Tres mesos després de la dana, es presenten públicament a València els Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció de les zones afectades per les inundacions. Es tracta d’una iniciativa impulsada per la Koordinadora de Col·lectius del barri del Parc Alcosa (Alfafar, l’Horta Sud). Davant la denunciada manca d’actuacions efectives des de les administracions, els comités volen esdevindre espais de participació empoderada i transversal que aglutinen el màxim de persones afectades, associacions, esglésies, personal sanitari, docents, empreses locals, xicotets comerços i l’ajuntament de cadascun dels municipis. En el primer paquet de polítiques plantejades es troba l’elaboració i coordinació d’un pla de mesures d’emergència i on l’economia local estiga en la base de la resposta. Aquest òrgan, a més, seria l’interlocutor amb les institucions per a mobilitzar recursos.
“Només amb la participació activa i amb poder de decisió de la població és possible la reconstrucció que necessitem i de la qual hem de ser les protagonistes”, reblen des de la Koordinadora. Engeguen el procés amb il·lusió, per les repercussions mediàtiques i l’alta participació en les primeres reunions. A cada una de les dues primeres plenàries han assistit més de cent persones procedents de diverses poblacions i ja estan en funcionament huit comités locals en municipis afectats, on les reunions també han estat multitudinàries: Algemesí, a la comarca de la Ribera; de l’Horta Sud s’han sumat el Parke-Alfafar, Benetússer, Massanassa, Catarroja, Albal i Paiporta; i Sot de Xera, a la comarca de la Serrania.
“Entenem que en la majoria de casos no es tracta només de reconstruir, sinó de deconstruir. Hem de fer front a una situació de canvi climàtic”, recalca Rut Moyano, membre del Comitè Local de Benetússer
A cada poble, el comité local tindrà sobirania en el funcionament, perquè entenen que “s’hi viuen situacions i afeccions diferents”. L’objectiu final és conformar comités en “zones seques”, perquè “aquesta proposta ha d’abordar la relació entre administracions i les decisions comunitàries a tot arreu, i ha de construir una pràctica social comú, malgrat que no pensem igual, i poder eixir així del sectarisme”, manifesta Toni Valero, membre de la Koordinadora.
Destaca de la proposta, per una banda, el plantejament de la deconstrucció. “Entenem que en la majoria dels casos no es tracta només de reconstruir, sinó de deconstruir. Hem de fer front a una situació de canvi climàtic i s’ha fet palés que ja no funciona el model que teníem”, recalca Rut Moyano, membre del Comité Local de Benetússer. Per una altra banda, es posa èmfasi en la centralitat que ha de tenir l’economia social i solidària, perquè entenen que té la capacitat de poder activar iniciatives d’ocupació amb caràcter social i fora de la lògica competitiva davant de l’alt nombre de comiats laborals derivats de la dana. “S’hauran de proporcionar ingressos estables a persones sense ocupació mitjançant cooperatives i iniciatives locals”, assegura Valero.
Manca de suport institucional
La desafecció social respecte a la gestió administrativa és una realitat. “La gent no confia en les administracions, però sembla que ha trobat esperança en la proposta d’ajuntar-se amb altres veïnes en els comités”, apunta Raül Camacho, membre del Comité Local de Catarroja. Un dels temes centrals a abordar és el de l’habitatge, ja que, segons asseguren, no s’està oferint una alternativa habitacional a les persones que vivien en plantes baixes o en edificis amb ascensors que segueixen sense funcionar, i les persones majors o amb mobilitat reduïda continuen sense poder baixar al carrer; o en aquells pisos l’estructura dels quals presenta un risc elevat.
“No hi ha hagut efectivitat per part de les administracions, no saben les necessitats específiques, com ara quan les cases estan seques o no. Tampoc estan atenent els forjats sanitaris [espais buits de ventilació sota els edificis] i estem traient el fang nosaltres mateixes”, assegura Andrea Castillejo, membre del Comitè Local del Parke-Alfafar.
A Algemesí coincideixen amb el Parc Alcosa a l’hora de denunciar l’acumulació de fang, aigües fecals i afonament del terra de molts pisos. “Les humitats estan pujant als primers pisos perquè els baixos continuen plens de llot líquid després de tres mesos i l’abandonament per part del Ministeri d’Habitatge és insultant”, critica Patricia De Santiago, membre de la Mesa Solidària i veïna del barri del Raval. Assegura que són les mateixes veïnes les què estan pagant les cisternes per a treure el fang dels baixos. Es van fer revisions tècniques dels edificis les primeres setmanes, “però no sabem res de nou ni tampoc si és fiable a hores d’ara”, explica Moyano.
També denuncien que les ajudes econòmiques no arriben. “És una de les faltes més flagrants per part de les administracions. La gestió és un desastre. Estem invertint diners que no tenim i això dificulta la rehabilitació, la planificació i poder refer les estructures”, lamenta Moyano. A més, l’accés a les ajudes només està previst per a les afectades de plantes baixes. “Les plantes superiors també s’han vist afectades, però no som considerats damnificats perquè no vam ser afectats per l’aigua i el fang; ans al contrari, a casa es van fondre i quasi es van trencar tots els electrodomèstics per la pujada i baixada de la tensió”, es queixa De Santiago. La Directa ha pogut comprovar que en l’informe de l’empresa de la llum no apareix reflectida la pujada de tensió, “perquè si així fora, seria responsabilitat seua i haurien d’assumir tots els aparells trencats”, exposa De Santiago.
Apunten que en alguns casos estan arribant abans les ajudes de les entitats privades que les de l’administració pública, “que a més no són accessibles i hi ha poca informació sobre els tràmits a fer per a demanar-les”, recalca Castillejo. Per a Camacho, des dels nous espais de participació s’haurà d’exigir a les institucions el pagament de les ajudes, així com demanar responsabilitats polítiques.
Impactes en la salut
La destrossa encara perdura tres mesos després. L’enllumenat públic a les nits encara no funciona a totes les zones. Hi ha arbres arrencats, clavegueram obert, molts trams de voreres trencats, poliesportius, com el de Benetússer, plens de centenars de cotxes amuntonats amb la consegüent impossibilitat de començar les reformes i donar-li un ús esportiu. “Vivim en mig d’un escenari encara apocalíptic on tot està destrossat o en obres; no hi ha cap servei al barri, les escoles estan tancades i per a enfonsar, l’alumnat reubicat i Conselleria d’Educació desapareguda, comerços encara destrossats, gestió problemàtica de la recollida dels enderrocs, tot l’àmbit cultural aturat, alguns accessos encara inaccessibles i les administracions no ens donen l’estructura i tranquil·litat que ens haurien de donar”, rebla amb rotunditat Castillejo.
Un altre aspecte que preocupa són els riscos sanitaris derivats de l’acumulació de fang i residus. Per la seua part, Pepa Segarra, membre del Col·lectiu per la Sororitat d’Albal i propietària d’un baix afectat, es pregunta quines conseqüències en la salut tindrà el que fa tres mesos que respiren: “Hi ha partícules en suspensió per tot arreu i la qualitat de l’aire és molt roïna, sobretot per a les persones amb dificultats respiratòries”.
“Tothom està afectat; estem nervioses i tristes, sentim un soroll i saltem, tenim els conflictes a flor de pell, estem molt fràgils físicament i psíquicament. És dificilíssim compaginar els estats d’alerta amb l’estat de normalitat que s’està intentant imposar”, reflexiona Moyano. Moltes veus expliquen que no poden seguir el ritme en l’àmbit acadèmic, laboral, d’oci i la frustració que això suposa. Camacho també apunta que per a la gent gran és especialment difícil: “Se senten paralitzades, bloquejades, esgotades, enfadades, desencantades i amb molta ràbia”.
Des dels Comitès Locals es vol posar el focus en la salut mental per mitigar els impactes. “Caldrà articular espais de processament i acompanyament”, defensa Castillejo
Segarra reconeix que té serioses dificultats per a processar les informacions, “segurament, a causa de les situacions traumàtiques viscudes”, malgrat que la desinformació sobre les administracions que es viu està provocant estats d’ansietat manifestos. “És desesperant, vivim atrapades en el dia de la marmota”, sentencia De Santiago. Des dels Comités Locals es vol parar atenció a la salut mental per a mitigar els impactes, “caldrà articular espais de processament i acompanyament”, defensa Castillejo.
Segarra recorda que les institucions van decidir netejar primer la platja de la Malva-rosa abans que els pobles. “La societat civil organitzada ha tingut la capacitat de donar respostes a les necessitats de la població davant el desastre les primeres setmanes mentre les institucions han estat absents”, fa valdre Valero. I recorda que la premissa fonamental és si tornar al món vell o eixir del fang amb dignitat: “O ens alcem nosaltres o ningú de l’administració vindrà a treure’ns d’aquesta situació”, conclou.
