En setembre de 2022, Abonos Orgánicos Montagud SL iniciava les obres d’ampliació de la seua planta de biogàs ubicada a Llutxent (la Vall d’Albaida), la qual estava projectada des de cinc anys abans. En total, l’empresa pertanyent al Grup Montagut preveia invertir aproximadament vuit milions d’euros en les noves instal·lacions que, segons el mateix consorci, a banda de ser respectuoses amb el medi ambient, generarien tot un seguit d’externalitats positives com ho és la producció d’aigua depurada per a ús públic. No obstant això, des d’un primer moment el veïnat del poble va manifestar el seu rebuig i es va organitzar al voltant de La Plataforma en Defensa del Territori de la Vall d’Albaida. La plataforma ha explicat a través de diferents mitjans digitals, entre altres qüestions, que l’ampliació està projectada sobre un abocador il·legal i que suposaria un greu impacte ambiental per a l’entorn. A més a més, durant aquests anys de lluita diferents membres de la plataforma han denunciat pressions i identificacions per part de la Guàrdia Civil i manca de transparència de l’ajuntament, advertint d’una presumpta col·laboració publicoprivada.
L’ampliació de la planta de biogàs a Llutxent estaria contemplada en el projecte Ruta del Biogàs, impulsat per la conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana, al capdavant de la qual hi era fins fa uns mesos l’exconsellera de Compromís, Mireia Mollà. La Ruta del Biogàs pretén acomplir amb les directrius del Pacte Verd Europeu. Aquestes estableixen per al País Valencià una producció màxima de 2,02 TWh/any que la normativa estatal ha concretat en l’objectiu d’11,1 TWh/any. D’acord amb els càlculs de l’avantprojecte, la Ruta del Biogàs es finançaria principalment mitjançant 500 milions d’euros dels fons New Generation, la Generalitat aportaria 150 i el capital privat 50, malgrat que aquest últim gestionaria el 40% de les plantes. Des de la Directa hem tractat de preguntar a l’empresa promotora de l’ampliació si contemplen rebre ingressos provinents de les administracions autonòmiques o dels fons europeus, però els seus números de telèfon així com les adreces de correus electrònics actualment no existeixen.
La Ruta del Biogàs es finançaria principalment mitjançant 500 milions d’euros dels fons New Generation, la Generalitat aportaria 150 i el capital privat 50, malgrat que aquest últim gestionaria el 40% de les plantes
Pel que fa a les quanties, Ernest Cardona, membre de la plataforma, ens explica que desconeix si els projectes del que anomena “el clan Montagut” es contemplaran en els pactes europeus, malgrat afirma estar segur que “d’una forma o d’altra se’n beneficiaran”. No obstant això, destaca que en aquest cas es tractaria d’un “moviment caciquil”. Siga com siga, el projecte va ser presentat al públic en setembre de 2022 i Mollà va aprofitar per a destacar els beneficis que se’n derivarien. Si més no, l’exconsellera es va referir expressament a la planta de Llutxent al llarg de la presentació. Per contra, des de la plataforma argumenten que “el treball que han donat fins ara és poc i a més denigrant. Hi ha hagut fins i tot situacions d’abús de poder, s’han beneficiat de persones migrades aprofitant-se de la seua situació laboral” i en cap cas pensen que siga un projecte “sostenible mediambientalment”.
En aquest sentit, des d’un primer moment han tractat de fer arribar al veïnat que: “la planta projectada no és viable i, per tant, en els pròxims anys demanaran redoblar la capacitat amb un altre digestor amb l’objectiu de rendibilitzar les inversions”. Així doncs, Cardona apunta que: “Aquests processos de descarbonització, en lloc de denunciar i acabar amb les contradiccions de la producció i el consum d’energia, semblen ser un nou nínxol de mercat per a la classe capitalista”. A més a més, matisa el fet que “no només és que els interessos d’aquest capital no estan alineats amb el veïnat, sinó que són antagònics. D’una banda, la classe capitalista que pretén extreure la partida més gran de benefici fent del territori un objecte de mercat. D’altra banda, la classe treballadora que encara patirà els preus abusius de l’energia, i la despossessió material i cultural dels recursos”.
En total s’espera que a 2026 s’hagen instal·lat un total de cent plantes de biogàs al País Valencià, la qual cosa suposaria un increment del 670% respecte al nombre de plantes que hi ha actualment instal·lades, assumint d’aquesta manera el 22,5% de l’objectiu de producció fixada a tot l’Estat. Per tal d’agilitzar la construcció de plantes de biogàs, la Generalitat ha posat a disposició dels ajuntaments informació en què es detalla com es pot tramitar, de manera molt accessible, la implantació de les plantes esmentades. Hi apareixen fins i tot mapes interactius del territori valencià en què es poden consultar les àrees més atractives per tal de realitzar les inversions. Sobre aquestes facilitats, Ernest Cardona, membre de la plataforma, opina que “les administracions públiques, amb aquestes mesures i aquestes polítiques, estan fent el joc als interessos privats d’empreses i inversors”.
Les elevades rendibilitats d’inversió que ofereix el mercat del biogàs (d’acord amb les dades que figuren al registre mercantil, l’índex de rendibilitat econòmica (ROA) que presenta l’empresa Abonos Organicos Montagud SL és del 14,47%) sumat al marc de seguretat que garanteixen les institucions administratives des de l’àmbit local fins a l’europeu, podria haver motivat a l’empresa a cercar finançament en entitats de crèdit. Així mateix, segons hem pogut constatar en el seu balanç, han incrementat la ràtio d’endeutament un 109,70% entre els anys 2017 i 2021. La presència del capital financer sembla ser una constant, com es pot observar també a la planta de biogàs projectada a Utiel (la Plana d’Utiel) que pretén construir Naturgy, els accionistes principals de la qual són els fons d’inversió CVC (entitat de capital risc), GIP (Global Infrastructure Partners) i IFM Investors.
En total, s’espera que a 2026 s’hagen instal·lat un total de cent plantes de biogàs al País Valencià, assumint d’aquesta manera el 22,5% de l’objectiu de producció fixada a tot l’Estat
En referència a aquesta qüestió, Cardona exposa el següent: “Està havent-hi una gran inversió per part de capital estranger, cosa que denota una reorganització financera en la qual les energies renovables jugaran un paper important. Tot això planteja un debat al voltant de la producció, el poder i el consum d’energia que aquests moviments socialdemòcrates de ‘transició energètica’ no només estan esquivant, sinó que estan aprofitant per a continuar reproduint les lògiques acumulatives i metabòliques del sistema capitalista”. Des de la plataforma apunten a una possible cooperació entre les institucions i el Grup Montagut. Així doncs, hem preguntat a membres de la plataforma sobre l’autorització de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de què disposa actualment el projecte. Un membre de la plataforma ens ha explicat que “el fet que la planta se situe a menys de cent metres del riu Pinet i que al voltant de la planta hi haja dos simes hauria de ser suficient motiu per a no autoritzar-la, més encara tenint constància dels continus vessaments i incompliments en l’historial dels seus propietaris”.
Segons ha publicat el diari La Veu, les externalitats negatives poden anar més enllà dels vessaments, arribant a incrementar fins a 18.000 el nombre de camions que passen pel poble a l’any. Sumada a aquesta congestió del tràfic, calen destacar les olors provinents dels residus orgànics transportats, i per això des de la plataforma assenyalen que “quan el camió va amb càrrega, el problema de circulació i d’olors és gros, però quan torna de buit, el problema de l’olor es triplica perquè la superfície d’evaporació és el triple”.
Pressions i sancions contra les opositores
El passat 30 de juny, quan la plataforma va organitzar una excursió al Castell de Xiu, la Guàrdia Civil va realitzar identificacions entre les assistents, de manera que l’activitat prevista va haver de substituir-se per una xerrada informativa, en la qual algunes de les assistents van ser multades. Segons ha assenyalat la mateixa plataforma, les propietàries estaven en tot moment al costat de les autoritats i, a més a més, pocs dies després, algunes veïnes varen ser interrogades per la Guàrdia Civil. “Van aplicar la llei mordassa amb contundència. Les sinergies entre els diferents òrgans públics i l’empresa fan por”, apunta un membre de la plataforma. Des de la plataforma fan incís en aquesta cooperació, argumentant que al document d’acta-denúncia s’expossa que “els agents denunciants tenen coneixement a través de l’Ajuntament de Llutxent que s’anava a celebrar a les 19 hores una concentració al Convent”.
La Guàrdia Civil va acudir a les cases d’alguns membres de la plataforma amb l’objectiu de sostraure informacions que anaven des de dates de convocatòries fins a cridades de telèfons
Alfredo Martínez, membre de la Plataforma para la Protección de los Espacios Protegidos de Almansa y de su Comarca, va ser un dels identificats aquell dia. Va acudir a l’excursió perquè el Grup Montagut fa anys que té projectada la construcció d’una planta de biogàs a Almansa (Albacete, Castella-la Manxa) i per això anava a donar suport al veïnat de Llutxent en la seua lluita. Pel que fa a l’actuació de la benemèrita creu que “és incomprensible que quan arribes al lloc el primer que et trobes és a la Guàrdia Civil demanant-te la documentació”. I continua “està clar que això és una actuació il·lògica i possiblement s’hauria de connectar amb algun vici intern de falta de democràcia que existeix dins de l’entramat municipal en col·laboració amb les forces de l’autoritat”. Per la seua banda, Cardona fa incís en què l’institut armat va acudir a les cases d’alguns membres de la Plataforma amb l’objectiu de sostraure informacions que anaven des de dates de convocatòries fins a cridades de telèfons. “És per això que parlem d’interrogatoris, com si s’estiguera produint una persecució de militants”, apunta. Un dels membres de la Plataforma, que prefereix preservar la seua identitat, ha presentat una denúncia contra l’empresa per presumptes amenaces, segons ha explicat a aquest mitjà. El fotògraf de la Directa que va visitar la zona per fer algunes fotografies també assegura que va ser “perseguit” i “gravat” per suposadement membres de l’empresa mentre que realitzava la seua tasca.
Pel que fa al procediment legal, segons ha declarat la mateixa plataforma, l’ajuntament “es nega a facilitar la informació i documents del projecte” encara que l’alcaldessa ho ha contradit explicant que malgrat haver citat als seus membres, hi va haver una escassa participació d’aquests. Novament, des del veïnat organitzat pensen que la institució local està tractant de fer tan opaca com siga possible la informació relacionada amb l’ampliació de la planta, a conseqüència d’una hipotètica col·laboració amb l’empresa. En aquesta línia, la plataforma exposa: “que estan col·laborant és innegable, si partim del fet que el mateix tècnic municipal que ha d’informar per l’ajuntament és soci de la consultora que va redactar el projecte inicial”.
En referència al període d’al·legacions tramitat a través de l’ajuntament, els membres es mostren contundents: “a la persona que estava al capdavant de les al·legacions durant les fases inicials de la construcció de la planta, i en les posteriors per a la declaració de la Declaració d’Interés Comunitari (DIC), de sobte se li varen deixar d’enviar les comunicacions . Per la qual cosa, en els darrers tres anys que s’han concretat les fases d’autorització i al·legacions, no ha rebut cap avís, tot i que la persona encarregada era un afectat directe perquè els seus terrenys estan al costat de la planta. L’ajuntament ho ha justificat atribuint-ho a una errada del cadastre, la qual va ocasionar un canvi de nom al propietari dels terrenys per art i màgia de no sabem qui”. Per ara, els objectius de la plataforma –més enllà d’aturar l’ampliació de la planta de biogàs a Llutxent– són d’una banda “aglutinar l’oposició al desplegament massiu de projectes d’energia renovable en la comarca” i, d’altra banda, la coordinació amb altres grups en defensa del territori, malgrat que “aquesta coordinació de vegades resulta difícil per l’amplitud dels casos i la urgència”, adverteixen.
