Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Sorres robades

El sistema de dragatge de sorra del fons marí per a refer durant l’estiu les platges del Maresme posa en perill diverses espècies de peixos, crustacis i mol·luscs

/ Sergi Galanó

Des de 1987 s’han dragat 9.500.000 metres cúbics de sorra de les costes de la comarca del Maresme (Barcelona) per omplir les platges del litoral. Una quantitat que permetria cobrir de dalt a baix el Camp Nou fins a quatre vegades. Però la justificació és que esdevé necessària per gaudir d’un estiu de tovallola, para-sol i pell torrada.

La draga garanteix que totes les persones assedegades de sensació Estrella Damm visquin un bon estiu, i que la costa sigui atractiva per al turisme. Consisteix a extreure quantitats molt grans de materials subaquàtics i traslladar-los a les platges que el mar ha fet desaparèixer, un procés que es dona a molts llocs dels Països Catalans durant la primavera, després que l’hivern buidi de sorra la costa.

Jaume Soler és membre de la Plataforma Preservem el Litoral, un col·lectiu de defensa del territori del Maresme. La comarca és un exemple clar del que suposa el dragatge de fons marí per “regenerar” les platges. Soler afirma que molts ajuntaments costaners, després dels temporals i per preparar-se per a l’estiu, “piquen a la porta del Ministeri per demanar que forneixin les seves platges”. L’administració de l’Estat espanyol aplica una solució immediata a la “situació d’emergència”: regenerar les ribes marítimes a partir de la sorra de mar endins. Veus expertes consideren que aquesta estratègia només dona resultats a curt termini i no incorpora cap estudi d’impacte ambiental.

Les zones més afectades són les pròximes al Barcelonès: Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar

Les intervencions per pal·liar els efectes dels temporals destrueixen el fons marí, fan retrocedir els alguers i alteren tot l’ecosistema. José Manuel Juárez, el patró major de la Confraria de Pescadors de Barcelona, lamenta que on excaven les màquines de draga són els espais de cria i alimentació de moltes espècies. “Allà creix la sèpia, el xanguet, la sardina i el calamar”, afirma. A més, recorda que l’any 2009 les petxines i les aranyes es van extingir i el pop està pel camí de fer-ho. Totes eren espècies que depenien de la sorra que s’està utilitzant per crear paratges artificials. La pèrdua de flora i fauna té conseqüències negatives per a l’activitat pesquera del Maresme: “Abans hi havia dotze pescadors artesanals a Mataró, ara només en queden dos”, realça Juárez. El 80% del peix que es comercialitza a Catalunya prové de Galícia i només part del 20% restant és del litoral català, detalla el gerent del Gremi de Peixaters de Catalunya, Josep Moreno.

La sobreexplotació, urbanització i impermeabilització de les conques hidrogràfiques ha provocat una regressió progressiva de les platges: “Aquestes no desapareixen a causa dels temporals. És la construcció de ports esportius, la col·locació d’espigons i el mal disseny de la costa el que n’ha causat la regressió”, afirmen des de la Plataforma Preservem el Litoral. Les zones més afectades són les pròximes al Barcelonès: Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar. Aquestes es troben més lluny de la Tordera, que és la principal font de sediments, ja que la dinàmica natural del transport de dipòsits va de llevant a ponent. Enric Sagristà, investigador i geòleg del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), assegura que el principal problema de l’extinció de la costa del Maresme és el soterrament de les rieres, que eren les encarregades del transport de sediments, i també s’hi suma el retrocés del delta de la Tordera.

No obstant això, el 2014 el Ministeri espanyol d’Agricultura i Pesca va aprovar un pla d’actuacions per al litoral del Maresme anomenat Informe tècnic d’estratègia d’actuació al Maresme. Aquest document segueix basant-se en les mateixes pràctiques aplicades amb anterioritat: espigons, esculleres i dragatges en moments puntuals. Segons Jaume Soler, l’únic objectiu que té el document és el de preservar la platja per al turisme i “crear zones de bany com a Barcelona”. El projecte suposa una gran despesa pública i una modificació de la morfologia de la costa maresmenca. Es pretén construir 23 espigons al llarg del litoral, que mantindran les platges, i, per contra, les aïllaran i evitaran la seva regeneració natural. El disseny jugarà amb l’edificació d’espigons en forma de “L” i de dics paral·lels a la costa, els quals també tindran conseqüències estètiques a les zones d’interès paisatgístic.

Els ports esportius generen un excés de sorra a la part de llevant dels dics i deixen d’alimentar la zona de ponent

El 17 de juliol el grup comarcal de la CUP del Maresme va presentar una moció al Consell Comarcal per exigir la suspensió de l’informe i l’aturada del dragatge del fons marí, la qual va ser rebutjada per la majoria del ple. Només ICV va donar-hi suport. La moratòria al·legava la creació unilateral per part del Ministeri d’un projecte que no inclou la ciutadania, ni el sector de la pesca, ni el moviment ecologista, ni els consorcis ni el Consell Comarcal. Tanmateix, el grup polític i la Plataforma Preservem el Litoral segueix lluitant per la suspensió immediata del pla d’actuació del Ministeri espanyol. Reclamen la creació d’una taula de treball amb tots els agents implicats per fer conèixer la problemàtica i trobar de manera participativa una solució sostenible al problema de les costes. “Només responen a les xancletes i no als ecosistemes que s’han de mantenir”, diu el regidor de la CUP a Mataró, Juli Cuéllar.

D’altra banda, l’informe s’oblida d’encarar temes necessaris com la modificació del model de gestió de l’aigua i el no compliment del compromís bypass per part dels ports esportius. Quan es construeix un port esportiu s’ocupa un espai de domini públic i es crea una barrera artificial que frena el flux natural de l’aigua. Aquests generen un excés de sorra a la part de llevant dels ports i deixen d’alimentar la zona de ponent. Per això, a les concessions administratives s’estableix l’obligació de mantenir el moviment natural de la sorra. El sistema utilitzat s’anomena bypass i, si s’apliqués, permetria la circulació dels corrents marítims que transporten sediments. “Però els ports no compleixen amb els seus deures”, assegura Jaume Soler. “Això només provoca que s’hagin de fer més actuacions d’emergència. Els ports surten guanyant perquè s’estalvien la gran inversió que suposa traslladar la sorra”, conclou.

La Goleta, insaciable

La platja de la Goleta, situada a Tavernes de la Valldigna (la Safor, al País Valencià), desapareix any rere any després de l’hivern. I any rere any, el Ministeri espanyol de Medi Ambient, a través de la Demarcació de Costes, empra centenars de milers d’euros a proveir de sorra l’indret. Enguany han sigut 678.000 euros, més d’un 40% del total de dos milions d’euros que ha invertit al litoral del País Valencià per la “regeneració” de les platges.

El litoral veí de Cullera, situat al sud de la desembocadura del Xúquer, pateix processos semblants. Al Marenyet s’han realitzat actuacions per aportar al voltant de 15.000 tones de sorra a la platja, desapareguda durant l’hivern, i 49.000 més s’han destinat a la platja del Brosquil. Ambdues obres han tingut un cost de 429.000 euros. Només a la demarcació de València s’han aportat 140.000 tones de sorra a les platges.

El Ministeri espanyol de Medi Ambient també ha invertit al voltant de 875.000 euros en les platges del nord del País Valencià. Especialment a les de Borriana, Nules, Moncofa, Xilxes i Almenara –totes a la comarca de la Plana Baixa.

Article publicat al número 459 publicación número 459 de la Directa