Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El xicotet comerç enfronta la quarantena entre la incertesa pel futur i la resiliència

Les botigues de barri i els comerços de proximitat s'enfronten a un escenari d'allò més incert amb la declaració de l'estat d'alarma i l'aturada de l'activitat laboral i econòmica. Sorgeixen diferents problemes que posen en risc la seua supervivència, però també s'impulsen iniciatives de resistència per fer front als efectes de la crisi sanitària

La comanda, botiga d'alimentació i neteja del barri de Benimaclet, ha continuat amb la seua activitat aquests dies. / Lucas Guerra

Carrers buits, persianes baixades, poca gent pels carrers, buidats, com si es tractara d’una pel·lícula sobre un futur distòpic. El dissabte 14 de març, molts comerços i projectes autogestionats dels barris d’arreu dels Països Catalans van haver de tancar al públic, ja que no ofereixen els serveis bàsics. El Reial decret 463/2020, pel qual es declara l’estat d’alarma per la gestió de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la COVID-19, estableix la suspensió de les activitats d’hostaleria i restauració, així com el tancament al públic dels locals i establiments en els quals es desenvolupen espectacles públics, les instal·lacions culturals i artístiques i els centres on es realitzen activitats esportives i d’oci. Tancats per la COVID-19, les xicotetes botigues i els comerços de proximitat s’enfronten a un escenari incert, en què succeeixen diferents problemes que posen en escac la seua supervivència, però també es basteixen iniciatives de resistència per fer front a les conseqüències de la pandèmia.

Melicotó és una botiga que es dedica a la venda de samarretes i marxandatge. Es troba al Passatge Particular Guillem de Torrella, a Palma. Va nàixer en 2013, en plena crisi econòmica, després de l’esclat de la bombolla immobiliària, gràcies a tres amics que es dedicaven a la il·lustració i el disseny. “Vam impulsar una botiga en un moment polític un poc complicat per la cultura, sobretot perquè llavors no hi havia cap empresa que es dedicara o profunditzara en la cultura illenca”, recorda Jaume Vich, soci de la botiga. Uns dies abans de la publicació del decret van decidir tancar, com a gest de responsabilitat amb la clientela. “També vam tancar el servei de venda en línia, perquè no tenia sentit fer el repartiment i posar en risc les persones”, afegeix Vich.

Les responsables de la Fusteria Can Batlló van decidir no comprar més material a principis de març, tot i que van continuar treballant fins al dia 13 de març. L’endemà van aturar les màquines |Àngel Monlleó

 

A Barcelona, la Fusteria és un projecte, vinculat a l’espai de Can Batlló, que desenvolupa tota classe de treballs a partir de la fusta i derivats. “A principis de febrer, vam rebre la notícia que havien anul·lat el Mobile World Congress per la COVID-19 i això ens va fer entendre que la cosa era més seriosa del que es podia imaginar”, explica Ivan González, un dels socis. Tot i això, van seguir desenvolupant les seues activitats, com la resta de comerços. A mesura que la malaltia començava a expandir-se i a tenir ressò mediàtic, començaren a trucar clientes preocupades. “Per això hem pogut entendre una mica abans el que estava per arribar i, llavors, no vam comprar res de material. Això, i una bona comunicació, ens ha ajudat a explicar la situació de forma adequada i no perdre clients”, destaca González. Les membres de la Fusteria van decidir no comprar més material, tot i que van continuar treballant fins al dia 13 de març. L’endemà van aturar les màquines.

Moltes llibreries utilitzen el tancament forçat per organitzar el seu web, fer l’inventari i mantenir la relació amb les clientes a través de les xarxes socials

El tancament de les botigues i comerços dels barris ha suposat un gran canvi per a tothom. Les propietàries de diversos serveis no essencials a Benimaclet, un barri de València on encara hi ha molts projectes petits, coincideixen que aquesta situació els afectarà en gran manera. “La vida al barri s’ha paralitzat, i és difícil preveure’n les conseqüències”, lamenta Sebastià Cabanes, cuiner del Centre Social-Bar Terra, lloc de trobada per a moltes veïnes de la capital del Túria. El Terra va decidir tancar les seues portes hores abans del decret, i des d’aleshores no ofereix cap servei. Per a l’hostaleria del cap i casal, les pèrdues econòmiques són copioses, perquè tancar abans de les Falles suposa una pèrdua de beneficis molt important que repercutirà al llarg de l’any. “Ens aboca a un futur incert, perquè els terminis de la reobertura i les condicions en què es produirà poden no ser gaire esperançadors”, destaca Cabanes.

També les llibreries d’arreu dels Països Catalans han hagut de tancar amb el decret de l’estat d’alarma. És el cas de la Llibreria Catalana a Perpinyà i de Fahrenheit 451 a Alacant. Després del tancament forçat, ambdues estan utilitzant aquest temps per organitzar el web, fer l’inventari i, de moment, mantenen la relació amb la clientela a través de les xarxes socials. “La primera setmana ha sigut de molta confusió, perquè no s’entenia ben bé quins eren els comerços que havien de tancar i quins no. També perquè el diumenge 15 hi havia eleccions a l’Estat francés, que es van mantenir malgrat la COVID-19”, conta Joana Serra, propietària de la Llibreria Catalana, que també ha pres la decisió que, mentre dure l’estat d’alarma, no enviarà comandes per no comprometre la salut de les repartidores.

 

Manca d’ajudes per fer front als efectes econòmics

Segons dades de la consultoria Deloitte, a l’Estat espanyol, el 58% de les empreses tancarà “amb greus pèrdues” la facturació i la producció del primer trimestre de l’any 2020. Durant el primer dia laborable en l’estat d’alarma, una onada d’empreses van anunciar expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), que han afectat desenes de milers de treballadores. Es tracta d’una autorització temporal amb la qual una companyia pot suspendre un o diversos contractes de treball durant un temps determinat. Així, les persones afectades per un ERTO continuen vinculades a l’empresa, però no cobren i no tenen dret a pagues extraordinàries durant el temps que romanen fora del seu lloc de treball. Del 15 al 28 de març, segons la Coordinadora Obrera Sindical (COS), s’han executat fins a 755.467 ERTO als Països Catalans.

Del 15 al 28 de març, segons la Coordinadora Obrera Sindical (COS), s’han executat fins a 755.467 ERTO als Països Catalans

Per les entrevistades, les ajudes aprovades pel govern espanyol no són suficients. Hi ha moltes variants que no es tenen en compte i, a més a més, hi ha moltes despeses fixes que es mantenen encara que els comerços estiguen tancats. Aquestes van retallant el fons comú que ha de sostenir un projecte cooperatiu, del qual viuen moltes persones. “Com sempre, les ajudes arriben tard i malament, i no es destina cap als lloguers. Què passa amb això? Nosaltres hem aturat les màquines, hem abaixat la persiana, però els propietaris dels nostres habitatges continuen cobrant”, observa González.

A l’Estat francés, el govern d’Emmanuel Macron va destinar diners per pagar durant dos mesos les treballadores en atur parcial. A més, les mesures preveuen que les que estan donades d’alta al règim d’autònoms puguen disposar d’un fons de solidaritat finançat amb fons públics. “El president francés ha anunciat tota una sèrie de mesures, creiem que totalment insuficients, perquè ens permetrà pagar el lloguer i poca cosa més, i encara no hem cobrat”, detalla Serra. Tampoc saben si és una mesura puntual o si es repetirà més mesos.


Resiliència i resistència

Però, a banda dels comerços que tanquen temporalment, n’hi ha alguns que busquen la forma d’obrir. És el cas de La Comanda, botiga d’alimentació i neteja a granel del barri de Benimaclet, a València. “Nosaltres tampoc hem mirat ben bé les ajudes, però hem pensat que podem obrir i continuar amb les nostres activitats, i que igual les ajudes són més necessàries per a altres que no poden obrir. De moment ho intentem, mantenir-nos autònomament, i ja veurem què tal”, apunta Laia Frías, sòcia de la botiga. La idea és fer la compra sota comanda, que la clientela pot fer per missatgeria instantània o trucant directament, definint què vol. Quan la botiga té tota la comanda feta, envia un missatge i la gent arreplega la compra a la porta del local sense entrar. “Hem demanat un poc de consciència a l’hora de fer les comandes, que no es demanen grans quantitats, perquè així nosaltres no ens quedem sense reserves i també en queda per a tota la gent”.

Oberts o no, tots els comerços consultats han trobat una forma per no deixar passar aquest temps sense fer res. La llibreria Fahrenheit 451 convida les lectores a confeccionar la seua llista de llibres i que els la demanen. “Quan acabe el confinament, farem una festa per a retrobar-nos i donar-los en mà”, explica Marta Hermida, una de les sòcies.