Pol Garcia investiga per entendre processos patogènics en la malaltia d’Alzheimer, concretament, el paper de la proteïna RTP801. És el seu projecte de doctorat, en què fa cinc anys que treballa, a l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UB). Fa servir ratolins genèticament modificats per reproduir una patologia que s’acosti a la que afecta les persones, i defensa que els rosegadors són “la millor eina” per a la seva recerca. Un gruix d’investigadores de les anomenades ciències de la vida reivindiquen els animals com a instruments insubstituïbles per fer avançar la ciència. En el cas de la recerca entorn d’una malaltia com l’Alzheimer, explica Garcia, es valora que els ratolins són éssers vius amb processos cognitius superiors. “Tenen memòria, por, estrès i poden desenvolupar depressions”, detalla l’investigador sobre els mamífers més usats en laboratoris. “Sempre que treballes amb models animals has de posar a la balança quina informació et dona un model o l’altre, i també l’avantatge en termes econòmics: resulta molt més barat mantenir un ratolí que un mico, per exemple; i, a més, hi ha un punt d’especisme nu i cru: poso la mà al foc que qualsevol persona del laboratori prefereix treballar amb ratolins que gossos”, afegeix el neurocientífic, per ajudar-nos a entendre com es fa la selecció per les proves in vivo.
Durant l’any 2024, al conjunt de l’Estat espanyol, s’han usat 400.000 ratolins destinats a recerques i proves de seguretat, un volum semblant al dels anys anteriors. A la xifra, cal afegir-hi milers d’altres mamífers cada any: gossos (entre 2022 i 2024, al voltant de 4.000), porcs (37.000 en aquest mateix període), gats (més de 2.800), cabres (1.200), ovelles (vora 5.500), conillets d’Índies (més de 27.000), conills (entorn de 47.000), o primats (més de 1.300 macacos), segons dades del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Sumem-hi també desenes de milers d’altres vertebrats, com aus, peixos i rèptils: per arribar fins als 800.000 animals utilitzats en experimentació durant el 2024 (quinze anys enrere arribaven a 1.400.000). De tots aquests animals, un de cada tres s’ha fet servir en laboratoris públics i privats a Catalunya, on, en cinc anys, s’ha experimentat amb un milió de vertebrats. A escala europea, les darreres dades disponibles situen el nombre d’animals usats en experimentació entorn dels vuit milions durant l’any 2022, dels quals 15.000 van ser primats.
“No trobaràs ningú a qui agradi haver de sacrificar-los. La primera vegada vaig passar-me la tarda plorant”, reconeix Garcia. “Però arriba un punt, i crec que ho has de fer així, que deixes de pensar que és un animal. Entres en la lògica què és una mostra que necessites per al teu experiment”, explica l’investigador, que participa com a divulgador al projecte Ciència Oberta.
Als estats membres de la Unió Europea és obligatori garantir l’anomenat principi de les tres erres: reemplaçar, reduir i refinar, és a dir, intentar limitar el dolor i l’angoixa a què se sotmet els animals en l’experimentació. El marc regulador preveu, des de fa quinze anys, substituir-los sempre que sigui possible per metodologies de recerca sense animals. Però els mecanismes activats per avançar-hi, establerts en la directiva europea 2010/63, no han alterat la centralitat que tenen als laboratoris. En part, s’explica perquè l’obligació de contribuir a desenvolupar els mètodes alternatius encara és feble a la pràctica. Al nostre entorn, de fet, la bossa de recursos dedicats a impulsar les metodologies sense animals estaria a zero si no fos pels fons d’alguns projectes europeus, perquè la inversió estatal i la dels governs autonòmics destinada a la ciència amb aquest propòsit és nul·la. Encara més, tal com s’assenyala des de la Xarxa Espanyola per al Desenvolupament de Mètodes Alternatius a l’Experimentació Animal (REMA), les investigacions que prioritzen el treball sense animals topen amb barreres afegides: moltes avaluadores no les valoren tan bé com si n’incorporen, de manera que, tal com es denuncia des d’aquesta entitat, queden en “inferioritat de condicions” a l’hora d’accedir a finançament. De fet, els obstacles que les editores de revistes científiques, les revisores d’articles i projectes i, així com els ens finançadors, posen encara a les recerques que opten per no usar animals, és una realitat que la referencial revista Nature ha assenyalat recentment.
En la mateixa línia, s’hi afegeix que els comitès d’ètica d’experimentació animal sovint no prioritzen opcions que permetrien evitar l’ús d’éssers sintents, segons afirma Pilar Vinardell, catedràtica de Fisiologia a la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB i membre de la Comissió d’Experimentació Animal de la Generalitat de Catalunya. Aquests organismes es van establir com a filtres per accedir a animals destinats a recerques i assajos: els comitès avaluen si els procediments en què se sol·licita usar animals respecten el principi de les tres erres i, per tant, si poden comptar o no amb l’autorització administrativa.
Vinardell va fer la tesi doctoral usant animals, però fa dècades que va decidir deixar d’experimentar-hi i ha dedicat la seva carrera a desenvolupar mètodes in vitro. “Vaig veure que, per anar per la via científica, era millor no continuar amb metodologies arcaiques”, argumenta la fisiòloga. Entre els exemples d’alternatives que són vàlides, menciona investigar en organoides –òrgans en miniatura desenvolupats al laboratori a partir de cèl·lules humanes– o en els dispositius anomenats òrgans en un xip, que aconsegueixen resultats amb més capacitat de predir què passa amb els humans que les proves fetes a través d’animals.
Així ho apunta l’informe de la Comissió Europea Non-Animal Methods in Science and Regulation, publicat fa uns mesos, que reconeix que els avenços en mètodes sense animals presenten oportunitats per millorar “l’eficiència i la rellevància” de les avaluacions toxicològiques i la recerca biomèdica. “La pràctica demostra que la major part dels assajos fets amb animals per avaluar medicaments, entre un 90 % i un 95 %, no són predictius dels efectes en humans. És una mostra de les diferències, molt importants, entre espècies, i de la gran limitació dels resultats obtinguts en animals a l’hora de traslladar-los als humans”, assenyala el director del departament de Biologia Molecular i Enginyeria Bioquímica de la Universitat Pablo de Olavide, Guillermo Repetto Kuhn, president de REMA.
Els avenços en computació i models matemàtics, en sistemes microfisiològics i en la recerca basada en dades humanes, incloses les anàlisis genètiques, també resulten més extrapolables a les persones, remarca Pilar Vinardell, que veu en la “tradició” una llosa per a la ciència. “En la mentalitat dels científics, en general, es considera l’animal com el gold standard –l’estàndard de referència– i és el principal problema que hi ha per implantar les alternatives, tot i els bons resultats que obtenen”, lamenta la investigadora, que també ha estat membre del Comitè Científic per a la Seguretat de les Consumidores de la Comissió Europea.
Necessitat o costum?
El terreny en què els mètodes sense animals s’han desenvolupat més és la toxicologia. El seu ús s’ha substituït progressivament en una part dels assajos previs a posar un producte al mercat, tot i que la normativa que regula la seguretat química (el reglament europeu REACH) fa que una part important encara estigui condicionada a fer proves en animals. Així, posar en circulació material sanitari, com implants, productes farmacèutics –inclòs el bòtox, que per provar cada lot, s’injecta a l’abdomen de ratolins, cosa que els causa paràlisi i dificultats respiratòries fins que moren per asfíxia–, pintures, ambientadors, pesticides, compostos utilitzats en cosmètica –que fa que la prohibició europea de testar cosmètics acabats en animals, del 2013, sigui un avenç coix–, o altres productes d’ús quotidià, com els de neteja, arrosseguin el patiment de desenes de milers d’animals cada any.
L’associació Animal Testing, en una investigació sobre el sector de productes d’higiene domèstica, ha detectat que corporacions com Unilever, Procter & Gamble, Henkel i SC Johnson asseguren no fer proves amb animals excepte quan la llei ho exigeix i que aquestes afirmacions són “incompletes o ambigües”, perquè és comú que encarreguin proves en animals a laboratoris externs, que no sempre són exigides. Animal Testing observa que en nombroses ocasions, les fabricants van dur a terme tests amb l’objectiu de facilitar el llançament de noves versions de productes, com ara una fragància, o per obtenir una classificació menys severa en les etiquetes de perillositat.
Núria Almiron, codirectora del Centre d’Ètica Animal de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i catedràtica en Economia Política de la Comunicació, també adverteix que, malgrat que han anat augmentant els procediments validats per la reglamentació europea per substituir l’ús d’animals, a la pràctica, moltes empreses no hi recorren, perquè veuen que poden tenir el camí més pla cap a la comercialització si opten per l’encara considerat estàndard de referència. És a dir, si aporten resultats basats a provar què passa –renalment, hepàticament, en la reproducció, i en altres parts de l’organisme– en exposar mamífers no humans als tòxics dels productes que volen vendre.
Segons la Xarxa Espanyola per al Desenvolupament de Mètodes Alternatius a l’Experimentació Animal, la pràctica demostra que entre un 90 % i un 95 % dels assajos fets amb animals “no són predictius dels efectes en humans”
Segons consta en la investigació d’Animal Testing, entre els anys 2017 i 2021, s’han fet proves amb mamífers d’inhalació forçada, tests de Draize –que mesuren el dany ocular i en la pell, sotmetent els animals a proves mentre els immobilitzen perquè no es rasquin ni netegin– i estudis de toxicitat oral aguda. La DL50 és una prova que estima la dosi letal d’un producte o substància. Per fer-la, s’introdueix per sistemes intravenosos o subcutanis una quantitat del producte, que pot ser un plaguicida o un medicament, i es va repetint l’operació fins que la meitat de la mostra mor. És un procés que pot causar, segons el producte, lesions pulmonars, renals, hepàtiques, úlceres, hemorràgies, entre d’altres, com s’esforcen a fer visible les organitzacions que s’oposen a mantenir les pràctiques de vivisecció. Gossos, conills, gats, rosegadors i primats no humans són sotmesos a aquesta prova, una de les que, pel moviment contra la vivisecció –que amb el pas dels anys ha sumat professionals de la ciència que coneixen de primera mà què significa experimentar en animals– urgeix més prohibir i substituir per mètodes in vitro. “Si l’aspirina s’hagués provat en gossos [que s’utilitzen sovint en proves de toxicitat com a segon mamífer no rosegador, tal com exigeix la legislació europea] no s’hauria registrat, perquè els resulta tòxica”, exemplifica Vinardell, en referir-se al baix índex de translació a les persones del que s’observa que funciona o no funciona en altres mamífers.
Tot i això, la major part del professorat continua investigant amb animals, de manera que és “el que està normalitzat a la universitat”, assegura la fisiòloga. Una lògica que diverses fonts assenyalen que es reprodueix a l’hora d’avaluar els procediments que arriben a les comissions d’ètica tant dels centres de recerca que en tenen com, en segona instància, de les autoritats autonòmiques, formades principalment per personal investigador avesat a l’ús d’animals. En el cas de la comissió d’ètica de la Generalitat de Catalunya, entre 2019 i octubre de 2025, de 2.295 procediments avaluats, se n’han rebutjat dos i s’han fet requeriments a 465. A les Illes, el volum de procediments científics avaluats és molt més reduït, 90 en cinc anys, tots autoritzats. La Generalitat Valenciana ha ignorat reiterades peticions d’informació per a aquest reportatge.
Aquestes comissions han de fer un balanç entre el patiment infligit als animals i què s’obté de fer-ho, i l’autorització o denegació s’obté per votació de les seves membres. “El criteri de refinament, que l’animal pateixi el mínim possible, es mira moltíssim. I que s’usi el mínim possible d’animals en cada experiment també. Però el reemplaçament no es compleix, perquè demana adaptar el que volen fer a un altre mètode sense animals, i és el que molta gent no vol. Justifiquen que necessiten l’animal sencer perquè, si no, no veuen això o allò”, detalla Pilar Vinardell. “La base de l’avenç científic no recau tant en els animals com sovint creuen els investigadors, i cal insistir-los-hi”, defensa, en la mateixa línia, Guillermo Repetto, que, més que en l’àmbit de les proves de seguretat química, on més observa resistència a canviar a metodologies sense animals és en els projectes d’investigació. Suposen el 76 % dels animals usats en experimentació. A l’Estat espanyol, un 22 % correspon a usos reglamentaris, és a dir, a proves prèvies a posar productes al mercat.
Els processos per poder usar animals en experiments són llargs, de mesos, i exhaustius per a les investigadores. Diverses fonts remarquen que no els ho posen fàcil, tot i que les xifres mostren que el desenllaç, per norma, és que poden acabar fent el procediment que sol·liciten. L’advocat Carles Lorente, membre de l’associació d’operadors jurídics pels animals Intercids, exposa que, si bé damunt del paper l’europeu és un dels sistemes més garantistes i l’ús d’animals per experimentar està “hiperregulat”, no es pot obviar que “no està fet per protegir els animals destinats a l’experimentació, ja que han estat expressament exclosos de la llei de benestar animal”. Així, fa notar el lletrat, sotmetre’ls a pràctiques generadores de patiment en laboratoris “no constitueix un xoc legal, sinó ètic”.
Balanç ètic o comptable?
Núria Almiron detecta que condicionar les peticions dels equips científics al balanç ètic dels comitès, promou que enviïn propostes “inflades”. “Deixarem paralítics els gats d’una manera que és diferent de com anteriorment s’ha aprovat, i segurament podrem veure com, en els circuits neuronals, la informació es trasllada, i això ens permetrà aplicar-ho als éssers humans i aconseguir en un futur que els paraplègics caminin”, rescata d’entre els exemples que ha trobat fent recerca sobre l’experimentació en animals. “Qüestions així resulten inverificables per un comitè d’ètica, perquè arribar a saber què pot ser o no, demanaria una enorme especialització en l’àmbit de cada un dels procediments que han d’avaluar, així que la llei els demana que facin un acte de fe”, afegeix.
Per això, Almiron considera que, perquè aquests instruments puguin fer la funció de filtratge que se’ls pressuposa, el que haurien de tenir és capacitat de valorar “de forma equànime” –sense “corporativisme”, especifica–, si és “sensat” fer un ús d’animals per allò que es demana. “Els estudis sobre ansietat i depressió, que són una font de recerca enorme, amb molts diners dipositats i molts investigadors dedicats, són absurds en ratolins, perquè la informació obtinguda valdrà per als ratolins, no per a les persones: deprimir un animal, per més coses cruels que els facin, mai pot replicar el que és un humà deprimit, que és molt complex”, menciona la investigadora, a tall d’exemple de les peticions en què “automàticament”, a parer seu, s’hauria d’impedir usar animals no humans. Almiron afegeix casos que són repeticions de procediments ja executats en animals, cosa que la llei prohibeix fer, però que s’aconsegueixen tirar endavant perquè hi ha equips de recerca que presenten propostes amb canvis molt petits. “Hi ha molts procediments que sol·liciten animals en què és evident que no n’obtindrem res més que coneixements de pura curiositat”, critica.
La catedràtica en Psicobiologia, també de la UPF, Olga Valverde remarca que, si bé passaran anys fins que no es consideri necessari usar animals en investigacions com les del grup de recerca que dirigeix, sobre neurobiologia del comportament, el que volen és disminuir el nombre d’animals usats en estudis d’aspectes vinculats a trastorns afectius i consum de drogues o conseqüències de malalties neurodegeneratives en l’aprenentatge. “Tota aquesta mena de qüestions, avui dia, necessitem respondre-les amb models animals; no tenim cap model que sigui capaç de reproduir la complexitat de la resposta que dona el cervell humà davant determinats tipus d’estímuls”, argumenta.
Valverde és una de les investigadores implicades en el projecte Vict3r, coordinat per la UPF i la farmacèutica Bayer AG, dedicat a desenvolupar grups de control virtuals (que substitueixen els éssers vius per simulacions fetes a partir de l’acumulació de dades). Un avenç que preveuen que l’Agència Europea de Medicaments accepti com a vàlid en uns mesos, cosa que permetria reduir una quarta part del total dels animals usats durant el procediment exigit pel regulador per treure un medicament al mercat.
El coordinador del projecte, el professor de Bioestadística i Informàtica Biomèdica Ferran Sanz, explica que aspiren a estendre l’ús de grups de control virtuals –els que fins ara han creat estan simulats a partir de les dades acumulades i compartides per les farmacèutiques– a altres procediments de seguretat. I, també, a la recerca acadèmica. “Fer-ho respon a una tendència ètica, política i també econòmica, perquè els assajos en animals són especialment cars”, detalla Sanz. És aquest tercer punt el motiu pel qual els gegants de la indústria farmacèutica –Bayer, Pfizer, Roche, Novartis, AstraZeneca, entre altres corporacions del sector– financen més de la meitat del projecte Vict3r, dotat amb prop de 30 milions d’euros. Entre les col·laboradores que més recentment s’han afegit al projecte hi ha també l’empresa Charles River, líder mundial en venda d’animals i altres serveis associats als laboratoris.
Posant els ratolins en una piscina en què hi ha una plataforma amagada, i comptant l’estona que tarden a trobar-la, Pol Garcia es pot fer una idea de l’estat de la memòria dels animals. Remarca que si ara està treballant en una estratègia de modificació de la malaltia d’Alzheimer, és gràcies al fet que el seu grup de recerca fa dues dècades que treballa en models animals, preclínics, de diferents malalties. “Sempre que sigui per fer un bé a la recerca i a l’ampliació del coneixement, des del meu punt de vista, està més que justificada la investigació amb animals”, apunta. “Segurament –argumenta– sabríem moltes més coses si ens deixessin investigar en humans. I aquí entra una barrera ètica. Si ens ho deixen fer en animals és per alguna cosa. Ens agradi o no, ens hem situat com els éssers dominants dins de la Terra, i considero que els animals moren molt més en va als escorxadors que en la recerca. Jo, de fet, soc vegetarià. Si compares, els animals en experimentació són un percentatge irrisori”.
El camí lent de l’abolició
En resposta a les iniciatives ciutadanes Stop Vivisection i Save Cruelty Free Cosmetics-Commit to a Europe Without Animal Testing, que van sumar més d’un milió de signatures de suport, la Comissió Europea va començar l’any 2023 a treballar en un full de ruta per eliminar els assajos en animals per avaluar la seguretat química de substàncies i productes com a requisit previ a posar-los en circulació al mercat. Aquesta proposta hauria d’estar plantejada en els pròxims mesos. Dins la UE, un pas endavant l’han fet els Països Baixos, on s’ha aprovat a les acaballes de 2025 deixar de finançar l’experimentació en primats no humans i reorientar la inversió a la investigació basada en models sense animals. El govern del Regne Unit, on més s’ha treballat en mètodes sense animals des dels anys noranta, el mes de novembre va detallar com preveu abandonar-ne del tot l’ús en les proves de seguretat. Planteja una reducció d’un 35% de l’ús de gossos i primats no humans per al 2030. Als EUA, l’Administració d’Aliments i Medicaments (FDA) i l’Agència de Protecció Ambiental (EPA) han anunciat que eliminaran les proves amb animals, amb la voluntat de reduir costos i augmentar l’eficàcia dels mètodes aplicats. La seva meta és eliminar l’ús de mamífers en proves de seguretat en deu anys.
