Fa un any i mig que Mustapha Ahayk es troba en presó preventiva a l’espera de judici per haver ferit un veí i dos mossos d’esquadra amb una escopeta de perdigons des de la masia on vivia a Lloberes de Baix, les Llosses (el Ripollès). Pels fets, que van ocórrer el 14 de juny de 2023, l’acusació particular li demana 43 anys de presó i la Fiscalia 30, imputant-li un intent d’assassinat i dos d’homicidi.
La defensa també ha presentat el seu escrit als jutjats, on argumenta que la resposta d’Ahayk deriva del fet d’haver estat sotmès a una “estratègia de desgast i hostilitat a fi de fer-lo abandonar unilateralment l’immoble sense cap contrapartida”, on vivia des de l’any 2000. Per l’advocat Benet Salellas, l’estratègia d’assetjament hauria estat “ideada per la propietat”.
L’empresa propietària, Naturalis Science Food, va començar a adquirir finques de la zona el 2020 i a comunicar a les llogateres la decisió de no renovar els contractes de lloguer. En l’actualitat, ja té set finques amb tretze masies en diferents municipis del Berguedà i el Ripollès, segons el registre de la propietat, la majoria dins els límits de dues Àrees Privades de Caça (APC) de les quals ja n’és titular i que abasten 1.353 hectàrees. Per aquesta raó, arran de les expulsions de les masies, va néixer una plataforma que denuncia els suposats plans de l’empresa de construir un gran vedat privat de caça i una granja cinegètica.
Tot va començar l’agost de 2020, quan la veïna Assumpta Duran va haver d’abandonar la masia que havia estat casa seva durant 35 anys
Tot va començar l’agost de 2020, quan la veïna Assumpta Duran va haver d’abandonar la masia que havia estat casa seva durant 35 anys. Naturalis havia adquirit la finca de Lloberes de Dalt (les Llosses) i va substituir-la pel fill de l’alcalde de Sant Jaume de Frontanyà i regidor, Nil Anselmo Serres. Així mateix, l’empresa també havia comprat una altra finca a uns cinquanta metres, Lloberes de Baix, on vivia l’acusat, Mustapha Ahayk. Ell no va marxar, argumentant la falta d’una alternativa habitacional, ja que, segons la mateixa defensa, des del 2001 hi residia sota un acord amb la propietat anterior de masoveria: “a canvi de dur a terme una activitat de millora i manteniment de la finca”.
La seva veïna aleshores, Assumpta Duran, assegura que mai va tenir cap conflicte amb Ahayk, al contrari: “S’hi va quedar a viure amb un acord verbal amb l’antiga propietat. Com no volien instal·lar-hi llum, vaig arribar a un acord de troc amb ell i li’n subministrava des de casa meva”. En canvi, un familiar de l’antiga propietat, Jordi Cuadrat, nega que hi hagués qualsevol acord verbal o escrit i assegura que van posar una demanda el 2012, però no van rebre cap notificació i tampoc han fet res més. En tot cas, la propietat actual no havia obert cap procediment judicial per ocupació.
Salellas argumenta que la propietat, en tractar-se d’un gran tenidor, li hauria d’haver ofert un lloguer social, en aplicació del decret llei 17/2019 i la llei 1/2022, aleshores completament vigent. Però, en comptes d’això, relata la defensa, es van prendre mesures per fer-lo fora.
L’escrit recull que el gener de 2021, “van procedir a tallar el subministrament de llum” a la masia on vivia Ahayk. Alhora, “van denunciar-lo al Seprona de la Guàrdia Civil per no haver declarat el ramat de cabres”
L’escrit recull que el gener de 2021, “van procedir a tallar el subministrament de llum” a la masia on vivia Ahayk. Alhora, “van denunciar-lo al Seprona de la Guàrdia Civil per no haver declarat el ramat de cabres”, fet que li va comportar una amenaça de sanció i incautació, i “van matar la cabra que feia de cap del ramat, provocant que la resta d’animals s’espantessin, fugissin al bosc i desapareguessin”. A més, l’acusat denuncia que “van entrar al seu domicili en diverses ocasions”, que van col·locar “unes càmeres al domicili veí per enregistrar-lo” i “van provocar-li alteracions en el subministrament d’aigua que van fer creure-li que estava essent enverinat”.
Ahayk havia alertat el seu entorn que havia començat a tenir problemes arran del canvi de propietat, a partir del maig de 2022. “Em va explicar que els nous propietaris li havien tallat la llum i que l’havien denunciat per no tenir unes cabres regularitzades. Estava espantat, tenia por i, fins i tot, havia posat càmeres i tapat finestres”, va relatar Assumpta Duran. En canvi, el nou llogater en l’escrit d’acusació denuncia que arran d’haver-li donat quatre mesos de termini abans de desconnectar el cable de llum, Ahayk proferia “reiterades amenaces de mort” als veïns.
En la mateixa línia, un dels agents de Mossos d’Esquadra que van intervenir el dia dels trets, declara que Ahayk cridava que “li havien fet la vida impossible”
Altres testimonis que van declarar al jutjat d’instrucció 1 de Ripoll asseguraven el mateix. Un home, que a vegades l’apropava amb cotxe a la finca, relata que un dia li va dir que els nous veïns l’havien disparat i que “li havien entrat a la casa”. Així mateix, una veïna testifica que Ahayk li deia que “els veïns el cridaven, que discutien”, que “li disparaven allà al costat” o que “li malmetien la tanca”. En la mateixa línia, un dels agents de Mossos d’Esquadra que van intervenir el dia dels trets, declara que Ahayk cridava que “li havien fet la vida impossible”.
Per tot això, Salellas argumenta que les actuacions perquè marxés de Lloberes de Baix “van anar minant la vida diària de l’acusat” i van provocar-li un “greu estat d’angoixa”. La defensa només hi veu uns fets constitutius d’un delicte lleu de lesions i està pendent que el jutjat d’instrucció número 1 de Ripoll dicti la data de judici.
