Quatre activistes pel dret a l’habitatge van ser detingudes aquest dimecres pel cos de Mossos d’Esquadra. Segons ha informat Alerta Solidària, la primera detenció va ser la d’una militant del Sindicat d’Habitatge de Cassoles i l’organització de l’esquerra independentista Endavant-OSAN. Posteriorment, tres persones més van ser arrestades, totes elles per agents de paisà que les van anar a buscar als seus domicilis. Entre elles, hi ha una segona membre del sindicat del districte de Sarrià-Sant Gervasi, una altra del Sindicat d’Habitatge de la Verneda i el Besòs i una jove d’Arran. “Una estratègia política de caire repressiu per part d’un govern que es va presentar assegurant que aturaria els desnonaments i que no enviaria la Brimo ni l’Arro per efectuar-los”, asseveren en un comunicat conjunt Alerta Solidària i les organitzacions on militen les persones detingudes.
Durant tota la tarda de dimecres una concentració de protesta va tallar el trànsit a la travessera de les Corts de Barcelona
Els policies actuants depenen de la Comissaria General d’Informació i són membres de la Unitat Central d’Informació en Ordre Públic. Durant la seva intervenció i mitjançant la lectura de drets que preveu la llei quan es practica una detenció, van confirmar que l’actuació es produeix en el marc d’una investigació pel desallotjament del Bloc Llavors de Poble-sec el 25 de maig de 2021. Aquell dia, va transcendir que tres persones van ser denunciades pels Mossos per atemptat contra els agents, nou per desordres públics i seixanta persones més van rebre una denúncia administrativa per desobediència als agents de l’autoritat, és a dir, en aplicació de la coneguda com a llei mordassa.
Les detingudes ahir van ser traslladades a la comissaria de les Corts, on des de les 13 h s’hi va fer una concentració de protesta. A mitja tarda van caminar en cercavila pel perímetre del recinte policial, tot i que en un primer moment els antiavalots van provar d’impedir-ho amb cops i empentes. L’Oficina del Portaveu dels Mossos d’Esquadra va assegurar via telefònica a aquest mitjà que les persones detingudes estan acusades de tres delictes: danys, atemptat i coaccions, tot i que a l’equip legal que els assisteix a comissaria els hi van confirmar que es tractaria de danys, atemptat i desordres públics. Durant la tarda les persones detingudes van fer el tràmit de la declaració en seu policial, però no van quedar en llibertat.
“Ho considerem del tot irregular, el jutjat d’instruccio 17 ja tenia coneixement dels fets del desallotjament del Bloc Llavors i no s’entén que els Mossos estiguin actuant sense supervisió judicial”, denunciava l’advocada Eva Pous d’Alerta Solidària. La lletrada, a més, creu que podríem estar davant d’una actuació destinada a fer fotografies i informes morfològics de les persones detingudes, sense que cap jutjat ho hagi autoritzat, per així “construir proves que no consten a dia d’avui als atestats”. Aquest tipus d’informes en alguns casos són denegats pels jutjats d’instrucció. És per tot això que, passades les nou del vespre, les defenses van presentar un procediment ‘habeas corpus’ al jutjat de guàrdia on reclamaven la posada en llibertat immediata, però va ser desestimat durant la matinada. Aquest dijous les persones detingudes han estat traslladades a la Ciutat de la Justícia, on una concentració solidària els ha donat la benvinguda a mesura que el jutjat d’incidències en decretava la posada en llibertat.
Un desnonament polèmic
Els fets que han desencadenat aquest operatiu policial es van produir l’endemà de la presa de possessió de Pere Aragonès com a president de la Generalitat de Catalunya i encara amb Miquel Sàmper com a conseller d’Interior en funcions. Quan el desnonament es va executar, es va improvisar una manifestació des del número 38 del carrer Lleida fins a la seu d’ERC, que havia estat prèviament ocupada per desenes d’activistes.
Durant el desnonament, Pere Aragonès va anunciar que “un dels primers encàrrecs serà l’elaboració d’un nou protocol de desnonaments per evitar situacions com la d’avui al Poble-sec feta per ordre judicial”. Malgrat tot, a dia d’avui, els antiavalots segueixen executant les ordres de llançament.
