Si repassem la llista del miler de projectes que s’han presentat a Catalunya i al País Valencià en la nova onada de parcs fotovoltaics, veurem noms força coneguts, també de desconeguts i d’altres que s’amaguen rere empreses pantalles. El nom que més destaca i amb diferència és el de l’empresari aragonès Fernando Samper Rivas, qui l’any 2011 va crear l’empresa de renovables Forestalia després d’abandonar el Grupo Jorge d’alimentació –líder del sector porcí– que copresidia amb els seus quatre germans. Ostenta càrrecs de direcció en 196 societats mercantils del sector de les renovables. Ha presentat projectes arreu de la geografia catalana amb noms tan cridaners com Energia Inagotable de Crater (Isona i Abella de la Conca), Energía Inagotable de Izar (Seròs i Llardecans) o Energias Renovables de Gladiateur (Maials o el Pla de Santa Maria). Al cor del País Valencià, entre Xiva i Godelleta (la Foia de Bunyol), l’empresa italiana Falck Renewables Power, avui dia liderada per Enrico Falck, opta a un parc fotovoltaic de 420 hectàrees. L’energètica, inicialment centrada en la producció d’acer, fou fundada pel seu homònim avantpassat Enrico Falck, senador per la Llombardia i expulsat de la cambra alta l’any 1945 per la seva participació en el feixisme. Avui en dia, la cara visible de l’empresa a l’Estat espanyol és Carmelo Scalone. A les comarques valencianes temptades pels macroprojectes d’energia solar també hi trobem la petja de l’ACS de Florentino Pérez, de la Iberdrola comandada per Khalid bin Thani bin Abdullah al-Thani des de Qatar i de l’Acciona de la família Entrecanales. I és que l’empresariat de l’energia de sempre, el que s’ha enriquit durant dècades amb el petroli, ara aposta per les renovables.
L’exdirectiu de Repsol Nemesio Fernández Cuesta fitxa per Eolia Renovables i promou un megaparc solar a la comarca de l’Urgell
La societat Meroil Sun Light, presidida per Jose Luis Porte Solano (qui l’any 2005 tallava la cinta, al costat del rei Joan Carles I, d’una terminal d’hicrocarburs al Port de Barcelona), pretén alçar un camp fotovoltaic al municipi de Rosselló (Segrià), un altre a Calders (Moianès) i un tercer a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre). Un altre exemple dels de sempre és l’empresa Bellingen Invest, que ha presentat un projecte (considerat “viable” per la Ponència ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat) de 52 hectàrees a Anglesola (l’Urgell). La societat mercantil que el lidera és Eolia Gregal de Inversiones, que al seu temps penja d’Eolia Renovables de Inversiones Sociedad de Capital Riesgo, una empresa controlada des del Canadà per Alberta Investment Management Corporation i presidida a l’Estat espanyol per Nemesio Fernández Cuesta Luca de Tena, exdirectiu de Repsol.
La paraula Eguzki es reitera dins la llista de promotors de parcs solars que consten al visor de projectes del Departament de Territori i Sostenibilitat; gairebé en tots els casos està associada als empresaris Joan Fages Torras, Santiago Sans Domènech i Esther Saiz Rastrilla. Ho fan des de l’empresa CxC Renovables –a vegades sota la denominació Sunowatt Proyectos–, que fa uns mesos va vendre a les empreses Mirova (francesa) i Valeco (alemanya) la seva participació en nou parcs eòlics propers a Montpeller. Els beneficis d’aquella operació –on també van participar una filial d’Electra del Cardener Energia i el Grup Ferrero (amos de Nocilla i Cola Cao)– es reinvertiran ara en les renovables en fase de tramitació al sud i centre de Catalunya, segons va informar el web Economía Digital.
Del fuet a l’electricitat
Una altra de les societats mercantils que crida l’atenció a la llista de projectes és Subestació Elèctrica Gurb –municipi osonenc–, ja que, dels parcs fotovoltaics que projecta, només un es troba administrativament a la comarca d’Osona, concretament a Prats de Lluçanès. La resta són a Ascó (Ribera d’Ebre), la Baronia de Rialb (la Noguera), Castellar de la Ribera (Solsonès), Vilademuls (Pla de l’Estany), Granyanella i Cervera (la Segarra). Darrere de la denominació, hi trobem una titularitat molt coneguda: l’empresa del sector porcí Casa Tarradellas, que s’ha bolcat darrerament al sector de l’energia. A la ciutat de Lleida, el projecte Valdillones Solar, està presidit per Jing Jing Ma Chen, qui ostenta la titularitat d’altres deu societats mercantils de l’àmbit de les renovables repartides per l’Estat espanyol, la majoria filials de Chint Energy, de capital xinès. El capital rus o centreeuropeu també el trobem en l’impuls d’altres projectes. Seria el cas d’Energia Orbe II SL, un megaparc de vuitanta hectàrees que es volia instal·lar al Baix Penedès (entre Sant Jaume dels Domenys, la Bisbal, Llorenç i Banyeres del Penedès) però dirigit per Michael Schlageter Karsten des d’Alemanya. Segons consta al registre mercantil, però, l’any 2020 es van crear una desena de societats amb el mateix nom i canvi de numeració, un indici de la voluntat de seguir-ho intentant.
L’exconseller facilitador
“És vergonyós que alts càrrecs com el conseller Josep Grau ara estiguin ajudant a la implantació dels macroparcs. Coneixedors del territori com són, han anat a caçar amb microscopi els petits ajuntaments i particulars”. Ho diu Carlos Gibert Bernaus, que va ser alcalde de la Granadella durant vuit anys. La presència de Grau a les negociacions entre consistoris, particulars i l’empresa Blueprom ha deixat estupefacte a més d’un interlocutor local. Jaume Soler Colom, portaveu de la Plataforma en Contra de l’Autopista Elèctrica al Pallars, denuncia que “gent que abans tenia càrrecs polítics està utilitzant la seva agenda de contactes per fer pressió a pagesos i ajuntaments perquè signin contractes amb les companyies elèctriques”. I és que el convergent Josep Grau no és un antic càrrec públic qualsevol. Durant quatre anys va ser conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, des d’on va adjudicar la construcció del canal Segarra-Garrigues al consorci de constructores Aigües del Segarra Garrigues (ASG), per 1.102 milions d’euros que encara s’estan pagant. Curiosament, el 2011, les empreses FCC i Agbar (que controlen accionarialment ASG) el nomenaven president de la companyia. En paral·lel, l’any 2009 va crear l’empresa Ingal Energías Renovables, de la qual també n’era administrador el convergent i exdirector general de Pesca i Afers Marítims Jordi Ciuraneta i Riu.
La presència de Grau a les negociacions amb consistoris i particulars ha deixat estupefacte a més d’un interlocutor local
Ara, Grau reapareix a les comarques de Lleida i de l’Ebre com a facilitador de Blueprom, una de les companyies que batallen per la instal·lació de megaprojectes eòlics i fotovoltaics. En alguns casos, Blueprom exerceix com a intermediària de Forestalia (propietat de l’empresari aragonès del sector porcí Fernando Samper que, entre altres llocs, vol implantar-se a les Garrigues), però no sempre. També ho fa directament com a promotora, en qualitat d’administradora de la marca Energies Renovables Terra Ferma, controlada per Francesc Carulla Cartanyà i que preveu grans instal·lacions d’energia solar a Garcia (Ribera d’Ebre), Isona i Tremp (Pallars Jussà). En alguns dels projectes es presenta en aliança amb el Banc Sabadell.
