Diumenge passat els resultats de la segona volta de les eleccions municipals confirmaven que l’extrema dreta continua teixint la seva teranyina sense pressa però sense pausa a cada cita electoral a Catalunya Nord. Després de la victòria de Louis Aliot a la primera volta amb el 50,6% dels vots, a Perpinyà, la segona volta, va veure com Cànoes, Ribesaltes i Elna donaven les claus de l’Ajuntament a l’extrema dreta. En el cas dels dos primers vilatges, a candidats de Reagrupament Nacional (RN) i en el tercer, a Steve Fortel, vinculat en el passat amb grupuscles ultranacionalistes i antisemites.
Els casos de Ribesaltes i d’Elna són paradigmàtics. Tots dos municipis acullen espais de memòria amb una càrrega simbòlica molt important: el Camp de Ribesaltes (transformat avui en dia en un museu memorial) i la Maternitat d’Elna.
Per entendre les diverses causes que han provocat els canvis de govern, l’historiador Iu Escape apunta a “uns mitjans controlats per multimilionaris d’extrema dreta que són favorables als discursos reaccionaris que arriben amb facilitat a una població sovint desarrelada del territori on viu”. Escape subratlla que “el sistema francès no vol que la gent sàpiga la particularitat històrica del lloc on viu i dilueix de manera permanent el que són les perifèries transmetent només el fet francès”.
Els casos de Ribesaltes i d’Elna són paradigmàtics. Tots dos municipis acullen espais de memòria amb una càrrega simbòlica molt important
Pere Manzanares, regidor de govern durant la darrera legislatura a Elna, afegeix que “malgrat les aparences, tenim una població molt empobrida d’ençà de la caiguda del teixit agrícola els anys 70 i totalment atomitzada amb l’arribada de població forana provinent de Portugal, Amèrica del Sud o del Magreb, comunitats aïllades les unes de les altres, incloent-hi evidentment la població autòctona i la vinguda de la resta de l’Estat francès”. La manca de cohesió social facilita, doncs, sense cap mena de dubte, la permeabilitat de discursos centrats en la uniformització de les societats i el rebuig a la diferència.
Per Escape, també cal afegir un sistema electoral que titlla de “poc democràtic”, ja que “dificulta la política de pactes i afavoreix la majoria absoluta d’un sol partit”. La candidatura guanyadora governa automàticament amb majoria absoluta perquè obté d’entrada la meitat més u de les regidories. La meitat restant es reparteix de manera proporcional entre qui participa en la segona volta, incloent qui guanya. Un altre element important a tenir en compte en el desarrelament de bona part de la població és, segons Thalia de l’associació Joventut Popular del Conflent i els voltants, la “destrucció del coneixement històric mentre s’exalten criminals de l’OAS, com veiem a Perpinyà”.
La derrota de Nicolas Garcia, batlle comunista d’Elna, també s’explica pel fet “d’haver prioritzat projectes molt importants que no han acabat de fer entendre”, segons l’exregidor Pere Manzanares
A Ribesaltes, Julien Potel (RN) ha estat elegit com a nou batlle després de 43 anys de mandat d’André Bascou, qui a l’edat de 81 anys ha decidit no presentar-se a la reelecció després de governar el municipi des de l’any 1983. El seu cas, però, il·lustra a la perfecció el final del procés de “desdiabolització” del RN i la fase actual d’absoluta normalització a les institucions públiques. Bascou, un històric militant de la dreta tradicional (RPR, UMP, LR), ha acabat donant suport al candidat d’extrema dreta perquè és un home “simpàtic, cordial i atent”, malgrat que cinc regidors del seu govern participen de les eleccions en una llista de dretes. Un anunci fet, per cert, en una roda de premsa al costat de Potel i de Louis Aliot.
La derrota de Nicolas Garcia, batlle comunista d’Elna en dues etapes (2001-2014 i 2020-2026), també s’explica, segons Manzanares, pel fet “d’haver prioritzat projectes molt importants que no han acabat de fer entendre a una població que els retreia no haver posat llums de Nadal, la manca d’il·luminació nocturna o els forats a les carreteres”. Pel regidor, sens dubte un “error estratègic” d’un govern que com a projecte estrella ha creat un centre de salut municipal per combatre la manca de metges que pateix la plana del Rosselló. El desgast dels dinou anys de mandat de Garcia també és a l’origen de la derrota, ja que “la segona volta ha estat sense dubte una votació anti-Garcia” que ha catapultat a Steve Fortel a la batllia.
El perfil de Fortel és particularment polèmic pel seu passat com a militant del Partit Nacionalista Francès (PNF), ultranacionalista, antisemita i ‘pétainista’
El perfil de Fortel és particularment polèmic pel seu passat com a militant del Partit Nacionalista Francès (PNF). Una investigació de Thierry Vincent al diari Blast aportava proves sobre la vinculació de l’avui batlle d’Elna amb aquesta formació d’obediència ultranacionalista, antisemita i pétainista, hereva de l’Oeuvre française, l’organització dissolta el juliol de 2013 després de l’assassinat del militant antifeixista Clément Méric a París. Es tractava d’una “associació que propaga una ideologia xenòfoba i antisemita, tesis racistes i negacionistes i que exalta la col·laboració (amb l’Alemanya nazi) i el règim de Vichy fent homenatges regulars al Mariscal Pétain o a Charles Maurras”. La mateixa investigació publica un vídeo en què se sent a Fortel cridar “amb tu, per tu, abatrem la seva República” mentre llegeix el diari antisemita Rivarol en una barbacoa feta durant una jornada de cohesió de militants del PNF.
Un simbolisme desigual a banda i banda de l’Albera
Fins a finals dels anys 90, quan en circumstàncies més pròpies de l’atzar s’impulsà la seva constitució com a llocs de memòria, el simbolisme de Ribesaltes i Elna havia estat en l’oblit. En el cas de Ribesaltes, l’impuls definitiu per a la creació del Memorial arriba l’any 1997, quan, en una deixalleria, descobreixen documents relatius a les condicions de deportació cap a Drancy i Auschwitz de jueus internats l’any 1942. L’escàndol va activar el col·lectiu Per la memòria viva del camp de Ribesaltes, que amb el suport de personalitats com Simone Veil o Claude Simon, reclamava que no es destruís l’espai i que s’habilités com a lloc de memòria. Quatre anys abans, un monòlit en record dels 2.313 persones jueves deportades cap a Auschwitz era instal·lat pel col·lectiu Fills i filles de deportats jueus de França.
La història del camp es remunta a l’any 1939 i fins a l’any 2007 va servir per internar tota mena d’“indesitjables”, nom amb què un decret del govern de Daladier anomenava certs grups estrangers presents a l’Estat francès. Així, pel camp (inicialment previst per entrenar militars en un espai hostil) hi van passar grups d’indígenes colonials en trànsit, republicans de la Retirada, gitanos, jueus, independentistes algerians del FLN o els harkis, nom amb el qual es coneix la població algeriana que havia col·laborat amb l’exèrcit francès, entre d’altres. Al mateix espai, l’any 1986 s’obrí un Centre de Retenció Administrativa per a estrangers (l’equivalent a un CIE), que restà en funcionament fins a l’any 2007.
Avui en dia l’alumnat nord-català pot fer tota la seva escolaritat sense sentir a parlar ni del Memorial de Ribesaltes ni de la Maternitat d’Elna
La Maternitat d’Elna va funcionar entre 1939 i 1944, quan va salvar la vida de 603 infants de dones refugiades del camp d’Argelers, així com de dones jueves que fugien del nazisme. La història guarda un cert paral·lelisme amb la del Memorial de Ribesaltes, perquè l’edifici va estar abandonat des del seu tancament fins als anys 90. És aleshores quan va esdevenir un taller de vitralls, abans que l’any 2001 Guy Eckstein, que era un dels nens nascuts a la Maternitat, visité l’edifici i comencés a estirar el fil fins a retrobar Elisabeth Eidenbenz, la infermera suïssa que va fundar la Maternitat. Tres anys després, l’Ajuntament d’Elna va adquirir l’edifici per tal de preservar-ne la memòria.
Així doncs, els dos espais van ser destinats a acollir o internar poblacions estrangeres i sovint han quedat desvinculats de la memòria col·lectiva local, en una amnèsia organitzada per tal d’enterrar un passat vergonyós per al relat nacional francès. És més, encara avui en dia l’alumnat nord-català pot fer tota la seva escolaritat sense sentir a parlar ni del Memorial de Ribesaltes ni de la Maternitat d’Elna, tot i que els programes escolars inclouen evidentment l’estudi dels anys 30 a Europa i a l’Estat francès. La voluntat del professor és clau per garantir la transmissió d’aquesta memòria que, sens dubte, és més present i estesa al sud de l’Albera.
La Maternitat i el Memorial en perill?
L’arribada de dos batlles d’extrema dreta fa pensar ràpidament que tant la Maternitat d’Elna com el Memorial de Ribesaltes poden estar en perill, perquè allò que representen entra en contradicció flagrant amb la ideologia dels nous governs municipals. Pel que fa al Memorial, el canvi de batlle no tindrà absolutament cap impacte en la seva gestió. L’edifici pertany a la Regió d’Occitània i el finançament prové del Departament dels Pirineus Orientals, de la Regió i de l’Estat.
Pere Manzanares denuncia que “el batlle Barniol ja es va dedicar a buidar de contingut i d’activitat la Maternitat”, cosa que tem que pugui repetir-se ara
No és el cas de la Maternitat d’Elna, que depèn totalment de l’Ajuntament i que es troba en un moment particularment complicat amb unes obres molt llargues i costoses. Ni tan sols el Memorial Democràtic, que des de fa uns anys aixopluga la Maternitat per la continuïtat històrica existent, té cap poder real per incidir en la seva quotidianitat. “L’edifici pertany a l’Ajuntament, així com el personal que el fa viure”, afirma Pere Manzanares, abans d’explicar que entre 2014 i 2020 “el batlle Barniol ja es va dedicar a buidar de contingut i d’activitat la Maternitat”, cosa que tem que pugui repetir-se ara. “Si fan el mort, reduint els contactes amb el Memorial, amb les diferents associacions vinculades al projecte, poden anar desgastant-lo”, rebla.
Pel que fa a les obres essencials per a reforçar l’estructura de l’edifici i garantir la seva seguretat, Manzanares confirma que la primera part ja és pressupostada i ja hi ha el concurs públic obert, així que és gairebé impossible d’aturar. Tanmateix, la segona part de les obres podria ser alentida o aturada, un fet que impediria l’obertura en condicions després del seu tancament parcial l’any 2013. “Si mai pinta malament, tenim molt clar que caldrà mobilitzar-se fent pressió per defensar la Maternitat amb crides al sud i lobbying per forçar-los a mantenir el projecte viu”, promet Pere Manzanares, que és en contacte permanent amb l’Associació d’Amigues de la Maternitat d’Elna o l’Associació Fills i filles de republicans espanyols i fills de l’èxode (FFREEE).
La resposta sindical i associativa
En un escenari en què l’extrema dreta guanya pes en l’àmbit institucional, tant localment com estatal, i mira d’imposar-se a la batalla cultural per normalitzar les seves idees, són nombrosos els moviments socials, sindicats i associacions que malden per a evitar-ho. Thalia del col·lectiu Joventut Popular del Conflent i els voltants, creat el 2024 per “omplir un buit generacional a l’esquerra”, considera que s’ha de defensar el medi associatiu que garanteix la cohesió social fora de les institucions i que permet una solidaritat viable: “Cal que ens trobem i ens emparem en un món públic, lliure, gratuït i autogestionat que, de facto, és enemic de l’extrema dreta”.
En una línia similar es posiciona Iu Escape, que apunta que “la cultura és una forma de resistència contra el tancament que promou l’extrema dreta”. Aquest recolliment per ell no té sentit, ja que “vivim al costat del mar, en una terra de pas, per aquí hi han passat visigots, àrabs, romans, grecs, som un producte de tot això, som mestissos, i ara ens volen aplicar un model que mai ha existit aquí”.
L’activista Mario del col·lectiu Fem Catalunya Nord considera important aprofitar que la problemàtica amb l’extrema dreta és compartida amb la Catalunya Sud per teixir complicitats i compartir eines i estratègies
Marc Anglaret està convençut de l’efectivitat de l’acció sindical. A més de militar al sindicat Solidaires, és membre del col·lectiu VISA 66 (Vigilància i iniciatives sindicals antifeixistes), que impulsa formacions en l’àmbit laboral per denunciar el projecte i les idees de l’extrema dreta. Un dels objectius de la iniciativa és permetre que es comprengui que “sense cap mena de dubte són el pitjor enemic dels treballadors i de les treballadores”, explica Anglaret. Per a il·lustrar-ho posa com a exemple diverses votacions a l’Assemblea Nacional francesa en les que el RN s’ha oposat a l’augment del Salari Mínim Interprofessional o a una taxa als superbeneficis.
Per últim, Mario del col·lectiu Fem Catalunya Nord considera que “és important marcar una agenda política pròpia dels independentistes d’esquerres d’arreu de l’Estat per mirar de deconstruir aquest imaginari que tan sols té present l’hexàgon”. Alhora, l’activista considera important aprofitar que la problemàtica amb l’extrema dreta és compartida amb la Catalunya Sud per teixir complicitats i compartir eines i estratègies.
