Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Els Mossos incompleixen les indicacions del fabricant i disparen els projectils de foam a vint metres dels manifestants

El Centre de Defensa de Drets Humans Irídia revela que l'informe de test de l'empresa B&T desaconsella disparar els projectils SIR-X a distàncies inferiors als 30 metres, ja que poden ocasionar “lesions greus”

Un agent de la BRIMO dels Mossos d'Esquadra apunta amb un subfusell de 'foam' | Martí Albesa

Des de fa una dècada els antiavalots dels Mossos d’Esquadra –tant les unitats de la Brigada Mòbil com les de les ARRO– disparen projectils de foam del tipus SIR-X, i segons el seu protocol intern ho poden fer des d’una distància de vint metres. Els detalls del que poden fer i el que no poden fer els agents que utilitzen les llançadores de foam es recullen al “Procediment Intern de Treball número 22 (PIT 22)” i que va ser publicat per elDiario.es després d’una petició d’informació a la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP). “La distància per disparar aquest cartutx és de vint a cinquanta metres”. Ara, a partir d’una informació revelada per Irídia, es confirma que el departament d’Interior ha incomplert de manera reiterada les recomanacions del fabricant d’aquest tipus d’armament. Segons consta a l’Informe de test del projectil SIR-X –redactat per l’empresa B&T–, el més usat per la policia catalana en el marc de manifestacions a la via pública i que es diferencia de la resta de projectils pel capçal de color negre, a distàncies inferiors als trenta metres pot ocasionar “lesions greus tals com laceracions, traumatismes cranioencefàlics, ruptura de melsa, fetge o cor, forts traumatismes al tòrax i hemorràgies internes”.

A aquest fet, encara cal afegir-hi que el PIT 22 permet “fer ús contra l’extremitat superior d’una persona que mostri un objecte llancívol, un objecte contundent, una arma blanca, etc., quan es tingui certesa que es pot aconseguir l’objectiu”. D’aquesta pràctica, que segons la documentació difosa per Irídia seria irregular, se’n van derivar tres lesions greus amb pèrdua de globus ocular i un traumatisme cranioencefàlic greu durant les protestes postsentència de la tardor de 2019. A més, la revelació d’avui coincideix amb el primer aniversari de les dures càrregues de la Brigada Mòbil contra les protestes per l’empresonament del raper Pablo Hasél, que van comportar la pèrdua de l’ull d’una noia que es manifestava a la via Augusta de Barcelona. Per aquells fets el dia d’avui hi ha dos agents escopeters investigats i l’acusació particular ha sol·licitat que s’investigui el comandament que va donar l’ordre de disparar. “El procés penal pretén reparació, justícia, però també veritat, volem saber qui va ser l’agent que va donar l’ordre disparar amb tan poca visibilitat, per sobre de la cintura i a curta distància, volem saber per què es van disparar projectils SIR-X, que són els més lesius i volem saber també per què ningú dels Mossos o d’Interior s’ha posat en contacte amb aquesta víctima o la seva família per demanar-li perdó”, assevera l’advocat penalista Xavi Muñoz que porta el cas. Muñoz, a més, destaca que la finalitat última de la seva batalla judicial és “que no es torni a repetir que una persona quedi greument lesionada, fruit d’un tret per bala de foam”.

“Qui ha pres la decisió de disparar a distàncies que poden provocar traumatismes cranioencefàlics i la pèrdua d’ulls?”, es pregunta la codirectora d’Irídia Anaïs Franquesa

Anaïs Franquesa, codirectora d’Irídia, es dirigeix als responsables del departament d’Interior amb la següent pregunta: “Com pot ser que s’autoritzés a disparar un projectil SIR-X a una distància que se sap que pot causar lesions greus i, fins i tot, que pot ser potencialment letal?”. “Qui ha pres la decisió de disparar a distàncies que poden provocar traumatismes cranioencefàlics i la pèrdua d’ulls?”, afegeix. “Considerem que és absolutament intolerable, exigim respostes i canvis profunds, exigim transparència perquè fets com els de fa un any no tornin a succeir mai més”, conclou amb indignació.

La revelació que avui s’ha fet pública s’inclou a la documentació que Irídia aportarà el divendres 18 de febrer durant la seva compareixença a la Comissió d’Estudi sobre Model Policial del Parlament de Catalunya que avalua les actuacions de la policia catalana i que, en concret, té sobre la taula la demanda de prohibir els projectils de foam. “L’existència d’un mecanisme extern i independent de control que supervisés tot el procés d’implementació de l’armament policial suposaria un avenç imprescindible perquè irregularitats com la de la distància a la qual es disparen els projectils no es tornessin a repetir”, remarca Franquesa, que posarà el focus de la seva intervenció al Parlament en la creació de mecanismes externs de control de les actuacions del cos dels Mossos d’Esquadra.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU