt profit, però la gran majoria de la població nadiua en surt perjudicada. Per tant, pel conjunt del país (o de la ciutat) les pèrdues superen als beneficis.
