Fa setmanes que mirem de concretar una videotrucada amb Jordi Mechón, membre del cos d’Equips de Prevenció Activa Forestal (EPAF). La cita s’ha hagut d’anar posposant perquè els incendis que han afectat Catalunya durant l’estiu els han obligat a fer torns dobles i treballar gairebé fins a l’extenuació: “El comportament que tenen els incendis aquest any està agafant una dimensió que ens sobrepassa completament. La intensitat és molt sorprenent, fins i tot a la nit, quan normalment era el moment ideal per controlar-los”.
El que explica Mechón queda reflectit en les xifres: amb més de 530 focs registrats enguany, la del 2022 està sent una de les campanyes forestals més complicades dels darrers anys. Els episodis cada vegada més intensos, violents i difícils de controlar estan obligant a replantejar, a marxes forçades, no només la manera com es lluita contra els incendis sinó també la importància de la prevenció i la gestió forestal.
Els Equips de Prevenció Activa Forestal (EPAF) reclamen més personal i l’actualització del conveni, ja que des de fa anys no només desenvolupen tasques de prevenció
Els equips que s’encarreguen d’aquestes tasques són diversos i van des del cos de bombers fins als agents rurals, passant per associacions de voluntaris com les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF). Malgrat la importància cabdal que estan adquirint per lluitar contra un enemic que cada vegada és més potent, aquests cossos sovint se senten infravalorats i poc reconeguts. És el cas dels Equips de Prevenció Activa Forestal (EPAF), que reclamen més personal i l’actualització del conveni, ja que des de fa anys no només desenvolupen tasques de prevenció.
Els EPAF divideixen la seva feina en dues grans campanyes: hivern i estiu. A l’hivern es dediquen principalment a fer tasques de prevenció. Una de les més importants són les cremes controlades, que serveixen per tenir punts estratègics nets i lliures de matollar i vegetació. A més, contribueixen a desbrossar i netejar els perímetres dels punts d’aigua que el cos de Bombers té repartits per Catalunya; revisen els mapes i la cartografia per tenir controlats tots els camins forestals en cas que calgui accedir a punts determinats durant un incendi i treballen puntualment en altres tasques del servei d’emergències, com el desbrossament de zones de difícil accés en cas d’accidents de trànsit, retirada d’arbres caiguts de grans dimensions, etc.
De fet, aquests episodis meteorològics tan virulents també els estan afectant durant la campanya d’hivern, tal com explica Roger Leiva, EPAF a la base de Granollers (el Vallès Oriental): “A les zones urbanes cada vegada tenim més feina. Som nosaltres els que acudim per obrir passos i netejar vies quan cauen arbres de grans dimensions pels temporals, llevantades i episodis de vent intens, ja que solen ser en entorns molt poblats. Tot plegat contribueix al fet que no puguem desenvolupar amb normalitat les tasques que faríem en hiverns normals”.
L’objectiu de tota la feina que es fa a l’hivern és estar preparat per a la campanya d’estiu, perquè un cop arriba, els EPAF s’integren a les campanyes forestals formades per gairebé 5.000 professionals de diferents àmbits que treballen de manera coordinada per lluitar contra els incendis forestals. En temporada d’estiu, els EPAF donen suport actiu als Grups de Recolzament d’Accions Forestals (GRAF), que són els especialistes en l’extinció de grans incendis. Juntament amb els GRAF, Jordi Mechón, del grup de Tremp (el Pallars Jussà), explica que els EPAF tenen diferents funcions: “Som els primers a passar amb eines mecàniques per desbrossar i obrir camins per on puguin accedir els camions, a més d’ajudar-los a perimetrar els focs. Col·laborem també en dissenyar els plans per les extincions d’incendis amb els nostres coneixements cartogràfics i indiquem als hidroavions i als helicòpters els punts precisos on calen fer les descàrregues d’aigua”. Mechón afegeix que són un equip preventiu que, tot i que generalment treballa a la rereguarda, forma part d’un cos d’emergències.
Un cos recent, una història que ve de lluny
El cos dels EPAF ha anat evolucionant en els darrers trenta anys fins a arribar a la seva formació actual. Va ser l’any 2017 quan la Generalitat va fer una aposta seriosa per la prevenció d’incendis i va estabilitzar el cos dels EPAF, amb noranta places integrades dins del personal laboral de Bombers. Aquest cos prové dels antics equips GII (Sierra), que pertanyien al departament de Medi Ambient des de l’any 2000. Però poc després, van acabar sent traspassats a la Direcció general d’Interior, on es van integrar amb la nova denominació, EPAF.
Les seves funcions van ser establertes al llarg de maig i juny de 2001, en el marc del Comitè Intercentres (espai de negociació entre l’administració i els sindicats amb representació). Inicialment, hi havia cinc bases, però l’any 2019, en una clara aposta per la prevenció i la gestió forestal, la Generalitat estabilitza i amplia el cos; amb nou bases i noranta places, ara integrades dins del personal laboral de Bombers.
La formació dels EPAF és significativament diferent d’altres membres del cos de Bombers. En el seu cas, es tracta d’especialistes de la gestió forestal, el que en altres comunitats queda recollit en la figura del bomber forestal
La formació dels EPAF és significativament diferent d’altres membres del cos de Bombers. En el seu cas, es tracta d’especialistes de la gestió forestal, el que en altres comunitats queda recollit en la figura del bomber forestal. En l’actualitat, el govern espanyol està treballant en un avantprojecte de llei d’un estatut bàsic dels bombers forestals, però a Catalunya aquesta llei no tindria vigència perquè les competències estan transferides a Interior. De fet, el cos EPAF és un cos tècnic molt especialitzat: a més de coneixements extensos de la vegetació i els boscos, els seus membres són també uns grans coneixedors del territori, els seus accessos i camins. Són els grans experts en cartografia del cos de Bombers i als que s’acudeix quan es vol tenir més detall de zones remotes o d’accés difícil. A més, són experts en eines mecàniques (xerracs, desbrossadores…).
Menchón explica que poder treballar en la mateixa base que els GRAF és una bona manera de coordinar-se: “A Tremp tenim la sort de disposar d’un helicòpter a la base. Això ens permet treballar a l’hivern en cremes controlades a alçades de fins a 2.500 metres i poder preparar el terreny per eventuals incendis. A més, en els incendis podem acostar-nos molt més fins a la primera línia”. El membre del grup de Tremp exemplifica que a l’incendi del juliol a Àger (la Noguera), van ser els EPAF els que van estar treballant a la carena per poder estabilitzar el foc: “Aquest any ja portem uns set o vuit incendis en alta muntanya i comptar amb aquests aparells és la manera de facilitar-nos la vida”.
Una feina vocacional i mal compensada
Jordi Menchón, que forma part del Comitè de Seguretat i Salut Laboral del Cos de Bombers, a més de ser delegat de Prevenció de CCOO, resumeix de manera molt clara la seva situació: “Estem desmotivats perquè ens sentim infravalorats”. Un dels principals problemes a què es refereix és la manca de personal: “No donem l’abast. Per exemple, a la regió de Lleida som només tres o quatre EPAF treballant a cada torn. Si no fos pels cossos de voluntaris, ens seria impossible arribar als llocs”.
Diversos membres del col·lectiu han signat recentment un manifest que van entregar al president Pere Aragonès així com al conseller, director general i secretari general d’Interior on reclamen una millora de les condicions laborals. El text recull la reclamació d’actualitzar el conveni laboral, que data de 2001. En aquells moments, les seves tasques estaven centrades en la prevenció i la cartografia, eren de caràcter preventiu o de suport als dispositius de vigilància. Actualment, però, aquestes funcions s’han ampliat significativament: a més de la prevenció, ara també participen en maniobres bàsiques i avançades amb els GRAF i donen suport als serveis d’emergència. Per aquesta raó, els signants consideren que l’exposició al risc ha augmentat considerablement.
“Nosaltres treballem a primera línia durant deu hores amb motoserres gairebé sense parar a menjar ni beure, i aquest esforç no queda reconegut”, manifesta Jordi Menchón, membre del Comitè de Seguretat i Salut Laboral del Cos de Bombers
Segons Roger Leiva, dels EPAF de Manresa (el bages), treballen “en primera línia” i estan exposats a un “perill real”. Juntament amb els GRAF, puntualitza Leiva, “som els únics que anem equipats amb una manta ignífuga, ja que de manera general quan estem desenvolupant la nostra feina no solem tenir accés a línies d’aigua”. Així i tot, el conveni col·lectiu vigent no contempla complements per perillositat, toxicitat ni penositat. En preguntar al Departament d’Interior sobre aquestes reclamacions, aclareixen que no es poden decidir des del Departament, atès que formen part de les negociacions que actualment duu a terme la Generalitat de Catalunya per acordar un nou conveni del personal laboral amb les organitzacions sindicals.
“Nosaltres treballem a primera línia durant deu hores amb motoserres gairebé sense parar a menjar ni beure, i aquest esforç no queda reconegut ni en la nostra categoria ni tampoc en les nostres condicions salarials”, manifesta Menchón. En l’actualitat, els membres dels EPAF no cobren cap plus per festius o rotació de torns i el salari ronda els 1.300 euros al mes. “Ens sentim com un dels col·lectius més precaritzats dins del cos”, denuncia. El personal d’EPAF subratlla que la seva és una feina totalment vocacional. “Els cossos d’emergència, siguem EPAF, bombers o sanitaris ens enfrontem a la nostra feina amb responsabilitat i amb un deure moral. Representem un col·lectiu públic que dona un servei essencial a la societat, i sentim que no podem fallar. Quan estem a primera línia de foc ho donem tot, sense pensar en el salari ni les conseqüències”, explica Leiva. En aquest sentit, senten que les institucions s’aprofiten d’aquest compromís moral: “Com que saben que seguirem venint a fer la nostra feina perquè ens en sentim responsables i perquè és la nostra vocació, es poden permetre fer-nos promeses que mai es compleixen” i ho equipara a la sensació que devia tenir el col·lectiu sanitari durant la pandèmia.
Un estudi, signat per Andrea Duane del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, conclou que el 90% de la despesa en incendis entre 2000 i 2015 es va dedicar a l’extinció, i el 10% a la prevenció. Des de Bombers, però asseguren que és molt difícil fer un càlcul i no s’atreveixen a aportar una xifra oficial.
Un estiu amb la gestió forestal al punt de mira
Aquest estiu la virulència dels incendis, sumat al gran nombre de focs actius, les altes temperatures i l’estrès hídric han posat encara de més relleu la realitat de la gestió forestal a Catalunya i la importància que la prevenció juga de cara al futur.
En el context de canvi climàtic, els dos EPAF són clars: “Aquí estem lliurant una batalla de David contra Goliat. Hem de combatre grans incendis que en alguns casos seran incontrolables. Les previsions deien que aquest tipus d’incendis arribarien cap al 2030, però ja els tenim aquí i anem tard per aturar-los”. Aquesta situació, expliquen, arriba quan estan “exhausts i desmotivats”: “Alguns de nosaltres portem fins a 80 hores treballades en cinc dies i gairebé dos mesos sense poder demanar-nos dies personals”.
Recentment, Marc Castellnou, Inspector en cap dels GRAF, explicava en una conferència a Lleida que “la falta de gestió forestal és la base dels incendis extrems” i que “el canvi climàtic és només un afegit que fa visible el problema de fons”. En aquesta direcció, la Generalitat de Catalunya, el passat mes de juliol, va aprovar un paquet de mesures amb l’objectiu de fer un canvi de model forestal i de gestió. Concretament, hi destinarà una partida de 9,6 milions d’euros que, entre altres, haurien de permetre convertir les 154 places incloses en el Programa de risc climàtic en places de plantilla, ja sigui amb caràcter permanent en alguns casos o com a fixos discontinus, precisament la situació dels nou EPAF que estaran contractats sis mesos l’any i s’incorporaran 1 a cada grup, passant de nou efectius a deu.
Entretant, la mirada entre cansada i resignada dels dos EPAF sembla confirmar que, malgrat tot, ells seguiran a primera línia, posant cos i ànima per protegir els nostres boscos, els nostres camps i les nostres cases.
