El confinament no afecta igual a tothom. Hi ha qui marxa a la casa de vacances i hi ha qui viu al carrer. Vuit joves migrats sols estan passant aquests dies en una fàbrica abandonada de Terrassa. Viuen en situació administrativa irregular i la majoria no ha passat pel sistema de protecció. Segons dades de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), l’any 2019 van arribar a Catalunya 2.140 joves migrants sense referents familiars, un 42% menys que el 2018, quan en van arribar fins a 3.697.
“Visc a la fàbrica des de fa un any. Tinc la sort d’estar amb set amics, set germans, més ben dit. Abans del brot de la COVID-19 recollíem ferralla i la veníem. Mirem de sobreviure, de salvar-nos a nosaltres mateixos. Ara no podem. Sabem que ens pot caure una multa”. Són paraules d’Omar, un noi que va marxar de la seva localitat natal, Kasr al-Kabir, al nord del Marroc, a la recerca d’una vida millor.
“Visc a la fàbrica des de fa un any. Tinc la sort d’estar amb set amics, set germans, més ben dit. Abans del brot de la COVID-19 recollíem ferralla i la veníem”, explica Omar
La Generalitat de Catalunya ofereix recursos de suport per a persones extutelades, aglutinats a l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat (ASJTET). Són ajudes, per exemple, en l’àmbit de l’habitatge, suport econòmic o orientació laboral. No obstant això, els nois de Terrassa no hi tenen accés perquè les ajudes de l’ASJTET només són per a persones d’entre 18 i 21 anys que hagin estat ateses per la DGAIA.
Si la condició de precarietat de joves com Omar ja era crítica abans, ara, amb la declaració de l’estat d’alarma i la situació de confinament, s’ha accentuat encara més. Segons Karim Sabni, portaveu de la Coordinadora Obrim Fronteres, les classes més castigades per la COVID-19 són les més vulnerables i el jovent migrat és l’últim a la cua dels més vulnerables. “Ho estan patint, se’ls ha frenat la seva formació. Estan confinats en pisos o habitacions. No poden sortir, no saben què fer, no poden ajudar tot i que volen. A més, amb el valor afegit que no tenen ningú”, emfatitza Sabni.
Dels 2.587 joves migrats sols majors d’edat, només 1.028 continuen en centres amb una pròrroga assistencial. Ricard López, educador social, detalla com s’ha adaptat a la COVID-19 el centre on treballa: “Vam organitzar el confinament per garantir la seguretat i cobrir les necessitats de les treballadores i dels joves. Estem seguint els protocols. Ens va arribar el material de la conselleria aviat”. Alguns joves viuen el confinament en un centre com un privilegi: “Tinc la sort de tenir on dormir avui. Els companys que viuen al carrer no tenen cap suport. No tenen ni sostre, ni menjar ni drets. Aquests dies es nota encara més”, explica Driss Rasem, un noi extutelat de Girona.
Cooperació imprescindible
La falta d’ajut per als joves és una realitat. Viuen a milers de quilòmetres de les seves famílies, també confinades. Tanmateix, en contextos d’emergència col·lectiva, la cooperació social s’erigeix com una solució i l’organització Terrassa sense Murs n’és un exemple.
Terrassa sense Murs ha activat una caixa de resistència per cobrir les necessitats més bàsiques dels joves de la nau abandonada, entre ells, Omar
L’entitat terrassenca ha activat una caixa de resistència per cobrir les necessitats més bàsiques dels joves de la nau abandonada, entre ells, Omar. L’objectiu és que els joves “puguin alimentar-se, hidratar-se i escalfar-se fins que puguin aconseguir mitjans pel seu compte”. El col·lectiu denuncia la situació de vulnerabilitat permanent de joves migrats que viuen a Terrassa i que afronten dificultats per aconseguir condicions bàsiques per viure.
Omar remarca que la xarxa veïnal els ha ajudat a tirar endavant: “El teixit associatiu del barri és essencial, hem trobat gent solidària. Sempre hi ha algú que ens porta coses. El carnisser del barri ens porta menjar sovint. També ens donen roba, electrodomèstics… S’agraeix”. A la ciutat de Barcelona, el col·lectiu d’acompanyament de joves migrats Did l3onf (‘contra l’odi’, en àrab), també ha engegat una campanya de repartiment de menjar per donar suport al jovent més vulnerable.
Pendents d’una possible regularització
Amb l’arribada de la pandèmia de la COVID-19, a diferència de l’Estat espanyol, Portugal va regularitzar els migrants en situació administrativa irregular. En l’àmbit estatal, s’ha originat un moviment social per exigir al govern espanyol la regularització de totes les persones migrades. Amb tot, l’executiu únicament ha decidit donar permisos de treball temporal als joves estrangers d’entre 18 i 21 que hagin tramitat el permís de residència.
Karim Sabni assegura que és una mesura injusta perquè “utilitza misèries alienes per treure’n benefici”. L’activista persevera que es tracta de joves que busquen la seva primera oportunitat per accedir al mercat laboral: “Volen engegar projectes, tenen expectatives… però el que no saben alguns és que és una regularització temporal. Se’n farà un ús clínex“, incideix el portaveu de la Coordinadora Obrim Fronteres.
Driss Rassem i Omar hi estan d’acord. El jove gironí també denuncia la mesura de l’Estat espanyol: “Molts cops s’obvia que nosaltres podem fer feines més enllà de treballar al camp. Alguns ens volem formar, estudiar, arribar lluny. El govern es vol aprofitar de nosaltres. Sembla que t’estiguin fent un favor, però és tot el contrari. És una qüestió de dignitat”. Per ell, la decisió és excloent perquè “proposa unes condicions que no tot el jovent migrant compleix”.
El jove terrassenc es fa formar d’electricista i és del que vol treballar: “Diuen que Europa és el continent dels drets humans. Doncs ens estan negant el dret a treballar. Tenim ganes de treballar, però ara no trobes feina ni en negre. És molt frustrant perquè no ens volem estar de braços plegats”.
Abusos policials
En ple estat d’alarma, s’han succeït denúncies socials sobre violència policial. L’informe “(In)visibles. L’estat del racisme a Catalunya”, de SOS Racisme, va detectar durant l’any passat un total de 188 casos d’actituds racistes a Catalunya, de les quals el 15% van ser per abusos de les forces de seguretat pública. Des de l’entitat denuncien que de les dotze denúncies per racisme rebudes durant l’estat d’alarma, set estan relacionades amb els cossos i forces de seguretat públiques.
Des de SOS Racisme denuncien que de les dotze denúncies per racisme rebudes durant l’estat d’alarma, set estan relacionades amb els cossos i forces de seguretat públiques
És el cas de dos joves de la Tancada per Drets de Girona, que van haver de rebre assistència mèdica després d’una detenció abusiva. Driss els coneix. “Hi ha policies que són racistes, de la mateixa manera que hi ha bons policies. Tinc amics que m’han parlat de com han viscut abusos policials durant el confinament. Hi ha policies que busquen calmar la seva ràbia sobre gent com nosaltres”, argumenta el jove extutelat gironí.
Omar apunta en la mateixa línia: “Alguns policies veuen que ets de fora i van per tu perquè saben que és probable que no tinguis documentació. Un cop verifiquen que no en tens, et toca rebre. Quantes vegades ens ha passat, això, mentre anàvem tranquil·lament pel carrer?”
Malgrat les discriminacions i les traves administratives i socials, l’educador social Ricard López subratlla que els joves no perden l’esperança: “Estan lluny de la família però tot i això s’estan portant de deu. Estan col·laborant, estan participant, estan a l’altura de la situació. La convivència és exemplar. Cal remarcar-ho.”
