La divisió editorial de l’Ajuntament barceloní ha iniciat una col·lecció de novel·les gràfiques, anomenada Memòria en Vinyetes. El seu primer volum està dedicat a reconstruir la història de la presó Model, que va estar operativa més d’un segle, entre 1904 i 2017, compta amb la coordinació editorial del digital Crític. L’obra està concebuda com un reportatge, o, millor dit, com una crònica que descriu alguns dels episodis més importants viscuts en aquest centre penitenciari d’infausta memòria.
El periodista Jordi de Miguel ha comptat amb la col·laboració de l’historiador César Lorenzo per esbrinar i desenvolupar els diversos capítols que configuren la narració. I ha posat tot el material recollit en mans de la dibuixant Susanna Martín, que ha il·lustrat l’àlbum amb unes imatges molt realistes, gairebé sempre realitzades només amb tinta negra, tot i que de tant en tant ha recorregut també al color per ressaltar algunes escenes concretes.
Hauria estat recomanable que s’hagués inclòs la veu del funcionariat, penedit o no, que hagués explicat aquella realitat vista des de l’ ‘altra banda’. Potser es va buscar i no es va trobar, però ens hauria ajudat a conèixer –i condemnar– la versió dels cossos repressius
El principal valor d’aquesta novel·la gràfica, sens dubte, radica en el fet que es basa en els testimonis directes d’algunes persones que van passar per les cel·les de la Model. Llevat dels anys anteriors a la Guerra Civil, sobre els quals no ha estat possible recollir declaracions directes per raons biològiques evidents, és a partir de la postguerra que la narració pren vida gràcies a les explicacions de l’advocat August Gil Matamala, que va conèixer la Model visitant primer el seu pare empresonat i més endavant a tots aquells acusats que va defensar; Anna Sallés, empresonada durant sis mesos el 1962 arran d’una protesta a la Universitat de Barcelona –la Model també va acollir un mòdul de dones entre el 1959 i 1963–; Josep Ferrándiz, reclòs el 1971 i d’un Jordi no identificat que va ser pres comú i membre de la Coordinadora de Presos en Lucha (COPEL) que va estar activa a la segona meitat de la dècada dels setanta.
Tot i que aquest seguit de testimonis són molt colpidors i són retratats amb realisme, crec que els autors d’Històries de la Model, pel motiu que sigui, no han volgut, no han pogut o no han sabut descriure tota la cruesa d’una realitat tan regressiva com la que es va viure al centre del carrer Entença. Igualment, hauria estat recomanable que també s’hagués inclòs d’alguna manera la veu del funcionariat, penedit o no, que hagués explicat aquella realitat vista des de l’altra banda. Potser el van buscar i no el van trobar, però ens hauria ajudat a conèixer –i condemnar– la versió dels cossos repressius.
