Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Precarietat i risc sanitari a domicili

La declaració d'estat d'alarma i la recent ordre del Govern de l'estat de paralitzar l'activitat econòmica no essencial toleren el repartiment de menjar a domicili, de manera que moltes de les persones que s'hi dediquen han continuat pedalant aquests dies. Algunes denuncien pressions de les plataformes per no deixar de treballar i l'acumulació de repartidores en els punts de recollida comporta un gran risc de contagi del coronavirus, La plataforma Riders per Drets anuncia que interposarà una denúncia contra les principals marques del sector per no proporcionar equipament higiènic adequat al personal

Un repartidor de Glovo durant el confinament pel coronavirus / Victor Serri

“Decretat el confinament total!” anuncia el membre d’una família a la resta d’integrants, després de rebre la notícia pel mòbil. Tot seguit llegeix la llista de professions considerades com a “essencials”. Demà no hauran d’anar a treballar. Truquen  a la porta. El sopar que havien demanat acaba d’arribar. La persona que l’ha portat s’afanya per seguir amb la feina; encara ha d’entregar unes quantes comandes abans de plegar. A fora fosqueja i als balcons s’hi concentren músiques i aplaudiments, en suport al personal que aquests dies es juga la salut als centres sanitaris. Al carrer, només hi circula el repartidor. Si bé el reial decret del Govern espanyol que declarava l’estat d’alarma ordenava la cancel·lació les activitats d’hostaleria i restauració, els serveis de repartiment de menjar a domicili continuaven autoritzats. I també han quedat inclosos en les activitats laborals “essencials” que queden fora del nou decret del passat diumenge 29 de març que dictava la paralització de bona part de l’activitat laboral, amb l’objectiu d’enfortir el confinament per pal·liar la sagnia de contagis del coronavirus.

En Carlos, que demana utilitzar un nom fictici per a preservar la seva identitat, treballava fins fa dos dies per una plataforma de repartiment de menjar, la marca Just Eat. “Des del moment en què va començar la crisi del coronavirus la feina va baixar considerablement”, comenta. Si durant el mes de febrer acostumava a realitzar sis o set comandes en dues hores, des que es va decretar l’estat d’alarma, el nombre es va reduir a una o cap. Tot i que, segons que explica, oficialment li han comunicat que han prescindit dels seus serveis al·legant que no era apte per dur a terme la feina, el seu equip supervisor li van reconèixer que la poca demanda els “obligava” a reduir la plantilla.

La plataforma Riders per Drets reclama aturar els serveis que no siguin de necessitat bàsica i no compleixin les normes de seguretat i prevenció per a les treballadores, com l’ús de guants, mascaretes o desinfectants

Altres grups de repartiment a domicili com Glovo també s’ha constatat que les comandes han baixat considerablement des de l’inici de la crisi de la COVID-19. Aquest fet contrasta amb les últimes dades publicades per la consultora Kantar Media, que registren un augment del 130% en les compres per internet des que es van decretar les mesures extraordinàries la segona setmana de març, i un augment del 2,4% en les comandes de menjar a domicili. Malgrat l’acomiadament però,  Carlos confessa que es va sentir “una mica alleujat”, ja que les condicions en què treballava no garantien les mesures de seguretat adients. Així ho ha anat il·lustrant en un seguit de vinyetes publicada al seu compte d’Instagram.

 

“Si bé és cert que les comandes baixen, aquestes es concentren en hores puntuals” afegeix. Les repartidores es veuen obligades a esperar davant dels pocs establiments que encara queden actius per recollir el menjar, cosa que provoca acumulacions on no és possible respectar les distàncies requerides. A més a més, moltes no disposen el material adient (guants, desinfectant i mascareta) ni han rebut la formació específica per part de la companyia. Tot i que Carlos repartia sota la marca Just Eat, estava subcontractat per Jt Hiring. Des d’aquesta empresa, uns dies després que es decretés l’estat d’alarma, li van enviar un correu informant-lo de les opcions que tenia i un WhatsApp animant-lo a seguir repartint.

“Dins el grup de riders no hi ha unanimitat a l’hora de posicionar-nos respecte al que caldria fer”, comenta aquest repartidor. Moltes persones empleades en aquest sector, tot i ser conscients dels riscos als quals s’exposen, han preferit seguir repartint comandes, ja que d’això en depèn el seu sou.

Les repartidores es veuen obligades a esperar davant dels pocs establiments que encara queden actius per recollir el menjar, on no és possible mantenir les distàncies de seguretat

Des de la plataforma Riders per Drets, col·lectiu laboral nascut l’any 2017 sota el paraigua de la IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya), denuncien la situació que estan vivint les treballadores de les empreses de repartiment durant la crisi de la Covid-19.  En concret, assenyalen les plataformes Deliveroo, Uber Eats, Shargo, Stuart i Glovo (que dominen el sector) com a principals responsables de les males pràctiques. La posició que pren aquest col·lectiu és clara: “Els serveis de repartiment a domicili que no siguin de necessitat bàsica i no compleixin les normes de seguretat i prevenció per a les treballadores, com l’ús de guants, mascaretes, gels desinfectants, així com una formació prèvia, haurien d’aturar la seva activitat”.

Un grup de repartidores esperant recollir comandes aquests dies davant d’un establiment |Arxiu

Des de Riders per Drets s’entén, però, la complexitat de la situació, ja que moltes de les persones repartidores depenen dels ingressos de les comandes. Comandes però, que en molts casos, entenen que no són de primera necessitat, com ara l’alcohol o els plats sofisticats: “Cal ser conscients de la situació actual a l’hora d’efectuar una comanda. En comptes d’un plat de sushi, el client pot demanar un paquet d’arròs que li durarà més temps, i cuinar-ho a casa.  Cada trajecte sense les mesures de protecció necessàries suposa un risc per al repartidor”, apunta una portaveu de la plataforma. A banda, remarca que no ha sigut fins passada més d’una setmana després de l’anunci del confinament que les grans empreses de repartiment a domicili han llençat comunicats informant de la situació al seu personal, proposant  certes mesures de “protecció”, que des de Riders per Drets, consideren totalment insuficients, sino inexistents.  Aquest fet entenen que incompleix l’article 17.2 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals, perquè no es proporcionen els Equips de Protecció Individual (EPI) suficients i adients en les circumstàncies actuals per a les treballadores.

Des del col·lectiu de defensa dels drets dels riders també qualifiquen de “rentat d’imatge” les campanyes comercials que estan duent a terme algunes marques de repartiment a domicili les darreres setmanes. “En comptes d’oferir ara enviaments gratuïts i descomptes haurien de pagar la seguretat social dels seus treballadors i treballadores”, remarquen. Segons aquest col·lectiu, grups com Deliveroo, Uber Eats o Glovo, utilitzen el pretext d’estar treballant amb autònoms per desentendre’s a l’hora de garantir les mesures de protecció necessàries del personal repartidor i fer-se càrrec de la seva seguretat social.

Des de Riders per Drets qualifiquen de “rentat d’imatge” les campanyes d’ofertes que estan oferint algunes marques de repartiment a domicili les darreres setmanes |Victor Serri

El Govern espanyol, davant la situació d’alarma, ha regulat una prestació extraordinària per la qual, cada treballadora per compte propi (autònoma) la facturació del qual caigui aquests dies un 75% respecte a la seva mitjana mensual d’ingressos del semestre anterior, podrà sol·licitar una prestació pública del 70% d’aquesta facturació. En la majoria de casos les repartidores cotitzen per la base mínima (944,50 euros), de manera que podrien demanar aquesta prestació extraordinària, que seria d’uns 661 euros,  i aturar la seva activitat. Les empreses però, no volen facilitar al seu personal la informació del volum de comandes des que es va decretar l’estat d’alarma, una dada necessària per demanar aquesta prestació. Així almenys ho ha denunciat la Plataforma Riders per Drets en un comunicat fet públic aquest 25 de març. Dies més tard, difonia un missatge a través de les xarxes socials en el qual donava suport a la vaga de lloguers convocada per diverses entitats i sindicats de llogateres a partir d’aquest dimecres, 1 d’abril, tot argumentant que “molts de nosaltres ens hem negat a treballar sense falta de formació ni EPI, per això exigim al govern que suspengui els pagaments de lloguers fins que sortim de la situació d’anormalitat”.

La plataforma de Riders X Drets ha anunciat que denunciarà a aquestes companyies per posar en risc la salut de les repartidores i recorda que les persones que hi treballen són “falsos autònoms”.  Des que es va posar en marxa la plataforma l’any 2017 hi ha hagut desenes de casos que han arribat a judici. En la gran majoria la sentència ha dictat en favor de les treballadores,  reconeixent que, tot i no estar donades d’alta en la Seguretat Social per l’empresa, la relació que hi tenen és d’assalariats, ja que estan subjectes a les estrictes directrius laborals que marca la companyia. El cas més recent es va produir a principis del mes de març d’aquest 2020, quan Tribunal superior de justícia de Catalunya) va reconèixer que un grup de repartidores de Glovo operaven com a falses autònomes, sumant-se així a les resolucions de tribunals d’alta instància d’Astúries i Madrid.