Divendres 28 d’abril de 2017 al far de Calella (Alt Maresme). L’Àrea Bàsica Policial (ABP) dels Mossos d’Esquadra a Arenys de Munt organitza un acte de celebració del Dia de les Esquadres. Aquesta diada se celebra anualment a diferents parts de Catalunya per reconèixer actuacions dels membres del cos, d’altres cossos policials, i de representants de l’àmbit de la judicatura i la societat civil.
A la cita assisteixen diferents comandaments de Mossos i una àmplia representació de càrrecs públics de la comarca, amb l’alcaldessa de Calella –exconvergent i actual membre del PDeCAT– Montserrat Candini, qui també va ser senadora i diputada al Parlament de Catalunya, al capdavant. Candini presideix la taula col·locada sobre un escenari des d’on es criden totes les persones que seran distingides.
En la data de celebració de l’acte, Navarro es trobava complint les mesures contemplades a la condemna de dos anys que li va imposar l’Audiència de Barcelona com a coautor de l’homicidi del veí del barri del Raval
En un moment de l’acte, el jove mosso d’esquadra Joel Navarro és cridat a l’escenari per ser guardonat amb un diploma de felicitació, segons recullen les imatges a les quals ha pogut accedir aquest mitjà. En la data de celebració de l’acte, Navarro es trobava complint les mesures contemplades a la condemna de dos anys que li va imposar l’Audiència de Barcelona com a coautor de l’homicidi del veí del barri del Raval, Juan Andrés Benítez, durant la seva detenció la nit del 5 d’octubre de 2013.
Navarro no va ingressar a la presó després d’acordar-se la suspensió de l’execució de la pena privativa de llibertat gràcies a la manca d’antecedents penals i a que aquesta no superava els dos anys de condemna, tal com estableix la llei. Tanmateix, tant ell com els cinc agents inculpats en els mateixos termes, han estat suspesos de feina i sou durant el temps de la condemna, que haurien acabat de complir la passada primavera. Actualment, segons ha confirmat a la Directa l’Oficina del Portaveu de Mossos d’Esquadra “ja s’han reincorporat a la feina, però no podem donar dades de la destinació per motius de seguretat dels agents”.
Acció meritòria
El mes de juliol de l’any passat, la Directa es va posar en contacte via telefònica i per correu electrònic amb l’Àrea de Comunicació de la Regió Policial Metropolitana Nord, a la qual pertany l’ABP d’Arenys de Munt. La demanda era obtenir el llistat de 22 persones que van ser premiades durant el Dia de les Esquadres celebrat al far de Calella.
La primera resposta de l’agent responsable de l’àrea de comunicació va ser “tothom que hi vulgui anar està convidat, per tant, si hi vau assistir vau poder veure qui va ser felicitat. Tenint en compte que en l’actualitat ens trobem en un nivell 4 de risc antiterrorista i per una qüestió de seguretat, no facilitarem les dades personals dels nostres agents felicitats”.
En aquell moment, menys d’un mes abans de l’atemptat de la Rambla, Josep Lluís Trapero encara era el Major dels Mossos d’Esquadra i feia pocs dies que Jordi Jané havia estat rellevat per Joaquim Forn al capdavant de la conselleria d’Interior de la Generalitat de Catalunya. No obstant això, la Directa va insistir en deixar clar que no volia dades personals dels agents, sinó saber si una de les persones felicitades havia estat un dels policies condemnats per homicidi –tal com demostra la imatge de capçalera– i quina havia estat la raó d’aquest reconeixement.
En l’última comunicació mantinguda, la interlocutora de Mossos va afirmar “tots els agents que van rebre una felicitació durant les Esquadres d’Arenys de Mar va ser arran de la seva participació en alguna acció meritòria”. Posteriorment, aquest mitjà va respondre de nou demanant de quin acte de servei es tractava com per merèixer una felicitació tot i estar suspès de feina i sou, però Mossos mai va respondre el darrer correu electrònic.
La primera puntada de peu
Joel Navarro, agents del cos de Mosso d’Esquadra que a finals de mes complirà 29 anys i que en el moment dels fets tan sols en tenia 24, va ser el primer agent a colpejar a Benítez al carrer Aurora la nit dels fets. Segons la sentència, la víctima va ser abordada per aquest agent i després d’un forcejament va efectuar “una acció consistent en donar diverses patades a Benítez amb el que va fer caure aquest al terra”. Posteriorment, segons el relat del magistrat, juntament amb els altres agents el van “contenir, subjectar i reduir immobilitzant-li les mans mitjançant l’ús de manilles i els peus amb un cinturó o similar, amb el que li van subjectar els dos tormells abans d’unir mans i peus entre si”.
El jutge va concloure que els agents van produir a Benítez un estat d’estrés que unit als cops de puny, de peu, de genoll i l’ús de la porra li van provocar una pèrdua de consciència i va entrar en parada cardiorespiratòria
El jutge va concloure que els agents van produir a Benítez un estat d’estrés que unit als cops de puny, de peu, de genoll i l’ús de la porra li van provocar una pèrdua de consciència i va entrar en parada cardiorespiratòria. Tanmateix, va ser introduït al cotxe policial en aquestes estat, més de dotze minuts més tard de ser reduït i lligat de peus i mans. La intervenció posterior dels Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) al mateix lloc dels fets i el seu trasllat a l’Hospital Clínic no van poder evitar que Benítez morís la matinada del 6 d’octubre de 2013.
Joel Navarro va ser condemnat juntament amb cinc companys més a 1 any i 9 mesos de presó per un delicte d’homicidi per imprudència greu i per un delicte de lesions agreujades, i a 3 mesos més per un delicte contra la integritat moral. Les defenses van sol·licitar la suspensió de l’execució de les penes de presó i els agents van evitar el presidi però durant el temps de condemna imposat han estat suspesos de feina i sou. Hores d’ara encara tenen mesures privatives de llibertat vigilada per un termini de 5 anys des de l’emissió de la sentència el maig de 2016. Aquestes consisteixen en la prohibició d’apropar-se al lloc dels fets a una distància no inferior a 1.000 metres, la prohibició de dur a terme funcions de servei de patrulla, així com la realització d’un curs relatiu als drets humans.
Dos mossos més van ser condemnats a tres mesos de presó pel delicte d’obstrucció a la justícia, tot això en una resolució polèmica del cas, ja que el judici no es va arribar a celebrar perquè tant les acusacions com les defenses dels inculpats van arribar a un acord de conformitat per pactar el reconeixement dels fets i les respectives condemnes.
Desenfrenat a Facebook
Durant els mesos que va durar la instrucció del cas de la mort de Juan Andrés Benítez, el mosso calellenc no hauria dubtat en fer befa de la jutgessa del jutjat d’instrucció número 20 de Barcelona a les seves xarxes socials. Joel Navarro s’hauria referit a ella amb la fòrmula V.I. que significa “vuestra ilustrísima”, tracte que tenen tots i totes les magistrades del poder judicial, independentment de l’òrgan que ocupin.
El jove mosso d’esquadra hauria proferit desqualificacions contra la jutgessa d’instrucció del cas des de l’usuari de Facebook Joui’s Chaparro, on figurava una imatge seva com a fotografia de perfil
Amb un usuari de Facebook, on s’identificaria com a Joui’s Chaparro tot i tenir una imatge del seu rostre com a fotografia de perfil, Navarro hauria fet una publicació el 17 de gener de 2014 on deia estar camí a Barcelona per al que havia de ser “un dia difícil. Segur que V.I. té moltes xorrades noves a deixar anar i serà difícil estar davant d’ella i els altres xupa sangs i no saltar”. D’entre les respostes a aquesta publicació destaca el comentari d’un usuari anomenat Toni Castejón, nom i cognom del portaveu del Sindicat de Mossos d’Esquadra (SME), on es pot llegir: “ànims crack”.
Dos dies abans, el mateix usuari havia fet un altre comentari dirigit a l’aleshores alcalde de Barcelona, Xavier Trias, on li comentava –en to irònic– que aquella nit hi havia hagut “un altre assassinat al tranquil i pacífic barri de Ciutat Vella” i li preguntava si creia “encara que el problema són els que hi treballen? Aquest barri està ple de merda que surt a la nit”. En la mateixa publicació, datada del 15 de gener de 2014, també reben els periodistes: “no es passaran dies parlant d’aquest tema, ningú amb uniforme hi té res a veure”.
Dos mesos després, el 6 de març, hi tornava: “Demà al matí un altre dels despropòsits d’aquesta gran F.P…”, teclejava. I així fins l’1 de febrer de 2015, quan escrivia: “ja van 30 viatges a Barcelona… Gràcies a la senyora jutgessa per recordar-me cada 15 dies que porta quasi un any i mig merdejant la causa […] res em farà mai ser diferent, ni V.I. té poder per això”.
L’advocat Josep Maria Fuster Fabra, exmilitant del partit d’ultradreta Fuerza Nueva i actualment proper a Ciutadans, va ser l’encarregat de la defensa de Joel Navarro i tres processats més
Cal recordar que durant la fase d’instrucció, la magistrada va ser fortament criticada pels Mossos d’Esquadra implicats i es va arribar a encarar amb l’advocat Josep Maria Fuster Fabra, exmilitant del partit d’ultradreta Fuerza Nueva i actualment proper a Ciutadans, encarregat de la defensa de Joel Navarro i tres processats més.
Més enllà dels comentaris referits al cas en el qual es va veure implicat, Navarro hauria fet servir les seves xarxes socials per defensar altres agents implicats en casos on l’actuació policial ha estat posada en qüestió.
Així doncs, el 27 de maig de 2016 compartia una notícia d’El País en la que s’anunciava l’absolució dels dos Mossos acusats de treure un ull a Ester Quintana amb una pilota de goma. La publicació l’acompanyava d’un comentari: “i ara què? Demanaran perdó pel qual han viscut aquests agents? Serà gratis tot el que s’ha dit per ells… Molt content pels dos companys”.
El policia hauria celebrat l’absolució dels agents actuants en l’operatiu que va mutilar Ester Quintana després de mostrar-se favorable a l’ús de bales de goma
De fet, en altres comentaris, es mostrava favorable a l’ús de bales de goma. “El Cos Nacional de Policia envia 200 efectius a Barcelona a contenir els okupes de Can Vies… Ara sí que correran aquests. Recordeu que ells SI PODEN UTILITZAR PILOTES DE GOMA, com hauria de ser. Contra els radicals, tolerància 0”, apareixia en aquest pefil el 28 de maig de 2014.
Tot això, acompanyat sempre per les sigles TSCV (Tots Som Ciutat Vella) utilitzades en la campanya de suport als Mossos responsables de l’homicidi de Juan Andrés Benítez.
La por de no tenir pistola
Tancat el cas Benítez, i un cop començada la seva suspensió, Navarro va passar també per un altre procés judicial. Aquest cop, però, com a part de l’acusació.
La matinada del 9 d’octubre de 2016, dues noies van decidir penjar cartells de la campanya de denúncia del cas Juan Andrés Benítez. En van col·locar a diferents seus d’entitats bancàries del centre de Calella i al bar del municipi que regenten els pares de Navarro. En els cartells hi apareixia el lema ‘ni oblit, ni perdó’ i la fotografia dels vuit agents que van intervenir la nit dels fets al Raval barceloní. El rostre de Navarro, que viu a la població costanera, estava encerclat.
Aquests fets van motivar una denúncia de Navarro davant la Unitat de Seguretat Ciutadana dels Mossos d’Esquadra a Pineda de Mar. En la diligència tramesa el 10 d’octubre, a la qual ha tingut accés la Directa, el mosso va manifestar tenir “por que puguin fer alguna cosa als seus familiars o en el seu local”. També denunciava que el lema dels cartells amb la seva foto encerclada li feia tenir por que algú “l’amenaci i pugui prendre més represàlies en un futur contra ell o els seus familiars”.
El 14 de març de 2017, el Jutjat d’instrucció número 5 d’Arenys de Mar va acordar el sobreseïment provisional de la causa en entendre que malgrat que “el denunciant diu sentir-se amenaçat ara, reconeix que els cartells ja s’havien penjat, també, fa anys”. Un recurs de reforma de la Fiscalia, presentat pocs dies després, acabaria reobrint el cas.
A partir d’aquí, va iniciar-se un procés d’investigació que acabaria amb dues activistes encausades per un presumpte delicte de “descobriment i revelació de secrets”. El passat 23 d’abril, ambdues quedarien absoltes en tant que el jutjat no va considerar “degudament justificada la perpetració del delicte que va originar la formació de la causa”.
Navarro va declarar que “arran de la meva separació del servei no vaig armat” i per tant se sentia “exposat a possibles agressions per part dels autors de les pintades i amenaces davant les quals em sento indefens”
El procés d’instrucció del cas, però, ofereix diferents elements als que val la pena parar atenció. Durant la declaració prejudicial, el juny de 2017, l’agent va ampliar els arguments exposats en la denúncia. Així informava haver deixat la seva feina al món de la seguretat privada “per poder ser present al negoci familiar, ja que estic format per saber gestionar les situacions d’increpació [sic] i no volia que el meu pare i el meu germà ho hagueren de patir”. Afegia també que a la porta del local hi havia aparegut un grafiti amb el lema ‘ACAB’ “que és un lema utilitzat per l’esquerra radical, els antisistema”. També declarava que “arran de la meva separació del servei no vaig armat” i per tant se sentia “exposat a possibles agressions per part dels autors de les pintades i amenaces davant les quals em sento indefens”. A més a més, exposava haver sentit “angoixa” durant els primers dies i que no hauria pogut dormir “no per mi, sinó pels possibles problemes que poguessin patir els meus familiars”.
També és curiós observar com, en la diligència d’inici ampliativa, el jutge dedica un fragment a analitzar el significat del missatge ‘ni oblit, ni perdó’. D’aquest diu que es basa en “la crítica activa al poder” i que és utilitzat “pel conjunt de col·lectius de tarannà insurreccionalista, activista, anarquista o revolucionari […] a l’hora de denunciar presumptes casos d’injustícia i fer front al sistema de manera activa i de vegades violenta”.
